dilluns, 27 de gener de 2020

La farmàcia del monestir ( 1 ).

Tres mesos després d'entrar virtualment al taller de vitralleria del carrer Major número trenta tornem a Vallbona de les Monges. Vaig dir-vos al final de l'entrada "Vitrallers del segle XXI" que aniríem al monestir per veure la nova proposta museística. Ha arribat el moment de fer-ho.


A Vallbona, al peu de la serra del Tallat - límit natural entre les comarques de l'Urgell i la Conca de Barberà - hi vivien 234 persones l'any 2.018. El municipi de Vallbona de les Monges encara conserva part de les seves muralles a tocar de la riera de Maldanell, un curs d'aigua intermitent de tretze quilòmetres que desemboca al riu Corb.


El dia u de setembre del 2.018 s'inaugurà el nou espai museístic "Santa Maria de Vallbona: el monaquisme femení" impulsat per l'Agència Catalana de Patrimoni Cultural.


La comunitat de Vallbona decidí adaptar una de les sales annexes al claustre per fer-hi un petit museu. L'espai era l'antic dormitori comú de les monges. El nou espai museístic ens presenta dues de les activitats més importants en la història del monestir: l'sciptorium ( fotografia anterior ) i la farmàcia ( propera fotografia ).


La visita, que dura un trenta minuts, comença amb tres projeccions mapejades ( adaptades a l'edifici on es projecten les imatges ) en les que apareixen personatges virtuals que ens ajuden a entendre com era la vida monàstica i la feina a l'scriptorium i la farmàcia. Després de les projeccions l'espai s'il·lumina amb més intensitat i podem observar atentament els objectes exposats.
El moble cordialer que podeu veure a la fotografia següent, s'ha restaurat i mostra orgullós el seu contingut medicinal.


En aquest moble es guarden els cordials, els medicaments destinats a tenir cura de les malalties del cor.  El moble cordialer té les prestatgeries plenes de recipients de vidre: ampolles, bocals ( pots cilíndrics ), fioles ( ampolletes petites amb el coll llarg i prim ), figuetes ( ampolles petites en forma de figa i pera). Entre els productes que es conserven hi ha morfina i derivats de la belladona i de l'estricnina.


La regla de sant Benet, el codi de la vida monàstica, establia que els monestirs a més a més de l'hostatgeria els calia un espai per atendre als malalts. Per donar aquesta assistència sanitària era necessari saber preparar medicaments. Dos dels càrrecs dels monestirs femenins de l'època medieval eren l'hospitalera i la infermera.


La fotografia anterior és del moble nou, fet a l'estil dels que es conserven de l'antiga farmàcia, en el que s'exposa la ceràmica farmacèutica. Cal dir que a la posella superior el protagonisme és per les capses de fusta. Aquestes quinze capses de fusta cilíndriques estan pintades al tremp amb color verd clar i tenen una orla de color verd fosc. L'espai on hi ha escrit el nom del producte que hi ha al seu interior és de color groc. Gairebé totes contenen emplastres ( una preparació medicinal antiga que calia escalfar i aplicar damunt la pell ). Aquestes curioses capses poden ser del segle XVIII.


A la fotografia anterior de detall podeu veure a la part superior set de les capses de fusta i als altres prestatges diferents pots i gerres de ceràmica. A l'esquerra de la posella de baix hi ha una orseta ceràmica que té a la seva dreta dues gerres. La majoria dels pots contenen diferents parts de plantes remeieres, però és sorprenent el contingut d'algun d'ells: cérvol castrat, medul·la de vaca, sang de dragó...


El llibre "La farmàcia del monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges", publicat l'any 2.018, de Miquel Ylla-Català i Genís ens explica la història d'aquesta farmàcia i dels estris que formen la nova proposta museística. A la propera entrada dedicada a Vallbona de les Monges acabarem la descoberta de l'antiga farmàcia monàstica.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari