dimecres, 1 de maig de 2019

Aqua a l'Arxiu Capitulat ( 4 ).

Després d'analitzar els documents del Panell 1, format per la primera i segona taula de l'espai expositiu, avui ens centrarem en els Panells 3 ( tercera taula ) i 4 (quarta taula ), que podeu veure a la propera fotografia.


Els protagonistes d'aquests panells ja no són els pergamins sinó els plànols en paper fets amb tinta i aquarel·la a color. El primer és de distribució i subministrament d'aigua fins a les diferents fonts que es pretenen instal·lar.


Datat l'any 1.783 mostra la canalització  i distribució d'aigua per les fonts de Lleida projectades per la plaça de la Palma, proximitat de la Catedral, plaça de sant Francesc i la plaça de sant Joan.


A la fotografia anterior de detall, podeu observar una de les llegendes del plànol, i a la propera fotografia  -també de detall-, podeu situar la plaça de sant Joan ( 37 ), la plaça de sant Francesc ( 29 ) i el carrer Major ( 19 ).


A finals del segle XVIII Lleida vivia en una situació d'insalubritat insostenible, amb manca de subministrament d'aigua potable i escassos desguassos d'aigües fecals. El 12 d'octubre de 1.783 la Junta Sanitària Municipal elaborà un informe d'aquesta preocupant situació. El 20 de març de 1.784 es comença l'obra de les fonts. El Dipòsit del Pla de l'Aigua s'inaugurà l'any 1.792 amb aigua procedent del canal de Pinyana.


Aquest dipòsit subministrava aigua a sis fonts: la del Roser, la de l'Hospital, la de sant Francesc, la de les Sirenes i la dels Tritons. A la fotografia anterior podeu observar el plànol amb la secció i la planta del Dipòsit del Pla de l'Aigua. De 501 x 413 mil·límetres, sobre paper amb tinta i aquarel·la a color. A la fotografia següent de detall, teniu la planta del dipòsit.


Aprofiteu una de les vostres passejades per Lleida per visitar el Dipòsit del Pla de l'Aigua cobert amb sis voltes de canó rebaixat que descansen sobre vint-i-cinc pilars de carreus de pedra. Un espai que podia emmagatzemar prop de nou milions de litres d'aigua...


A la dreta dels plànols hi havia el facsímil de la "Copia auténtica de la relación de Pedro Celles y Miguel Batiste hecha sobre la obra de Fuentes en 1.790".


A la primera pàgina, al costat del segell podem llegir: "Sello segvndo, ciento treinta y seis maravedis, año de mil setencientos noventa".


El document forma part del conjunt de manuscrits agrupats amb el nom d'Expedient de les Fonts de Lleida". Dóna molta informació sobre la construcció del Dipòsit, la casa del fontaner, la xarxa de l'aigua "clara", el sanejament de l'aigua "sucia", la ubicació de les fonts,...


També consten les coses que cal modificar o corregir. A la fotografia anterior hi ha les explicacions del Conducto para llenar el Depósito i de la Casa del fontanero; i a la següent de detall, la signatura del final del manuscrit.


A l'esquerra de la quarta taula ( Planell 4 ), un segon plànol de paper fet amb tinta i aquarel·la a color ens mostra  l'alçat i la planta de la font dels Tritons.


A la propera fotografia de detall podeu veure els dos tritons que donen nom a la font. Aquesta font té una història accidentada que podeu recordar clicant al proper enllaç "Trencaclosques gegant ( 2 ) ".


Una pinzellada: l'any 1.789  s'ubicà al carrer de l'Almodí Vell. A la dècada dels 40 del segle passat es traslladà al pati de la catedral nova que dóna a l'Antic Convent de Santa Teresa. Als anys 60 la van desmuntar i guardar als magatzems de la Suda i al 2-009 tornà a rajar al carrer sant Martí. Malgrat els canvis, com podeu apreciar a la propera fotografia, els tritons estan en plena forma.


Per acabar, una gran desconeguda per a la majoria dels lleidatans: La font de les oquetes. A la fotografia següent podeu veure l'alçat i la planta fet per Salvador Gurri l'any 1.789.


La font de les oquetes era el lavatori de la Sagristia de la Catedral Nova de Lleida. El  document de paper, fet amb  tinta i aquarel·la a color, fa 450 X 230 mil·límetres. La propera fotografia de detall és de l'alçat.


La part del plànol on hi ha la planta del lavatori està una mica malmesa però es pot apreciar perfectament el projecte de Salvador Gurri.


Si visiteu la Catedral Nova podreu donar un cop d'ull a la colla de fotografies en blanc i negre que ens mostres la seva agitada història. Una d'elles ens mostra la font de les oquetes abans de ser destruïda...


Si voleu recordar l'aventura en la que descobrírem aquesta font, clique al proper enllaç: " Els secrets de la Catedral Nova de Lleida ( 3 )".
Aquest és l'últim document de la quarta taula ( panell 4 ). Molt aviat coneixereu, entre altres documents, la peixera d'Alfés...
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari