dijous, 23 de maig del 2024

La Catedral de Málaga.

Després de recordar  a l'entrada anterior dedicada a Málaga la mítica Imprenta Sur, on va néixer l'any 1.926 la revista Litoral de la mà dels poetes Emilio Prados Sush i Manuel Altolaguirre, i donar un cop d'ull a la seva última ubicació a l'Alameda Principal, avui ens apropem pel carrer Molina Lario a la catedral.


A la fotografia anterior podeu veure aquest carrer preparat per acollir el pas de les processons de Setmana Santa. Al centre, en primer terme, la torre inacabada de la catedral i darrere la torre amb el campanar. La propera fotografia de detall ens permet apreciar-ho millor.


L'edifici no es va acabar i la torre sud és una de les parts més evidents d'aquesta interrupció sobtada de les obres. Els malaguenys per aquest motiu li donen el malnom de "La Manquita". Gairebé a tocar de la catedral, la perspectiva ens permet veure la torre inacabada sense el campanar de l'altra torre. A l'esquerra podeu observar una petita part del Palau Episcopal que visitarem en una propera entrada.

 
Ja als peus de la torre inacabada faig la fotografia de la façana sud , la del carrer Postigo de los Abades. La gran rampa permet als tronos entrar a la catedral per la Puerta del Sol, construïda al segle XVIII per José de Bada, substituït a la del segle XVI .
 

Aquesta porta és igual que la Puerta de las Cadenas de la façana nord, obra també de José de Bada, però la de la Puerta del Sol està precedida per una doble escalinata. La portalada té un gran arc de mig punt i acull al seu interior la porta d'entrada, també de mig punt, formant una mena de porxo.

A la fotografia de detall podeu observar els baixos relleus de dues virtuts teologals ( les altres dues les veurem a la Puerta de las Cadenas ). A l'esquerra L'Esperança (1) representada per una matrona amb una àncora i a la dreta La Justícia ( 2 ) en aquest cas la una matrona agafa amb una mà una espasa i amb l'altra una balança.

 
Continuem resseguint perimetralment la Santa Iglesia Catedral Basílica de la Encarnación girant a l'esquerra pel carrer Cañón que ens permet observar l'absis poligonal del segle XVI.
 
 
A la part de baix de l'absis hi ha triples arcs i a la superior arcs simples i òculs. La catedral es començà a construir per la capçalera l'any 1.528 sobre el solar de l'antiga mesquita Major. Pedro López dirigí les obres dissenyades per Diego de Siloé.

Després de resseguir la capçalera, ja al carrer Císter trobem la façana nord amb la Puerta de la Cadenas, idèntica a la Puerta del Sol de la façana sud. Les dues entrades estan flanquejades per dues estilitzades torres circulars. 
 
 
Als carcanyols de l'arc major hi ha els baixos relleus de les altres dues virtuts teologals que podeu veure millor a la propera fotografia. A l'esquerra La Fe ( 3 ) representada per una matrona amb una creu i un calze i a la dreta La Caritat ( 2 ) amb la matrona alletant a dos nens.


Continuem resseguint perimetralment la catedral i ja al carrer Santa María trobem la Puerta del Perdón, també anomenada Puerta del Sagrario. Aquesta era la porta d'entrada a l'antiga mesquita cristianitzada. És l'únic element arquitectònic que queda de la vella catedral-mesquita.


D'estil gòtic tardà té alguns elements decoratius de l'incipient renaixement. Es construí entre els anys 1.514 i 1.526.


A la fotografia anterior podeu veure les quatre arquivoltes de la portalada d'arc de mig punt. Sobre la clau de l'arc hi ha la figura del Salvador amb ceptre i la bola del món flanquejada per l'escut ( esquerra ) i el segell ( dreta ) del bisbe César Riario.


A la zona més elevada del registre superior, a l'esquerra hi ha el cardenal Mendoza protegit per un àngel i a la dreta el bisbe Pedro Díaz de Toledo y Ovalle assistit per Jaume el Major.


Només arribar al carrer Molina Lario faig la fotografia anterior en la que podeu observar en primer terme la torre de les campanes i, al fons, la torre inacabada. Com podeu constatar la torre, de vuitanta-quatre metres d'alçària, té quatre cossos. Els tres primers quadrangulars i el quart octogonal sobre el que hi ha un petit cos cilíndric tancat per una cúpula semiesfèrica amb un cupulí a sobre.
A la propera fotografia, feta des del carrer Salinas, podeu observar els tercer i quart cossos ( amb les campanes ), el cos cilíndric, la cúpula i el cupulí.


M'apropo a la façana principal, la de ponent, per fer la fotografia següent. Aquesta façana la començà a construir l'any 1.721 José de Bada en estil barroc.


Com podeu constatar a la fotografia anterior, a l'alçada de l'inici del tercer cos, queda aturada la construcció de la torre de la dreta. Els fusts de los columnes no estan acabats.
A la propera fotografia nocturna podeu veure les tres portes del frontispici. La central fou dissenyada per Antonio Ramos i les laterals per Ventura Rodríguez.


Entrem a la catedral renaixentista-barroca de planta rectangular, tres naus cobertes amb voltes semiesfèriques nervades a excepció de les capelles laterals que tenen volta de canó. La capçalera, de plata poligonal, té un deambulatori ( passadís que encercla el presbiteri ). A quest passadís també es pot anomenar girola.
A la fotografia següent podeu veure la Capella Major, obra del 1.541 de Diego de Vergara, amb columnes corínties estriades i coberta amb una espectacular volta nervada.

 
Aixecant la mirada podem gaudir d'aquesta volta nervada i de les voltes bufades o de quatre punts. Les petxines de la volta que hi ha sobre el creuer estan decorades amb relleus policromats amb la figura de la Mare de Déu, un àngel, un gerro amb assutzenes i un calze amb la Sagrada forma.


Sota el gerro amb les assutzenes gràcies al zoom de la càmera fotogràfica es pot llegir la data 1770, que no fa referència al moment de la construcció de la volta sinó a les reformes que aquell any es van fer al creuer.


A la propera fotografia podeu observar la coberta del deambulatori, els finestrals triforats d'arc de mig punt i els òculs amb els seus vitralls.


Abans de sortir del deambulatori vull mostrar-vos el magnífic retaule gòtic, el més valuós de la catedral, que hi ha a la Capella de Santa Bàrbara. Construït l'any 1.524 en el taller de l'escultor flamenc Nicolás Tiller, ja estava a l'antiga mesquita-catedral. 


Sortim de la catedral per anar, caminant només unes passes, al Palau Episcopal on ens espera Mr. Günter per acompanyar-nos pel conjunt d'edificis dels segles XVI - XVIII de diferents estils arquitectònics. El nostre guia, Mr. Günter, és un gat molt especial...
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada