A la primera entrada dedicada a Santa María del Naranco vàrem resseguir perimetralment l'edifici per observar detalladament l'exterior del que originalment fou, a més a més de palau de descans de Ramiro I d'Astúries en el que es feien recepcions i cerimònies, tribunal en el que s'impartia justícia.
Avui entrarem per mirar i admirar aquesta joia preromànica que l'any 848 ordenà construir el rei d'Astúries.
Tornem a la doble escala de la façana nord per pujar fins al vestíbul voltat annex al mur i entrar al pis superior per la porta del segle XIII amb arc apuntat decorada amb puntes de diamant que podeu veure a la fotografia anterior. La planta superior està dividida en tres espais: la gran sala noble i els dos miradors que la flanquegen a est i oest.
La sala noble, de planta rectangular, mesura dotze metres de llarg, quatre metres d'ample i sis metres i mig d'alçària. Les arcades descansen sobre columnes "de entrega" amb fusts en forma de soguejat helicoïdal. La columna "de entrega" està parcialment embotida a un element constructiu, mur o pilar.
M'apropo al final de la sala per mostrar-vos parcialment el mirador de ponent amb més detall en el que, com podeu constatar, continuen les arcades.
M'allunyo del mirador per mostrar-vos la part superior de les arcades del mirador de ponent i la fornícula superior.
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos part de la volta de canó de la sala noble que està dividida per set arcs torals o faixons que la sustenta. A la fotografia podeu veure dos d'aquests arcs.
Els vint capitells troncopiramidals de la sala noble estan decorats amb figures animals i personatges que recorden l'art bizantí.
A la fotografia anterior de detall veiem quatre animals quadrúpedes amb el cap girat cap al llom a la cara frontal. A les cares laterals del capitell estan representades a l'interior de triangles isòsceles figures humanes recolzades en un bastó. com podeu apreciar millor a la fotografia següent de detall.
El fust de les columnes està decorat amb un soguejat helicoïdal que podeu apreciar parcialment a la propera fotografia de detall.
Al palau hi ha un total de trenta-dos medallons amb característiques comuns ( forma i mida ) però amb motius decoratius diferents.
A la fotografia anterior de detall el protagonisme és pel conjunt decoratiu de medalló i banda historiada. A la banda historiada, que podeu observar millor a la propera fotografia de detall, a l'arcuació superior hi ha representats dos àngels tinents i a l'arcuació inferior dos genets afrontats.
Els àngels amb els braços aixecats sostenen sobre el cap un liber sacro obert. Els genets estan representats amb el cap cobert amb un casc, la mà esquerra agafant les brides del cavall i amb un punyal ( pugio ) a la mà dreta. El pugio, que portaven els alts dignataris i el soldats amb alt comandament, era un símbol de força i d'administració de justícia.
Faig mitja volta per fotografiar el mirador oriental en el que podeu observar al centre la rèplica de l'ara d'altar procedent de l'església preromànica de San Miguel de Liño.
Ja al mirador oriental, a la part inferior dreta de la fotografia següent podeu veure part de l'ara d'altar que al segle XI es traslladà des de l'església de San Miguel de Liño perquè s'enfonsà parcialment l'edifici religiós. Al fons es veu Uviéu, la capital del Principat d'Astúries.
Als quatre costats de la placa d'altar hi ha gravada una inscripció fundacional feta pel rei Alfonso I d'Astúries i la seva esposa Paterna de Castilla. Al final de la inscripció hi ha la data del 23 de juny de l'any 848. La placa rectangular ( 105 x 80 x 20 centímetres ) està sobre un podi ( 87 X 90 X 70 centímetres ).
Ja vaig explicar-vos a la primera entrada dedicada a Santa María del Naranco que l'ara d'altar original està al Museo Arqueológico de Asturias al centre d'Uviéu a tocar de la Catedral de San Salvador.
Deixem l'altar i aixecant la mirada observem a les fotografies anterior ( esquerra ) i propera ( dreta ) la decoració del mirador oriental en el que podem observar els medallons, franges historiades, capitells troncocònics amb figures d'animals i siluetes humanes, capitells de tradició coríntia i els fusts de les columnes amb soguejar helicoïdal.
Deixem la planta superior i baixem per la doble escala annexa al mur nord sota la que hi ha la porta adovellada d'arc de mig punt per la que accedirem a l'estança inferior o "cripta".
Aquesta estança de planta rectangular mesura 11,50 metres de llarg, 4,20 metres d'ample i 2,8 metres d'alçària. Només entrar-hi, miro a la dreta i gaig la fotografia següent en la que podeu constatar que l'estança està coberta amb volta de canó.
Aquesta volta de canó està reforçada per quatre arcs torals o faixons que descansen sobre un sòcol corregut adossat als murs.
Dirigint la mirada a l'esquerra i després a la dreta puc fer les fotografies anterior i propera en les que podeu observar el petit banc de pedra que ressegueix tota l'estança i, parcialment, dos dels arcs faixons.
Si faig mitja volta puc mostrar-vos la part esquerra de la planta inferior. Al fons, a la dreta, hi ha una perita porta adovellada d'arc de mig punt que ens permet accedir a una dependència semisoterrània.
Sovint aquest espai s'ha considerat un bany reial, però es poc probable que tingués aquesta funció perquè no hi ha cap accés canalitzat d'aigua.
Aixecant una mica la mirada puc mostrar-vos dues de les tres finestres que hi ha a la part baixa del frontispici oriental. Són la finestra central ( la de l'esquerra ) i la més propera a la façana sud ( la de la dreta ).
Recupero una de les fotografies de la primera entrada dedicada a Santa María del Naranco per mostrar-vos aquestes finestres des de l'exterior. Són les que estan a l'interior de l'el·lipse groga que hi he dibuixat. A la fotografia anterior la humitat deixa clar quina part de l'estança està sota terra.
Aixecant una mica més la mirada i dirigint la càmera fotogràfica una mica més a l'esquerra puc mostrar-vos parcialment la coberta de fusta d'aquest misteriós espai. Sobre aquesta coberta hi ha el mirador oriental. La finestra de l'esquerra ja és de la façana nord.
Entre els anys 1.929 i 1.934 l'arquitecte Luis Menéndez-Pidal y Álvarez hi va fer una reforma important amb l'objectiu de tornar-li la seva configuració arquitectònica primitiva. Es van enderrocar: la casa sacerdotal annexa a la façanes oest i part de la sud, la sagristia barroca adossada a la façana est i l'escalinata central ( de la que es desconeix quan fou afegida al temple ) de la façana nord. També s'extirparen tots els agregats moderns de l'edifici. Posteriorment s'han fet intervencions als anys 1.985 i al 2.006.
A tocar de l'antic palau que esdevingué església hi ha una placa que ens recorda que el dia sis de desembre del 1.985 l'arquitectura preromànica asturiana fou declarada Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO.
Deixem Santa María del Naranco i per la petita sendera anem a la primitiva església del palau que ordenà edificar l'any 848 el rei Ramiro I d'Astúries. A només dos-cents metres ens espera, a la propera entrada dedicada al preromànic asturià, l'església de San Miguel de Liño també anomenada San Miguel de Lillo.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada