Sense marxar del terme municipal de la vila de Seròs ( Segrià ), en el que en una entrada anterior vàrem visitar el jaciment arqueològic del poblat visigot de Bovalar, format per una basílica paleocristiana del segle V i un patit poblat, agafem el cotxe i en cinc minuts aparquem al costat del Monestir de Nostra Senyora dels Àngels d'Avinganya.
La torre agropecuària que tenia el guerrer almoràvit Yahya Ibn Ganiya a tocar del riu Segre, molt a prop del seu aiguabarreig amb el riu Cinca, va passar a mans cristianes l'any 1.149 després de la conquesta de Lleida. Pere de Bellvís, que esdevingué el nou propietari, cedí Avinganya a Joan de Mata ( el fundador de l'Ordre Trinitari ) l'any 1.201.
A l'esquerra de la fotografia anterior i a la propera amb més detall podeu observar l'espectacular capella gòtica del segle XIV de Nostra Senyora del Remei. A primer cop d'ull molts visitants creuen que és l'absis poligonal de l'església, però l'absis és molt més senzill.
Aquest fou el primer establiment trinitari en terres hispàniques fundat l'any 1.201 per Joan de Mata. L'església, consagrada als inicis del segle XIII ( 1.201 ) és d'una nau amb absis pla reforçat amb dos contraforts. A l'església primitiva s'hi han fet molts canvis i ampliacions. Al segle XIV s'hi van afegir dues capelles gòtiques, al XVI s'hi feren reformes i al XVII es van construir el claustre, el campanar i les dependències monàstiques.
Abans d'entrar-hi resseguirem perimetralment el monestir. Com podeu constatar a la fotografia anterior gairebé a tocar de la capella de Nostra Senyora del Remei, a la seva dreta trobem el campanar de planta quadrada construït al segle XVII.
A la fotografia següent, d'esquerra a dreta, podem veure la porta d'accés a l'església ( 1 ), la porta d'accés al claustre ( 2 ) i una petita part de les dependències monàstiques.
A la fotografia de detall podeu observar la porta adovellada d'arc apuntat per la que s'accedeix a la senzilla església primitiva.
Sobre la gran llinda de la porta de les dependències monàstiques hi ha l'escut dels Trinitaris. Al text escrit sota la creu patent s'hi pot llegir l'any 1.686. En altres indrets del monestir tornarem a trobar l'escut o la creu patent dels trinitaris.
Gairebé a tocar, a la dreta hi ha una altra creu patent però flaquejada per dos pans de l'escut dels Montcada a cada banda.
Però el convent trinitari amb menys de mig segle entrà en una greu crisi i la família Montcada se'n va fer càrrec. Constança de Montcada, filla il·legítima de Pere I, germanastra de Jaume I i vídua de Guillem Ramon II de Montcada, hi fundà l'any 1.250 el primer monestir trinitari femení de la Península Ibèrica i en fou la primera priora. Els Montcada van fer reformes importants a l'església perquè fos el seu panteó familiar. Constança va morir al monestir i hi fou enterrada.
A la fotografia anterior i a la següent podeu observar els diferents materials emprats al segle XVII per edificar les dependències monàstiques.
Resseguint perimetralment el recinte monàstic al final de les llargues i estretes dependències monàstiques girarem a l'esquerra.
El claustre és el protagonista de la propera fotografia. La tanca que protegeix les excavacions, en les que s'han trobar les restes d'un molí d'oli del segle XVIII.
Giro cua i torno a la capella de Nostra Senyora del Remei per continuar mostrant-vos l'exterior del monestir d'Avinganya. A la fotografia següent podeu veure la capella ( 1 ) del segle XIV amb els seus grans contraforts i a la seva esquerra l'absis ( 2 ) de l'església del segle XIII amb els seus dos contraforts molt més petits que els de la capella.
Vigilant amb la colla de forats i desnivells que hi ha a la zona de les excavacions m'apropo a l'absis per fotografiar la porta barroca dels segle XVII que es construí entre els contraforts romànics...
Una bona part de l'actual monestir d'Avinganya és de l'època barroca. Al segle XVII es modificà el sentit de la primitiva església del segle XIII. Es tapà l'antiga porta de ponent i se'n obrí una nova ( barroca ) al mig de l'absis. El que fou antic presbiteri es cobrí amb un cor.
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica us puc mostrar millor la decoració de la porta. A l'interior del frontó circular tallat podeu veure novament l'escut dels trinitaris.
Una nova crisi afectà al monestir en el que només quedaven dues monges al segle XVI. L'any 1.529 va tornar a ser un convent masculí.
El monestir fou saquejat durant la Guerra del Francès. L'any 1.835 amb la desamortització va passar a mans privades. El conjunt arquitectònic quedà abandonat i va patir destrosses i robatoris. Ala anys vuitanta del segle passat algú s'endugué les columnes que flanquejaven la porta barroca de l'absis...
Font fotografia: Gaietà Barraquer Roviralta. "Las casa de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX".
A la fotografia anterior podeu veure les dues columnes que flanquejaven la porta barroca que van ser robades un segle després... La va fer l'any 1.898 Gaietà Barraquer Roviralta, autor de l'obra editada l'any 1.906 en dos volums "Las casa de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX". Al capítol cinquè Trinitarios calzados, entre les pàgines 364 i 365 hi ha dues fotografies del monestir d'Avinganya. Si cliqueu sobre l'enllaç anterior podreu consultar aquesta espectacular obra centenària.
L'any 1.986 l'administració inicià la seva recuperació i restauració. Al 1.996 es constituí el centre d'Arqueologia d'Avinganya de l'Institut d'Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida.
Al catàleg que us donaran quan visiteu Avinganya trobareu el plànol de
planta del monestir. Us el mostro a la fotografia següent perquè
repasseu el recorregut perimetral que hem fet per veure exteriorment el conjunt
arquitectònic.
En una propera entrada accedirem a l'església i al claustre del que fou el primer monestir trinitari de la Península Ibèrica i ens aproparem al Museu de Lleida per donar un cop d'ull a les peces que custodia provinents de Nostra Senyora dels Àngels d'Avinganya.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada