Santa María del Naranco ( 1 ).

A les dues entrades anteriors dedicades a Astúries vàrem observar detalladament l'església preromànica de San Julián de los Prados, edificada entre els anys 812 i 842 durant el regnat d'Alfonso II que fou rei d'Astúries del 791 al 842. Alfonso II ordenà la construcció d'un palau com a residència de descans extramurs de la ciutat d'Uviéu ( Oviedo ), però d'aquest palau palau només es conserva l'església.

Deixem el barri de Teatinos-Los Prados però no Uviéu per apropar-nos a la parròquia de Naranco on mirarem i admirarem Santa María del Naranco ubicada a només tres quilòmetres de la capital del Principat d'Astúries.

Deixem el cotxe a l'aparcament públic i comencem a enfilar el monte Naranco on, en el seu vessant meridional, trobem l'edifici construït l'any 848 per ordre del rei Ramiro I d'Astúries com a palau de descans. Ramiro I durant el seu regnat va promoure les construccions religioses i palatines.

A la fotografia anterior de la façana sud , que vaig fer des de la petita sendera que s'enfila fins a Santa María del Naranco, hi podeu observar els vuit contraforts que reforcen l'estructura. Ja a tocar de l'edifici fotografio la part esquerra en la que ja es veu que l'edifici de planta rectangular està construït sobre un sòcol de carreus ben escairats que salva el desnivell del terreny.

Els edificis que es construïren per ordre de Ramiro I , que fou rei d'Astúries entre els anys 842 i 850, donaren a l'art asturià la seva màxima esplendor. Són tres joies espectaculars de l'art preromànic: Santa María del Narenco, San Miguel de Liño i Santa Cristina de Lena.

 

Anant a l'esquerra trobem la façana de ponent ( oest ) que és la protagonista de la fotografia anterior en la que podeu veure molt bé el sòcol que salva el desnivell del terreny. Aixecant la mirada, gràcies al zoom de la càmera fotogràfica, puc mostrar-vos més detalladament la finestra trilobulada. 

Aquest frontispici i el de la façana est estan dividits per línies d'imposta amb dibuix estriat que veurem millor a les fotografies de detall.

 

L'edifici, arquitectònicament és una laubia, era la seu d'un tribunal en el que els prínceps impartien justícia. L'espectacularitat arquitectònica magnificava la imatge dels prínceps i del poder de Ramiro I d'Astúries. A més a més de seu del Tribunal també s'emprava per a recepcions i cerimònies.

A les fotografies anterior i següent d'angle contrapicat el protagonisme és per a la triple arcada del mirador de ponent.

Ramiro I també ordenà la construcció de l'església de San Miguel de Liño, ubicada uns metres més amunt, com a església del palau però al segle XI una part de l'església s'ensorrà i l'ara d'altar es traslladà al palau que es transformà en l'església de Santa María del Naranco.

Anant a l'esquerra veiem la doble escala de la façana nord que ens duu al vestíbul voltat annex al mur. Com a la façana sud, la nord té vuit contraforts que reforcen l'estructura i , a més a més, dos que reforcen la doble escala i el vestíbul.

 

Abans d'enfilar el tram d'escala, donem un cop d'ull a les dues petites finestres de la dreta que hi ha gairebé a tocar del sòcol . Podeu observar la decoració estriada dels contraforts i dels brancals i dels arcs de mig punt.

Aixecant la mirada des del mateix punt, la cantonada de les façanes nord i oest, puc mostrar-vos una perspectiva diferent del mirador de ponent.

 

 

Enfilant el tram de la doble escala annexa al mur nord, ja al vestíbul, faig la fotografia següent en la que podeu veure darrere de l'arc de mig punt part dels contraforts de la façana.

Malgrat la poca perspectiva, l'espai és molt petit, gaig la fotografia de la part superior de la porta d'accés a la sala noble. L'arc apuntat del segle XIII, en el que podeu observar la decoració de punta de diamant, correspon a una reforma. La porta original era d'arc de mig punt.

Però abans d'entrar-hi acabem de resseguir perimetralment l'edifici. Després de baixar per l'altre tram d'escala faig la fotografia que ens permet observar alguns dels contraforts del mur sud i de la doble escala annexa.

 

 

M'allunyo una mica per poder fotografiar amb prou perspectiva l'altre frontispici. Podeu observar bé el sòcol per salvar el desnivell del terreny i l'altar que hi ha al centre del mirador est.

Apropant-me a la façana i aixecant la mirada faig la propera fotografia en la que a la part superior hi ha la finestra triforada i al mig els medallons dels carcanyols ( espai entre els arcs ).

La fotografia de detall ens permet veure millor els medallons, la decoració dels arcs de mig punt, els capitells de tradició coríntia i una petita part dels fusts de les columnes amb la seva decoració. Els capitells de tradició coríntia, a més a més de la miradors els trobem a les arcades dels vestíbul d'entrada a la sala noble.

Baixant uns mica la mirada faig la fotografia de detall del mirador oriental amb la reproducció de l'ara d'altar al centre. L'original està a Oviedo, al Museo Arqueológico de Astúrias. Aquest altar fins al segle XIII estava a l'església de San Miguel de Liño ubicada a pocs metres de Santa María del Naranco . Després de l'ensorrament parcial de San Miguel de Liño es traslladà a Santa María del Naranco que deixà de ser palau per transformar-se en església.

Vaig un moment a la cantonada de les façanes est i sud per mostrar-vos el mirador des d'una altra perspectiva. També hi podeu veure parcialment quatre dels contraforts de la façana sud.

Torno a situar-me frontalment al frontispici est per mostrar-vos amb més detall les tres finestres d'arc de mig punt i el sòcol sobre el que s'edificà Santa María del Naranco.

A la propera entrada dedicada al preromànic asturià tornarem a la façana nord per enfilar l'escala que ens permetrà accedir a la planta superior on ens espera la sala noble i els dos miradors. Posteriorment baixarem a la porta que hi ha sota l'escala per donar un cop d'ull a la planta inferior.

Atentament.

Senyor i