dimarts, 12 de juny del 2018

Sorpresa al Carrer de Segarra...

El 24 d'octubre de 1.149 el valí ( nom que als països musulmans té el governador d'una província o d'una part de la província ) al-Muaffar ibn Sulayman es rendí i lliurà la taifa de Làrida als comtes catalans i marxà a Mallorca amb dos-cents cavallers. Al gener de 1.150 es redactà la Carta de Poblament de Lleida que garantia la justícia i l'ordre als repobladors del territori conquerit de la Catalunya Nova. El pergamí del segle XII es conserva a l'Arxiu Municipal de Lleida però al Museu de Lleida en podeu veure la següent reproducció.


Les famílies més importants es van instal·lar en una zona de la ciutat en la que avui no hi accedeix gairebé ningú i que ha perdut tota la seva grandesa. Algunes d'aquestes famílies, com els Clavell o els Segarra, encara donen nom a carrers molt antics de la ciutat.


Si us situeu davant del Teatre Principal veureu a l'esquerra l'inici del Carrer de Segarra. A pocs metres, més a l'esquerra comença el Carrer del Clavell. Pocs metres després de començar a passejar pel Carrer de Segarra trobareu la sortida d'emergència del Teatre Principal.
A la propera fotografia de detall podeu veure part del plànol que representa les parròquies de Sant Joan i Magdalena abans de 1.868. És a la pàgina 378 del llibre, imprescindible, de Josep Lladonosa "Els carrers i places de Lleida a través de la Història".


Els Carrers de Segarra i del Clavell us enfilen fins al Col·legi d'Arquitectes. A pocs metres dels Porxos de Dalt, on hi ha entra altres el Teatre Principal o la cafeteria La Impremta, pujant pel carrer de Segarra trobareu un edifici municipal de nova construcció...


Si continueu pujant i us gireu, com podeu apreciar a la propera fotografia, a l'esquerra veureu el mur del Teatre Principal i a la dreta les petites dependències municipals.


Però d'edifici de nova construcció on hi ha el Centre de Distribució. Manipulació de Paper de l'Ajuntament de Lleida, ens recorda el que va ser fa segles aquesta zona de la ciutat del Segre.


La petita oficina municipal conserva una colla d'arcs dels segles XIII i XIV que ens parlen de moments històrics en els que el Carrer de Segarra acollí edificacions de famílies molt influents de Lleida. Aquestes restes les podeu assaborir a la fotografia anterior i a les cinc properes.


El Carrer de Segarra al segle XIII s'anomenava Carrer de Balandre, el nom d'una família que hi residia al final d'un carreró sense sortida que va desparèixer quan es construí el Teatre Principal l'any 1.950.


Als enderrocs previs a la construcció del teatre van aparèixer uns arcs ogivals, un antic forn i les restes d'un pati interior. Era l'únic testimoni que quedava del forn del Balandre.


La família Balandre fou molt important a Lleida. El primer Balandre documentat és Gimerià de Balandre, l'any 1.225. Els Balandre van ser cònsols, els antecedents dels paers. Aquesta família fou de les primeres que van repoblar Lleida a partir de la Carta de Poblament de 1.150.


A finals dels segle XVII, el carrer començà a anomenar-se Carrer se Segarra, tot i que aquesta família ja residia a la zona des de la reconquesta de la ciutat.
A la propera fotografia de detall podeu veure vells carreus i antics maons que ocupen totes les arcades. Malgrat tot podem imaginar-nos perfectament les grans obertures que suposaven aquests magnífics arcs.


Al març del 2.016 a l'entrada "La impremta?" vàrem entrar virtualment en aquesta cafeteria que hi ha entre els carrers del Clavell i de Segarra i que ocupa l'espai de la mítica Impremta i Llibreria Guimet. La fotografia següent ens mostra l'edifici que hi ha abans de l'oficina municipal de Distribució Manipulació de paper. Podeu observar cels llums que il·luminen aquesta cafeteria.


Tornem a entrar un moment a la cafeteria per comprovar que els arcs dels segles XIII i XIV hi tenen un gran protagonisme.


Tornem al Carrer de Segarra i abans d'accedir als Porxos de Dalt ens fixem en el mur de l'esquerra del Teatre Principal en el que encara podem apreciar antics carreus i fragments d'arcs.


Malauradament ens queden molt pocs elements arquitectònics que ens ajudin a imaginar-nos l'esplendor de la ciutat a l'edat mitjana.
Atentament.
Senyor I.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada