Avui tornem a l'església de Sant Joan de Lleida a la que he dedicat una colla d'entrades al blog que podeu recordar clicant sobre l'enllaç anterior. Gràcies a mossèn Jaume Pons i Bosch puc ensenyar-vos alguns secrets d'aqueta església projectada per l'arquitecte basc Julio de Saracíbar, projecte que l'arquitecte lleidatà Celestí Campmany amplià, modificà i en dirigí les obres.
A la fotografia anterior podeu veure el frontispici de l'església que fou consagrada pel bisbe Meseguer l'octubre de 1.895. Façana que podeu comparar amb el plànol d'alçat de la fotografia següent custodiat a l'Arxiu Municipal de Lleida. Possiblement aquest plànol, no signat per cap arquitecte, és una còpia del projecte original de Julio de Saracíbar feta per Celestí Campmany.
Comparant la primera fotografia i la del plànol queda clar que al projecte la façana estava flanquejada per dues torres campanar coronades per cuculles i que al creuer hi havia una cúpula, però aquesta part del projecte no es va construir per dificultats econòmiques.
El llibre "Sant Joan, dos temples parroquials. Miscel·lània dels aniversaris 2.018 - 2.020" editat el juny del 2.021, és un recull d'articles de diferents autors i nombroses col·laboracions. A l'article d'Anna Maria Gaya i Fuentes La construcció del temple nou de Sant Joan podem hi llegir a la pàgina noranta-cinc ..." L'any 1.902 es va donar per acabat el temple. Renunciant ja a les torres campanar, els darrers donatius es van orientar a la construcció de la tribuna del cor i al cancell de la porta lateral"...
Quan passegeu per la plaça Sant Joan, si s'escau, podeu escoltar el repic de les campanes de la Seu Vella i les de l'església de Sant Joan. Però on són el campanar i les campanes d'aquesta església neogòtica? Entrem a Sant Joan i ho descobrirem...
A la fotografia anterior podeu veure la porta que hi ha al fons de la nau de l'Evangeli ( des del punt de vista dels fidels, mirant cap a l'altar, la que està al costat esquerre ).
Mossèn Jaume agafa la clau, obre la porta i comencem a pujar per la senzilla escala que podeu observar a la fotografia anterior.
Tornant al llibre "Sant Joan, dos temples parroquials. Miscel·lània dels aniversaris 2.018 - 2.020" a l'article La restauració de Sant Joan per Regiones Devastadas d'Alexa Trilla i Josep Barahona, a la pàgina cent dos hi ha un estudi dels danys que patí l'església. De la trista llista de destruccions transcric ... "Destrucció total d'altars, orgue, mobiliari i escala d'accés al campanar"... I a la pàgina cent set quan el projecte de reconstrucció fa referència als materials del ram de paleta diu ...Graons de pedra artificial a l'escala del campanar, sagristia i capella.... Com podeu constatar a la fotografia anterior aquest primer tram d'escala d'accés al campanar no fou destruït per l'incendi del 1.936. Els graons de pedra artificial els trobem més amunt.
La primera porta que trobem pujant per l'escala del campanar ens permet accedir al cor de l'església, que actualment té funció de magatzem.
A la fotografia següent, feta des de la nau central, podeu veure dues de les portes que trobem pujant per l'escala. La del nombre un és la del cor, la del nombre dos ens permet accedir a un espai molt més reduït a tocar dels finestrals amb vitralls -amb una barana poc segura-. Amb el nombre tres..
Sortim amb el mossèn al cor per fer diferents fotografies des d'aquest espai privilegiat. A la propera podeu veure la nau central a vista d'ocell.
Si em giro faig la fotografia següent amb angle contrapicat en la que podeu observar els finestrals i la rosassa amb els seus vitralls. Constatareu el poc espai que hi ha si sortim per la porta número dos i la poca seguretat que ens ofereix la barana.
A la fotografia següent que vaig fer abans de pujar al campanar des del fons del costat de l'Epístola ( el costat dret des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ) podeu constatar el poc espai i el perill que suposa sortir per la porta número dos.
Aixecant la mirada des de la nau central faig la propera fotografia en la que, a l'interior de la circumferència groga que he dibuixat, hi ha un dels secrets de l'església de Sant Joan...
Abans de tornar a l'escala que puja al cor faig la tercera fotografia en la que podeu veure el capitell de la cadena, un dels que es salvà parcialment l'any 1.936 de l'incendi de l'església.
Aquest capitell és molt difícil de veure des de la nau central perquè és un dels que coronen el pilar i les semicolumnes adossades al mur superior de la nau central. Com podeu constatar a la fotografia anterior, els nervis de la volta es recolzen sobre ells. Si porteu uns binocles cal buscar-lo entrant a Sant Joan per la portalada neogòtica del frontispici, a l'esquerra, a la primera columna central adossada al mur superior de la nau central.
Pujant un nou tram d'escala es pot accedir al petit espai a tocar del vitralls. La propera fotografia de detall ens permet veure millor aquest capitell que esculpí l'any 1.879 Josep Magrinyà. Ell s'encarregà de l'obra escultòrica del temple esculpint capitells, frisos, finestrals, portalades, cartel·les... Les baules de la cadena no tenen fissures. Abans de l'incendi n'hi havia set i actualment en queden quatre. És un dels capitells més valuós, i difícil de veure, de Sant Joan.
Tornem a l'escala per acabar de pujar al campanar. A l'enfilar els últims trams ja veiem l'estructura de fusta on hi ha les campanes.
A l'últim tram d'escala la barana deixa de ser d'obra per transformar-se en una senzilla estructura de fusta. Quan hi arribem el primer que veiem són dues campanes. A la fotografia següent podeu veure els vells batalls lligats amb una corda, i els nous - al centre de color negre- que estan programats per tocar.
Si abans d'acabar de pujar l'escala, em giro, veig les altres dues campanes i la part superior de la finestra ogival de la façana principal.
A la propera fotografia de part del frontispici de l'església de Sant Joan podeu veure assenyalat el lloc on hi ha el campanar. Entre l'església i els edificis de la plaça treu el nas el campanar octogonal de la Seu Vella de seixanta metres d'alçària, construït entre la segona meitat del segle XIV i el primer terç del segle XV.
L'Anna Maria Gaya i Fuentes m'explicà molt gentilment que s'adaptà com a campanar la torre de l'esquerra i s'hi van posar les campanes del temple antic que eren del segle XVIII. Creu que una d'elles és del 1.780. A l'esquerra de la campana de la fotografia següent hi ha una creu a la panxa i un text al cap.
A la propera fotografia el protagonisme és per la campana que hi ha a l'esquerra de la finestra ogival. A la part dreta de la fotografia es pot veure una creu i l'any 1.78? ( fotografia de detall ).
Quan comencem a baixar del campanar mossèn Jaume s'atura un moment davant d'una porta tancada perquè s'adona que algú s'ha descuidat el llum obert. Agafa la clau, obre la porta i quedo bocabadat...
L'Anna Maria Gaya m'explicà que aquests locals parroquials es van fer quan era rector mossèn Ramon Macarulla i Font. Aquí hi havia l'escola parroquial de Sant Joan, anomenada Sant Nicolau de Bari.
Mossèn Joan Mora i Pedra habilità aquest espai l'any 2.011 com allotjament nocturn Jericó i donà aquest servei fins que al carrer de la Tallada 33 obrí l'Hostal Jericó que atén a persones desprotegides de la ciutat de Lleida, sense cap ànim de lucre. Gràcies Anna Maria per les teves explicacions.
Agraeixo a mossèn Jaume la seva gentilesa i surto de l'església de Sant Joan per continuar gaudint del nostre patrimoni.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada