Tanco amb l'entrada d'avui el petit periple per recordar l'evolució de la vida monàstica al Baix Segrià. En entrades anteriors hem visitat el jaciment arqueològic de Bovalar i el monestir de Nostra Senyora dels Àngels d'Avinganya, els dos al terme municipal de Seròs.
Marxant del monestir trinitari d'Avinganya cal tornar a la carretera LP-7041 i anar a la dreta per en només cinc minuts aparcar a tocar del poc que queda del monestir cistercenc de Santa Maria d'Escarp, ubicat al terme de Massalcoreig.
L'ordre del Cister fundà aquest monestir l'any 1.213. L'any anterior Pere I el Catòlic havia fet la donació d'una antiga granja sarraïna a l'abat Arnau II de Citeaux amb l'objectiu d'establir-hi una comunitat cistercenca.
A la fotografia anterior podeu veure el campanar barroc i l'ala est de l'antic monestir i a les dues properes fotografies de detall l'atrotinada cel·la ( lloc on hi ha les campanes ) del campanar que està a punt de caure. Constatareu des de diferents perspectives que en una de les façanes d'aquesta cel·la hi ha molts impactes de bala...
A tocar del monestir cistercenc veureu el plafó informatiu de la fotografia següent que ens fa cinc cèntims de la seva convulsa història. Com que no es pot visitar perquè és una propietat privada aprofitarem algunes de les fotografies d'aquest plafó.
A la part superior hi ha la fotografia que l'enginyer de mines, geòleg i fotògraf pioner Lluís Marià Vidal i Carreras va fer del monestir a finals del segle XIX. A més a més Lluís Marià fou president del Centre excursionista de Catalunya, de l'Ateneu Barcelonès i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Constareu a la fotografia que una part del monestir ja presentava senyals d'un estat de conservació preocupant, però encara es veu l'església del monestir.
Font fotografia: Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya.
Si a la fotografia anterior podeu veure un pas de barca per creuar el riu Segre a la següent, feta també per Lluís Marià Vidal i Carreras a l'abril del 1.889, veureu un senzill pont.
Font fotografia: Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya.
Al final de la pàgina 304 i al començament de la 305 de l'obra de Gaietà Barraquer Roviralta, editada en dos volums l'any 1.906, "Las casa de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX" hi podem llegir: ..." En la orilla derecha del Segre, en el punto donde éste confunde sus aguas con las del Cinca, y por lo mismo en la raya de Aragón, y de él separado sólo por la madre del último río, aparecen las grandes ruinas que un dia fueron el renombrado monasterio de Nuestra Señora de Escarpe"...
Durant la visita al monestir de Santa Maria d'Escarp de l'any 1.898 Gaietà Barraquer Roviralta va fer la fotografia següent de l'església enrunada. La trobareu a la pàgina 306 del primer volum.
Font fotografia: Gaietà Barraquer Roviralta. "Las casa de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX".
Als segles XIII i XIV el monestir, que gaudia de la protecció del rei Jaume I, visqué una època de prosperitat. Fins i tot tingué una farmacopea molt important. Però a partir del XV començà la seva decadència. El monestir d'Escarp fou jutge en un conflicte entre els monestirs de Poblet i de Santes Creus. Escarp donà la raó a Santes Creus...
Font fotografia: Servei d'Arqueologia de la Diputació de Lleida.
Les restes més antigues que es conserven, el celler i el mur meridional del cos est-oest. són del segle XIII. Al celler d'estil cistercenc hi ha dos arcs apuntats sostinguts per una columna de fust llis que divideixen l'espai en dues meitats. La fotografia anterior, del plafó informatiu, és d'aquesta columna i a la propera podeu observar millor el celler i els arcs.
Font fotografia: Servei d'Arqueologia de la Diputació de Lleida.
Però posteriorment Poblet es quedà el monestir de Santa Maria d'Escarp i el traspassà a patronat reial fet que implicava que el rei anomenava als abats...
Continuant amb les fotografies del plafó informatiu, a les dues properes podeu observar dos grafits que hi ha a les golfes de l'edifici est. El primer és d'un destructor i el segon d'un vaixell mercant.
Font fotografies: Servei d'Arqueologia de la Diputació de Lleida.
Després de la destrucció patida durant la Guerra dels Segadors ( 1.640 - 1.652 ) no es va reconstruir fins a mitjans del segle XVIII. Aquesta fou la darrera reconstrucció. Amb la Guerra del Francès del segle XIX i l'exclaustració de 1.835 la decadència fou definitiva.
A la fotografia anterior podeu veure la part inferior del campanar i l'ala est del monestir. Aquests són, a més a més dels del celler, els dos elements arquitectònics més ben conservats del monestir. A la fotografia següent podeu observar l'ala est des d'una altra perspectiva.
Com podeu constatar a la fotografia anterior a la planta inferior del cos de l'esquerra hi ha la porta amb llinda i muntants de pedra ben treballada flanquejada per dues finestres, tres finestres una mica més grans a la primera planta i les tres de la segona gairebé a tocar de la teulada són les més petites. El segon cos té la mateixa distribució de les obertures però s'ha modificat l'antiga porta i l'arrebossat s'ha pintat de color blanc. La fotografia següent de detall és de l'antiga porta del cos de l'esquerra.
Durant la Guerra del Francès s'hi instal·là un hospital militar. A totes les guerres ha estat caserna, fins i tot hi hagué un projecte per convertir-lo en caserna.
A l'ala est, a tocar del campanar, hi havia l'església desapareguda, amb la façana barroca mirant al Segre que podeu veure parcialment a les dues fotografies anteriors de finals del segle XIX de Lluís Marià Vidal i Carreras. Era una església amb nau central i dues capelles laterals molt estretes.
Torno al campanar giro cap a la façana sud i faig la fotografia anterior en la que podeu observar on hi havia les voltes. Quan s'acaba el mur sud giro cap a la dreta per continuar resseguint perimetralment el que fou monestir cistercenc.
Actualment la propietat està repartida entre tres amos i com podeu constatar a les fotografies l'estat de conservació és pèssim. Si continuem avançant quan s'acaba el mur i troben un nou edifici, si aixequem la mirada, veurem una mènsula barroca antropomòrfica amb part de la cara mutilada, que sosté un capitell classicista compost i amb volutes.
A la propera fotografia, que també és del plafó informatiu, potser apreciareu millor els detalls d'aquesta solitària mènsula.
Font fotografia: Servei d'Arqueologia de la Diputació de Lleida.
Als peus del que fou l'ala oest, sota de la mènsula barroca, trobareu una colla de carreus ben escairats entre el que n'hi ha alguns que estan treballats.
A la pàgina 305 Gaietà Barraquer Roviralta, autor de l'obra editada en dos volums l'any 1.906, "Las casa de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX", ens ajuda a imaginar com era l'església: ..." debió ser hermosa por los adornados elementos arquitectònicos que la formaban , la altura de sus pilares y bóvedas, y la esbeltez de sus líneas generales. He aquí sus dimensiones: longitud total metros 23'65, anchura total 12'70, de los cuales pertenecen 3'25 a cada una de las naves laterales, incluyendo en esta medida el grosor de los pilares"...
Font fotografia: Gaietà Barraquer Roviralta. "Las casa de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX". Detall de l'absis.
A la pàgina 308 Gaietà Barraquer Roviralta acaba l'explicació del monestir dient: ... "En sus últimos días, la comunidad se componía de doce monjes de coro y algunos legos". Recordeu que el llec ( lego ) en les ordres religioses és el profés que no fa vots solemnes i serveix en les feines domèstiques de la comunitat.
Des del dia tres de febrer de l'any passat el monestir cistercenc, que actualment és una granja, ha estat inclòs a la llista vermella d'Hispania Nostra. En aquesta llista hi ha aquells elements del patrimoni cultural que estan en risc de desaparició o destrucció. L'objectiu és alertar del seu estat de conservació i aconseguir la seva consolidació o restauració.
Abans de marxar aixequem la mirada per dir adeu al campanar barroc que està perdent la seva verticalitat. Sinó hi busquem una solució, aviat el monestir de Santa Maria d'Escarp entrarà a la llista negra d'Hispania Nostra en la que hi ha els elements del patrimoni que han desaparegut o dels que s'han alterat els seus valors essencials de manera irreversible...
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada