Romànic cerdà ( 1 ).

Després de donar un cop d'ull a l'església barroca de Sant Climent i a la rectoria de Talltorta ( una de les nou entitats de població del municipi de Bolvir ) vaig explicar-vos que en una propera entrada començaríem un petit periple per la Baixa Cerdanya gaudint del romànic cerdà. 

Amb només deu minuts arribo a Guils de Cerdanya i deixo el cotxe a l'aparcament municipal. Ara cal enfilar els costeruts carrers fins arribar a l'església de Sant Esteve, del segle XII, una de les millors del romànic cerdà.

Només entrar al recinte de l'església i el cementiri ens dóna la benvinguda l'espectacular absis dividit en cinc panys per dues mitges columnes i dues pilastres adossades. Com podeu constatar a la fotografia la base de l'absis està feta amb carreus molt grans potser aprofitats d'una construcció anterior...

Les columnes i les pilastres van del basament als capitells decorats sobre els que hi ha un fris de dents de serra sostingut per mènsules decorades.

A la propera fotografia podeu veure, a la part superior, dos capitells i una de les mènsules que sosté el fris. Al capitell de l'esquerra hi ha tres figures humanes, la del mig que està d'esquena sembla que ens ensenya el cul. Al de la dreta estan esculpides unes ones d'aigua sobre les que hi ha una bola i a la mènsula està representat un cap amb una creu al damunt.

 

L'absis té dues finestres, una tapada ( la sud ) per una capella lateral construïda posteriorment. La finestra est, que podeu observar a la propera fotografia de detall, té l'arquivolta exterior decorada amb mitges boles.

 

 

Les capelles laterals afegides posteriorment estan fetes de forma molt menys acurada que l'església romànica. A la fotografia següent podeu observar part de la del mur nord.

Giro cua, ressegueixo l'absis i entro al cementiri per mostrar-vos  la capella afegida al mur sud que no té res a veure arquitectònicament amb la perfecció de l'església del segle XII.

El més destacat de la façana sud és la portalada, construïda en un cos sobresortint rematat per un per un guardapols sostingut per mènsules. Sobre la portalada hi ha unes mènsules que feien de suport a un porxo actualment desaparegut.

 

 

Com podeu constatar a la propera fotografia a la portalada després del guardapols hi ha tres arquivoltes en degradació amb tres arcs tòrics suportats per tres columnes amb capitells esculpits.

 

El guardapols, format per dos arcs, està decorat amb un escacat ( el més exterior ) seguit d'un bordó amb mitges boles. L'arquivolta exterior està decorada amb un bordó en el que en algun punt encara es veu el treball helicoïdal.

A les dues fotografies següents de detall podeu observar els sis capitells de factura primitiva que coronen les sis columnes de la portalada romànica.

 

La fotografia anterior és dels tres del costat esquerre. D'esquerra a dreta hi ha esculpits dos quadrúpedes que a l'angle tenen el mateix cap, al del mig la decoració és vegetal i al més proper a la porta els motius són geomètrics.

La propera fotografia és dels tres capitells del costat dret, que com podeu constatar estan més erosionats. D'esquerra a dreta els motius esculpits són vegetals, geomètrics i al capitell més exterior ( curiosament menys erosionat ) es veuen unes aus.

 

 

Si ens fixem en els batents de la porta, encara podem gaudir de bona part de la ferramenta romànica de tiges ondulades en forma de volutes que podeu observar parcialment a la fotografia següent de detall.

 

 

Però a la façana sud, amés a més de la portalada romànica més monumental de la Baixa Cerdanya, hi ha una cornisa suportada per mènsules esculpides que majoritàriament representen caps humans de diferent mida. A la fotografia de detall hi ha dues d'aquestes mènsules. A l'esquerra una papallona i a la dreta un dels caps.

 

 

També a la façana sud hi ha, adossades en el mur de l'església romànica, dues mènsules esculpides. Una amb un cap humà i l'altra amb un cap d'animal. La seva funció era suportar el porxo desaparegut que protegia la porta d'accés a l'església de Sant Esteve.

Per continuar resseguint perimetralment l'església enfilarem l'escala que ens deixa al peu del campanar de cadireta que corona el mur de ponent. És un campanar de dos nivells del que el de la part superior és moderna. 

Abans de pujar l'escala, gràcies al zoom de la càmera fotogràfica, puc mostrar-vos els tres ulls i les tres campanes. A l'interior de la circumferència groga que he dibuixat a la fotografia hi podeu veure la mènsula encastada al mur sud de la capella lateral afegida posteriorment en la que està esculpit el cap d'un animal.

Ja des de la façana de ponent faig la fotografia següent del campanar de cadireta. Com que no tinc prou perspectiva no es veuen les tres campanes.

 

Si continuo resseguint perimetralment l'església puc mostrar-vos la façana nord en la que podeu diferenciar clarament entre el magnífic treball dels carreus d'aquesta façana i de l'absis de la feina feta a la capella lateral edificada posteriorment...

Acabem de resseguir perimetralment l'església per tornar a la portalada d'accés del mur sud per entrar a Sant Esteva de Guils. Malgrat trobar la porta tancada, gràcies  a la pàgina web Cerdanya. La Gran Vall del Pirineu, hi podem entrar virtualment. Clicant sobre l'enllaç anterior podreu constatar que és una església d'una nau amb capelles laterals i coberta de volta apuntada. Al presbiteri veureu la reproducció del frontal d'altar que l'any 1.963 el Museo del Prado comprà a J.A.Maragall.

El frontal d'altar, de finals del segle XIII, pintat al tremp sobre taula mesura 175 X 92  centímetres. Al centre hi ha el Pantocràtor en un màndorla envoltat pels símbols dels Quatre Evangelistes ( Tetramorf ). A dreta i esquerra del registre superior estan representades la lapidació i l'enterrament de Sant Esteve. Al registre inferior hi ha dues parelles d'apòstols.

Abans de baixar fins a l'aparcament faig una última fotografia, amb una perspectiva diferent de les anteriors, d'aquesta joia del romànic cerdà. Marxem de Guils de Cerdanya per anar fins a Bolvir per donar un cop d'ull en una propera entrada a l'església de Santa Cecília.

Atentament.

Senyor i

Passejant pel carrer Sagasta...

Amb la d'avui tanco la sèrie d'entrades dedicades a la ciutat de Málaga. Si a l'anterior vàrem visitar el Palacio de Villalón, seu actual del Museu Carmen Thyseen Málaga, a la d'avui anem al carrer Sagasta on veurem dos edificis singulars molt propers però d'estils arquitectònics contraposats.

Comencem a la plaça de Félix Sáenz, una plaça del centre històric on conflueixen els carrers Sagasta, de los Esparteros, Puerto de Mar, Nueva i San Juan. A la fotografia anterior podeu veure les façanes dels Antiguos Almacenes Félix Sáenz. A l'esquerra del xamfrà hi ha el carrer Sagasta i a la dreta la plaça Féliz Sáenz.

Félix Sáenz Calvo fou un comerciant i polític originari de La Rioja que amb l'èxit dels seus negocis a Màlaga decidí construir un edifici modernista que des del 1.914 fins al 1.987 acollí els Antiguos Almacenes Féliz Sáenz. 

A la fotografia següent de detall podeu veure el mirador corb de la tercera planta del xamfrà de la plaça Félix Sáenz i el carrer Sagasta i l'acabament de la façana amb òcul.

L'edifici modernista amb elements neobarrocs es construí entre 1.912 i 1.914 seguint el projecte de l'arquitecte malagueny Manuel Rivera Vera, amb cinc plantes i uns volums corbs als xamfrans. A la propera fotografia podeu observar una petita part de la façana del carrer Sagasta. Inicialment la planta baixa i la primera planta foren les úniques dedicades a l'ús comercial.

L'edifici actual, format per una illa de cases, és el resultat de la unió de quatre edificis construïts ens diferents anys i que es poden reconèixer fàcilment observant les façanes.

L'edifici s'ha rehabilitat dues vegades, una al 1.987 per Ángel Asenjo Díaz i l'altra entre els anys 2.005 i 2.011 per José Seguí Pérez. Al subsol hi van trobar una necròpoli islàmica amb noranta cadàvers en bon estat de conservació.

 

A la fotografia anterior del carrer Sagasta  podeu veure el punt d'unió entre l'edifici modernista dissenyat per Manuel Rivera ( 1 ) i amb l'antic contigu reformat ( 2 ).

A la segona de les rehabilitacions s'enderrocà l'interior per construir habitatges de luxe, mantenint la façana original. Els problemes econòmics de l'empresa Restaura, que s'encarregà de l'obra, i els tràmits que calia fer al trobar la necròpoli islàmica van allargar la finalització d'aquesta rehabilitació.

 

A la fotografia anterior podeu veure les façanes de la plaça de Félix Sáenz ( esquerra ) i del carrer Sebastián Souvirón ( dreta ). Al xamfrà podeu veure els miradors de les plantes tercera i quarta. A la propera fotografia podeu apreciar amb més detall el treball de ferro forjat dels miradors.

 

Els balcons de la quarta planta s'inspiren en els de la casa Batlló d'Antoni Gaudí. A la propera fotografia podeu veure els tres que hi ha entre els miradors dels xamfrans i la balconada amb balustrada de la cinquena planta.

La fotografia següent de detall és d'una petita part de la façana de la plaça Félix Sáenz en la que podeu veure tres finestrals amb balustrades de la primera planta i la balconada, també amb balustrada, de la segona.

Com podeu constatar a la fotografia anterior la balconada està sostinguda per deu mènsules de les que a les quatre més grans podem veure el cap d'Hermes ( mitologia grega ) o Mercuri ( mitologia romana ) amb el seu barret alat, i una decoració amb fulles de llores i floral. Ho apreciareu molt millor a la fotografia de detall.

Deixem l'edifici modernista amb elements neobarrocs per apropar-nos, caminant només quatre passes, al número cinc del carrer Sagasta. Al final de l'entrada Mercado Central de Atarazanas, del passat mes de març, ja vaig mostrar-vos l'edifici ubicat a la cantonada del carrers Sagasta i Herreria del Rey. Aquest curiós edifici  pertany al corrent arquitectònic del regionalisme eclèctic local que sorgí com alternativa al modernisme. A la propera fotografia el podeu veure a l'esquerra del mercat.

L'edifici s'ha atribuït a l'arquitecte malagueny Fernando Guerrero Strachan, però segons l'arquitecte Enrique Atienza és una obra del 1.925 de Daniel Rubio Sánchez. 

Com podeu constatar a la fotografia anterior en solar on es construí l'edifici és irregular i estret. La cantonada té forma de quilla. La casa que veieu a l'esquerra de la fotografia anterior és la del Antiguos Almacenes Félix Sáenz. 

A la propera fotografia de detall podeu observar part de la decoració de la planta baixa feta amb maó vist del carrer Sagasta.

El regionalisme eclèctic local sorgí com una alternativa al modernisme. Aquest estil buscava una arquitectura representativa de la ciutat. Malgrat ser una construcció de principis del segle XX, les formes neoàrabs ja tingueren molt èxit en l'arquitectura occidental a partir de segle XVIII, sobre tot al Romanticisme.

El naixement d'aquest corrent arquitectònic a Málaga fou als voltants del tercer quinquenni del segle XX, amb l'edifici de la Antigua Casa de Correos y Telégrafos ( 1.917 - 1.923 ) de l'arquitecte Teodoro de Anasagasti y Algán. La majoria de les obres regionalistes són de l'arquitecte Fernando Guerrero Strachan.

A la fotografia anterior podeu veure part de la façana del carrer Sagasta i a la propera la del carrer Herrería del Rey.

 

 

El regionalisme malagueny s'acabà l'any 1.930 ( el de la mort de Fernando Guerrero Strachan ) amb la construcció de la Fábrica de Tabacos, obra dels enginyers industrials J.F. Delagado i C. Dendariena i l'enginyer de camins F. Guerra amb la col·laboració de l'arquitecte Mariano García Morales i l'enginyer industrial González Stéfani.

Des del carrer no em puc col·locar a una alçària suficient per mostrar-vos amb una bona perspectiva la torre de planta circular que corona la cantonada amb forma de quilla.

Per això la fotografia anterior de detall és del plafó informatiu que trobareu a tocar de la curiosa cantonada, al carrer Sagasta.

Atentament.

Senyor i

El plaer de passejar pel Chillida Leku ( 1 ).

Amb l'entrada d'avui tornem al País Basc per iniciar un nou periple. Si l'hivern i la primavera passada la visita virtual es centrà en Bizkaia, ara el protagonisme és per Gipuzkoa. Per començar us proposo anar fins a Hernani per gaudir del Chillida Leku. El museu està a només set quilòmetres del centre de Donostia i hi podeu anar amb l'autobús BU05 que un deixarà a la porta. 

El projecte Chillida Leku va començar l'any 1.983 quan Eduardo Chillida i la seva dona Pilar Belzunce compraren la finca Zabalaga. En aquell moment el caserío Zabalaga, de finals del segle XVI , estava en ruïnes.  L'arquitecte Joaquín Montero Basqueseaux s'encarregà de la rehabilitació.

El museu s'inaugurà el 16 de setembre del 2.000 però el 31 de desembre del 2.010 tancà les seves portes. Afortunadament tornà a obrir el dia 17 d'abril del 2.019.

Abans de començar a gaudir-ne us proposo seure a la terrassa del cafè i observar l'espectacular finca d'onze hectàrees que acull quaranta escultures d'Eduardo Chillida. La més gran, que a la fotografia anterior està a l'interior de la circumferència groga que he dibuixat, és Buscando la luz I que fa vuit metres d'alçària i pesa vint-i-dues tones... Durant la passejada pel jardí la veurem detalladament.  per la zona de la campa i també gaudirem de les escultures que hi ha a la zona boscosa.

Ens apropem a l'escultura més propera de la primera fotografia, feta l'any 1.985 en acer que és un projecte ( l'aroma que en deia Eduardo Chillida ) del Monumento a la tolerancia I. A Sevilla, al Muelle de la Sal a tocar del Puente de Triana, s'instal·là la gran escultura de formigó de cinc metres d'alçària, dotze de llarg i vuit d'ample que pesa cent cinquanta tones. La gran escultura de formigó, finançada per la Fundación Amigos de Sefarad , està d'esquena al lloc on hi havia el tribunal de la Inquisición. Un braç obert, un segon brac que toca al terra i mira al cel, i un espai on hi cabem tots ( jueus, cristians, musulmans...).

Si anem a l'esquerra i enfilem el jardí de la campa fins als arbres, trobem l'obra del 1.998 Lotura XXXII d'acer corten que mesura 563 X 424 X 200 centímetres. Aquesta escultura, que es va fer a la farga de Sidenor de Reinosa ( Cantabria ), pesa seixanta-quatre tones .

Lotura, en euskera significa nus o unió en el sentit de connexió. Com podeu constatar a les fotografies l'obra està formada per dues peces massisses d'acer. La peça superior, amb quatre braços nuats, s'acobla a la peça inferior que fa de base.

Al jardí s'hi poden trobar altres escultures de la mateixa sèrie, com Lotura XVIII i Lotura XXVI. Penseu que les obres d'aquest espectacular jardí d'onze hectàrees poden canviar segons el calendari d'exposicions.

Tornant a la sendera aviat trobem l'obra del 1.989 De música III, també d'acer corten, que es va fer a la farga de Patricio Echeverría de Legazpi. Inicialment aquesta escultura s'havia de col·locar a la plaça de la catedral de Boon, però Chillida va fer un altra obre per a la ciutat alemanya i De música III es va quedar al museu.

La forma de l'escultura s'inspira en la planta de la catedral de Sant Martí en la que els semicercles fan referència estètica a la forma de l'absis.

A pocs metres ens espera l'obra més espectacular del Chillida Leku feta amb acer l'any 1.997. Buscando la luz I pesa vint-i-dues tones i mesura 800 X 300 X 300 centímetres. Està feta amb tres làmines diferents d'acer totalment asimètriques unides per una sèrie de reblons. Si la resseguim perimetralment veurem la contraposició entre ple i buit.

 

Entrant a l'escultura i aixecant la mirada les formes que ens recorden ones ens conviden a mirar més amunt buscant la llum...

 

 

A prop de la gegantina escultura d'acer corten trobem Escuchando la piedra IV una obra de granit del 1996 que mesura 180 X 100 X 95 centímetres.

A la sèrie d'escultures Escuchando la piedra Eduardo Chillida fa diverses incisions sobre la pedra que la transformen en un objecte comunicatiu.

Continuant amb les obres de granit ens aturem per observar Lo profundo es el aire XIV, una obra del 1.991 que forma part de la sèrie d'escultures inspirada en un vers del seu amic, el poeta val·lisoletà de la Generación del 27, Jorge Guillén.

 

 

Totes les escultures d'aquesta sèrie foren per a Eduardo Chillida una indagació per al seu projecte a la muntanya de Tindaya a Fuerteventura. El projecte finalment no es va fer.

De la mateixa sèrie podem veure al jardí dues obres més, fetes també amb granit. Les dues fotografies següents són de Lo profundo es el aire IV, del 1.987. Fixeu-vos que al resseguir l'obra perimetralment en descobrim perspectives molt diferents.

La propera fotografia és de l'obra del 1.990 Lo profundo es el aire, Estela XII. Darrere es veu el caserío Zabalaga al que accedirem en una propera entrada dedicada al Chillida Leku.

 

Continuem passejant per jardí i deixem el granit per tornar a l'acer corten. A les dues properes fotografies podeu veure l'obra del 1.990 Peine del viento XVII.

 

Molts de vosaltres coneixeu el Peine del viento de Donostia. Si no el coneixeu, el veurem detalladament després de les entrades dedicades al Chillida Leku. Però quan gaudiu a la platja d'Ondarreta de Antiguo, un dels barris més sorprenents de Donostia, d'aquestes màgiques escultures penseu que només  en veieu tres de la sèrie de vint-i-tres que va fer Eduardo Chillida. Les de Antiguo són el Peine del viento XV.

El passat ,es de març us explicava el Projecte de Norman Foster d'ampliació del Museo de Bellas Artes de Bilbao. Fins que s'acabin les obres l'espectacular obra de formigó Lugar de encuentros IV, que forma part de la col·lecció del Bellas Artes, es pot mirar i admirar suspesa d'una potent estructura al jardí boscós del Chillida Leku.

Quan s'acabin les obres l'obra tornarà al Bellas Artes i s'ubicarà definitivament a l'atri d'entrada del museu com podeu veure a la propera infografia.

Font fotografia: www.bilbaomuseoa.es

L'obra forma part de la sèrie escultòrica que Eduardo Chillida va treballar a la dècada dels setanta del segle passat. Si ens hi apropem es veuen les marques de l'encofrat de fusta, el material per fer el motllo que posteriorment s'omplí de formigó. 

Chillida projectà questa obra per a ser penjada. Quan ens hi apropem veiem una massa de formigó de gran per suspesa en l'aire desafiant la gravetat. Estem observant una gran escultura, feta entre 1.973 i 1.974, de tretze tones i mitja que sembla no pesar... 

A tocar del caserío Zabalaga ens espera l'obra d'acer corten del 1.991 Elogio del hierro III, un dipòsit temporal de la Col·lecció BBVA.

L'obra, que mesura 400 X 140 X 120 centímetres i pesa divuit tones, és un homenatge de Chillida al ferro. L'escultor basc el dia de la inauguració de l'obra a la plaça Circular de Bilbao deia: ... "Bilbao le debe mucho al hierro y yo también... Es un homenaje a la historia del hierro en esta ciudad. Parte de la tierra, se transforma y sube hacia arriba"...

Abans d'entrar a la propera entrada dedicada al Chillida Leku al caserío Zabalaga, donem un cop d'ull a l'obra del 1.990 d' acer corten Homenaje a Balenciaga feta a la farga de Paricio Echeverría de Legazpi. Les dues peces d'acer corten generen un espai que suggereix una silueta femenina.

Eduardo Chillida va fer un centenar d'obres dedicades a diverses personalitats, artistes, filòsofs, escriptors... que foren importants per a ell.

La relació amb Balenciaga, de qui visitarem el seu museu a Getaria en properes entrades, es remunta a la seva infantesa. La padrina materna de Chillida, Juana Eguren, era propietària de dos hotels de Donostia que Balenciaga visitava sovint acompanyat de gent important del món de la moda.

La padrina Juana fou un puntal molt important per al modista en el moment de deixar Getaria. L'animà a viatjar a París per fer realitat la seva vocació. Anys més tard Cristóbal Balenciaga i Eduardo Chillida es van fer amics.

Deixem el jardí, en el que ens hem aturat a donar un cop d'ull a alguna de les quaranta escultures que hi podem trobar en les seves onze hectàrees, per entrar en la propera entrada dedicada al Chillida Leku al caserío Zabalaga.  

Atentament.

Senyor i