dimecres, 25 de març del 2020

Un cop d'ull a la planoteca ( 11 a ).

Després d'una colla d'entrades en les que hem observat atentament els plànols d'una colla d'edificis dissenyats per l'incansable Francesc de Paula Morera i Gatell, avui ens centrem en el calaix del gran moble arxivador horitzontal que ocupa el centre de la Biblioteca del Col·legi d'Arquitectes de Lleida. Al mateix moble H, obrim el calaix amb l'etiqueta Campmany on ens espera el projecte de restauració de la Seu Vella que es va fer als anys setanta del segle passat.


Només obrir el calaix trobo quatre plànols enrotllats de la Seu Vella: " Seo Antigua de Lérida. Estado Actual. Sección longitudinal" ( 1.972 ), "Seo Antigua de Lérida. Proyecto de restauración" - porta dels Apòstols i Campanar ( 1.976 ), "Seo Antigua de Lérida. Proyecto de restauración. Sección A·B" ( 1.972 ) i "Seo Antigua de Lérida. Proyecto de restauración. Planta de cubiertas" ( 1.972 ). Avui ens centrarem en el primer plànol que podeu veure a la fotografia anterior, d'escala 1:100. La propera fotografia de detall és de la signatura de El arquitecto-jefe de la restauració de la Seu Vella Francisco Pons-Sorolla, amb data de febrer de 1.972. 


Deu anys abans la Dirección General de Arquitectura y Vivienda del Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo, mitjançant la Sección de Ordenación de Ciudades de Interés Artístico-Nacional, s'encarregà de la restauració de la Seu Vella. Els quatre plànols que es conserven a la planoteca són dels anys setanta del segle passat.


A la part baixa del plànol podem llegir: "La toma de datos para la realización de este plano ha sido efectuada por Gabriel López Collado - Aparejador-, Angel Galán Herández y Juan A. Gómez de las Heras -Deliniantes- Dibujo de J.A Gómez de las Heras. 1.972"
Com  podeu veure a les fotografies anterior i següent de detall, els finestrals del pis de les campanes del campanar estaven malmesos. El projecte signat per Pons-Sorolla va reforçar l'estructura del campanar i recuperà aquests finestrals.


Després de les restauracions dels anys 70 i 80 ( l'escala de cargol ) del segle passat i de l'última, que va començar al gener del 2.013,  el magnífic campanar es mostra, molt orgullós de la seva impressionant bellesa,  a la ciutat.


Les restauracions d'Alejandro Ferrant, arquitecto del Estado, que fou el reponsable de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional entre 1.942 i 1.975, i de Francisco Pons-Sorolla tenien l'objectiu de transformar la Seu Vella de caserna a catedral medieval.


Malgrat compartir objectiu, els dos arquitectes no seguien el mateix mètode de treball. Pons-Sorolla diferenciava entre parts originals i les restaurades. Ferrant va centrar la seva feina durant la dècada dels 50 del segle passat en el claustre de la Seu Vella. Entre 1.951 i 1.952 restaurà tres finestrals i en les intervencions fetes entre 1.954-1.956 i 1.957-1.959, amb la participació de Regiones Devastadas, es van restaurar la resta de finestrals.


Si visiteu la nostra petita ciutat és imprescindible reservar part del vostre temps lleidatà per pujar al turó de la Seu Vella. El claustre de quatre galeries, de planta lleugerament trapezoïdal, amb disset finestrals - dotze que envolten el pati central i cinc oberts a la ciutat- us robarà el cor i l'ànima. Penseu que és un dels més grans del gòtic europeu.


La propera fotografia és de la part esquerra del plànol i en ella podem veure l'interior de l'antiga catedral lleidatana. Si del claustre se´n encarregà Regiones Devastadas, de la restauració de la catedral fou la Dirección de Bellas Artes. L'estat era lamentable, amb restes d'estructures de la caserna, motllures trinxades, pedra que s'estava descomponent...


El dibuix acurat del delineant Juan Antonio Gómez de las Heras ens permet veure detalladament els elements de l'antiga catedral. A la fotografia següent de detall  el protagonisme és pel cimbori.


Enfilat al campanar faig la fotografia que podeu veure a continuació en la que al centre el cimbori de planta octogonal sobre trompes.


La tomba del canonge Berenguer de Barutell, tutor de les filles de Jaume II en Disortat, que fou l'últim Comte d'Urgell, està perfectament dibuixada al plànol. Obra  de Rotllí Gautier, destaca pel seu arc apuntat amb un guardapols conopial amb fulles i flors. La tomba,del 1.452, està molt malmesa. Tots els caps de les imatges estan trencats...


A la propera fotografia podeu veure la maltractada tomba del canonge que dibuixà al plànol molt detalladament el delineant Juan Antonio Gómez de las Heras.


A qualsevol persona amb un mínim de sensibilitat li trencarà el cor veure la destrucció que ha patit l'antiga catedral. A la gent de Lleida que estimem l'art ens indigna i ofèn el tracte que ha rebut històricament el nostre monument més estimat...


Deixem el primer plànol i agafem el projecte de restauració en el que el protagonisme és per la façana de la Porta dels Apòstols i el Campanar i que observarem detalladament a la propera entrada dedicada a la planoteca.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada