Reformes al carrer de l'Almodí Vell ...

L'agost del 2.020 a l'entrada "Cases singulars de Lleida ( 51 )" vaig ensenyar-vos l'atrotinat edifici de l'antic col·legi residència Pare Coll amb façanes als carrers de l'Almodí Vell ( a tocar de la Catedral Nova ) i Caldereries. En aquella entrada també vàrem donar un cop d'ull a la Casa Muñoz de la Rambla de Ferran.

 

 

A la fotografia anterior podeu veure, a vista d'ocell, d'esquerra a dreta: el convent de Santa Teresa ( 1 ), la Catedral Nova ( 2 ), el campanar de l'església de Sant Llorenç ( 3 ), la Residència Universitària Femenina Pare Coll ( 4 ), l'Escola d'Art Municipal Leandre Cristòfol ( 5 ) i , en primer terme la teulada de l'Institut d'Estudis Ilerdencs ( 6 ).

Dirigint la mirada a la dreta a la propera fotografia tenim, d'esquerra a dreta: la Catedral Nova ( A ), la Residència Universitària Femenina Pare Coll ( B ), l'Escola d'Art Municipal Leandre Cristòfol ( C ), l'Institut d'Estudis Ilerdencs ( D ), el Convent del Roser-Parador de Lleida- ( E ), la Suda ( F ) i la Seu Vella ( G ).

Però deixem la mirada a vista d'ocell per apropar-nos al primer col·legi de les Dominiques que després fou la Residència Universitària Femenina Pare Coll, un edifici que s'acaba de rehabilitar .

 

 

A les fotografies anterior i propera podeu observar la façana  més propera a la Catedral Nova abans i després de la rehabilitació.

El pare Francesc Coll i Guitart va ser un sacerdot de l'Ordre dels Predicadors fundador de l'Ordre de les Dominiques de l'Anunciata que l'any 1.875 van fer a Lleida el seu primer col·legi.

Malgrat que al desembre de 1.997 l'edifici fou declarat Bé Cultural d'Interès Local el seu estat de conservació era lamentable després de ser trinxat per diferents ocupacions il·legals...

L'edifici de planta baixa i quatre plantes, entre mitgeres, amb les façanes interiors de maó i les exteriors de pedra acollí fins al 1.960 l'escola de les Dominiques. Aquell mateix any traslladaren l'escola al carrer Vallcalent.

Del 1.960 al 2.005 va ser la Residència Universitària Femenina Pare Coll. Després d'anys d'abandonament s'ha rehabilitat per transformar-lo en un centre geriàtric amb la capacitat de setanta-tres places. Les obres costaran 3,6 milions d'euros. Malgrat les destrosses d'edifici no patia danys estructurals

 

A  les properes cinc fotografies de l'abril del 2.023 podeu observar les obres de restauració a la façana del carrer de l'Almodí Vell. 

L'establiment medieval amb funcions de dipòsit i compravenda de blat i altres cereals s'anomenava almodí.

L'Ajuntament de Lleida, al 2.016 va fer un requeriment al propietari de l'edifici ( Solvia del Banc de Sabadell ) per retirar les cobertes trencades per evitar despreniments, reparar els vidres trencats de la claraboia, tancar les finestres, retirar la teulada d'uralita de la terrassa, impermeabilitzar l'edifici... Posteriorment va comprar l'edifici.

SERVAR, global projects és l'empresa que s'ha encarregat de la rehabilitació de l'edifici construït l'any 1.929 per l'arquitecte lleidatà Joaquim Porqueras Bañeras.

 

Les dues properes fotografies ens mostren les obres de reforma de l'interior d'aquesta part de l'edifici gairebé centenari.

L'anterior està feta des de la porta de la part esquerra de la façana i la propera des de la porta principal a la residència.

A tocar de la Catedral Nova vaig fer la propera fotografia en la que ja podeu veure rehabilitada la part més propera a la plaça de la Catedral. D'esquerra a dreta: l'antiga residència Pare Coll, l'Institut d'Estudis Ilerdencs i la Catedral Nova.

A les quatre fotografies següents podeu veure acabada la reformada façana del carrer de l'Almodí Vell de la nova residència geriàtrica.

La residència de gent gran "El Parador" donarà feina a trenta-sis persones amb la col·laboració de l'Institut Municipal d'Ocupació.

Aquest espai, d'uns dos mil sis-cents metres quadrats, acollirà el projecte del Consorci per a la gestió del Servei d'Acolliment de Persones sense Llar integrat per l'Ajuntament de Lleida, Càritas Diocesana de Lleida i Arrels Sant Ignasi.

Part dels comerciants i veïns del Barri Antic van manifestar el seu desacord demanant a la Paeria que l'edifici no acollís persones sense llar perquè tots els serveis que lluiten contra l'exclusió social es concentren al Centre Històric de la ciutat.

 

 

Abans d'anar al carrer Caldereries per observar el procés de rehabilitació de la façana, a la propera fotografia podeu observar el coronament de la primera escola de les Dominiques feta des de la torre campanar de la Catedral Nova. Al fons es veu el campanar de la Seu Vella.

El zoom de la càmera fotogràfica ens permet llegir l'ant de construcció al timpà-frontó triangular que corona aquesta part de la façana 1.929.

Deixem la torre campanar més propera al carrer de l'Almodí Vell per anar al carrer Caldereries, un dels pocs carrers de Lleida que mai ha canviat de nom, en el que treballaven calderers àrabs i cristians que feien tota mena de recipients de coure.

La fotografia anterior és de la façana d'aquest carrer abans de l'inici de les obres de rehabilitació i les dues següents, de finals d'abril del 2.023, d'abans de col·locar les bastides.

 

Una part del carrer Caldereries tingué l'aspecte que podeu veure a la propera fotografia mentre es rehabilità la façana.

 

Les quatre properes fotografies ens permeten comparar part d'aquesta façana abans i després de la rehabilitació.

Les dues anteriors són de les finestres de les quatre plantes superiors de l'esquerra de la façana i les dues següents de la porta del carrer Caldereries.

Aquesta porta, com podeu constatar a la fotografia anterior, ha perdut la seva antiga funció. Ara hi ha una porta de servei a la part dreta d'aquesta façana.

Afortunadament l'edifici dissenyat l'any 1.929 per l'arquitecte lleidatà Joaquim Porqueras Bañeras ha recuperat la dignitat.

Atentament.

Senyor i

Santa Maria d'Escarp.

Tanco amb l'entrada d'avui el petit periple per recordar l'evolució de la vida monàstica al Baix Segrià. En entrades anteriors hem visitat el jaciment arqueològic de Bovalar i el monestir de Nostra Senyora dels Àngels d'Avinganya, els dos al terme municipal de Seròs.

Marxant del monestir trinitari d'Avinganya cal tornar a la carretera LP-7041 i anar a la dreta per en només cinc minuts aparcar a tocar del poc que queda del monestir cistercenc de Santa Maria d'Escarp, ubicat al terme de Massalcoreig. 

L'ordre del Cister fundà aquest monestir l'any 1.213. L'any anterior Pere I el Catòlic havia fet la donació d'una antiga granja sarraïna a l'abat Arnau II de Citeaux amb l'objectiu d'establir-hi una comunitat cistercenca.

A la fotografia anterior podeu veure el campanar barroc i l'ala est de l'antic monestir i a les dues properes fotografies de detall l'atrotinada cel·la ( lloc on hi ha les campanes ) del campanar que està a punt de caure. Constatareu des de diferents perspectives que en una de les façanes d'aquesta cel·la  hi ha molts impactes de bala...

 

A tocar del monestir cistercenc veureu el plafó informatiu de la fotografia següent que ens fa cinc cèntims de la seva convulsa història. Com que no es pot visitar perquè és una propietat privada aprofitarem algunes de les fotografies d'aquest plafó.

A la part superior hi ha la fotografia que l'enginyer de mines, geòleg i fotògraf pioner Lluís Marià Vidal i Carreras va fer del monestir a finals del segle XIX. A més a més Lluís Marià fou president del Centre excursionista de Catalunya, de l'Ateneu Barcelonès i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Constareu a la fotografia que una part del monestir ja presentava senyals d'un estat de conservació preocupant, però encara es veu l'església del monestir.

Font fotografia: Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya.

 

Si a la fotografia anterior podeu veure un pas de barca per creuar el riu Segre a la següent, feta també per Lluís Marià Vidal i Carreras a l'abril del 1.889,  veureu un senzill pont.

 

 Font fotografia: Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya.

 

Al final de la pàgina 304 i al començament de la 305 de l'obra de Gaietà Barraquer Roviralta, editada en dos volums l'any 1.906,  "Las casa de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX" hi podem llegir: ..." En la orilla derecha del Segre, en el punto donde éste confunde sus aguas con las del Cinca, y por lo mismo en la raya de Aragón, y de él separado sólo por la madre del último río, aparecen las grandes ruinas que un dia fueron el renombrado monasterio de Nuestra Señora de Escarpe"...

 

 

Durant la visita al monestir de Santa Maria d'Escarp de l'any 1.898 Gaietà Barraquer Roviralta va fer la fotografia següent de l'església enrunada. La trobareu a la pàgina 306 del primer volum.

 Font fotografia: Gaietà Barraquer Roviralta. "Las casa de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX".

 

Als segles XIII i XIV el monestir, que gaudia de la protecció del rei Jaume I, visqué una època de prosperitat. Fins i tot tingué una farmacopea molt important. Però a partir del XV començà la seva decadència. El monestir d'Escarp fou jutge en un conflicte entre els monestirs de Poblet i de Santes Creus. Escarp donà la raó a Santes Creus...

 

 

Font fotografia: Servei d'Arqueologia de la Diputació de Lleida.

 

Les restes més antigues que es conserven, el celler i el mur meridional del cos est-oest. són del segle XIII. Al celler d'estil cistercenc hi ha dos arcs apuntats sostinguts per una columna de fust llis que divideixen l'espai en dues meitats. La fotografia anterior, del plafó informatiu, és d'aquesta columna i a la propera podeu observar millor el celler i els arcs.

Font fotografia: Servei d'Arqueologia de la Diputació de Lleida.

 

Però posteriorment Poblet es quedà el monestir de Santa Maria d'Escarp i el traspassà a patronat reial fet que implicava que el rei anomenava als abats...

Continuant amb les fotografies del plafó informatiu, a les dues properes podeu observar dos grafits que hi ha a les golfes de l'edifici est. El primer és d'un destructor i el segon d'un vaixell mercant.

Font fotografies: Servei d'Arqueologia de la Diputació de Lleida.

 

Després de la destrucció patida durant la Guerra dels Segadors ( 1.640 - 1.652 ) no es va reconstruir fins a mitjans del segle XVIII. Aquesta fou la darrera reconstrucció. Amb la Guerra del Francès del segle XIX i l'exclaustració de 1.835 la decadència fou definitiva.

A la fotografia anterior podeu veure la part inferior del campanar i l'ala est del monestir. Aquests són, a més a més dels del celler, els dos elements arquitectònics més ben conservats del monestir. A la fotografia següent podeu observar l'ala est des d'una altra perspectiva.

 

 

Com podeu constatar a la fotografia anterior a la planta inferior del cos de l'esquerra hi ha la porta amb llinda i muntants de pedra ben treballada flanquejada per dues finestres, tres finestres una mica més grans a la primera planta i les tres de la segona gairebé a tocar de la teulada són les més petites. El segon cos té la mateixa distribució de les obertures però s'ha modificat l'antiga porta i l'arrebossat s'ha pintat de color blanc. La fotografia següent de detall és de l'antiga porta del cos de l'esquerra.

Durant la Guerra del Francès s'hi instal·là un hospital militar. A totes les guerres ha estat caserna, fins i tot hi hagué un projecte per convertir-lo en caserna. 

 

 

A l'ala est, a tocar del campanar, hi havia l'església desapareguda, amb la façana barroca mirant al Segre que podeu veure parcialment a les dues fotografies anteriors de finals del segle XIX de Lluís Marià Vidal i Carreras. Era una església amb nau central i dues capelles laterals molt estretes. 

Torno al campanar giro cap a la façana sud  i faig la fotografia anterior en la que podeu observar on hi havia les voltes. Quan s'acaba el mur sud giro cap a la dreta per continuar resseguint perimetralment el que fou monestir cistercenc.

Actualment la propietat està repartida entre tres amos i com podeu constatar a les fotografies l'estat de conservació és pèssim. Si continuem avançant quan s'acaba el mur i troben un nou edifici, si aixequem la mirada, veurem una mènsula barroca antropomòrfica amb part de la cara mutilada, que sosté un capitell classicista compost i amb volutes.

 

A la propera fotografia, que també és del plafó informatiu, potser apreciareu millor els detalls d'aquesta solitària mènsula.

Font fotografia: Servei d'Arqueologia de la Diputació de Lleida.

 

Als peus del que fou l'ala oest, sota de la mènsula barroca, trobareu una colla de carreus ben escairats entre el que n'hi ha alguns que estan treballats.

 

A la pàgina 305 Gaietà Barraquer Roviralta, autor de l'obra editada en dos volums l'any 1.906,  "Las casa de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX", ens ajuda a imaginar com era l'església: ..." debió ser hermosa por los adornados elementos arquitectònicos que la formaban , la altura de sus pilares y bóvedas, y la esbeltez de sus líneas generales. He aquí sus dimensiones: longitud total metros 23'65, anchura total 12'70, de los cuales pertenecen 3'25 a cada una de las naves laterales, incluyendo en esta medida el grosor de los pilares"...

 

 

Font fotografia: Gaietà Barraquer Roviralta. "Las casa de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX". Detall de l'absis.

 

A la pàgina 308 Gaietà Barraquer Roviralta acaba l'explicació del monestir dient: ... "En sus últimos días, la comunidad se componía de doce monjes de coro y algunos legos". Recordeu que el llec ( lego ) en les ordres religioses és el profés que no fa vots solemnes i serveix en les feines domèstiques de la comunitat.

 

 Des del dia tres de febrer de l'any passat el monestir cistercenc, que actualment és una granja, ha estat inclòs a la llista vermella d'Hispania Nostra. En aquesta llista hi ha aquells elements del patrimoni cultural que estan en risc de desaparició o destrucció. L'objectiu és alertar del seu estat de conservació i aconseguir la seva consolidació o restauració. 

Abans de marxar aixequem la mirada per dir adeu al campanar barroc que està perdent la seva verticalitat. Sinó hi busquem una solució, aviat el monestir de Santa Maria d'Escarp entrarà a la llista negra d'Hispania Nostra en la que hi ha els elements del patrimoni que han desaparegut o dels que s'han alterat els seus valors essencials de manera irreversible...

Atentament.

Senyor i