dimarts, 26 de juny de 2018

Carrers de Lleida amb nom d'oficis ( 12 ).

Després de recordar l'antic carrer del Botxí, que a l'època medieval es coneixia com mestre de sentències, situat aproximadament entre els actuals carrers Nolius i Paer Rufes - prop del carrer Canyeret-; avui descobrirem a pocs metres d'aquest carrer amb nom sinistre, dos antics carrers desapareguts amb nom d'oficis: Argenteria Vella i Pujada de la Freneria.


La fotografia anterior de detall del plànol de la pàgina 378 del llibre de Josep Lladonosa "Els carrers i places de Lleida a través de la història", mostra una part de les parròquies de Sant Joan i Magdalena abans de 1.868. Per situar-nos, la plaça Assaonadors és l'actual plaça de la Sal i el Clot d'Assaonadors correspon al Clot de les Monges. Com podeu veure el Carrer Argenteria Vella començava a enfilar-se en aquest punt pel turó de la Seu Vella. Pujant per Paer Rufes, que més o menys es correspon al de l'Argenteria Vella, el campanar de la Seu Vella ens observa atentament...


Davant dels albergs propers a l'església de Sant Joan hi havia la casa gremial dels argenters. Per aquest motiu, i fins i tot on s'uneien els carrers del Botxí i del Guitarrer, s'anomenava carrer Argenteria Vella. L'ampliació del 1.596 del cementiri de l'església de Sant Joan suposà el trasllat del gremi al carrer Plateria, al Barri Nou de Sant Llorenç i Sant Antoni.


Molts dels carrers de Lleida amb nom d'oficis ja no existeixen, però encara podeu passejar pel carrer Plateria, un antic ravalet amb obradors dedicats a l'artesania noble. La majoria d'aquets joiers i argenters eren jueus conversos. A finals de juliol del 2.010, a l'entrada "Artesans de la Lleida Medieval" hi donàrem un cop d'ull. Encara avui a la zona del ravalet de la Plateria trobareu Casa Ferrer, un taller de restauració d'obres d'art i antiguitats, l'últim obrador d'artesans que recorda l'origen del carrer.
A pocs metres del que fou el carrer Argenteria Vella hi hagué la Pujada de la Freneria, que donava al carrer de la Redola de Sant Joan ( una part, actual carrer Paer Rufes ) i al d'en Navara ( actual carrer General ). La propera fotografia de detall també és la pàgina 378 del llibre de Josep Lladonosa ( la 378 ). A la dreta, resseguint la Casa Desvalls, hi ha la Pujada de la Freneria.


L'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya conserva una fotografia del 1.934 feta per A. Gallardo i Garriga que ens permet recordar com era la Casa Desvalls, record d'una Lleida senyorial desapareguda...


Font: Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya

La freneria fou la casa gremial dels freners, els fabricants de frens, ronsals i altres estris per a cavalls i ases. Eren artesans del cuir i de les seves mans sortien selles de muntar, corretjam i proteccions d'armes. La freneria estava especialitzada en la confecció de productes de parament militar pels cavallers. Les cases de la part superior de l'antic carrer de la Redola de Sant Joan s'anomenaven la Freneria Sobirana.


Les restes malmeses de les escales que enfilaven el turó de la Seu Vella pel carrer d'en Navara ( actual carrer General ) ens ajuden a imaginar-nos una mica la zona on hi hagué aquesta pujada poblada d'artesans del cuir. En el cadastre de 1.716 ja no hi consten els freners i els seus obradors s'havien transformat en estables perquè gairebé tots els veïns de la zona eren pagesos i jornalers del camp. El setge de Lleida de 1.707 suposà el despoblament de la zona tal com explica el cadastre que diu que entre 1.716 i 1.720 només hi vivien una dotzena de persones.
Deixem el carrer General per anar a la Plaça Paeria on continuarem la descoberta de carrers de Lleida amb nom d'oficis, lamentablement desapareguts.
Atentament.
Senyor I

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada