Deixem l'estació del metro de Moscou de Kievskaya, amb una decoració inspirada en el tres-cents aniversari de la reunificació d'Ucraïna i Rússia, per agafar la línia blau fosc ( 3 ) i desplaçar-nos a l'estació de Plóshchad Revolutsii. Primer ens aturarem a donar un cop d'ull a l'estació d'Arbátskaya que fou inaugurada el 5 d'abril del 1.953. L'antiga estació havia estat malmesa per un bombardeig alemany l'any 1.941.
Situada a 41 metres sota terra, és la segona estació més llarga del metro de Moscou amb una plataforma de 250 metres. Fou dissenyada per Leonid Polyakov, Lanetin Pelevin i Yury Zenkevich. Com podeu veure a la fotografia anterior, la gran volta és la protagonista, volta que s'inicia ens uns pilars molt baixos recoberts amb marbre vermell. La volta del sostre està decorada amb ornamentació vegetal: fruits, flors, raïm... i unes aranyes barroques de bronze il·luminen el gran espai.
Abans de la Segona Guerra Mundial, sobre l'antiga estació hi havia un gran mercat. Anem a l'andana per esperar el metro que ens durà a Plóshchad Revolutii. A la propera fotografia podeu observar el mur enrajolat de davant de l'andana on hi ha el nom de l'estació en alfabet ciríl·lic. Aquest alfabet s'empra en sis llengües eslaves ( rus, ucraïnès, bielorús, serbi, macedònic i búlgar ) i altres llengües de l'antiga URSS.
Sobre el mur enrajolat es repeteix la decoració floral que podeu veure a la fotografia següent. Forma part de la secció Plóshchad Revolutii-Kievskaya.
Si observeu atentament la decoració constatareu que en alguna de les portelles s'han arrencat petites peces de bronze. L'estel vermell, però, continua inalterable en el seu lloc.
Pugem al metro i, ara sí, anem a la parada següent, la de Plóshchad Revolutii ( Plaça de la Revolució ) molt propera a la Plaça Roja.
L'estació fou inaugurada el 13 de març de 1.938. Als pedestals de les cantonades dels pilars hi ha setanta-sis figures de bronze que representen als soviètics. A cada arc trobem quatre figures, dues orientades a l'estació i les altres dues a l'andana. Les escultures es van fer en un taller de Sant Petersburg dirigit per l'escultor Matvey Genrikhovich Manizel. A més a més d'ell també hi van treballar els escultors: Denisov, Divin, Plikays, Zhdanov, Vetutnev, Ivanov, Falco, Vlandimirskaya i Puzyrevsky.
A la fotografia anterior de detall podeu veure un estakhanovista. L'estakhanovisme fou un moviment obrer socialista sorgit a partir del miner Aleksei Stakhanov, que promovia l'augment de productivitat laboral basada en la pròpia iniciativa del treballador.
Al 1.941 les escultures es van amagar a Àsia Central i al 1.944 retornaren al seu lloc original. Al 1.943 van acabar els atacs aeris sobre Moscou. En aquesta operació per salvar-les de la invasió alemanya de la Unió Soviètica, algunes es van trencar. Però com que de cada escultura hi ha quatre còpies, la restauració va ser completa.
A la fotografia anterior podeu veure a la tiradora Voroshilovsky Shooter ( un títol honorífic i una insígnia de punteria de la URSS ), amb un rifle d'aire comprimit. I a la propera, un jove enginyer amb un engranatge a la seva mà esquerra.
Les escultures estan ordenades cronològicament i van dels fets d'octubre del 1.917, al desembre de 1.937. Però la figura que més un cridarà l'atenció, perquè molta gent la toca, és la del guàrdia de fronteres amb el seu gos.
Els estudiants moscovites creuen que si passen la mà pel musell del gos tindran bones notes, per això quan és temps d'exàmens no es estrany veure com fan cua per acaronar al gos...
Ja ho sabeu, si esteu molt atabalats amb els vostres exàmens només us cal anar a Moscou i acaronar el musell del gos del guàrdia de fronteres.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada