Santuari de la Mare de Déu del Remei del Castellvell.

L'entrada anterior dedicada a les terres solsonines la vàrem començar a la partida Sant Benet de Solsona donant un cop d'ull als Caputxins Vells, una masia del segle XVI - amb reformes posteriors- on es van establir els caputxins l'any 1.582. Després d'acabar d'enfilar la carretera ens estava esperant el Castellvell, situat al terme municipal d'Olius. Resseguint el camí perimetral del castell vaig explicar-vos la seva dilatada història. L'entrada acabava davant de la portalada d'accés al Santuari gòtic de la Mare de Déu del Remei, que serà el protagonista de l'entrada d'avui.

A la fotografia anterior de detall podeu veure la dovella clau de la porta d'accés al recinte en la que hi ha esculpit el monograma de Maria format per les lletres M i A. La propera fotografia, també de detall és de la placa clavada a la vella porta de fusta en la que podem llegir: "Església del Santuari de la Mare de Déu del Remei del Castelvell".

Quan entrem al santuari trobem un espai en el que hi ha un Santcrist i un senzill armari amb espelmes goigs i llibres. Els carreus del mur i els tipus de paviment són molt desiguals.

Just davant hi ha la portalada barroca del segle XVII que va malmetre la gòtica. A l'esquerra de la portalada podem llegir la Genealogia dels Senyors del Castell de Solsona.

A la llinda de l'apuntalada portalada barroca hi ha gravat l'any de la reforma, 1.687. També al segle XVII s'obrí, a tocar del presbiteri, una capella a cada costat i es construí un cor alt damunt de la portalada d'accés fent malbé els finestrals gòtics que hi havia.

Entrem a l'església d'una nau amb volta de creueria, volta emprada al període gòtic, formada per l'encreuament ( per això s'anomena de creueria ) de dues voltes de canó apuntades.

Vaig al presbiteri i faig la propera fotografia en la que podeu constatar que ja no hi ha cor alt i el preocupant estat de conservació del mur. Recordeu que quan hem entrat a l'església hem vist que la portalada barroca estava apuntalada.

Els arcs apuntats de la volta de la nau descarreguen el pes sobre els pilars amb una colla de petites columnes adossades.

A la fotografia anterior i a la propera, les dues de detall, podeu observar les impostes que coronen els diferents tipus de capitells. Entre algunes de les petites columnes adossades als pilars veureu una decoració de punta de diamant.

A la volta de creueria o d'ogives del presbiteri podem mirar i admirar un senzill cimbori vuitavat i les quatre trompes que el sostenen. En una de les vuit cares, la que està damunt del cambril, hi ha un ull de bou que l'omple de llum natural.

El cambril, protagonista de la fotografia següent, és del 1.879, però la imatge de la Mare de Déu del Remei és una talla de fusta policromada de la primera meitat del segle XIV.

A l'antiga imatge la Mare de Déu estava alletant al Nen Jesús, però l'any 1.882 va ser mutilada per ordre de mossèn Joan Casadesús. Al rector li semblava una representació irreverent i va ordenar que tallessin el pit i el cap del Nen Jesús.

El cap i la mà dreta del Nen Jesús, i la mà dreta de la Mare de Déu són un afegit de finals del segle XIX . El fragment mutilat original està dipositat al Museu de Solsona Diocesà i Comarcal...

Sortint de l'església del Santuari de la Mare de Déu del Remei del Castellvell és fàcil preocupar-se per l'estat de conservació d'alguns elements del nostre patrimoni. La portalada barroca apuntalada i les esquerdes del mur demanen una solució arquitectònica urgent.
Atentament.
Senyor i

Arxiu Gavín: Inventari d'Esglésies de Catalunya ( 6 ).

Als arxivadors de l'Inventari d'Esglésies de Catalunya, classificats per comarques i municipis, hi ha 217.000 fotografies d'esglésies, catedrals, ermites, santuaris, cartoixes, oratoris... de Catalunya, Franja de Ponent, Andorra i Catalunya Nord. Avui compararem les antigues fotografies de l'arxiu amb les actuals que acompanyen les quatre entrades titulades "Romànic andorrà" que vaig publicar el passat estiu.

Comencem a la parròquia d'Encamp, al nucli de població de Les Bons, en el que enfilada dalt d'un turó trobem l'església de Sant Romà, que fou consagrada el 23 de gener de 1.164. 

Poques diferències trobareu entre la propera fotografia del 1.960 i la següent feta gairebé seixanta anys després. El porxo que veieu davant s'afegí l'any 1.589.

Les dues imatges que podeu observar a la propera fotografia del 1.980 són del presbiteri. Al fragment interior de la volta hi ha la pintura mural del Crist en Majestat, però l'absis està enguixat. A la fotografia actual podeu veure la còpia de les pintures murals originals, del segle XII, que es conserven al Museu Nacional de Catalunya ( MNAC ).

Deixem Les Bons, marxem de la parròquia d'Encamp per anar a la d'Escaldes-Engordany. A l'arxivador guaitarem les antigues fotografies de Sant Miquel d'Engolasters. Les cinc primeres estan acompanyades del text mecanografiat: "Les Escaldes-Engordany. Engolasters. Església de Sant Miquel - any  ?- 1.919 / 1.950 / 1.960 / 1.961".

La fotografia de detall és de la postal, sense data, en la que podem llegir: " 14 República d'Andorra. Ermita de S.Miquel d'Engolasters. Ermitage de S. Michael d'Engolasters". A la fotografia , de V. Claverol,  podeu veure que moltes de les finestres geminades ( de dues obertures, separades per una columna central anomenada mainell ), emmarcades en un fris de tres arcs cecs; estan tapiades.

La fotografia de detall següent, del 1.910, i la propera del mateix indret estan separades per cent deu anys. Compareu el campanar adossat al mur nord, de disset metres i mig d'alçària, de les dues.

Torna el campanar de Sant Miquel d'Engolasters a ser el protagonista de les dues properes fotografies. La primera de 1.960 i l'altra, feta també al mateix indret, gairebé seixanta anys després.

Del 1.980 són les dues imatges de la fotografia següent. Com podeu veure els murs estan enguixats. A l'altra fotografia, feta quaranta anys després, podeu observar la reproducció de les pintures murals originals que es conserven al MNAC.

Deixem la parròquia d'Escaldes-Engordany per anar a la d'Andorra la Vella, concretament a l'església romànica de Santa Coloma, construïda en un moment indeterminat entre els segles VIII i IX. Les cinc primeres fotografies estan acompanyades del text, en màquina d'escriure: "Andorra la Vella. Santa Coloma  E.S. de Santa Coloma - any ? - 1.960 / 1.960 / 1.960 / 1.963".

A la propera fotografia del 1.900 podeu veure el campanar ( a la dreta ) i el porxo construït en algun moment indeterminat dels segles XVI o XVII. Compareu-la amb la següent - del mateix indret- feta cent vint anys després.

A les dues properes fotografies dedicades al campanar de planta circular, amb finestres geminades als quatre vents, construït al segle XII les separen cinquanta-cinc anys.

Del 1.980 és la fotografia del presbiteri en la que podeu veure algun fragment de les pintures murals que el controvertit antiquari Josep Badolet comprà per 15.000 pessetes. Després d'una agitadíssima història, les pintures murals han tornat a l'Espai Columba, a pocs metres de l'església de Santa Coloma. Actualment, gràcies al vídeo mapping podem imaginar com era l'església...

Marxem de la parròquia d'Andorra la Vella per anar a la d'Ordino, on ens espera Sant Martí de la Cortinada, una església romànica construïda al segle XII i modificada els segles XVI i XVII. Les cinc primeres imatges estan acompanyades del text fet amb la màquina d'escriure: " Ordino. La Cortinada. E.S. de Sant Martí  - any  - 1.960 / 1.960 / 1.963 / 1.963 ".

Entre les dues properes fotografies hi ha, aparentment, poques diferències. La primera és de 1.963 i la següent està feta cinquanta-set anys més tard.

Si ens fixem amb l'absis, transformat en capella lateral després de canviar l'orientació de la nau i reconstruït al segle XX, el podeu observar al 1.980 i actualment.

A les fotografies següents ( del 1.980 i actual ) podeu veure l'altar major resultant del canvi d'orientació de la nau a l'època barroca. El retaule de fusta policromada està dedicat a Sant Martí.

Torno l'arxivador al Josep Sansalvador i li demano una estoneta per descansar perquè ja hem consultat molts arxivadors i em cal estirar les cames.

Quin millor lloc que el claustre del Monestir de les Avellanes, a tocar de l'Arxiu Gavín. Gaudeixo una estona del silenci i la llum del claustre romànic abans de tornar a l'arxiu per submergir-me, altra vegada, en l'espectacular Inventari d'Esglésies de Catalunya.
Atentament.
Senyor i

Fallar ( 3 ).

El dia tretze de març publicava, entristit, l'entrada "Fallar ( 2 )" en la que us explicava que el divendres anterior sortia l'últim camió carregat amb les obres del Museu de Lleida reclamades per Aragó. Cent onze obres, ja fa mesos que estan al Museu de Barbastre. En aquella visita virtual vàrem veure els espais buits on estaven exposades algunes de les obres.

Amb anterioritat, al novembre del 2.016, a l'entrada "Fallar..." us mostrava les peces exposades en aquell moment al Museu de Lleida i que, tretze mesos després de publicar-la, un gran operatiu policial comandat per la Guàrdia Civil, s'encarregà de traslladar quaranta-quatre peces el monestir de Sixena... Si voleu recordar les peces exposades ( tres caixes sepulcrals del segle XV de fusta policromada i quatre compartiments del retaule d'alabastre de Santa Anna, del segle XVI que van sobreviure a l'incendi del 1.936 ), cliqueu sobre l'enllaç anterior. 

El passat mes de maig s'inaugurà al Museu de Lleida una nova sala de dos-cents metres quadrats dedicada al gòtic en la s'han omplert els espais que van buidar les sentències judicials.

Però abans d'anar virtualment al nou àmbit expositiu del gòtic, ens aturarem a l'espai expositiu del romànic on, a l'entrada d'avui, us mostraré les magnífiques obres que es van endur, l'espai buit i les peces que han tornat la dignitat a aquest espai del Museu de Lleida. A la fotografia anterior podeu veure, a l'esquerra, l'espai on hi havia el frontal de fusta policromada de Sant Hilari, del segle XII, de l'església parroquial de Buira i a la propera fotografia de detall el frontal romànic.

L'espai buit de la dreta estava ocupat pel frontal de Sant Vicenç de Treserra, una obra romànica de la segona meitat del segle XIII de tremp sobre fusta amb relleus en estuc cobert d'estany amb colradura.

Aquests dolorosos espais buits ja estan ocupats per dues obres espectaculars. En l'espai on hi havia el frontal de Sant Hilari ara podem gaudir del frontal d'altar dels Apòstols o d'Estet, del segle XIII. Dipòsit del Museu Nacional d'Art de Catalunya ( MNAC ).

 

El frontal d'altar és un tremp sobre fusta amb relleus d'estuc ( pasta feta amb calç o guix, pols de marbre i cola que s'endureix quan s'asseca i que s'utilitza per decorar ).

Com podeu veure a la fotografia anterior al centre de la taula hi ha la imatge de Crist en Majestat, beneint amb la mà dreta i sostenint un llibre amb la mà esquerra. A la coberta del llibre podem llegir IhS  XPS monogrames de Jesucrist, Iesous Christos. Els monogrames que fan referència a Jesucrist s'anomenen cristogrames.

Als quatre compartiments laterals estan representades les figures dels dotze apòstols agrupats de tres en tres.

Tots els apòstols estan representats amb nimbe ( cercle lluminós col·locat darrere del cap dels personatges sagrats  ) adornats amb relleus d'estuc. El nimbe també pot ser triangular, radiant, oval o crucífer.

 

 

Els dotze apòstols, a més a més del nimbe, porten filacteri, una cinta utilitzada pels artistes medievals i renaixentistes per comunicar -a qui observa la seva obra- un text explicatiu o el nom del personatge representat.

Alguns dels filacteris amb els noms dels apòstols són il·legibles. Tots els apòstols miren al centre de la taula, al Crist en Majestat.

A l'espai buit de la dreta de la segona fotografia de l'entrada d'avui, on hi havia el frontal de Sant Vicenç de Treserra ara podem mirar i admirar el frontal d'altar de la Mare de Déu del Santuari de la Mare de Déu de Rigatell d'Areny de Noguera ( Alta Ribagorça - Osca - ).

Aquesta joia del romànic de la segona meitat del segle XIII és també un dipòsit del MNAC. Mesura 104 X 111,5 X 5,5 centímetres i és un tremp sobre fusta amb relleus d'estuc amb restes de colradura ( vernís transparent de color groguenc que dóna aparença d'or ).

A la fotografia anterior de detall podeu veure el compartiment central de la taula amb la Mare de Déu de la Llet entronitzada, donant el pit al Nen Jesús.

Aquest és un dels deu frontals que es conserven dels que es van fer al taller que hi havia a la Ribagorça especialitzat en els frontals d'altar.

A la fotografia anterior de detall podeu veure el cap de la Maria que està situada sota un arc trilobat sostingut per dues columnes amb els seus corresponents capitells. A la fotografia següent, també de detall, el protagonisme és pel Nen Jesús preparat per mamar.

Els compartiments laterals estan dividits en dos parts per una franja amb decoració vegetal feta d'estuc. Si seguim l'ordre de lectura, les quatre escenes són: l'Anunciació, el Naixement, l'Epifania i l'Anunci als pastors.

A la fotografia anterior podeu veure l'escena de l'Anunciació, amb l'arcàngel Gabriel a l'esquerra. Com podeu aprecia, la fotografia de detall ens permet observar la superfície de la taula, amb decoració de pastillatge que fa un fons romboïdal. La fotografia següent, també de detall, mostra l'escena del Naixement.

Com podeu constatar a la propera fotografia de l'escena de l'Epifania ( l'Adoració de Jesús dels tres Reis o Savis d'Orient ), s'han perdut petits fragments de pintura a la part de les cames dels tres reis i al rostre de Melcior.

Per acabar, l'escena de l'Anunci als pastors en la que com podeu veure a la fotografia següent de detall també ha perdut algun fragment de la capa pictòrica.

Ara que hem quedat bocabadats amb les dues obres romàniques que estan en dipòsit del MNAC i ja formen part del fons del Museu de Lleida, en una propera entrada visitarem la nova sala del gòtic.

Atentament.

Senyor i