Col·lecció Josep M Queraltó ( 3 ).

La primera peça d'avui és un diorama fabricat a França la primera meitat del segle XIX. El pioner de la fotografia Louis Daguerre va inventar l' any 1.822 el diorama , una instal·lació que ens proporciona sensació de fondària en  les imatges.

Per fora podeu veure un gran acordió de paper, però agenolleu-vos davant de la finestra circular i mireu amb un sol ull, observareu una gran profunditat d'imatge.

 

Al juny del 2.011, a l'entrada Màgia entre les pàgines ( 2 ) vam donar un cop d'ull al llibre-túnel del 1.953 Coronation Peep-Show Book, en el que al mirar per la finestra vèiem  l'nterior de l'Abadia de Westminster el dia de la coronació d'Isabel II. Aquest llibre també és un  diorama.

Però tornem al de l'exposició en el que podem veure les noves de Maria Eugenia de Montijo amb Napoleó III.

 Hi ha molts personatges de paper pintats i col·locats en diferents plànols, uns davant dels altres. Això crea una vista en perspectiva Avui es conserven molt pocs diorames degut a la fragilitat dels materials amb els que estan fets. 

No falta cap detall, i a dreta i esquerra tenim les botigues del carrer per on va la comitiva. A la fotografia podem llegir  boulager ( forner) i libraire ( llibreter).

El visor estereoscòpic és un aparell inventat pel físic anglès Charles Wheatstone que consisteix en uns binoculars que donen un efecte tridimensional a les imatges. Cal introduir-hi una imatge estereoscòpica que està formada per dues imatges amb una diferència mínima entre elles.

El visor estereoscòpic múltiple fabricat a França l'any 1.910  té una palanca amb la que es canvien les fotografies que estan en el cartutx. A cada cartutx hi ha vint fotografies. Aquest model permet  enfocar les imatges.

Si voleu gaudir de més aparells màgics de la col·lecció Queraltó no deixeu de visitar el blog.

Atentament.

Senyor i

La visita ( i 4 ).

L'altre grup de primer va anar al cor del Carrer Major per visitar una botiga oberta a la nostra ciutat des de 1.883. Sí, nenes i nens, Casa Guarro ja fa 130 anys que es dedica a vendre instruments musicals.El Joan us va rebre amb els braços oberts per ensenyar-vos una de les deu joies del comerç lleidatà. Recordeu que a la ciutat de Lleida només tenim deu botigues centenàries.

Joan Guarro té el mateix nom i cognom que els seu besavi, fundador de la botiga. És la quarta generació d'aquesta família  apassionada per la música.

  

La bateria que ocupa una part de l'aparador era sorprenent, però un cop a l'interior de la botiga, els acordions i els ukeleles feien que els vostres ulls estiguessin molt oberts.

 

 El Joan estava enfeinat contestant les vostres preguntes. Ja no fabriquen pianos, però en venen a la tercera planta.Recordeu que dos germans Guarro van començar a fabricar pianos a Barcelona l'any 1.860. Eren uns pianos de molta qualitat, premiats i reconeguts

El Joan va ensenyar-vos una colla de guitarres. La diferència entre baix i guitarra va quedar molt clara gràcies a una petita demostració ... Sembla que la guitarra va guanyar al baix en les vostres preferències.

Quina sort, nenes i nens de primer, un petit concert a l'interior de la botiga centenària  plena d'instruments i accessoris musicals.
Per acabar un vídeo de la Gabriela per recordar la demostració del Joan.

Gràcies Joan per acollir-nos a casa teva.

Atentament.

Senyor i

Obrigado Mankell.

A la pàgina 281 de " El último cuaderno " , podem llegir:

Día 2

El ejército israelí ataca la flotilla

de ayuda a Palestina.

Obrigado Mankell.

José Saramago ja no va escriure més al seu blog. Setze dies després, el 18 de juny del 2.010, va morir a Las Tias de Fajardo ( Lanzarote). Aquest geni de les lletres que és indiscutiblement José Saramago, va acabar els seus escrits al blog amb obrigado ( gràcies) Mankell. Amb dues paraules va sintetitzar tota una vida de compromís, admiració i solidaritat. Donant les gràcies a les persones que lluiten per un món millor, l'escriptor portuguès ens va donar l'última lliçó. Henning Mankell, novel·lista i dramaturg suec, era una de les persones que viatjaven amb el flotó de la Pau.

Alfaguara recull en dos llibres totes les reflexions que Saramago va fer al seu blog.  A "El cuaderno" podem llegir els textos que van del 15 de setembre del 2.008 al 15 de març del 2.009; i a "El último cuaderno", els del 23 de març fins al que encapçala aquesta entrada, escrit el 2 de juny del 2.009. Els dos llibres estan traduïts per la seva estimada dona Pilar del Rio.

Si us agraden els llibres de memòries, a més a més dels dos que recullen els Cuadernos de Lanzarote, i Les petites memòries, no oblideu al Saramago blogger.

El blog va iluminándole  el camino al autor: es esa su virtud, va escriure Saramago. Ell sí que il·lumina el nostre camí.

Atentament.

Senyor i

La visita ( 3 ).

Un dels grups de primer va anar a la Plaça Sant Joan per visitar la botiga fundada l'any 1.901 per Jaume Josa i Miquel Gassó. L'Eduard i el Damià us van rebre amb els braços oberts. Escoltar-los era descobrir tots els secrets d'aquesta botiga centenària.

Primera sorpresa. Al setembre del 2.007, el net del fundador, que també es diu Jaume, es va prejubilar i el negoci situat als baixos del número 10 de la Plaça Paeria va tancar. Tres mesos després, Josa & Gassó obria la nova botiga a la plaça Sant Joan 21; però els nous propietaris eren l'Eduard i el Damià, dos antics empleats de la botiga.

Us va deixar bocabadats el misteri del taulell. A començament del segle passat anar a Lleida a comprar suposava moltes hores de viatge, i calia quedar-se a dormir. Aquests taulells van servir més d'una vegada de llit!

El Damià i l'Eduard van desplegar sobre els taulells de fusta quatre peces de roba. Al tocar les diferents robes, les sensacions no eren les mateixes. Hi havia seda natural, cotó, fil i llana.

Es sorprenent trobar uns botiga amb cadires per seure. Triar la roba per fer-se un vestit requereix el seu temps, i a Josa & Gassó gaudeixen tractant bé als clients.

La història del mirall és genial. A les senyores gairebé les emboliquen amb la roba que els agrada, perquè puguin veure si les afavoreix!

Moltes gràcies Eduard i Damià per les explicacions i el vostre savoir-faire.
Atentament.
Senyor i

Col·lecció Josep M Queraltó ( 2 ).

El fotògraf i òptic venecià Carlo Ponti ( 1.823 - 1.893 ), va inventar el megaletoscopi. Seieu davant de l'artefacte i mireu per la finestreta. Sorpresa, dues imatges de Venècia, una de dia i l'altra de nit. 

La primera escena es veu en obrir les portes. Uns miralls dirigeixen la llum a la part del davant de la diapositiva i la sensació és que mirem una ciutat amb la llum del dia.

 

Si tanquem les portes, la llum va a la part posterior de la diapositiva i el que veiem és la mateixa imatge, però de nit. La diapositiva és una fotografia pintada per la part del darrere amb petits forats en diferents llocs  per fer-nos imaginar els llums de la ciutat.

A la propera fotografia, a la dreta , podem veure un zoòtrop fabricat a la Gran Bretanya l'any 1.867. Zoòtrop en grec vol dir "roda de vida". El va inventar em matemàtic anglès William Gerorge Horner l'any 1.834 . L'invent va permetre veure a diverses persones alhora imatges en moviment.Va ser una joguina molt popular, només cal fer rodar i mirar per les ranures, la sensació de moviment és total.

A l'esquerra del zoòtrop tenim un  praxinoscopi . Era una versió millorada del zoòtrop. El seu inventor, el francès Charles Émile Reynaud ( 1.844  - 1.918 ) el va crear l'any 1.877, substituint les ranures del zoòtrop per un prisma central amb miralls on es reflectien els dibuixos de la tira de paper. Amb aquest canvi la sensació de moviment era millor.

A la propera entrada donarem un cop d'ull al diorama i als visors estereoscòpics.
Atentament.
Senyor i

La visita ( 2).

El grup 1 de segon va visitar la joieria Lavaquial. Abans de la visita recordeu que mentre fèiem el recorregut pel carrer Carme, plaça de la Sal, plaça Sant Joan, plaça Paeria i carrer Major per recordar tot el que hem treballat sobre les botigues centenàries, ens calia descansar una estoneta.

A la plaça Paeria els nens i nenes van seure al banc del " Si no fos". Aleshores de la joieria va sortir emocionada una senyora que es va abraçar a la Montse. Aquesta senyora és la Maria Antonieta, quarta generació encarregada de la joieria. El que no sabeu és que fa una colla d'anys la Maria Antonieta era mestra de l'escola Sant Jordi i amb la Montse tenien molt bona relació..

Un cop a la joieria, la Maria Antonieta va deixar a les nenes i nens de segon bocabadats amb les seves explicacions. Ella estava feliç recordant el període de la seva vida com a mestra.... A la propera fotografia us està ensenyant un mur de contenció fet pels jueus.

Us va explicar que mentre realitzaven  les obres per millorar la joieria, un dels paletes els hi va dir que la paret al picar feia soroll de buit. Quan van investigar el perquè,.... sorpresa! Hi havia amagat un trull de vi de l'època moderna, del segle XVI. Aquest trull actualment és el lavabo de la joieria.

Envoltada de murs i voltes impressionants la Maria Antonieta va mostrar-vos el passadís secret que passa per sota de la plaça fins arribar a la Paeria! 

En el moment de marxar, dues generacions de la joieria Lavaquial van dir-vos adéu; la Maria Antonieta ( quarta generació), i la seva mare Rosa Maria ( tercera generació)

Moltes gràcies per la vostra gentilesa.

Atentament.

La visita ( 1 ).

Ahir, nenes i nens de cicle inicial, vaig parlar amb el vostre mestre Ignasi. Quina emoció escoltar les seves explicacions i veure les fotografies de la descoberta de les deu botigues centenàries de Lleida. Em demana que amb aquest material faci una entrada. Un cop fet l'escrit i triades les fotos, li dono al vostre mestre perquè ell ho pengi al blog...Vull proposar-vos ara que ja acabeu aquest esplèndid llibre de Sant Jordi dedicat a les botigues centenàries de la nostra estimada ciutat, que no les oblideu. Anar-hi a comprar farà que estiguin molts més anys obertes.

També aprofito per agrair sincerament als botiguers que us han acollit: Llibreria Fregola, Joieria Lavaquial, Josa & Gassó i Casa Guarro, la seva col·laboració  i gentilesa.

El grup 2 de segon va descobrir tots els passadissos secrets de la més jove de les nostres botigues centenàries, la llibreria Fregola.

Només entrar els germans Ramon i Manel, tercera generació d'aquesta nissaga de botiguers us van rebre amb molta simpatia. Un cop deixades les motxilles en un raconet, ràpidament va començar l'aventura....

Per una petita porta misteriosa aquests intrèpids exploradors van baixar a les sales que hi ha sota terra! Una colla de prestatges estan plens de material de papereria. En un d'aquests petits espais hi ha una guillotina gegant per tallar paper.... 

Caminant lentament entre aquestes piles de material el Ramon us va portar a un lloc màgic. Un cup molt antic ple de teranyines on feien el vi de missa, i que està just sota el carrer.En un raconet encara hi ha un vell llum d'oli!

Passejant pel laberint soterrani, en Ramon ens va ensenyar on tenen milers de figuretes de plàstic per fer el pessebre.

 

Després  caminant pels passadissos secrets ens va portar a una de les joies de la llibreria Fregola ; els  espais dedicats a les figuretes de fang fetes a mà amb les que podeu fer un pessebre artesà magnífic.

Però en Ramon encara ens tenia preparades més sorpreses. Màgicament vam tornar a aparèixer on havíem començat l'aventura, al cor de la botiga. Ara calia pujar i pujar escales per descobrir nous espais.

Aquesta sala del primer pis està plena de figuretes de sants, àngels, mares de Déu,...Recordeu que la llibreria Fregola està especialitzada en articles religiosos i records lleidatans.

Ramon ens va explicar que , a més a més de la venda, també rebien encàrrecs per restaurar alguna imatge, com la que podeu veure a la propera fotografia.

 

Gairebé al final de la visita el nostre guia  ens va ensenyar un espai molt especial i en el que normalment només entren persones de la família. És el despatx on controlen tot el negoci familiar. Com podeu veure està ple de detalls lleidatans.

Quan ja marxàveu, el Manel Fregola va regalar a cada nen i nens un pin del caganer, un dels personatges més populars del nostre Nadal.

Gràcies família Fregola, sou genials.

Atentament.

Senyor i

Col·lecció Josep M. Queraltó ( 1 ).

Si el passat dimarts dia 2 recomanava l'exposició del Museu d'Art Jaume Morera dedicada a les fotografies del pintor Baldomer Gili i Roig, avui començo una sèrie d'entrades en les que descobrirem una petita part de la Col·lecció Josep M. Queraltó. Podeu veure aquestes joies del món del cinema a la Sala Montsuar de l' Institut d'Estudis Ilerdencs  fins al 5 de maig.

 

L'exposició, organitzada per la Fundació Aula de Cinema Col·lecció Josep M. Queraltó, arriba a Lleida després d'estar tres mesos a la Capella de Santa Àgata   , edifici gòtic de l'any 1.302 situat a la Plaça de Rei de Barcelona.

Podreu tastar com va començar el cinema i veure els aparells i objectes implicats en el naixement del setè art. Obriu molt els ulls,  unes peces carregades d'anys esperen que les admireu.

Josep M Queraltó ha reunit al llarg de 35 anys, més de 20.000 peces relacionades amb la tècnica cinematogràfica. Nascut l'any 1.937 a Vallbona de les Monges és un dels fundadors de Kelonik , empresa lider dedicada a la fabricació d'equipament cinematogràfic.

Però comencem a assaborir les peces d'aquesta exposició. Només entrar trobem el Projector Pathé de pel·lícula muda fabricat a Paris l'any 1.913. La pel·lícula es carregava en la bobina superior i, fotograma a fotograma, baixava cap a la part inferior on es recollia en una segona bobina.

Si seguiu el blog, molt aviat donarem un cop d'ull a altres peces de la col·lecció: el megaletoscopi privilegiato, el diorama, el zoòtrop, ...

Atentament.

Senyor i  

Apreciada senyora.

Com pot veure, torno a encapçalar una entrada del blog amb apreciada senyora. El gènere epistolar desapareix, però és magnífic obrir la bústia i rebre una carta personal d'algú que aprecies.

Al setembre del 2.007 vaig donar-li un exemplar de la revista Mercurio en el que hi havia un article sobre el llibre de Lola Casas "Ernesto", del que vostè va fer una recomanació a l'entrada "El lleó Ernest". L'escrit acabava amb un Gràcies senyor I. Poc podia imaginar-me que aquest personatge misteriós que vostè acabava d'inventar-se, es transformaria en una peça del blog de la biblioteca.

L'apreciada senyora va desaparèixer del blog al juny del 2.008 . Una entrada memorable "El drac i la baldufa" , en la que recollíem a Barcelona el primer premi Edublogs de Centres Espiral 2.008, va ser la darrera amb aquest encapçalament.

Un any després vam anar a  Madrid per entregar els premis de la tercera edició Espiral Edublogs 2.009 , al que s'havien  presentat 800 blogs de tot l'Estat i d'Hispanoamèrica. Dels trenta membres del jurat , dos érem lleidatans. De rebre a donar recull aquesta experiència.

 

Vostè va començar el blog de la biblioteca al març del 2.007. Vaig afegir-me al seu projecte aquell setembre. El camí de creació del blog ara és tranquil i planer, però no hi han faltat pedres i esbarzers...Avui em toca viure un dia agredolç. Dolç, evidentment perquè és el seu aniversari i pot jubilar-se. Agre perquè perdo una companya de blog i de treball que trobaré molt a faltar. Com vostè sap, el passat més de juny, tota la meva feina feta al blog, que no és poca, es va transformar en El blog del senyor i. Com a deferència al nostre compromís blogger, he anat escrivint als dos blogs des de llavors.
Ara el camí s'acaba. El vaixell arriba al port amb la capitana que es jubila i el grumet que li agraeix profundament el seu mestratge.
Hem compartit experiències apassionants gràcies al blog de la biblioteca. Conèixer tanta gent d'arreu que fan feines monumentals als seus blogs, ha estat gratificant.
Avui no acabaré amb un atentament, sinó amb una forta abraçada.
Senyor i  

Fotografies de Baldomer Gili i Roig.

La primavera ha fet florir una serie d'exposicions a la nostra ciutat. A la Sala Montsuar de l' Institut d'Estudis Ilerdencs, fins al 5 de maig podem veure Il·lusió i moviment. De les ombres al film. Col·lecció Josep M. Queraltó; i al Museu d'Art Jaume Morera fins al 9 de juny Baldomer Gili i Roig i la fotografia.

Avui donarem un cop d'ull a les fotografies del pintor Baldomer Gili i Roig ( 1.873 - 1.926 ), i en una propera entrada visitarem virtualment part de la Col·lecció Queraltó.

Nascut a  Lleida, però establert a Barcelona va treballar sempre el naturalisme i la figuració. Les fotografies provenen del seu arxiu fotogràfic personal format per un miler de negatius de vidre i un centenar de fotografies en paper.

L'arxiu cedit pels seus descendents al Museu Morera, porta el nom de la que fou la seva dona Dolors Moros. Ella va ser l'encarregada de conservar les fotografies durant una colla d'anys. Mireu quines fotografies de la nostra Plaça Sant Joan, en aquells dies Plaça de la Constitució. Són del 1910, i podeu veure com era la nostra estimada plaça fa 103 anys!

Gràcies a les seves fotografies també podem passejar per les voltes de Calella de Palafrugell, actualment plenes de restaurants, però en aquest viatge en el temps que ens permet la fotografia, molt diferents.La sèrie de fotografies de Calella de Palafrugell és dels anys 1.905 - 1.925.

Aprofiteu la primavera que acabem d'estrenar per descobrir les fotografies del pintor nascut a Lleida.

Atentament.

Senyor i