dijous, 30 de maig de 2019

De summo bono.

A la sala de l'Arxiu Capitular de Lleida on em van explicar la misteriosa història de lo pergamí ratolí que fa uns dies vareu llegir al blog, es podia donar un cop d'ull a algunes de les joies que es conserven a la nostra petita ciutat. Fa un mes vàrem fullejar la Bíblia de Lleida, un impressionant còdex elaborat entre 1.155 i 1.175. Parlo d'un dels còdex bíblics més grans que s'han conservat a Europa que mesura 62,5 X 42 x 22 centímetres. Poca broma ! Avui observarem detalladament un altre còdex del segle XII, però molt més petit...


Al costat de la Bíblia de Lleida passa gairebé desapercebut. Amb les seves mides ( 15,5 X 11 X 8 centímetres ), és gairebé un còdex de butxaca. La sobrecoberta de pell de cabra està una mica atrotinada, com podeu veure a les fotografies anterior i següent.


Les tapes són de fusta de roure i està cosit sobre nervis. Encara conserva un botó metàl·lic a la tapa que servia per subjectar les dues tapes amb una cinta de pell.


Els guants ens permeten consultar el còdex sense malmetre els folis de pergamí. L'arxivera em mostra alguns dels folis d'aquest còdex miscel·lani ( amb escrits de temàtica diversa ), datat al segle XII, atribuït a San Isidoro de Sevilla i titulat De summo bono
A la propera fotografia podeu veure l'estàtua de l'escultor català Josep Alcoverro i Amorós ( Tivenys 1.835 - Madrid 1.908 ) dedicada a San Isidoro de Sevilla que presideix l'escalinata d'accés a la Biblioteca Nacional de España a Madrid.


Tornem a De summo bono per fixar-nos detalladament en el foli 12 on hi ha un misteriós jeroglífic en tinta negra. Com podeu veure a la propera fotografia de detall és difícil entendre el missatge escrit...


Segons l'historiador i paleògraf Manuel Mundó i Marcet, en aquest jeroglífic podem llegir :

"SUM[U]M [B]ONUM
D[EU]S [EST]
QUOD ET
INCOMUTABILIS
SIT"

El jeroglífic és podria traduir més o menys així: "Déu és un bé suprem i és inalterable". Recordeu que la paleografia és una ciència auxiliar de la història que estudia les escriptures centrant-se en l'origen i l'evolució dels signes gràfics amb l'objectiu d'interpretar correctament els documents escrits.


El còdex té 227 folis de pergamí en quaderns diversos i està escrit en llatí i escriptura carolina. A la fotografia anterior podeu veure una de les poques caplletres que hi ha a De summo bono. És una "S" majúscula en tintes i pigments de diferents colors. La trobareu al foli 12v. En alguns folis hi ha notacions musicals de tipus aquità.


En aquest tipus de notació musical no hi ha línies de referència, ni tetragrama ni pentagrama. A la fotografia següent podeu observar amb més detall el foli de l'esquerra de la fotografia anterior on hi ha aquesta notació.


Aquest codi miscel·lani conté textos de sant Isidoro de Sevilla ( "De summo bono" ), els soliloquis de sant Agustí, el tractat de "Vitiis et virtutibus" primer llibre del Poenitentiale d'Halitgarius de Cambrai i el poema incomplet dedicar a Ramon Berenguer IV.


Com heu pogut comprovar aquest petit còdex del segle XII és una de les grans joies del nostre Arxiu Capitular.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari