dijous, 31 d’octubre de 2019

GUM ( i 2 ).

Quan Moscou viu un dia assolellat els magatzems GUM s'inunden de llum natural gràcies al magnífic sostre de vidre dissenyat per Vladimir Grigórievich Shújov, un dels enginyers europeus més importants de la seva època. Ell fou el primer en emprar la forma hiperboloide en els seus projectes.


Als últims anys del segle XIX, recordeu que la planta superior s'inaugurà al 1.893, els magatzems eren com una petita ciutat perfecta pel capitalisme mercantil rus. Les seves botigues oferien articles de luxe com teles de seda amb brocats d'or dels germans Sapozhnikov o els mítics rellotges Mikhail Klashnikov que dissenyà una de les armes més conegudes del món. Lev Tolstoy i Piotr Ilitx Tchaikovsky es van comprar aquest rellotge de luxe als magatzems GUM.


Font fotografia: web magatzems GUM.

Els productes exclusius elaborats per la pastisseria d'Abrikosovs també tenien la seva botiga als magatzems. Eren els proveïdors de la cort imperial i tenien el dret d'imprimir l'emblema nacional a les caixes dels seus dolços. La perfumeria Brocard era la proveïdora de la Cort Imperial i de la Cort Reial Espanyola. 


Font fotografia: web magatzems GUM.

Stalin va tancar els GUM l'any 1.930 per traslladar-hi ministeris i departaments. però malgrat el tancament van quedar una petita part de botigues amb productes estrangers, conegudes com Torgsin. Aquestes botiges estaven obertes als ciutadans soviètics sempre que tinguessin accés amonedes fortes, or i joies... El dictador soviètic es plantejà enderrocar els GUM els anys 1.935 i 1.947.


Font fotografia: web magatzems GUM.

A la segona planta hi havia habitatges comunals sense aigua corrent ni gas, en els que cuinaven a les habitacions amb un fogonet de querosè. L'aigua l'agafaven dels lavabos públics. Al final de la dècada dels 30 van entrar en servei els lavabos de pagament en els que hi havia assecadors de mans elèctrics... Per entrar-hi calia pagar 10 kopeks ( 100 kopeks equivalen a i ruble ). Si visiteu els GUM també haureu de pagar per accedir als lavabos.


Font fotografia: web magatzems GUM.

Al novembre de 1.932 Nadezhda Serguéilevna Allilúyeva, segona dona d'Iósif Stalin i mare de dos dels seus fills, va morir, El Saló d'Esdeveniments, on s'organitzen desfilades de moda, es transformà en la sala de vetlla de la difunta. És l'única vegada que Stalin no va poder controlar les seves emocions i plorà amargament per la mort de la seva dona. Als magatzems GUM el dictador soviètic va mostrar que era humà i sentia dolor... 
Al 1.953, després de la mort de Stalin, el ministre de comerç Anastàs Mikoyan inaugurà uns remodelats magatzems.


 Font fotografia: web magatzems GUM.

Les botigues obrien a les vuit del matí i ràpidament s'omplien de clients que per la nit havien esperat a la porta  i entraven corrent per comprar i comprar.


Font fotografia: web magatzems GUM.

Als fills de la gent que vivia als habitatges comunals de la segona planta, alguna vegada els deixaven entrar a veure les pel·lícules que es projectaven al cinema.


Font fotografia: web magatzems GUM.

Els grans magatzems es van transformar en un símbol de desgel. Eren la demostració que la Unió Soviètica s'oblidava una mica de la guerra per optar per l'abundància comercial.


Font fotografia: web magatzems GUM.

Al 1.959 el departament de moda calculà que en les desfilades de moda fetes als magatzems, a les gires per la URSS i a l'estranger van anar-hi entre 500.000 i 600.000 persones. Les botigues de roba es van transformar en el lloc en el que les dones soviètiques imitaven a les dels països capitalistes. Així aparegué la llegendària Secció 200 que oferia un servei especial per l'elit del Partit Comunista...


Font fotografia: web magatzems GUM.

En moments econòmicament molt durs per a la majoria dels russos, els dirigents es podien comprar comprar un vestit de Chanel. A la Secció 200 podien accedir-hi, amb un passi d'entrada i sortida, els membres del Politburó i les seves dones...  La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ( URSS ), sorgida de la revolució d'octubre del 1.917, es dissolgué al desembre del 1.991. Un any abans, els magatzems es van privatitzar. Al 1.993, l'any del centenari dels GUM, es remodela d'edifici de 70.000 metres quadrats, amb 35.000 dedicats a l'activitat comercial. Canviant una paraula, que en rus comença per la mateixa lletra, es mantingué el nom GUM però amb una filosofia molt diferent. La G, que abans era la inicial de Gosudárstvenye ( estatal ) passava a ser la inicial de Glavnye ( principal )... Al centre dels magatzems el protagonisme és per la font que en algunes ocasions està plena de fruites.



Al cor de Moscou, a tocar del Kremlin, els magatzems GUM ens ofereixen arquitectura, història i contradiccions, moltes botigues de luxe, galeries d'art, restaurants, cinemes,... En el mateix edifici que va acollir ministeris i departaments del règim comunista avui podeu veure com un treballador no permet que la més mínima partícula de pols s'instal·li a l'Aston Martin exposat, no vingués el James Bond...


Sortim dels magatzems GUM per gaudir de la bellesa de la Plaça Roja. El nom de la plaça no prové dels maons vermells ni del comunisme sinó que deriva de la paraula Красная, que en rus antic significa bonica. La fotografia amb la que tanco l'entrada d'avui, també de la web dels magatzems GUM, certifica clarament que la plaça és molt bonica.


Font fotografia: web magatzems GUM.

Torno a agrair a Igor Kazakov la seva gentilesa per autoritzar-me a publicar les fotografies de la web dels impressionants magatzems GUM. 
Spasivo Igor! 
A tocar dels magatzems ens està esperant la laberíntica catedral de Sant Basili que podeu veure a la fotografia anterior flanquejada pels GUM i el Kremlin.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada