Al març del 2.010, a l'entrada " Papelgel ? ", us explicava que l'any 1.919 les pintures romàniques de l'església de Santa Maria de Mur foren arrencades i venudes per set mil pessetes a l'antiquari i marxant nord-americà Ignacio Pollak i traslladades al Museum of Fine Arts de Boston.
El restaurador italià Franco Steffanoni, un expert en la tècnica de l'strappo, arrencà les pintures murals de l'absis de Santa Maria. Aquesta venda alertà a la Mancomunitat de Catalunya que inicià la campanya de Salvament del Romànic Català. Amb aquesta campanya les pintures al fresc de les esglésies romàniques del Pirineu foren comprades per les autoritats catalanes i arrencades. La intervenció de la Junta de Museus de Catalunya no va poder evitar, malgrat tots els esforços fets, que les pintures anessin a Boston...
Us explicava a l'entrada que, per encàrrec del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, I+DPapelgel va fer una copia exacta d'aquesta pintura mural a partir de les imatges rebudes des del museu de Boston. Aquesta "calcomania" gegantina s'aplicà sobre una estructura separada uns centímetres de l'absis original.
Gràcies a la Campanya de Salvament del Romànic Català actualment podem gaudir al Museu Nacional d'Art de Catalunya ( MNAC ) d'una de les millors col·leccions de pintura romànica del món. Malauradament per veure els originals cal anar a Barcelona...
A l'entrada donarem un cop d'ull a una petita part de les pintures mural que fa un segle es van arrencar de les esglésies romàniques del Pirineu.
A la fotografia anterior i a la propera podeu observar diverses de les estructures que reprodueixen fidelment els absis de cada església on es custodien els originals de les pintures murals que foren arrencades perquè no es venguessin ...
Entre la tardor de 1.919 i 1.923 gràcies a l'actuació ferma de la Junta de Museus i del que en aquell moment n'era el director, Joaquim Folch i Torres, es van comprar les pintures, les van arrencar de les esglésies per traslladar-les al Palau Nacional de Montjuïc de Barcelona.
A la fotografia següent podeu veure una altra de les curioses estructures centenàries en les que es van fixar les pintures per exposar-les.
Per fer l'arrencament a strappo de les pintures mural primer es netejava la pintura per aplicar després un aïllant. S'adherien les teles d'arrencament amb cola orgànica per posteriorment separar-les del mur. Posteriorment calia fer la neteja i preparació dels fragments per aplicar després l'adhesiu ( caseïnat càlcic ). S'adherien les teles de traspàs al revers del fragment i es retiraven les teles d'arrencament. Continuava el procés amb la preparació d'un suport rígid de les mateixes característiques del suport on hi havia la pintura original i aquesta s'instal·la al nou suport per exposar-la.
A les properes fotografies us mostraré primer l'església d'on es van arrencar les pintures mural i després l'original conservat al MNAC i la reproducció que hi ha a l'església. Començaré per Santa Maria de Ginestarre.
L'absis, de la segona meitat del segle XII s'arrencà de la petita església d'Esterri de Cardós ( Pallars Sobirà ). Si voleu recordar la visita que hi vàrem fer al blog cliqueu sobre el proper enllaç "L'altre romànic ( i 2 )".
A les dues properes fotografies de detall podeu comparar la màndorla ( ametlla mística o vesica piscis ) amb forma d'ametlla on s'inserien personatges sagrats. Recordeu que la primera fotografia és de la pintura original custodiada al MNAC i la segona de la reproducció que hi ha a l'església on fou arrencada la pintura mural.
La propera comparació la faré amb l'original i la còpia de la pintura mural de l'església de Sant Miquel d'Engolasters de les Escaldes ( Andorra ). Podeu recordar la visita virtual clicant sobre el proper enllaç "Romànic andorrà ( 2 )".
Aquesta església del segle XII d'una sola nau té un campanar de planta quadrada de 17,5 metres d'alçària coronat per una coberta piramidal de pissarra.
A les properes fotografies podeu observar la màndorla envoltada del tetramorf i a sota diferents apòstols.
L'església de Sant Joan de Boí és la que conserva més elements arquitectònics del primer romànic ( segle XI ). Podeu recordar la detallada visita que hi vam fer clicant sobre l'enllaç següent "Gaudir del romànic de la Vall de Boí ( 4 a )" i "Gaudir del romànic de la Vall de Boí ( 4 b )".
El fresc que compararem és el de la Lapidació de Sant Esteve, un dels primers exemples de l'interès de l'art romànic per la vida dels sants. El sant està agenollat i pregant amb les mans alçades. A la part superior dreta la mà de Déu il·lumina al sant amb raig de llum i a l'esquerra de Sant Esteve tres personatges l'apedreguen. L'original és de cap al 1.100.
Per acabar, l'església edificada el primer quart del segle XII reaprofitant alguns murs d'un edifici anterior del segle XI. Parlo de Sant Climent de Taüll que podeu tornar a veure clicant sobre el proper enllaç "Gaudir del romànic de la Vall de Boí ( 6 )".
De l'absis de Sant Climent us mostro quatre fotografies seguides. La primera de l'original que podeu veure al MNAC seguida de la de les pintures romàniques conservades al mur de l'església, la projecció de les pintures que foren arrencades i actualment estan al MNAC i la del final del Mapping Pantocàtor que ens mostra com eren totes les pintures mural de l'absis central l'any 1.123.
La Junta de Museus optà per negociar amb Ignacio Pollanck la compra, arrencament i transport de les pintures mural. Franco Steffanoni fou l'encarregat de fer-ho amb la tècnica de l'strappo. La Junta de Museus tenia clar que mentre treballava per a ells, no podia fer-ho per a altres...
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada