Novetat a la Biblioteca del Cordill.

Grata Lectura edita els Llibres del Cordill. Al blog ja he recomanat alguns d'aquests llibrets : l'oli i l'oliva i fem un hort. Nens i nenes el llibret nou pertany a la serie dedicada a la cuina, com el llibre de l'oli. És el número sis de la col·lecció i ens explica mil i una coses del pa. "El pa i la farina". Tot el que cal saber per a fer pa a casa.

La lectura de les 47 minipàgines ens parla de llegendes, història, ingredients, com ens fem el pa, les eines que calen i finalment un receptari on ens proposen fer: bastonets de pipes, base de pizza, llonguet, pa de coca, pa de cereals, pa de sègol amb nous i panses, panets de viena, coca de forner i coca d'ou.
Bon profit!
Atentament.
Senyor i

Tornen els bolets a l'IEI.

La tardor omplirà el pati de l'Institut d'Estudis Ilerdencs de bolets. Nens i nenes del 26 al 28 d'octubre aprofiteu per passejar pel Carrer Major, donar un cop d'ull a la renovada Catedral Nova i visitar la XX Exposició de bolets de tardor de les Terres de Lleida.
La secció de micologia de l'IEI és l'encarregada des de fa 20 anys de presentar als lleidatans aquesta exposició on podreu veure bolets molt bons, no comestibles, tòxics i fins i tot mortals.

Fotografies: Secció de Micologia de l'IEI

Si us agraden els bolets, cal anar a l'IEI .
Atentament.
Senyor i

Ofici de ferro i foc.

Passejar per Peñaranda de Duero és tot un plaer. Castella té una colla de pobles de gran bellesa . He de dir-vos, nens i nenes ,que ja havia gaudit del seu castillo medieval, de la Plaza Mayor o el Palacio de los Condes de Miranda. Fins i tot de la farmacia de los Jimeno, que conserva " la antigua botica" del segle XVII. Però el que no sabia és que tenen una antigua herreria. Ràpidament vaig preguntar i molt amablement van explicar-me on era la casa de José Cerezo Arranz, " El Herrero de Peñaranda".


La Pilar m'explica amb molt entusiasme: " Esta herreria la fundó Santos, el abuelo de mi marido, a mediados del siglo XIX, en la fragua han trabajado tres generaciones de herreros. Han fabricado carros, arados y todo tipo de maquinaria.También se han dedicado a la artesania en forja". Li agraeixo a la Pilar les explicacions i les facilitats per fotografiar l'obrador del ferrer de Peñaranda.


Nens i nenes d'aquest ofici hi ha restes que daten del primer mil·leni abans de Crist, de la primera Edat del Ferro. A Catalunya, des del segle XI es va desenvolupar el procediment d'obtenció del ferro conegut amb el nom de farga catalana. L'objectiu de la farga era convertir l'òxid fèrric en ferro d'exel·lent qualitat amb l'ajut del carbó i la força de l'aigua dels rius. La farga Palau de Ripoll es va fundar al segle XVII i va funcionar fins al 1.978. Actualment forma part de Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

 
L' ofici de ferrer, com podeu veure, és molt antic. Cal dir però, que la paraula ferrer ens parla de tots els oficis que treballen el ferro: manyans, serrallers, ferrers de tall i obra grossa, calderers, ferradors, manescals i llanterners. Tos ells, al segle XVIII formaven part de la Confraria de Sant Eloi. Més tard, es van unir els: pedrenyalers, escopeters,canoners, cuirassers, espasers, picadors de llimes, daguers i ferrovellers.
Als pobles petits, tots els treballs de ferro els feia el mateix ferrer. Jo quan era un nen com vosaltres, havia vist treballar al ferrer del meu poble.

Els ferrers treballen el ferro amb molta destresa.L'obrador del ferrer és la ferreria, on amb el foc fan enrogir el ferro i amb el martell i l'enclusa el modelen. Per refredar el ferro el posen en una galleda amb aigua. Els ferrers utilitzen una colla d'eines especials: mall, argolla o calibre, martinet, fornal, enclusa, tenalles, ciselladores, tallants,...

Marxo de la casa del ferrer i m'entristeix pensar que aquest obrador no tornarà a funcionar mai. L'ofici de ferrer a poc a poc també desapareix.
Atentament.

Senyor i

Letter Perfect: lletres a tot arreu

Descobrir una lletra tot mirant per la finestra. Veure la lletra del seu nom dibuixada a l'arena,...
Totes les fotografies són del blog Letter Perfect. Algú de vosaltres passejant ha vist alguna lletra que ens vulgui ensenyar?

He vist l'àguila Gorgo ! (2)

La velleta va començar a explicar qui era l'àguila Gorgo:
.- L'aguiló Gorgo estava sola al seu niu a les altes muntanyes de Lapònia perquè els seus pares havien mort. Akka una vella oca gris va tenir-ne cura alimentant-la i educant-la.
.- El que has vist a l'agulla de l'església de Riddarholm és com Goggo ajuda a Nils Holgersson a trobar l'Akka i a les altres oques salvatges de l'estol, Yksi, Kaksi, Kolme, Neljä, Viisi i Kuusi i a l'oca blanca domèstica Martín que amb el seu esforç també participa en aquest magnífic viatge.
.- No entenc com en Nils pot viatjar amb un estol d'oques?
.- En Nils és un nen que no fa cas als pares i és molt entremaliat. Un follet el castiga i el torna molt i molt petit. Amb aquest encanteri és capaç de parlar amb els animals, i amb l'oca blanca domèstica que es diu Martín s'uneixen a un estol d'oques salvatges . Al llarg del viatge s'adona dels seus errors i aprèn a no ser egocèntric, a superar la seva mandra i a descobrir coses noves.

.-Aquesta magnífica història l'explica Selma Lagerlöf al llibre: "El meravellós viatge de Nils Holgersson". La novel·la ens ensenya a estimar la natura i és una lliçó de geografia, cultura i mitologia de Suècia. El llibre li van encarregar a la Selma , que era mestra, des del Consell d'Educació suec per ensenyar als nens i nenes la geografia del seu país. Ara fa cent anys la Selma Lagerlöf va rebre el Premi Nobel de Literatura , era la primera vegada que el guanyava una dona. L'any 1.994 el Nobel de literatura el va rebre l'escriptor japonès Kenzaburo Oe, i va aprofitar el viatge a Estocolm per recórrer el país. Va dir que tot era com ho havia explicat la Selma al seu llibre, que ell havia llegit moltes vegades quan era petit.

Estava fascinat per les explicacions de la velleta. Vaig convidar-la a un cafè i al moment de pagar vaig adonar-me que els bitllets de 20 corones estaven dedicats a la Selma Lagerlöf i al seu llibre.

Era sorprenent la semblança de la Selma amb la velleta que m'havia explicat aquesta meravellosa història.Quan vaig tornar a seure per agrair-li totes les seves explicacions, la senyora ja no hi era.

Damunt de la taula m'esperava una sorpresa....el llibre del viatge del Nils on havia escrit: "Espero que t'agradi". Un calfred em va recórrer tot el cos al llegir-ho.
Jo també espero que us agradi.
Atentament.
Senyor i

He vist l'àguila Gorgo !

Apreciats nens i nenes, avui volia explicar-vos una història estranya. Puc assegurar-vos que el que escric va passar a la ciutat de Stockholm, i que em costa no emocionar-me quan ho recordo. La màgia et pot sorprendre en qualsevol lloc i moment.

Estava passejant plàcidament per aquesta fantàstica ciutat quan em va cridar l'atenció el perfil dels edificis i els campanars amb les seves agulles que veia davant meu a la petita illa de Riddarholmen. Les aigües del Mälaren, el cel, aquella estranya llum,...Vaig agafar la càmera i en el moment de fer la fotografia, vaig adonar-me que un gran ocell volava al costat d'un dels campanars més bonics de la ciutat. L'ocell va sortir fotografiat!

Vaig apropar-me a l'església on havia vist l'ocell. L'agulla de la torre, de lluny em semblava molt bonica. Vaig arribar a l'església de Riddarholm on una velleta molt amable va intuir el meu interès i em va explicar que estava a l'única abadia medieval que es conserva a Stockholm. Al seu interior estan enterrats des de fa 300 anys els reis i reines se Suècia.

Amb una veu dolça i suau em va dir que l'abadia es va començar a construir l'any 1.280, i que al segle XV hi van fer molts canvis i ampliacions. L'agulla que m'havia portat fins a l'església, però, era molt més moderna, del segle XIX i d'estil neogòtic.
Vaig explicar-li a la simpàtica senyora el que m'havia passat al fer la fotografia. Quan vaig dir-li que un ocell volava molt a prop de l'agulla del campanar, va exclamar:
.- Has vist l'àguila Gorgo !
. - L'àguila Gorgo ? Qui és l'àguila Gorgo ?
Els ullets de la velleta van brillar i em va convidar a seure.

Il·lustració de Thomas Docherty

.- Tens temps per escoltar una història?
.- Tinc tot el temps de món, senyora.
Vam seure tranquil·lament, sense pressa i envoltats de tombes reials va parlar-me de la gran aventura d'en Nils.
La voleu descobrir?
No deixeu de visitar el blog de la biblioteca.
Atentament.

Senyor i

El misteri del carrer Humbert Torres (4 ).

Nens i nenes, per descobrir l'últim misteri de taller Documenta avui explicaré que fan la Núria i en Jesús per conservar i restaurar un pergamí.
El pergamí és un material que s'utilitza des de 1.500 anys abans de Crist. Està fet amb pell de vaca, ovella, cabra o altres animals ; de manera que es pot escriure-hi a sobre.
S'utilitzava per escriure documents com ara contractes, testaments, privilegis,... Normalment estan plegats i amb el pas del temps es tornen molt rígids i no es poden manipular.

Primer fan una neteja en sec. El pas següent és la rehidratació per tal de tornar-li la flexibilitat natural.

Ara cal aplanar-lo a la premsa fins que s'estabilitzen. Cal recordar que el pergamí és pell. Poden estar a la premsa fins a 6 mesos, encara que normalment hi estan dos mesos perquè els propietaris del pergamí no volen deixar-lo més temps al taller.

Les pèrdues es reparen amb paper japonès i els estrips amb tripa de porc i una cola especial. Fan servis sempre tècniques antigues i tradicionals.

Ara, nens i nenes, quan passegeu pel carrer Humbert Torres i passeu davant del número 29 , ja sabeu el secret d'aquest espai màgic.
Atentament.
Senyor i

El misteri del carrer Humbert Torres (3)

Nens i nenes avui explicaré com ho fan la Núria i el Jesús per conservar i restaurar un llibre antic. El primer procés és desmuntar el llibre que quedarà dividit en dues parts: la coberta i el bloc de llibre. Els quadernets que formen el bloc de llibre s'obren i queden els bifolis que separarem en fulls solts.

Ara caldrà fer la neteja dels fulls, que pot ser mecànica, físico- química o biològica. Cal netajar la brutícia superficial i de les taques. Netegem les fulles en sec - neteja mecànica- i després en unes cubetes es fa la neteja humida o química.
Un procés fonamental per protegir el paper és la desacidificació; ja que el paper tendeix a acidificar-se i es fa malbé.
Els fulls s' assequen a l'aire i es reparen els que estan fets malbé amb polpa de paper.La premsa s'encarrega d'aplanar-los. Un cop aplanats cal ordenar els fulls i tornar a muntar els bifolis per fer els quadernets.

Si la coberta està malmesa caldrà restaurar-la en pergamí o pell seguint tècniques antigues i tradicionals.
Si voleu saber com treballen amb el pergamí. no deixeu de visitar el blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

Tinta.

Al setembre del 2.008 vam parlar a l'entrada Tipus de lletra. Més sac de paraules de la descoberta , tot passejant per Aranda de Duero, de la Librería Bayo, en la que encara es poden trobar materials d'escriptura que tenen una colla d'anys: " plumillas, tinteros, pizarrines, palilleros, tinta en polvo Milaco, tinta comprimida Fix, ..." . He de confessar-vos que hi he tornat per comprar aquest material antic .El faré arribar als vostres mestres de cicle inicial perquè treballeu d'una manera diferent el fet d'escriure. Pregunteu als vostres padrins amb que escrivien a l'escola, segur que alguns havien fet anar aquests estranys estris d'escriptura.

Al mirar la capseta de tinta comprimida FIX he vist que al seu interior hi havia un paper. Amb molta cura l'he obert i les explicacions m'han deixat bocabadat: " Tinta FIX en barritas comprimidas. Con la simple disolución de una barrita FIX en UN LITRO de agua, preferiblemente caliente, se obtiene una excelente tinta para escribir. Preparada para Centros de enseñanza, particulares, etc, etc. Muy recomendable por su precio económico".


Crida l'atenció la varietat de productes fabricats per Manufacturas de tintes Ballarin: Tinta líquida FIX para estilográfica. Tinta China FIX para dibujo lineal o artístico. Tinta dibujo FIX para iluminación de Fotos, Grabados y Postales ( riute'n del Photoshop !).

La publicitat de la tinta MILACO també ens fa somriure: "Tinta en polvo Milaco. Fija e inalterable. No ensucia ni estropea la pluma. Échese el contenido en un tintero del tamaño corriente, llénese de agua y agítese hasta su disolución"Ara, nens i nenes quan feu un treball amb l'ordinador podeu triar una colla de tipus de lletra ,de colors per imprimir, repetir els vostres escrits ... Abans una distracció i la tinta esgarrava tota la feina. Podies treballar amb una gama de colors limitada. En aquest paquets de tinta podem llegir: " Se prepara en los colores Negra, Azul-Negra, Azul- Fija, Encarnada, Violeta y Verde".
És evident que el món de l'escriptura ha canviat molt.
Atentament.
Senyor i

Moltes gràcies nens i nenes de tercer !

A finals del curs passat, els nens i nenes que ara fan tercer van col·laborar en el Projecte Orenetes. Ara que les orenetes ja han començat el seu viatge de tornada a l'Àfrica, l' Anna Dalmau coordinadora del projecte vol agrair-vos el vostre treball.

Les ventades d'aquest estiu han fet malbé alguns nius. Esperem que les orenetes tornin a l'escola quan s'acabi el fred i refacin els nius. Estem segurs que La Floreta i les seves companyes se'n sortiran i les finestres del Sant Jordi seran un bon lloc per poder acollir als seus pollets.

Bon viatge Floreta!
Atentament.
Senyor i

Una Festa Major molt especial.

Nens i nenes estava passejant per la ciutat de Solsona i molta gent comentava que enguany la Festa Major era especial. Com sempre, la curiositat va fer que preguntés el per què . Molt amablement van explicar-me que celebraven el 50 è aniversari de la restauració dels Gegants Vells que va fer en Manel Casserres; i que recuperaven la tradició dels mascles.

Sobre en Manel Casserres i Boix no tenia cap dubte ; encara recordo el dia que alguns de vosaltres anàreu de visita al taller del seu fill Manel.He de reconèixer que dels mascles no en sabia res de res. Vaig escoltar molt bé les explicacions i ara us en faig cinc cèntims.

Els mascles són un element pirotècnic datat al segle XVII. Amb un disseny de Jaume Cuadrench s'han construït 9 mascles. Uns cilindres d'acer que s'omplen de pólvora i terra compactada , amb un petit orifici a la base per on es fica la metxa.Cada mascle pesa 10,3 quilos i porta gravat un element representatiu dels tres estaments signants del Protocol del folklore geganter de la Festa Major : l'Ajuntament, la Confraria de la Mare de Déu del Claustre i l'Agrupació de geganters.

L'any 1.693 trobem per primera vegada referenciat documentalment aquest element pirotècnic: " 6 sous pagats als disparadors de mascles en dita festivitat". En un document del 1.694 podem llegir: " una lliura 18 sous 7 diners per 8 lliures de pólvora, 6 lliures roba per los mascles". L'última referència és del 1.703: " 28 de febrer de dit any, 10 sous pagats a Paula Balaguer , vídua, per dotze mascles de ferro que féu son marit Sebastià Balaguer".

Al llibre del Dr. Antoni Llorens " la Mare de Déu del Claustre" es relacionen els mascles amb els trabucaires i disparaven des del campanar.

Fonts: Fotografies del Mascles: Celsona nº 636 10 setembre 2009.

Cites: "Gegants i demés improperis de Solsona. De les diades de Corpus i de Festa Major". Jaume Cuadrench i Bertran. Edita: Solsona Comunicació S.L. Impressió: Gràfiques Muval Solsona

Recuperar una tradició sempre és una bona noticia.
Atentament.
Senyor i

El misteri del carrer Humbert Torres (2).

I em preguntareu: Senyor i , quin és l'ofici del Jesús i la Núria? Mireu nens i nenes, aquests dos artesans al seu taller Documenta , s'encarreguen bàsicament de conservar i restaurar llibres antics i pergamins. però poden treballar també restaurant manuscrits, enquadernacions, gravats, pell, mapes, plànols, cartells, aquarel·les, pastels, carbonets,....
També fan desinfeccions i tractament de plagues, que poden destruir els llibres, pergamins o altres documents. Fins i tot són capaços de fer reproduccions utilitzant tècniques antigues i tradicionals.

Al taller tenen instrumental que els permet conèixer amb precisió els material de cada obra i quina és la millor opció per restaurar i conservar cada peça; seguint al màxim les tècniques i materials antics.

Evidentment no actuen de la mateixa manera per restaurar i conservar un llibre antic o un pergamí. Nens i nenes, si voleu saber que cal fer per conservar-los i restaurar-los no deixeu de visitar el blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

El germà suec.

A finals de juny parlava d'un vehicle estrany que em va sorprendre tot passejant per l'Avinguda Tibidabo de Barcelona. Al juliol vam deduir a l'entrada un vehicle estrany (2) que es tractava d'un tramvia històric, el tramvia blau.
Nens i nenes aquest agost he descobert que el tramvia blau té un germà molt lluny de Barcelona, a Stockholm.

Al centre urbà de Djurgarden encara funciona el tramvia número 7 . De color blau pissarra circula cada 12 minuts i us porta de la plaça Normalmstorg fins al turó d'Oakhill.


Envoltats de vaixells i parcs aquests vells tramvies fabricats entre 1.920 i 1.950 estan en plena forma gràcies a la feina entusiasta dels mecànics i dels membres de la Societat de Tramvies de Suècia .És tot un plaer veure els membres uniformats acaronant els tramvies.


També vaig descobrir molt a prop de Vasamusseet , un dels més visitats de tota Escandinàvia, les cotxeres on els mecànics tenen cura dels tramvies. Els suecs admiren els seus vehicles històrics i fins i tot tenen museus del tramvia.


Els mecànics, conductors i revisors dels tramvies del nord i del sud d'Europa estimen per igual els seus vehicles històrics.
Atentament.
Senyor i

El misteri del carrer Humbert Torres

Nens i nenes, passejant plàcidament per Humbert Torres, on la ciutat es comença a barrejar amb les partides de l'horta de Lleida, m'aturo davant d'un lloc estrany. He de dir-vos que ja fa dies que l'anagrama , senzill i misteriós, i l'aparador invisible d'aquest negoci em criden l'atenció.

Els vidres no em permeten veure l'interior, de puntetes intento mirar i descobreixo que és un lloc màgic! Moltes vegades, nens i nenes, us he dit que curiositat per descobrir és molt important. Aquesta curiositat fa que em decideixi a trucar a la porta. Molt amablement en Jesús i la Núria em conviden a passar i m'expliquen en que consisteix el seu ofici. Es evident que els agrada la feina que fan, la seva explicació gairebé emocionada els delata.

Si els llibres parlessin segur que lloarien aquest ofici. Obro bé els ulls i les orelles. Faig una colla de fotografies. Escolto atentament les explicacions d'en Jesús. Miro com la Núria tracta amb molta delicadesa els materials. Realment aquesta gent estima els llibres...

Nens i nenes, si voleu saber quin és l'ofici d'aquests artesans no deixeu de visitar el blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

Cablegrama urgent.

El nou curs escolar ens deixa molt clar que s'han acabat les vacances. Aquest retorn a la normalitat també té el seu reflex en la programació televisiva. Remenant el blog del senyor Boix he llegit un Cablegrama Urgent on ens informa de dos dades importants per als seguidors del món editorial. El proper dimarts dis 29 de setembre torna a l'activitat el blog i el divendres 2 d'octubre a les 23 h al canal33 podrem tornar a gaudir del programa L'hora del lector.

Font: blog del sr. Boix

Aquí teniu el contingut del cablegrama:

Benvolguts amics i benvolgudes amigues, us escric a totes i a tots des d'una petita carretera de pedres que fa el camí des de Constantinoble cap a Barcelona. Ja hi sóc gairebé arribant a casa, però en manquen encara algunes verstes per recórrer. Com resulta que vaig amb una moto un xic antiga (per a més info, cliqueu aquí si us plau), no sé pas si arribaré a temps pel començament del programa. Ai, quin neguit! El meu propòsit és tornar a ser-hi amb totes i tots vosaltres a aquest el vostre bloc dimarts dia 29 de setembre (d'enguany). Ja tinc moltes ganes de xerrar altre cop amb totes i tots vosaltres, i així mateix tinc molta impaciència per veure com es trobarà el bloc desprès de tant de temps de viatge. Hi haurà entrat qualsevol lladre? Estaran totes les aixetes ben tancades? Si algú ha vingut de visita (ai, no ho sé pas!), s'haurà trobat ben còmode? Molts records a totes i a tots, amigues i amics. (I recordeu que el vostre programa L'hora del lector torna a la televisió divendres dia 2 d'octubre a les 23 h).
Atentament.
Senyor i

Torna página 2.

Al vespre del proper diumenge dia 27 de setembre tots els que estimem el món dels llibres tenim una cita a la segona cadena de TVE .Torna el programa página 2.

Font: web página 2

Si no podeu esperar i voleu tornar a veure les entrevistes amb Paul Auster, José Saramago, Ana Maria Matute, Javier Cercas, Salman Rushdie, Maruja Torres, Donna Leon, Bernardo Atxaga,... , doneu un cop d'ull a la web del programa.L'Óscar López al blog de página 2 ens explica algunes de les novetats per aquest any.

Font: web página 2

Desapareix el " concurso de microrelatos", encara que no descarta que torni després d'un petit parèntesi. Cada setmana visitaran escoles de tota Espanya on un nen o un jove ens recomanarà un llibre que els hi ha agradat especialment. Visitaran l'escola Sant Jordi?Quin llibre recomanaríeu vosaltres? Per què?
Recordeu, cada diumenge, página 2.
Atentament.
Senyor i

Records de part del gegant vell.

Nens i nenes de l'escola, estic molt emocionat. Vaig escriure un correu electrònic a la web dels Geganters de Solsona per felicitar-los per aquesta eina que ens permet descobrir mil i un aspectes del folklore solsoní. El macip major dels geganters de Solsona ens ha contestat . Aquí teniu els correus:

Nom: Senyor i
Missatge: Bon dia: Sóc el senyor i.Vull felicitar-vos per la nova pàgina web. Els nens i nenes del cicle inicial van visitar el taller d'en Manel Casserres fa un parell d'anys i realment va ser màgic. Us envio l'enllaç al blog de la biblioteca de l'escola i, si voleu, podeu donar un cop d'ull del que treballem i descobrim amb els nens i nenes sobre la vostra magnífica ciutat: http://biblioteca-santjordi.blogspot.com/search/label/Solsona
Atentament.
Senyor i
Geganters Solsona per a senyor i
Benvolgut Senyor i. Apreciats amics del CEIP Sant Jordi. He de reconèixer que he quedat meravellat del munt de coses que sabeu de la nostra "petita" ciutat i el seu món folklòric, realment m'emociona el fet de contemplar que sentiu tant interès per les nostres tradicions. Espero que aviat pogueu tornar a fer alguna sortida per aquí Solsona, no cal dir que intentarem acollir-vos tan bé com sapiguem. Restem a la vostra disposició.Amb molt afecte; Pere Cuadrench i Tripiana, macip major dels geganters de Solsona.
PD: Records a tots els nens de part del gegant vell.
Quina sort! El gegant vell de Solsona ens envia records!
Atentament.
Senyor i

Tradició ganivetera.

És molt agradable passejar sense pressa, i si el passeig el pots fer per indrets de bellesa indiscutible, molt millor. Nens i nenes, estava passejant pel casc antic de Solsona i em van cridar l'atenció unes postals "antigues" exposades en un aparador. Les postals ( que reprodueixo en aquesta entrada) ens parlen de la tradició ganivetera de la ciutat, i són gentilesa de casa Pallarès. Els germans Lluís i Carles Pallarès Canal van fundar a Solsona l'any 1.917 la Ganiveteria Pallarès. Avui la tercera generació, de la mà d'en David i en Lluís mantenen la tradició ganivetera de la ciutat . Fabriquen: ganivets de tota mena, tallants,tisores,destrals,aixadons...

Ganiveteria Pallarès. Solsona 1.917

Els ganivets que fan són de molta qualitat i el tall és excel·lent.Tots els ganivets s'esmolen a mà com feien els seus avantpassats.
A Solsona, ciutat de gran tradició ganivetera avui hi ha un únic taller.L'ofici desapareix. Al segle XVIII n'hi havia 24 de tallers ganivetaires, a començaments dels segle XX una dotzena i als anys seixanta només en quedaven tres.

Factura del 10 de maig del 1.929 de Lluís i Carles Pallarès.

El Museu del Ganivet i Eines de Tall ens parla d'aquesta tradició. Conté un fons de més de 2.000 peces, la majoria de les quals són de la Ganiveteria Toll fundada l'any 1.817, i que desprès de cinc generacions van cedir la col·lecció.

Museu del Ganivet i Eines de Tall. Fotografia web Ajuntament de Solsona.

Els historiadors diuen que la indústria ganivetera va començar a Solsona al segle XIV, però no hi ha dades fins al segle XVII. A finals del XVIII es podien trobar ganivets de Solsona als mercats d'Espanya i d'Amèrica.
Els ganivetarires, un ofici que desapareix.
Atentament.
Senyor i.