A només deu quilòmetres del Castell de Llordà construït entre els segles IX i XI, que us vaig ensenyar detalladament a l'entrada anterior dedicada al municipi d'Isona i Conca Dellà, hi ha l'església de Santa Maria de Covet.
A l'esquerra de la propera fotografia feta des del sud-oest de l'església podeu veure el frontispici amb la portalada i la rosassa, i a la dreta el braç dret del petit transsepte.
Malgrat que el senyor de Caboet, Guitard Isarn, en un document de l'any 1.107 llegà un mas de la Vall de Cabó a Santa Maria de Covet, l'edifici actual, d'arquitectura pròpia del segon romànic, cal datar-lo en ple segle XII.
La fotografia anterior és del plànol de planta que trobareu al plafó informatiu que hi ha a tocar del frontispici, a la dreta de la portalada com podeu constatar a la primera fotografia. L'edifici de planta de creu llatina, d'una nau i transsepte està capçat per un absis i dues absidioles.
La façana oest està flanquejada per dues torres que s'acaben a la coberta. A la fotografia anterior constatareu que frontalment no es veuen però a la primera fotografia podeu observar la de la dreta. Al plànol de planta de la segona fotografia es veuen les escales de caragol d'aquestes torres.
Aquesta façana està coronada per una rosassa central sobre el cos lleugerament sobresortint de la portalada. Anat cap a l'esquerra i aixecant la mirada puc ensenyar-vos més detalladament la rosassa amb el cercle central i les vuit columnes radials. La rosassa està protegida a la part exteriorment per un guardapols decorat alb relleus geomètrics en forma de dents de serra.
Darrere de la rosassa hi ha una galeria interior a la que s'accedeix per les escales de caragol de l'interior de les torres que flanquegen el frontispici. A la propera fotografia podeu veure aquesta galeria amb quatre arcs de mig punt suportats per cinc columnes coronades amb grans capitells amb el seu àbac.
Aquesta curiosa galeria és gairebé única en l'arquitectura alt-medieval catalana, només a la catedral de Santa Maria de la Seu d'Urgell, en trobem una de similar.
Trono a l'exterior per donar un cop dull a la portalada que té quatre arquivoltes d'arc de mig punt en degradació que es recolzen en columnes ( sobre les que hi ha capitells coronats amb l'àbac ) i muntants.
El cos lleugerament sortint en el que hi ha la portalada acaba amb una petita teulada protectora sostinguda per vuit permòdols.
La portalada, que podem datar de principis del segle XII, té un treball escultòric amb figures de l'Antic i el Nou Testament i motius que no tenen a veure amb la religió catòlica.
Les arquivoltes emmarquen el timpà presidit a l'interior d'una màndorla per Crist en Majestat ( Maiestas Domini ). A la propera entrada dedicada a l'església de Santa Maria de Covet observarem molt detalladament el treball escultòric de la portalada.
Als batents de la porta de fusta hi ha una decoració de ferro forjat amb motius geomètrics de volutes que acaben en caps d'ocells. A l'extrem de les franges horitzontals hi ha caps de serp. La porta conserva un ferrollat de tradició romànica amb dos tiradors.
Anat a la dreta de la portalada per resseguir perimetralment l'església trobo la façana sud en la que trobem dues finestres d'arc de mig punt de doble esqueixada. M'aturo per fotografiar el braç dret del petit transsepte en el que a la part superior hi ha una finestra d'arc de mig punt de dobles esqueixada.
Només girar a l'esquerra veig parcialment l'absidiola del transsepte sud i l'absis central. A la capçalera de l'església hi ha un absis central flanquejat absidioles. Al centre l'absis i les absidioles tenen una finestra d'arc de mig punt de doble esqueixada.
Vaig fins l'absis central per fer la fotografia següent de l'absidiola del transsepte sud en la que podeu observar la finestra central. Sobre l'absis es veu parcialment el braç del transsepte sud.
Dirigint la mirada a la dreta la protagonista de la fotografia és l'absidiola del transsepte nord i la seva finestra d'arc de mig punt de doble esqueixada.
Com podeu constatar a les dues fotografies anteriors, les dues absidioles del transsepte no tenen cap decoració externa a la cornisa.
A l'absis central la cornisa està sostinguda per permòdols esculpits amb caps d'animals que treuen la llengua, rostres humans fent ganyotes, contorsionistes, homes tocant instruments, pinyes, éssers fantàstics i demoníacs...
Deixo la capçalera per continuar resseguint perimetralment l'església. Al centre del mur nord hi ha el campanar de planta rectangular, gairebé quadrada, de 6 X 6,4 metres.
Entre el campanar i el braç esquerre del petit transsepte hi ha la porta per la que accedirem a l'interior de l'església. A la dreta del campanar es veu parcialment la torre del mur nord que al seu interior té una escala de caragol per accedir a la galeria.
M'allunyo una mica per fer la propera fotografia de la part superior del campanar des d'una perspectiva diferent que us permeti observar les campanes.
El campanar, d'una alçària de 15,89 metres, té una coberta a dues aigües de teula àrab. La coberta de la resta de l'església és de lloses de pissarra. Sota la coberta del campanar hi ha la cel·la ( espai de les campanes ). A les cares nord i sud el campanar té dues obertures i a la cara est quatre finestretes rectangulars.
A la propera entrada dedicada a l'església de Santa Maria de Covet us ensenyaré molt detalladament el treball escultòric de la portalada del frontispici i després l'interior de l'església.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada