A principis d'aquest mes de febrer vàrem donar "Un cop d'ull a les cases de Guillem Viladot". Al final de l'entrada, que podeu recordar clicant sobre l'enllaç anterior, al costat del gran mural amb el rostre d'en Viladot ( obra de Toni Gil ) ubicat a la cantonada dels carrers de la Cúria i del Corriol del Forn us deia que en una propera entrada dedicada a la vila d'Agramunt visitaríem els edificis de la Fundació Guillem Viladot, Lo Pardal. Recordeu que mural està just davant del que fou taller del poeta visual agramuntí.
Enfilant uns metres més el carrer de la Cúria per l'esquerra del mural arribem a la Plaça del Pare Gras on hi ha l'edifici de la Fundació Privada Guillem Viladot creada al desembre del 2.001. Els objectius de la fundació són donar a conèixer i difondre les obres literàries en prosa i poesia de Guillem Viladot i l'exposició de la seva obra artística als edificis Lo Pardal. A l'edifici de la fundació s'hi poden veure exposicions temporals.
Just davant d'aquest edifici hi ha els dos de Lo Pardal que estan comunicats a través de la primera planta de Lo Pardal I.
Lo Pardal Casa de la poesia visual és un equipament cultural ideat i construït per Guillem Viladot que acull part de la seva obra poètica.
Lo Pardal començà l'any 1.993 amb un sol edifici i actualment ocupa tres immobles comprats i adaptats pel poeta d'Agramunt.
Només entrar a Lo Pardal I ja podem veure algunes de les obres importants d'en Viladot. La sèrie Iconografies de l'ús i de l'oci, del 1.978, la va fer al tornar del viatge a la Unió Soviètica. En aquests quadres canvia d'iconografia religiosa per eines del món del treball. Viladot s'encarregà de la distribució
de les seves obres en els dos edificis de Lo Pardal.
Tocant a la barana hi ha la impremta manual amb la que, en col·laboració amb l'impressor Gaspar Vicens, confeccionava els seus llibres de poesia visual. L'impressor jubilat Dionís Gutiérrez Rosich, ànima de la Sala Temàtica d'Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida em comenta que possiblement és una Minerva Hispania a pedal.
Al costat de la porta d'entrada hi ha un retrat d'en Viladot i en el primer tram d'escala ens espera un cartell dedicat per Rafael Alberti l'any 1.972. El poeta gadità li dedicà quan se'n assabentà, agraint-li l'article que Viladot publicà al número 117 de la revista Labor "Alberti: poeta i pintor". L'article del 1.965 fou censurat i Viladot condemnat...
Si quan ens apropem al forat d'escala alcem la mirada podrem veure el final de l'estri industrial de grans dimensions, que podeu veure a la fotografia anterior i ala propera, reconvertit per Guillem Viladot en una escultura.
Abans d'arribar a la primera planta mentre pugem l'escala també trobem algunes de les seves escultures com la que podeu observar a la fotografia següent de detall.
A la primera planta ens donen la benvinguda una colla de poemes visuals emmarcats que no són de la mateixa sèrie sinó una selecció dels que va fer entre 1.960 i 1.970.
A la propera fotografia podeu observar detalladament un dels poemes visuals de la fotografia anterior, concretament el titulat TELÈFON que és el de sota a la dreta.
En aquesta sala podem gaudir de la sèrie Self, del 1.998, una de les poques que va exposar com a conjunt. A la fotografia següent podeu veure una calavera ( autoretrat de l'autor ) amb corona al costat dels quatre volums de la seva obra poètica complerta.
Els dos edificis es comuniquen a través de la Primera Planta de Lo Pardal I, però ara continuem enfilant l'escala per arribar a la Segona Planta de Lo Pardal I.
Guillem Viladot, a més a més de farmacèutic, fou un creador polifacètic treballant en el llenguatge poètic, literari, experimental, plàstic i periodístic.
A la fotografia anterior podeu constatar que a les parets del fons de la sala hi ha una antologia de poemes visuals i l'espai central i a les prestatgeries de les parets més properes a l'escala acull la seva obra volumètrica. Al centre de la propera fotografia podeu observar l'obra sense títol del 1.975.
Abans d'enfilar l'escala per accedir a la Tercera Planta us proposo que observem detingudament cadascuna de les seves volumetries.
Pugem a la Tercera Planta, que és més petita que les dues anteriors perquè la terrassa ocupa la meitat de la seva superfície.
A la sèrie Ferros ( 1.987 ) - 1.994 - 96 Guillem Viladot va fer aquestes escultures amb retalls sobrants de la industria metal·lúrgica.
Girem cua i baixem fins a la Primera Planta on en lloc de continuar baixant anirem a la dreta per accedir a Lo Pardal II, edifici que acull les obres recents i darreres dels anys noranta.
Com podeu veure a la fotografia anterior en aquest edifici hi ha alguna paret de pedra vista, però el paviment, les escales i les baranes són iguals que les de Lo Pardal I. A la propera fotografia de detall podeu veure una de la sèrie de vint-i-una obres anomenada Llançadores de filar, en les que Viladot emprà una o diverses llançadores de filar sense cap modificació i només descontextualitzant-les i inserint-les en composicions amb filferros o objectes diversos.
M'apropo a la barana per fer la fotografia següent en la que podeu veure el forat d'escala de Lo Pardal II. Al centre, a la planta baixa, estan exposats els seus llibres i a la dreta podeu veure el gran llibre de fulls en blanc que deixà Guillem Viladot perquè els visitants de Lo Pardal puguin escriure les seves sensacions abans de sortir al carrer.
A la Segona Planta trobem una colla de tubs d'escapament de cotxes vells formant un bosc de tòtems amb els seus ulls i caps.
Si aixequem la mirada podem veure una reinterpretació de la mort en les dues dalles disposades verticalment que ens observen des de dalt.
A la planta baixa de Lo Pardal II veurem moltes obres de ferro però al centre el protagonisme és per a la Venus Lacaniana, que Viladot també anomenà Teoria lacaniana dels miralls, obra major de la sèrie Self, un conjunt d'ossos que recorda una figura humana. D'aspecte decrèpit, duu ulleres i observa un mirall en el que es veu esplendorosa i sensual.
Sortim de Lo Pardal II i girant a l'esquerra després de l'edifici de la Fundació Guillem Viladot i passejant un parell de minuts arribem a l'Espai Guinovart que visitarem virtualment a la propera entrada dedicada a la vila d'Agramunt.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada