Al final de la segona entrada dedicada al museu Chillida Leku vaig explicar-vos que a la propera dedicada al País Basc aniríem Antiguo, un barri amb molt encant de Donostia, concretament a la platja d'Ondarreta per assaborir el Peine del Viento XV.
Constatareu que amb les fotografies de l'entrada d'avui us mostro els mateixos indrets amb diverses llums, cels i estats de la mar. Diversitat plena de bellesa.
A la fotografia anterior, feta amb la primera llum del dia, ens primer terme ens dóna la benvinguda la barana que ens acompanya mentre passegem per la Badia de la Concha. Aquesta barana, una icona indiscutible de la ciutat de Donostia, és del 1.910. La va fer el que fou arquitecte municipal de l'Ajuntament de Donostia Juan Rafael Alday Lasarte a Fundiciones Moliano.
La Badia de la Concha acull dues platges ( Ondarreta i la de la Concha ) i l'illa de Santa Klara que podeu veure al centre, darrere de la barana al fons. A la dreta de l'illa hi ha el Monte Urgull.
La propera fotografia ens mostra una perspectiva diferent de l'illa de Santa Klara. La vaig fer des de l'altre extrem de la Badia de la Concha, a tocar de l'escultura Construcción vacía de Jorge Oteiza, on comença el Pasealekua Berria ( el Passeig Nou ). El far s'edificà on hi havia l'ermita de Santa Klara, on al 1.597 s'hi van traslladar els contagiats de pesta. A l'esquerra de la fotografia, al fons, es veu la platja d'Ondarreta.
Tornant a Ondarreta, a la fotografia següent, feta des del passeig d'Irutxulu, ja es veu a l'esquerra el Eduardo Chillida Pasealekua que en pocs minuts passejant ens deixarà al Peine del Viento XV.
Mireu com canvia el mateix indret en un dia ennuvolat amb la platja d'Ondarreta preparada per acollir als banyistes.
Sempre hi trobareu gent passejant o fent esport. Assaboriu el Eduardo Chillida Pasealekua que ens regala unes vistes espectaculars de tota la Badia de la Concha.
Podeu trobar estats de la mar molt diferents. Fins i tot alguns dies de temporal es tanca el passeig per prudència ja que les onades poden ser molt perilloses. L'illa de Santa Klara ens observa atentament mentre gaudim d'aquest raconet de Donostia.
L'any 1.974 l'Ajuntament de Donostia encarregà a l'arquitecte donostiarra Luís Peña Ganchegui que adeqüés la plaça del Tenis per instal·lar-hi posteriorment l'obra de Chillida Peine del Viento XV. L'espai de 3.214 metres quadrats de granet Rosa Porriño és una gran plataforma esglaonada, un lloc de transició entre la natura ( Monte Igueldo i mar ) i la ciutat. El basament del Monte Igueldo, avantsala del conjunt escultòric de Chillida.
En primer terme podeu observar a la fotografia anterior les pedres que emmarquen les set perforacions que es van fer a l'arqueta del col·lector obsolet, que transformen les envestides de la mar en sortidors d'aigua a pressió. Una espectacular simbiosi entre la natura, l'arquitectura i l'escultura. Darrere podeu observar dues de les tres peces de Peine del Viento XV d'Eduardo Chillida.
El conjunt escultòric format per les terrasses de granit Rosa Porriño dissenyades per Peña Ganchegui i les tres obres d'acer corten de Chillida fan d'aquest espai un indret màgic.
Les fotografies anterior i propera són d'una de les tres escultures que formen Peine del Viento XV. Les tres escultures d'acer corten fan mes de dos metres d'alçària i cadascuna pesa deu tones. Sembla que l'escultura forma part de la roca. Fixeu-vos la diferència de llum i color en dies de meteorologia molt diferent...
Les tres escultures van costar tretze milions i mig de pessetes i es van fer a la farga Patricio Echeberría de Legazpia. Peine del viento XV fou un regal de Chillida a la seva estimada ciutat. Només va cobrar el material i la ubicació de les escultures.
Cada escultura està formada per quatre gruixudes barres de secció quadrada que emergeixen d'un tronc comú quadrat arrelat a la roca.
A la fotografia següent podeu observar la mateixa escultura, des d'una perspectiva diferent, un dia de temporal. Al fons, el Monte Urgullu i a la seva dreta en primer terme es veu una mica l'illa de Santa Klara.
El canvi de llum en la propera fotografia, és radical. El protagonisme és per a les altres dues escultures. La de l'esquerra sembla sortir del penya-segat del Monte Igueldo.
Les tres escultures són molt austeres i semblen urpes gegantines que pentinen el vent que arriba de la mar abans d'entrar a la ciutat de Donostia.
Si vaig a l'esquerra, gairebé tonant al penya-segat, puc fer la fotografia següent en la que podeu veure l'escultura més llunyana emmarcada per part de l'escultura més propera.
Torno a mostrar-vos el mateix indret en un dia gris. Com podeu constatar a les tres fotografies la llum i el color són molt diferents. L'escultura més llunyana està col·locada a vuitanta metres.
Eduardo Chillida creà el seu primer Peine del Viento l'any 1.952 i des d'aquell moment somiava en col·locar una escultura davant l'horitzó.
Peine del Viento XV, en euskera Haizearen onazia XV, es conegut col·loquialment amb el nom de El Peine de los Vientos ( en plural ).
La sèrie Peine del Viento està formada per vint-i-tres obres. La més important, que és evidentment Peine del Viento XV, fou instal·lada entre el disset d'agost i el tres de setembre de l'any 1.977. A la inauguració només hi van anar nou persones...
José María Elosegui Amundarain fou l'enginyer que dirigí el complicat procés de construcció del que avui coneixem com Peine del Viento XV. Primer Luís Peña Ganchegui construí la plaça i després es van reforçar i ancorar les roques en les que es van enganxar les escultures de deu tones en els forats que s'hi van fer. Per acabar es van portar les escultures fins ala seva ubicació definitiva per una passarel·la de fusta sobre la mar amb uns rails que suportava la marea, les onades i el pes de les obres.
Font fotografia: Wikimedia Commons.
El vent, el mar i els penya-segats del Monte Igueldo formen part del grup escultòric Peine del Viento XV d'Eduardo Chillida, que estimava molt aquest indret de la seva ciutat. A les dues fotografies següents podeu veure l'escultura més allunyada en un dia de molta calma i en un dia de temporal.
Eduardo Chillida deia d'aquest indret: ..." es un espacio sagrado que conecta al hombre consigo mismo y con el cosmos, un lugar de encuentros entre el ser humano y la naturaleza "...
Giro cua i m'enfilo una mica per la carretera del Faro per fer la fotografia anterior en la que podeu veure l'Eduardo Chillida Pasealekua, la platja d'Ondarreta i bona part d'Antiguo, coronat per l'espectacular edifici del Seminario Diocesano de San Sebastián.
A la propera entrada dedicada al País Basc continuarem la passejada per Antiguo apropant-nos al Funicular Monte Igueldo i enfilant-nos fins al mirador del parc d'atraccions.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada