El passat mes de desembre a l'entrada "On reposen els Romànov" vàrem visitar la Fortalesa de Sant Pere i Sant Pau, la ciutadella construïda l'any 1.703 que fou l'origen de la ciutat de Sant Petersburg. El tsar Pere I el Gran dirigí l'edificació de la que fou capital de Rússia entre 1.812 i 1.918. El centre històric de la ciutat fou declarat l'any 1.990 Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Passejar-hi és inoblidable. Una desena part de la superfície urbana està coberta per aigua. A Sant Petersburg hi ha més de 86 petits rius i canals, i 400 ponts ( 21 llevadissos )...
La fotografia anterior, en la que podeu veure l'església del Salvador sobre la Sang Vessada protagonista de l'entrada d'avui, està feta des d'un dels vint-i-un ponts del canal de Griboièdov. Aquest canal fou construït l'any 1.739, té una longitud de cinc quilòmetres i una amplada de trenta-dos metres.
L'església va ser construïda entre 1.883 i 1.907 en el lloc on els tsar Alexandre II de Rússia fou víctima d'un atemptat el 13 de març de 1.881. Obra de l'Alfred Aleksándrovich Parland, un dels principals representants de la segona etapa de l'arquitectura eclèctica russa. Parland treballà en el disseny de l'església amb l'assessorament d'Ignati Mályshev, l'archimandrita ( abat superior ) del monestir Tróise-Sérguievski.
Van trigar vint-i-quatre anys a fer-la per les tècniques innovadores emprades i l'abundant decoració. Fou el primer edifici de Sant Petersburg amb fonaments de ciment. S'aplicà un complicat sistema d'aïllament hidràulic per protegir l'església de les aigües del canal Gribioèdov. L'església del Salvador sobre la Sang Vessada és una gran mostra de l'estil rus, ( conegut també com neo-rus, rus-bizantí o pseudo-rus ), que protagonitzà l'arquitectura russa dels segle XIX i principis del XX.
L'església, feta amb maó vermell i marró, està extremament decorada amb adornaments que cobreixen les seves parets, similars als emprats pels mestres del segle XVII a Moscou i Iaroslavl ( bandes i creus de maó, rajoles de ceràmica vidrada, kokoshniki - arcs de mènsula- de marbre blanc,... Les cúpules, els absis i la torre octogonal us deixaran bocabadats.
Just davant de la façana la reixa modernista de ferro forjat del jardí Mikhailovsky sembla observar atentament l'església. No deixeu de passejar per aquest jardí, és tot un plaer i un model d'arquitectura paisatgista del segle XVIII i primer terç del XIX en el que es combinen els jardins francesos ( regulars ) amb els anglesos ( paisatgístics ).
Les cúpules bulboses, pròpies de l'arquitectura islàmica i bizantina, es caracteritzen per tenir un diàmetre menor a la línia d'imposta ( on comença la base de la cúpula ) que creix fins arribar al màxim abans de la meitat de la seva alçada, per anar disminuint fins al vèrtex. Són unes cúpules més altes que amples. A la fotografia anterior en podeu veure dues coronades per creus ortodoxes.
Obriu molt bé els ulls per no deixar escapar cap dels moltíssims elements decoratius de l'església del Salvador sobre la Sang Vessada. A la propera fotografia podeu comparar la decoració, molt diferent, de les dues cúpules bulboses.
Abans d'entrar m'apropo lentament als absis mentre gaudeixo de la magnífica reixa semicircular de ferro forjat del jardí Mikhailovsky per ensenyar-vos la decoració de la part orientada a l'est.
Una curiositat, durant la Segona Guerra Mundial una bomba caigué sobre la cúpula major però no va explotar. Dinou anys després, quan els operaris es van enfilar a la cúpula per reparar una gotera la van trobar i retirar...
Si us ha semblat espectacular l'exterior de l'església, espereu la propera entrada dedicada al temple per xalar amb el seu impressionant interior...
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada