Hi ha pobles dels que t'enamores la primera vegada que els visites i als que no et fa cap mandra tornar i tornar. En el meu cas un d'aquests pobles és Vallbona de les Monges, un municipi que nasqué els voltants del 1.573 per complir amb l'obligació que es decretà al Concili de Trento deu anys abans...
Amb l'objectiu de mantenir els cenobis de religioses segurs, Estefania de Piquer, que fou abadessa entre 1.563 i 1.576, proposà als vilatans de Montesquiu traslladar-se prop del monestir i així evitar saquejos.
Entrem, passejat tranquil·lament fins al carrer Major, on al número trenta ens espera el nostre objectiu d'avui...
A la part superior esquerra de la porta de fusta podem llegir la web vitrallers.com. El petit cartell que hi ha a l'esquerra de la porta de vidre, ens convida a entrar.
Entrem al taller de vitralleria que ocupa un espai que fou celler del monestir fins al segle XVI. L'entrada al monestir de Vallbona de les Monges està a pocs passos d'on actualment es dissenyen vitralls.
Gerard Balcells i Carles Ahumada fa més de vint anys que fan art amb el vidre i actualment són els únics vitrallers de la província de Lleida.
L'últim vitraller lleidatà, a més a més de dissenyar vitralls nous, també es dedica a restaurar els antics. Gerard Balcells és membre de l'Associació Catalana de les Arts del Vidre. Va començar al 1.994, amb 22 anys, quan feia segon a la Facultat de Belles Arts Sant Jordi. Llicenciat en escultura, sempre ha estat vinculat al vitrall.
No sabem exactament quan es començà a emprar el vidre per tancar les obertures dels edificis i omplir així de llum natural els espais evitant les inclemències metereològiques. Els vitralls més antics documentats a Catalunya són romànics, però malauradament no se'n conserva cap.
Els més antics que podem admirar a casa nostra són gòtics i estan al monestir de Santes Creus i a la Basílica de Santa Maria d'Empuries. Si parlem de les terres de Lleida, els més antics, dels primers anys del segle XVI, estan a l'església de Santa Maria de Cervera i a la catedral de la Seu d'Urgell.
A la fotografia anterior podeu veure a l'esquerra part d'una de les arcades medievals del que fou celler del monestir de Vallbona de les Monges, i a la dreta el forn del taller de vitralleria. A la propera fotografia de detall, les diferents mostres de vidre de color.
La principal funció dels vitralls, a més a més de tancar les obertures, fou durant segles narrativa. Explicaven a uns fidels que no sabien llegir ni escriure, mitjançant imatges de personatges bíblics o de passatges religiosos les essències de la Història Sagrada. Un objectiu similar al de les pintures al fresc.
Una senzilla estructura de fusta serveix per classificar els diferents vidres segons el color. Sobre el "classificador" un equip de música amb una colla de CDs s'encarrega d'acompanyar al vitraller en la seva delicada feina.
A finals del segle XIX l'atmosfera generada en els temples gràcies als vitralls va seduir als arquitectes modernistes que els incorporaren al disseny de les seves cases. Els motius inspirats en la natura van ser els grans protagonistes dels vitralls modernistes en el que predominaven els motius florals.
Als tallers dels ceramistes, vidriers i vitrallers sempre m'han captivat els pots que els permet fer d'alquimistes del color. La sàvia combinació de temps i temperatura ens regalarà uns vidres de colors que omplen de sensacions els espais que il·luminen.
La petita pissarra ens regala el misteri del vitraller, perquè cada color té el seu secret. La tècnica per fer un vitrall és mil·lenària i consisteix en unir diversos trossos de vidre amb unes vetes de plom. Però hi ha moltes tècniques més: gravat a l'àcid, grisalla i esmalt, fusing, resina, adhesius UV, silicona epoxi, talla, serigrafia, tíffany, gravat a làser, sorrejat d'arena, impressió digital...
Afortunadament els vitralls no han entrat al mercat negre de l'art i no hi ha hagut espoli. La pèrdua d'aquest patrimoni artístic es donà principalment durant les guerres de successió i civil, i també com a conseqüència de les desamortitzacions.
Per evitar la "línia negra" que "separa" els vidres de colors, provocada per les vetes de plom que els uneixen, els vitrallers utilitzen la tècnica del fusing ( fusió ). El vitrall es fa superposant varies plaques de vidre dels colors desitjats sobre un vidre base que posteriorment es posa al forn a una temperatura màxima de 820º C per fondre tot el material en una sola peça lliure de tensions.
El Departament de Cultura i l'Institut d'Estudis Catalans van encarregar a un grup d'especialistes l'elaboració de l'inventari dels vitralls de Catalunya. L'objectiu del Corpus Vitrearum Medii Aevi ( CVMA ) és l'estudi dels vitralls de recintes religiosos i civils, la catalogació i la difusió del patrimoni vitraller.
Sortim del taller de vitralleria i ens preparem per entrar al monestir on ens espera la nova proposta museística.
Atentament.
Senyor i
Entrem al taller de vitralleria que ocupa un espai que fou celler del monestir fins al segle XVI. L'entrada al monestir de Vallbona de les Monges està a pocs passos d'on actualment es dissenyen vitralls.
Gerard Balcells i Carles Ahumada fa més de vint anys que fan art amb el vidre i actualment són els únics vitrallers de la província de Lleida.
L'últim vitraller lleidatà, a més a més de dissenyar vitralls nous, també es dedica a restaurar els antics. Gerard Balcells és membre de l'Associació Catalana de les Arts del Vidre. Va començar al 1.994, amb 22 anys, quan feia segon a la Facultat de Belles Arts Sant Jordi. Llicenciat en escultura, sempre ha estat vinculat al vitrall.
No sabem exactament quan es començà a emprar el vidre per tancar les obertures dels edificis i omplir així de llum natural els espais evitant les inclemències metereològiques. Els vitralls més antics documentats a Catalunya són romànics, però malauradament no se'n conserva cap.
Els més antics que podem admirar a casa nostra són gòtics i estan al monestir de Santes Creus i a la Basílica de Santa Maria d'Empuries. Si parlem de les terres de Lleida, els més antics, dels primers anys del segle XVI, estan a l'església de Santa Maria de Cervera i a la catedral de la Seu d'Urgell.
A la fotografia anterior podeu veure a l'esquerra part d'una de les arcades medievals del que fou celler del monestir de Vallbona de les Monges, i a la dreta el forn del taller de vitralleria. A la propera fotografia de detall, les diferents mostres de vidre de color.
La principal funció dels vitralls, a més a més de tancar les obertures, fou durant segles narrativa. Explicaven a uns fidels que no sabien llegir ni escriure, mitjançant imatges de personatges bíblics o de passatges religiosos les essències de la Història Sagrada. Un objectiu similar al de les pintures al fresc.
Una senzilla estructura de fusta serveix per classificar els diferents vidres segons el color. Sobre el "classificador" un equip de música amb una colla de CDs s'encarrega d'acompanyar al vitraller en la seva delicada feina.
A finals del segle XIX l'atmosfera generada en els temples gràcies als vitralls va seduir als arquitectes modernistes que els incorporaren al disseny de les seves cases. Els motius inspirats en la natura van ser els grans protagonistes dels vitralls modernistes en el que predominaven els motius florals.
Als tallers dels ceramistes, vidriers i vitrallers sempre m'han captivat els pots que els permet fer d'alquimistes del color. La sàvia combinació de temps i temperatura ens regalarà uns vidres de colors que omplen de sensacions els espais que il·luminen.
La petita pissarra ens regala el misteri del vitraller, perquè cada color té el seu secret. La tècnica per fer un vitrall és mil·lenària i consisteix en unir diversos trossos de vidre amb unes vetes de plom. Però hi ha moltes tècniques més: gravat a l'àcid, grisalla i esmalt, fusing, resina, adhesius UV, silicona epoxi, talla, serigrafia, tíffany, gravat a làser, sorrejat d'arena, impressió digital...
Afortunadament els vitralls no han entrat al mercat negre de l'art i no hi ha hagut espoli. La pèrdua d'aquest patrimoni artístic es donà principalment durant les guerres de successió i civil, i també com a conseqüència de les desamortitzacions.
Per evitar la "línia negra" que "separa" els vidres de colors, provocada per les vetes de plom que els uneixen, els vitrallers utilitzen la tècnica del fusing ( fusió ). El vitrall es fa superposant varies plaques de vidre dels colors desitjats sobre un vidre base que posteriorment es posa al forn a una temperatura màxima de 820º C per fondre tot el material en una sola peça lliure de tensions.
El Departament de Cultura i l'Institut d'Estudis Catalans van encarregar a un grup d'especialistes l'elaboració de l'inventari dels vitralls de Catalunya. L'objectiu del Corpus Vitrearum Medii Aevi ( CVMA ) és l'estudi dels vitralls de recintes religiosos i civils, la catalogació i la difusió del patrimoni vitraller.
Sortim del taller de vitralleria i ens preparem per entrar al monestir on ens espera la nova proposta museística.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada