El Castell de Llordà.

Al municipi d'Isona i Conca Dellà, format per catorze entitats de població, a només un quilòmetre al nord-est del petit poble de Llordà en un lloc molt estratègic hi ha el Castell de Llordà construït entre els segles IX i XI. 

 

 

Prop del quilòmetre trenta-set de la carretera comarcal C-1412b que uneix Ponts i Tremp trobarem un indicador en el que hi podem llegir: 1 Llordà 2 Castell de Llordà. Quan deixem la carretera comarcal una estreta carretera s'enfila fins al petit aparcament a tocat del castell.

 

 

Abans d'arribar-hi els antics edificis que coronen el turó et deixen bocabadat. Enfilant la petita sendera en primer terme es veuen les restes de l'església romànica de Sant Sadurní del Castell de Llordà que fou una construcció de planta basilical amb tres naus i tres absis. Darrere de l'església, el Castell de Llordà.

 

 

Avançant uns metres més puc ensenyar-vos millor el campanar ubicat a l'angle sud-est de l'església de Sant Sadurní. Ja a tocar del campanar aixecant la mirada faig la propera fotografia de detall d'angle contrapicat en la que veureu molt millor l'ornamentació d'arcades llombardes.

 

 

Unes passes més i puc fotografiar l'interior del campanar on es veu la primitiva façana sud-oest de l'església en la que hi ha les arcades llombardes i finestres que donen al campanar.

En un document de l'any 973 sobre la venda del comte Borrell II i del seu germà Gifré a favor del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles es fa referència a les esglésies edificades al seu terme i al d'Isona. Una d'aquestes esglésies és la de Sant Sadurní del Castell de Llordà. 

 

 De l'església es conserva el mur de separació estre les naus central i sud amb dos arcs forners, els pilars dels arcs torals de la volta de la nau central, vestigis de la part baixa de l'absis central i part del campanar. A la propera fotografiar podeu veure part de la nau central amb l'absis al fons.

 

 El Castell de Llordà és un dels millors exemples d'arquitectura  no estrictament religiosa sinó residencial de l'època alt-medieval conservats a Catalunya. 

Té dos recintes: l'inferior i el superior. Pujant una mica més per la sendera, ja des del recinte superior faig la fotografia següent de les restes de l'església de Sant Sadurní, una construcció del segle IX que segueix el model de l'arquitectura llombarda.

 

 

Al recinte inferior hi ha l'església de Sant Sadurní, la canònica i les restes de l'antic poble. El recinte superior acull el palau residencial al punt més elevat i les estances del servei i la tropa al nivell més baix.

 

 Dirigint la mirada a la dreta puc fotografiar la part baixa del recinte superior, un espai de planta triangular amb una façana que estava flanquejada per torres de planta quadrada de les que només en queda la que veieu a les fotografies anterior i següent. Des d'aquest espai es controlava l'accés al castell.

 

 El castell fou venut pels Comtes d'Urgell Ermengol II i la seva esposa Constança a Arnau Mir de Tost i la seva esposa Arsenda.

 

 

L'edifici va ser abandonat després de les desamortitzacions del segle XIX i amb el pas del temps a finals de la dècada dels vuitanta del segle passat presentava un estat de conservació preocupant. Malgrat ser declarat l'any 1.980 monument historicoartístic les excavacions arqueològiques i la restauració no van començar fins l'any 1.997. 

 

 

A la fotografia anterior de l'església de Sant Sadurní amb el castell al fons constatareu que l'estat del castell era lamentable. Aquesta fotografia de Lluis M.Vidal fou publicada a "Geografia General de Catalunya. Lleyda ( 1.908 - 1.918 )".

 

La planta baixa està formada per una gran sala rectangular amb coberta de volta de canó reforçada amb dos arcs torals. A la sala hi ha vuit finestres amb llindes rectes que exteriorment tenen aspecte d'espitlleres.

 

Al fons d'aquesta sala, per una porta d'arc de mig punt, podem accedir a una petita estança en la que hi ha dues finestres.

 

 

A la planta baixa de l'edifici secundari hi ha la cuina del castell amb una finestra i la volta de la campana de la xemeneia de la llar de foc.

 

 Aixecant la mirada puc fer la fotografia següent en la que es veu el conducte de sortida de fums. A la planta superior, sobre la cuina, hi havia les estances d'Arnau Mir de Tost i la seva dona Arsenda. Aquesta distribució aprofitava l'escalfor de la llar de foc per temperar l'ambient de les estances.

 

Deixem la planta baixa per pujar al pis superior de l'edifici senyorial al que hi accedirem, després d'enfilar l'escala,  per una porta d'arc de mig punt.

 

 

La planta superior era el centre de poder o l'habitatge d'Arnau Mir de Tost i Ersenda. Quan hi entrem trobem la gran sala del castell amb quatre finestres geminades a la façana principal.

 

 

La gran sala noble o sala d'audiències, era l'espai destinat a mostrar el poder feudal. A la fotografia de detall podeu veure millor una de les finestres geminades.

 

 

Sobre les tres finestres geminades hi ha un segon nivell d'obertures amb quatre finestres de doble esqueixada d'arc de mig punt.

 

 A la fotografia següent podeu observar les obertures de la sala noble. La finestra de doble esqueixada d'arc de mig punt de la dreta és del dormitori.

 

 

El sostre original era un embigat de fusta que es va enfonsar al quedar abandonat el castell. Aquest tipus de sostre és el s'ha optat al fer la restauració.

 

 Des de la sala noble s'accedia a dues sales destinades a dormitori que aprofitaven l'escalfor de la llar de foc de la cuina que estava a sota. També hi ha una latrina excavada al mur que podeu veure al fons de la propera fotografia.

 

 

Arnau Mir de Tost, que fou la mà dreta del Comte d'Urgell, s'encarregà de la conquesta del Pallars, la seva repoblació i posteriorment del seu domini. 

Marxo del Castell de Llordà per anar a l'església de Santa Maria de Covet que està a uns deu quilòmetres per observar-la detalladament en una propera entrada.

Atentament.

Senyor i