dimarts, 11 d’octubre de 2022

Santa Maria de Balaguer.

El passat mes de setembre vàrem passejar per les muralles comtals de Balaguer. Com podeu recordar a la  fotografia següent, us proposava pujar la graonada de la passarel·la per visitar virtualment, en una propera entrada, l'església gòtica de Santa Maria.


Només passar el portal, que podeu veure a la part superior esquerra de la fotografia anterior, ens espera aquesta església que es començà a construir l'any 1.351.


Podeu constatar la sobrietat i senzillesa arquitectònica de la gran església d'una sola nau construïda dalt d'un turó. A la dreta l'espectacular campanar octogonal i a l'esquerra el campanar més petit, una torre pentagonal coneguda popularment com el campanar del Moro, que podeu veure millor a la fotografia següent de detall.


De l'edifici, amb un exterior senzill i compacte, impressionen els grans contraforts, l'absis poligonal i, sobre tot, el campanar octogonal de la façana sud.


Declarada Bé Cultural d'Interés Nacional, fou consagrada el dia 24 de febrer de 1.558. Aquest campanar de 40,73 metres d'alçària  està dividit per cornises en quatre cossos. Al quart cos destaquen les finestres d'arc de mig punt amb bordó. Està coronat per un terrat amb barana calada en el que hi ha una glorieta d'època moderna amb una cúpula semiesfèrica suportada per columnetes.


L'església té tres portalades, d'arc de mig punt o arc rebaixat, sense ornamentació ni frisos. Una de les portalades és al mur de ponent, i una a cada costat de la nau. La del mur de ponent, que no podeu veure a la segona fotografia perquè la tapen els arbres, és d'arc de mig punt
A la fotografia anterior i a la propera de detall podeu observar la portalada de la façana sud, amb arc rebaixat.


Abans d'apropar-nos a l'església aprofito per mostrar-vos el cor de la ciutat de Balaguer, a vista d'ocell. A la part superior central podeu veure la plaça Mercadal.


A l'esquerra de la portalada tenim un plafó informatiu en el que podem llegir: "Església de Santa Maria 3. La comtessa Cecília de Cominges va començar la seva construcció el 1.351 però l'església no es va poder consagrar fins al 1.558. A l'interior del temple ens observen, des de les voltes de creueria, alguns sants i patrons dels gremis i confraries més emblemàtica de la ciutat".


La propera fotografia de detall és del plànol de planta en el que podeu veure que la nau única està envoltada de capelles i que a la part esquerra de l'absis poligonal hi ha un edifici annex, que observarem al final de l'entrada d'avui.

 
A la fotografia següent de detall podeu veure la finestra de doble esqueixada amb arc de mig punt del primer cos del campanar octogonal. Cadascun dels costats d'aquest campanar mesura 4,53 metres.


Des del mateix punt alço la mirada per fer la fotografia amb angle contrapicat en la que podeu veure, al tercer cos del campanar, el gran rellotge.


Si continuem resseguint perimetralment l'església, després del campanar octogonal trobem l'absis poligonal de set cares amb uns espectaculars contraforts.


A tocar de l'absis poligonal hi ha un edifici annex d'estil mudèjar-renaixentista construït posteriorment. Una part de la planta baixa és la sagristia de l'església de Santa Maria i de la resta de la planta en fa ua l'Ajuntament de Balaguer com espai turístic. La primera planta acull l'Espai Potrolà, una exposició permanent inaugurada el mes de març del 2.019 dedicada a Gaspar de Portolà. Aquest militar, administrador colonial i explorador català del segle XVIII fou governador de Califòrnia i fundà les ciutats de San Diego i Monterey.


A pocs metres d'aquest edifici annex trobem un nou plafó informatiu que ens explica una part de la història de Balaguer i ens mostra els punts d'interès turístic de la capital de la Noguera.


A la part superior del plafó hi podem llegir: "Plaça Cecília Cominges. L'any 1.105 l'antiga ciutat andalusina de Balaguer va ser conquerida i incorporada al comtat d'Urgell. Les mesquites foren convertides en esglésies i el palau de la Sudda en residència dels comtes.
A partir del segle XIV s'inicià una millora de la ciutat amb la construcció del barri de la Jueria, l'ampliació de les muralles i la construcció de nous edificis com l'església de santa Maria la Major, els convents de sant Domènec i de sant Francesc o la reforma de l'antic portal de sant Miquel".


A la fotografia següent, feta per Lluís Marià Vidal i Carreras el 27 de maig de 1.893, podeu veure l'antic portal de Sant Miquel. del segle XIV, rematat per un fris d'arquets lobulats. Sobre la dovella clau hi havia la imatge de l'arcàngel sant Miquel. L'any 1.894 fou enderrocat el portal de Gerb que estava al costat del de sant Miquel. L'estat ruïnós del portal suposà el desmuntatge del que va ser el portal més bonic de Balaguer. La imatge de sant Miquel fou venuda l'any 1.913 i actualment la podeu veure a la façana del Palau de Maricel de Sitges... A l'esquerra de l'antiga fotografia podeu observar l'església de santa Maria.


Font fotografia: Porta d'entrada a la vila de Balaguer. Memòria Digital de Catalunya. Fons Lluís Marià Vidal i Carreras. Wikimedia Commons.
 
Darrere del plafó informatiu, gràcies al zoom de la càmera fotogràfica, podeu veure a la propera fotografia l'església del Sant Crist de Balaguer ( a l'esquerra ) i les excavacions del Castell Formós ( a la dreta ). L'estructura de ferro i policarbonat cobreix i protegeix les restes arqueològiques del segle XIV.


L'església de Santa Marià va passar  a ser la parròquia de Balaguer l'any 1.558. Després de la desamortització tingué la funció de caserna i de presó ( 1.836 ). L'any 1.881 es restaurà el culte, però al 1.923 i entre els anys 1.936 i 1.939 tornà a ser presó...
A la fotografia següent podeu veure en primer terme l'edifici annex i darrere part de l'absis poligonal de l'església gòtica.


Deixem el turó que domina la ciutat de Balaguer i marxem de la comarca de la Noguera per anar a la del Segrià, concretament a  Lleida, on donarem un cop d'ull a la rehabilitació de dues cases singulars força desconegudes en properes entrades.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada