dilluns, 19 d’agost del 2024

Nostra Senyora dels Àngels d'Avinganya ( i 2 ).

Si a l'entrada anterior dedicada al monestir d'Avinganya vàrem resseguir perimetralment el conjunt arquitectònic, a la d'avui visitarem virtualment l'església i el claustre per acabar donant un cop d'ull a les peces provinents d'aquest monestir custodiades al Museu de Lleida: diocesà i comarcal.


L'església primitiva, d'inicis del segle XIII, era una construcció molt senzilla d'una nau amb coberta sostinguda per dos arcs de diafragma i un absis pla amb dos contraforts exteriors a tocar de les cantonades. 
A la fotografia anterior podeu observar parcialment la nau i a la dreta la capella del Sant Crist construïda al segle XIV en estil gòtic. Aquesta capella fou el panteó de Berenguera de Montcada i del seu espòs Bernat Jordà d'Illa. Tornant a la nau podeu constatar que el presbiteri està cobert per una volta de canó apuntada i la resta amb volta de creuria.
A la fotografia següent de la part superior de la capella del Sant Crist es poden veure a les mènsules que sostenen l'arc apuntat i entre l'arc i la cornisa els escuts de Bernat Jordà d'Illa ( esquerra ) i dels Montcada ( dreta ). 


Tornant al centre de la nau i aixecant la mirada podem observar la coberta  de volta de creueria amb la seva clau de volta i al fons una petita part de la coberta de volta de canó apuntada del presbiteri.
 
 
Berenguera de Montcada, neta de Constança de Montcada, ordenà la construcció de les dues capelles gòtiques. Si la del Sant Crist s'edificà al mur sud, la capella de Nostra Senyora del Remei, la més gran, es construí al mur nord.


A la fotografia anterior i a les tres properes amb més detall podeu observar la capella de Nostra Senyora del Remei que acollí el sepulcre de Guillem Ramon de Montcada, pare de Berenguera.


Les fotografies anterior i propera ens permeten gaudir de la volta de creueria. A les dues també hi podem observar diversos escuts, uns de la família Montcada i els altres amb la creu patent dels trinitaris. Per les grans dimensions de la capella comparada amb la resta de l'església primitiva gairebé es pot considerar una església dins d'una altra església.


La capella té dos trams, un de recte i l'altre poligonal. A la coberta de creueria hi podem observar dues claus de volta. A la de la fotografia anterior, corresponent al tram poligonal, a la clau de volta hi ha la imatge de la Maiestas Domini ( Crist en Majestat ) beneint amb la mà dreta, i a la clau del tram recte a la clau de volta podem veure l'Anyell Místic. 


A les parets laterals hi ha dos arcosolis per banda que es van construir per acollir sepultures. La fotografia anterior és d'un d'ells.


Tornant a la nau faig la fotografia en la que podeu observar en primer terme l'arc que suportava al cor i al fons la part superior de la porta barroca que s'obrí a l'absis al segle XVII flanquejada per les pintures murals mudèjars del segle XIII del presbiteri que podeu apreciar millor a les dues properes fotografies.



Sortint de l'església al claustre i anat a l'esquerra aviat trobem, a la cantonada de les galeries nord i est, el que semblem les restes d'una torre islàmica.


Enfilo un moment l'escala que veieu a l'esquerra per mostrar-vos l'entrada lateral d'aquesta possible torre islàmica. A la dovella clau s'hi pot llegir sota la creu patent l'any 1.788.


Acabo de pujar l'escala per mostrar-vos a vista d'ocell una part del claustre construït al segle XVII. A la fotografia següent podeu veure d'esquerra a dreta part de les columnes de la galeria est, la galeria sud de la que només es conserven les columnes de la cantonada i alguna base de les altres, i part de la galeria de ponent. Al centre del pati del claustre hi ha la cisterna.


Torno a baixar per continuar mostrant-vos el claustre des de perspectives diferents. Les galeries nord i oest són les millor conservades. A les dues fotografies següents podeu observar primer part de la galeria de ponent i després la galeria de ponent ( 1 ) i la nord ( 2 ).



Però l'estat de conservació de les galeries est ( a l'esquerra de la propera fotografia ) i sud ( a la dreta ) és evidentment molt pitjor.
 
 
El paviment del claustre, en alguns indrets força malmès, està fet de lloses de pedra. Però a la galeria sud és de còdols com podeu constatar a la fotografia de detall.


La fotografia següent, de les naus nord i est,  la va fer Gaietà Barraquer Roviralta l'any 1.898. La trobareu a l'obra editada l'any 1.906 en dos volums  "Las casa de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX". Al capítol cinquè Trinitarios calzados, entre les pàgines 364 i 365 hi ha dues fotografies del monestir d'Avinganya. A l'entrada anterior dedicada al monestir d'Avinganya ja us vaig ensenyar la de la porta barroca oberta a l'absis romànic del segle XIII. Avui us mostro la del claustre.
A la pàgina 367 Gaietà Barraquer Roviralta descriu com era el pati del claustre i el que li va passar quan va fer la fotografia següent: ..." Hoy, o mejor en 1.898, cuando lo visité , estaba convertido el patio en criadero de conejos, donde de entre las rendijas de la losa brotaba atrevida vegetación de cardos, de cuyas lanosas flores vi á los jilgueros extraer, ó materia para sus nidos ó granitos para su alimento. De las espinas de tales vegetales mucho rato guardaron doloroso recuerdo mis manos, por cuanto estorbando para tomar vista fotográfica del claustro, tenté de segar los más erguidos"....


 Font fotografia: Gaietà Barraquer Roviralta. "Las casa de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX".
 
Deixem el monestir trinitari d'Avinganya per apropar-nos al Museu de Lleida: diocesà i comarcal i donar un cop d'ull a les peces que s'hi custodien del monestir.
Els rics i els poderosos a l'època medieval eren enterrats en sarcòfags de pedra que s'ubicaven als claustres dels centres monàstics, adossats als murs al seu exterior o a l'entorn de les esglésies. La gent humil era amortallada i enterrada en tombes de llosa o excavades a la roca.


A la fotografia anterior podeu observar un sarcòfag del segle XIII del monestir d'Avinganya. Constatareu que a la caixa sepulcral hi ha dos baixos relleus que representen un cérvol i a la tapa sepulcral tres cérvols. 


A la fotografia anterior i a les tres properes de detall podeu gaudir del fragment que s'ha conservar del jacent de pedra tallada de la tapa sepulcral de Guillem Ramon de Montcada. Obra atribuïda a Pere Seguer ( 1.341 - 1.356 ). En aquest fragment hi veureu esculpit moltes vegades l'escut dels Montcada.
 



A l'altra tapa sepulcral  la jacent és Berenguera de Montcada, filla de Guillem Ramon de Montcada, que ordenà construir les dues capelles gòtiques al segle XIV.
 
 
La fotografia anterior i les tres properes són d'aquesta jacent de pedra tallada amb restes de policromia també atribuïda a Pere Seguer ( 1.341 - 1.356 ). A la segona fotografia de detall podeu veure l'escut dels Montcada.




El llinatge dels Montcada, un dels més importants de les Terres de Ponent, donà molt suport econòmic i material al monestir d'Avinganya. Berenguera amb la construcció al segle XIV de les capelles gòtiques va fer d'aquesta església el panteó familiar.
Deixem el monestir trinitari per tornar a la carretera LP-7041 que en cinc minuts ens deixarà al costat del poc que queda del monestir cistercenc de Santa Maria d'Escarp que visitarem en una propera entrada.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada