Assaborir Cuéllar

Continuem gaudint de la comarca natural de Tierra de Pinares, que s'estén per les províncies de Segovia, Valladolid i Ávila, per apropar-nos a Cuéllar ( Segovia ) una vila medieval amb molt patrimoni declarada Conjunto Histórico on mirar i admirar les seves joies d'estil romànic mudèjar.

Comencem a l'església de San Andrés construïda entre finals del segle XII i la primera meitat del XIII, declarada Bien de Interés Cultural l'any 1.982 i restaurada entre els anys 1.989 i 1.994.  És una església feta amb maçoneria de pedra i maó amb planta rectangular, de tres naus capçada per tres absis. Es construí sobre una edificació de carreus anterior romànica, de la que es conserva un sòcol a la façana principal, així com la portada de la mateixa façana i de la Porta de Sant Andreu.

A la fotografia anterior podeu observar dos dels tres absis de la capçalera. El del centre és el del costat de l'Epístola, el costat dret des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar, i el de darrere l'absis central.

Malgrat les modificacions fetes, l'església conserva la seva traça original. El triple absis està decorat amb sèries d'arcuacions cegues d'arcs doblats de mig punt  i requadres a la part superior. 

A la fotografia anterior podeu veure la façana oest en la que entre les pilastres de carreu i maó que la delimiten es disposen cinc grans arcs de mig punt que arrenquen d'impostes de maó que hi ha sobre les llargues pilastres, també de maó. La façana es divideix en dos cossos. El superior amb un finestral d'arc de mig punt flanquejat per cantonades de maó disposades verticalment.

 

Al cos inferior hi ha la portalada de pedra ( puerta de San Andrés ) d'arc de mig punt, amb cinc arquivoltes i un guardapols. Penseu que, exceptuant les dues portalades de pedra de la façana est que hem vist a la primera fotografia de l'entrada d'avui i de la façana oest ( puerta de San Andrés ), la resta del temple està construït amb maó.

Enfilat al castell, al que donarem un cop d'ull al final de l'entrada d'avui, faig la fotografia anterior a vista d'ocell en la que podeu observar darrere de la muralla l'església de San Andrés, que fou una de les divuit parròquies que hi havia a la villa de Cuéllar a mitjans del segle XIII i que ja apareix documentada l'any 1.247. D'esquerra a dreta podeu veure la torre campanar, la façana est, la façana sud i part dels absis de la capçalera. 

A la part inferior dreta hi ha el arco de San Basilio, conegut també com a puerta del Robledo. Aquesta porta és la que conserva millor la seva estructura defensiva.

Passejant només minuts podem anar de l'església de San Andrés a l'església de San Esteban on ens espera el seu espectacular absis, una altra joia del romànic mudèjar castellà.

Construïda probablement al segle XII i documentada l'any 1247, està situada en una terrassa del mur que envoltava la ciutadella. És una església de planta basilical de tres naus, de les que la central és més ampla que les laterals. L'absis és més ample que la nau central. El temple és una construcció de maçoneria de pedra blanquinosa a la nau i cos de la torre, i de maó a l'absis, portada i obertures del campanar.

 

Sobre el sòcol s'aixequen dos frisos d'arcuacions cegues d'arcs doblats de mig punt superposats amb fons de maçoneria  A sobre una banda de parelles de requadres, també arrebossats, seguida d'un doble fris de cantonades de maó, per rematar en una altra banda de requadres, aquesta vegada doblats i també arrebossats.

 

 

L'absis té un tram recte i un de poligonal com podeu constatar a les dues fotografies anteriors. A la part superior dreta de la fotografia anterior treu el nas la torre de planta quadrada, construïda en maçoneria que acaba en una terrassa plana. Hi podeu observar una de les finestres d'arc de mig punt de maó.

 A només tres-cents metres de l'església de San Esteban en està esperant l'església de San Martín, del segle XII, també d'estil romànic mudèjar està construïda amb maçoneria, carreus i els absis i portalades amb maó.

L'any 1.931 fou declarada Monumento Artístico Nacional i des del 1.997 acull el Centro de Interpretación del Arte Mudéjar. També té protecció de Bien de Interés Nacional.

L'església de San Martín té tres naus, la central més ampla i alta que les laterals i una capçalera de tres absis. La torre dels peus del temple, de planta quadrada, és posterior. A les façanes nord i sud hi ha una portalada d'arc de mig punt amb sis arquivoltes i a la façana oest una de més senzilla d'arc doblat de mig punt. Les tres portes estan fetes amb maó.

 

Els tres absis s'aixequen sobre un potent sòcol de maçoneria sobre el que hi ha dos frisos d'arcuacions cegues d'arcs doblats de mig punti un de requadres. L'absis central està rematat amb un fris de cantonades de maó.

A la propera fotografia, feta també des del castell, podeu observar a vista d'ocell  la façana oest i la torre campanar. Darrere de la torre, a l'esquerra, treu el nas la torre campanar de l'església de San Esteban . A la fotografia es  fàcil de constatar que la nau central és més alta i més ampla que les laterals, malgrat que la torre campanar tapa la del costat de l'Epístola ( el costat dret des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ).

 

 

A quatre passes de l'església de San Martín hi ha el Castillo de los Duques de Alburquerque que l'any 1.931, conjuntament amb les muralles, fou declarat Monumento Artístico Nacional. L'espectacular construcció ja apareix documentada l'any 1.306. El rei  Enrique IV, va cedir l'any 1.464 la vila de Cuéllar i el castell a Don Beltrán de la Cueva, Duque d'Alburquerque. 

 

Sobre una edificació primitiva dels segles XII i XIII es va construir una fortalesa rectangular en estil gòtic amb torrasses als angles. A la façana sud s'aixeca una galeria renaixentista sostinguda per grans mènsules. A les dues properes fotografies podeu observar aquesta espectacular façana.

 

 

A la part esquerra de la fotografia anterior, tocant a la torrassa i sota les mènsules hi ha una gran balconada de fusta. Tota la façana està esgrafiada amb corones circulars però en alguns punts s'ha perdut aquest esgrafiat.

 

 

A les dues fotografies anteriors podeu veure un gran finestral, amb una reixa de forja, que omple de llum natural el saló de recepcions i el menjador. Com que no podeu apreciar els puntets negres que hi ha als esgrafiats, gràcies al zoom de la càmera fotogràfica els podeu observar millor a la fotografia següent.

 

Aquests misteriosos puntets, que s'anomenen moco de pavo o escoria de herrero, són una barreja de ferro i carbó de consistència porosa. Es col·locava a les façanes esgrafiades no només per adornar-les sinó que subjectava els esgrafiats  i absorbia la humitat de la pluja generant petites gotetes d'aigua que penjaven de l'escòria com si fossin "un moco de pavo". En els llocs que s'ha perdut aquest puntet negre la humitat ha acabat dissolent la calç i s'ha perdut l'esgrafiat...

 

 

En castellà l'expressió "no ser moco de pavo" s'empra per donar valor a alguna cosa que no està valorada. Sense aquests puntets negres "sense importància" que hi ha per tota la façana gairebé ningú s'imagina el valor que tenen per a la seva conservació.

 

 

El gran arc de mig punt de maó d'estil mudèjar que podeu veure a la fotografia anterior que ens permet l'entrada podria ser de la fortalesa primitiva.

A la fotografia anterior el protagonisme és per a la torre de l'homenatge, la més dominant, la més forta del castell. A la primera planta hi ha l'Arxiu Històric de la Casa Ducal d'Alburquerque i a la planta baixa l'Oficina de Turisme. 

 

 Abans de sortir del castell faig la fotografia anterior en la que podeu observar a vista d'ocell el convent de Santa Clara ( 1 ) del segle XIII, l'església del Salvador ( 2 ) que també és del segle XIII i l'església de Santa María de la Cuesta ( 3 ) del segle XII.

Deixem la part segoviana de la comarca natural de Tierra de Pinares per apropar-nos a la propera entrada dedicada a Castella al comarca del Arlanza ( Burgos ) on ens espera el monestir de San Pedro de Arlanza.

Atentament.

Senyor i