Llibres i llibres al carrer de la Força ( 1 ).

El carrer de la Força és un dels principals del Call de Girona. Passejant-hi es pot accedir a una colla de carrerons que formen el barri jueu . A la part central d'aquest carrer trobem el Museu d'Història dels Jueus . El museu ens descobreix la història de la comunitat jueva des del segle XI fins a la seva expulsió el segle XV. Però avui no entrarem a cap museu ...

 

Aquest carrer , columna vertebral del Call, ens ofereix uns espais curiosos on els llibres són els protagonistes. Avui entrarem virtualment al negoci del Joan Cortés i  la seva filla Jessica. Una botiga en la que els nostres protagonistes passen hores i hores envoltats de llibres i més llibres.

 

En Joan és el propietari del Portal del col·leccionista , un referent en el món del llibre vell a Girona. Aquest espai és una de les botigues més antigues del carrer de la Força, i ja porta 37 anys al barri.

 Gràcies a donacions de particulars , famílies i col·leccionistes; aquest establiment conserva una part de la història dels jueus i de la ciutat de Girona.

 

La llibreria està especialitzada, a més a més dels llibres , en gravats, mapes, fotos i postals antigues, publicitat, joguines, dibuixos originals, caixes de llauna, brocanteria, ...

En Joan remena llibres des de fa cinquanta anys i es mostra una mica trist pels canvis que veu al barri. Declarava a capgros.com: " Estan obrint molts bars i restaurants i tanquen els locals d'artesans i brocanters. S'estan carregant la tranquil·litat del call. Ara hi ha turisme tot l'any".

Entrar en aquesta botiga, on milers de llibres descansen com poden als prestatges o amuntegats, és tota una experiència.

Al mateix carrer podem trobar llibres que difícilment veureu en altres llibreries. Els voleu veure? 

Atentament.

Senyor i

Joguets i joguets ( 4 ).

Continuem la visita per la primera planta del Museu de joguets i autòmats -  col·lecció Mayoral- de Verdú. Si els futbolins dels que parlàvem a l'última entrada us van deixar sorpresos, espereu a la resta de descobertes...

Avui ens centrarem en els autòmats de finals del segle XIX i començament del XX, una de les atraccions més espaterrants del desaparegut museu.

Els diumenges a les 12 del migdia , els visitants podien gaudir d'aquestes joies en moviment. Ara el seu destí després del tancament, és imprecís; però al blog encara podreu veure com els seus engranatges funcionen perfectament.

  A les dues fotografies anteriors i al proper vídeo observem l'elegància de l'autòmat Violinista, fabricat a Vichy ( França ), l'any 1.895.

Dels 24 autòmats exposats al museu, 9 eren de les Atracciones Apolo de Barcelona. Alguns d'aquests autòmats pot fer 18 moviments diferents. Les Atracciones Apolo  ( 1.935 - 1.990 ) estaven situades al Paral·lel cantonada Nou de la Rambla. Les seves atraccions: La muntanya russa subterrània, les Coves del Drac, l' Autòdrom,... ja són història.

Atracciones Apolo. Font fotografia: Circo Méliès.

L'edifici va ser enderrocat l'any 1.990 per  fer un hotel, als baixos del qual hi ha el Teatro Apolo.Part dels autòmats de les antigues Atraccioes Apolo es conserven al bar La Fira ( Provença 171 ) i al museu de joguets i autòmats de Verdú.

Pierrot escriptor, un autòmat del 1.895, fabricat també a Vichy , és pura màgia. La seva mirada, la passió per escriure , la lletra,...

 Al proper vídeo comprovareu que està molt enfeinat regulant el llum per veure amb claredat i poder escriure amb la seva ploma .

A la web del museu hi ha el següent vídeo en el que podeu donar un cop d'ull als autòmats que vivien al petit poble de l'Urgell.

Ara, amb el tancament del museu, només podeu xalar amb els autòmats del Museu dels Autòmats del Parc d'Atraccions del Tibidabo.

Però la primera planta encara ens ensenya més petits tresors... Molt aviat els podreu observar al blog.

Atentament.

Senyor i

Joguets i joguets ( 3 ).

Ja vaig avisar-vos; la primera planta us deixarà bocabadats amb els seus espais dedicats als futbolins , a la fira de Verdú i al teatre.

Avui visitarem virtualment els futbolins. En aquest espai es podia gaudir d'una vintena de minifutbolins i màquines sobre futbol fabricats a Catalunya, Itàlia, França, Alemanya, Anglaterra i els Estats Units.  

El joc del futbolí es va inventar conjuntament a França i Alemanya entre 1.880 i 1.890; però tal com el coneixem actualment , va ser l'industrial francès Lucien Rosengart qui el va patentar l'any 1.923. Gairebé tots els que es podien veure al museu de Verdú no eren els futbolins clàssics amb quatre barres movibles en les que estan organitzades les figuretes dels futbolistes: porter, defenses, mitjos i davanters.

Esteu preparats per descobrir futbolins sorprenents?

El primer és un futbolí amb tres jugadors per equip que es mouen amb unes barres metàl·liques , una pel porter i l'altra pels davanters. Polsant una llengüeta es xuta la pilota.

  El proper artefacte futbolístic és la Play Football, aquí ja tenim molts més futbolistes preparats per fer el millor gol en qualsevol moment.

Fabricat als Estats Units entre 1.920 i 1.930, la propera joia funciona amb pedals. El camp de futbol està envoltat amb publicitat de l'època.

En futbolí següent, fabricat a Alemaya al 1.940, podeu veure un gran partit entre les seleccions italiana i alemanya .

Amb les figuretes fixades per la cama esquerra i la dreta mòbil per poder xutar tenim aquesta meravella fabricada als Estats Units l'any 1.920.

Els futbolí anterior el podeu veure en acció en el proper vídeo:

 Per acabar el curiós Footl-ball-staar, futbolí de ferro fos i fusta de quatre cares de fabricació francesa. Una raresa total !

Però les sorpreses de la primera planta només han començat. Molt aviat al blog podreu descobrir la màgia dels autòmats.
Atentament.
Senyor i 

Volar...

El 29 de gener del 2011 a l'entrada " Alegret, bufaforats,...", recomanava la revista El cárabo dedicada a aquesta curiosa papallona. Si obriu bé el ulls, ara és un bon moment per veure-la i quedar bocabadats.Tres centímetres de llarg, 0,38 grams de pes, mou les ales 75 vegades per segon , amb la seva espiritrompa xucla i xucla ,... Mireu quina colla de noms que té: alegret, bufaforats, borinot de moro, esfinx colibrí ( en català), picaflor, pájaro mosca, esfinge colibrí  ( en castellà ). El seu nom científic és  Macroglossum stellatarum.

Font fotografia: Web Ojo Digital National Geographic.

Avui comparteixo amb vosaltres el plaer de descobrir-la al costat dels jacints de la meva terrassa. Estava molt enfeinada menjant i m'ha deixat apropar-me molt !

L'hivern ens ofereix un magnífic regal visual.

Atentament.

Senyor i 

Joguets i joguets ( 2 ).

Després de recordar com eren les botigues de queviures a la recreació de Cal Pastoret i els joguets del món rural, baixem per la rampa a la segona planta en la que descobrirem una de les grans passions del fundador del museu, Manel Mayoral: el futbol.Alguns dels objectes exposats no eren ni joguines ni antigues, però es podien veure les botes d'en Messi, Iniesta i Xavi ; samarretes de diferents equips i també pilotes i botes d'època.

 Deixem el futbol. A la resta de la segona planta tenim una colla de joguets sobre rodes: bicicletes, tàndems, Tricicles, cotxes, màquines i vagons de tren, tramvies, avions,... Mireu quines bicicletes de tres rodes ( tricicles )  més genials !

A la següent fotografia podeu veure darrere de la rampa un tàndem antic. Un tàndem , nenes i nens, és una bicicleta per a dues o més persones. El que hi havia al museu és per a dues persones.

En una de les vitrines hi havia un petit tresor. Una colla de vagons feien companyia a un llibre màgic: "El ferrocarril. El libro juguete" , dels anys 50 del segle passat editat a Barcelona per Ed . Generales Sibils.Llàstima no poder fullejar-lo!

Fa una colla d'anys de la majoria de les ciutats havia desaparegut el tramvia, que era un ferrocarril instal·lat pels carrers per on circulaven també al mateix temps tota mena de vehicles. Actualment les ciutats més importants han recuperat amb èxit aquest mitjà de transport . El de la fotografia és un tramvia amb imperial, un joguet de corda de Juguetes Hispania fet a Barcelona al 1.920.

Si la segona planta us ha sorprès, la primera us deixarà bocabadats amb els espais dedicats als futbolins i a la Fira de Verdú.

Atentament.

Senyor i

Joguets i joguets ( 1 ).

El Museu de joguets i autòmats -  Col·lecció Mayoral - no tenia barreres arquitectòniques. Gràcies a una rampa tothom podia accedir fàcilment a les quatre plantes. 

La tercera planta ens presentava els àmbits del museu: els vehicles de joguina i pedal, les fires i les atraccions, el futbol; i el poble i el camp.

 Es podia "entrar" a Cal Pastoret , una botiga de queviures plena de records: balances, caixa registradora, planxes publicitaries de llauna,...

Passejar per la resta de la planta era evocar el món rural:  nines de cartró,  oficis,  jocs tradicionals, animals, tractors, carros, ...

Potser els vostres padrins i padrines havien jugat amb nines com aquestes, o tenien algun dels tractors de llauna com el que podeu veure a la propera fotografia.

Què me'n dieu d'aquest gall i conill ,una joguina de corda de la casa alemanya Lehmann del 1.920 ?.... És genial !

Xino-xano baixarem per la rampa per donar un cop d'ull  a una segona planta plena de sorpreses.

Atentament.

Senyor i

Dissabtes poesia: El fill del forner que feia versos...

La primavera del 2.009 Josep Lluís Roig i Maria Josep Escrivà, estaven enfeinats a la ciutat de Gandia preparant un volum commemoratiu dels cinquanta anys del premi Ausiàs March. La proposta era de l'Institut Municipal d'Arxius i Biblioteques i del Centre d'estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell.

Remenant i remenant a l'arxiu, Josep Lluís i Maria Josep van fer una troballa sorprenent. L'obra que va guanyar el Premi Ausiàs March de poesia l'any 1.966: "L'inventari clement ", i la que es va publicar cinc anys després, al 1.971, no eren el mateix llibre... 

Comparant els textos van veure que el poemari trobat a l'arxiu era inèdit gairebé en la seva totalitat. No saben el perquè d'aquesta diferència entre l'obra publicada i la presentada al premi , però gràcies a l'Arxiu Històric i a l'Ajuntament de Gandia, Edicions 96, va publicar al novembre del 2.012 aquesta obra desconeguda del millor poeta valencià del segle XX, Vicent Andrés Estellés.

El proper 27 de març farà vint anys que ens va deixar el fill del forner que feia versos. Canal 9 li va dedicar un esplèndid programa de la sèrie Dossiers : " Poeta de meravelles, Vicent Andrés Estellés". Guardeu-vos trenta minuts de vostre temps per visionar aquest reportatge imprescindible.  

Recordo l'any que vaig viure a València quan era jove i he de confessar-vos que tornar a passejar pels seus carrers, escoltar a la seva gent i veure la llum de la ciutat, m'ha emocionat. Els que coneixeu bé la ciutat  entendreu perfectament el que dic ...

Escoltar Estellés recitant els seus versos, explicant l'amor que professava a Isabel - la seua dona-, o el dolor per la mort de la seva filla de tres mesos,... Estellés en estat pur.

Atentament.

Senyor i

Inundarem Berlín de postals.

Ara que la neu ha cobert el nord del nostre país i el vent fred ens recorda que estem al cor de l'hivern, vull proposar-vos un llibre que us gelarà el cor. Moltes vegades ens hem preguntat que feien els alemanys normals mentre Hitler era al poder realitzant les salvatjades que van tacar la història del segle XX.

Rudolf Ditzen ( Hans Fallada ), va escriure en vint-i-quatre dies la novel·la que us recomano.

 

Sol a Berlín és un homenatge a la decència i a no deixar-se dominar per les situacions adverses per dures que siguin. Primo Levi va dir que aquesta novel·la era el millor llibre que s'hagi escrit mai sobre la resistència antinazi a Alemanya. 

Hans Fallada va inspirar-se  en un expedient de noranta pàgines redactat per la Gestapo de Berlín. Entre els anys 1.940 i 1.942 vivien al nord de Berlín un matrimoni d'uns quaranta anys. Ell era operari en una fàbrica metal·lúrgica i la seva dona va fer de criada molts anys a la ciutat. Aquestes dues persones soles van desafiar al poder nazi.

Rudolf Ditzen ( Hans Fallada ) Font fotografia: Deutschlandradio kultur.

Otto i Elise Hampel eren els noms reals dels protagonistes d'aquesta lluita desigual. En el llibre es transformen en Otto i Anna Quangel. A la pàgina 684 de l'epíleg podem llegir: Fallada descriu al seu article el que més li va interessar sobre el cas Hampel de la manera següent: " Aquest matrimoni Quangel, aquestes dues persones insignificants del nord de Berlín, van iniciar l'any 1940 la seva lluita contra la monstruosa maquinària de l'estat nazi, i es va esdevenir una cosa grotesca: l'elefant es va sentir amenaçat pel ratolí".

Fitxa de la Gestapo d'Elise i Otto Hampel. Font fotografia: milhojas servivios editoriales.

Us preguntareu com dos éssers inofensius van fer tremolar al règim nazi. Cansats de les barbaritats que els toca viure i a partir de la mort d'un dels seus fills a la Guerra, Otto Quangel li proposa a la seva dona Anna, escriure postals denunciant les atrocitats que veuen i viuen diàriament. Aquestes postals les deixaran en diferents  edificis de Berlín perquè la gent les trobi , les llegeixi , reflexioni i deixi de donar suport a Hitler. Després de superar la por inicial, el matrimoni Quangel ho tenen molt clar: Inundarem Berlín de postals.

Postal escrita i deixada en un dels edificis de Berlín pel matrimoni Hampel. Font fotografia: Wikipedia.

Deixeu-vos seduir per Hans Fallada. Edicions de 1.984 ens ofereix la traducció de l'alemany a la nostra llengua de Ramon Monton 

Atentament.

Senyor i.

Entrem al museu.

El diumenge passat l'home pilota, molt afligit, ens confirmava el tancament definitiu del Museu de Joguets i Autòmats - Col·lecció Mayoral -  de Verdú. Segur que molts de vosaltres heu visitat el museu alguna vegada amb els pares o l'escola; però per a tots aquells que no el coneixeu , en farem una visita virtual en diverses entrades per poder gaudir de la petita joia que ha desaparegut al cor de la comarca de l'Urgell.

El museu estava situat a Cal Jan, una casa pairal del segle XV, al número 23 de la Plaça Major. L'any 2.004 després d'una intervenció arquitectònica valenta , la casa pairal es transformà en museu.

Es van eliminar les barreres arquitectòniques i el resultat és francament espectacular , 1.895 metres quadrats útils que durant vuit anys han estat la magnífica casa de mil joguets.

A la tardor el museu s'haurà transformat en un centre d'art contemporani. Parlant el dia del tancament amb els seus responsables no estava gens clar que passarà amb els joguets i els autòmats que vivien a Cal Jan.

 

Ara que ja coneixem l'edifici. començarem a gaudir en les properes entrades, dels que eren els protagonistes de la casa pairal: els joguets i els autòmats.

Atentament.

Senyor i

L'home pilota està trist.

L'home pilota és un autòmat fabricat al nord d'Àustria als voltants del 1.930 i fins ara era l'encarregat de donar la benvinguda al Museu de Joguets i Autòmats  Col·lecció Mayoral  de Verdú. Sí, ho heu llegir bé, he escrit era perquè el passat 5 de gener el museu va obrir les portes per última vegada...

 Com que no em creia la notícia del tancament definitiu, vaig anar personalment a Verdú a preguntar-li a l'home pilota. Ell em va explicar moltes històries del museu que podreu descobrir en properes entrades; però el que em va preocupar més és la seva reacció quan , directament,  li vaig preguntar si realment era l'últim dia del museu...

Ell, molt emocionat no podia parlar, però el moviment del seu cap que podeu veure al vídeo següent,donava una resposta molt clara a la meva pregunta.

Molt aviat al blog podrem gaudir virtualment d'un museu que ja no existeix.

Atentament.

Senyor i

Per si no voleu esperar ...

Durant el període de vacances de Nadal les televisions aprofiten per programar alguna de les pel·lícules de Harry Potter. Molts de vosaltres en sou lectors de les aventures del jove aprenent de mag i també valoreu les pelis que ens fan reviure les set novel·les fantàstiques de J.K.Rowling.

La Wander Bros ha editat tota la col·lecció en un pack de vuit discos en el que podeu gaudir se 1.200 minuts harrypotterians. Es pot triar el tipus d'edició que , evidentment, tenen preus diferents: DVD, Blu-Ray i Premium.

Si no voleu esperar a les properes vacances nadalenques per reviure les aventures del Harry, aquí teniu una solució...

Atentament.
Senyor i

Dissabtes poesia: Editorial Andorra.

Alguna vegada la feina feta al blog comporta sorpreses agradables. Avui a l'obrir el correu veig un comentari en el que ens deixen l'enllaç d'un vídeo de Joan Margarit recitant el poema del 1.980 "Recordar el Besòs", publicat al llibre "Marbre d'aire". El comentari és de la gent d'Editorial Andorra, responsable del llibre. Marbre d'aire és una antologia del poemes que el poeta de la Segarra ha dedicat a les arts.

No coneixia l'Editorial Andorra, però passejant per la seva web comprovareu els fons d'aquesta editorial del Pirineu. Podeu triar entre col·leccions de teatre, història, narrativa, art, biografia i vivències, il·lustrada, poesia, fons i guies.

El vídeo és de l'espai de poesia del programa El matí de Catalunya Ràdio   del 21 de maig del 2.012.

Gràcies al vostre comentari hem descobert una petita editorial.

Atentament.

Senyor i

Coneixem el nostre partimoni ?

Passejant per la capital de la comarca de l'Urgell encara podem veure, al costat de l'estació del tren, una petita joia del nostre patrimoni industrial. Renfe va cedir a l'Ajuntament de Tàrrega el sector nord de l'estació i amb les intervencions començades l'any 2.010 s'estan rehabilitant els antics molls ferroviaris de la ciutat.

A l'antic escorxador trobem el Centre de Formació La Solana. La regidoria d'Ensenyament de l'Ajuntament és la responsable d'aquest centre en el que els alumnes aprenen un ofici.

Els alumnes d'aquest centre van restaurar fa un parell d'anys la grua del segle XIX que podeu veure a les fotografies i que s'utilitzava per carregar i descarregar als antics molls ferroviaris de Tàrrega.

La grua es va forjar a l'empresa Lloyds Fosters & Co. fa 120 anys a la ciutat britànica de Wednesbury.

Els alumnes de La Solana coordinats per un monitor van treure el rovell i la van revestir amb un vernís especial per protegir-la. Després de la feina ben feta dels alumnes, ningú diria  que els grans engranatges, el pal de fusta , la cadena, ... ja fa vint anys que van bufar les cent espelmes.

Amb aquesta rehabilitació Tàrrega va recordar els 150 anys de l'arribada del ferrocarril.

Al març del 2.009 podíeu llegir al blog la recomanació del llibre Cal Trepat, que ens recorda el paper importantíssim, i molts cops oblidat,  del patrimoni industrial de la capital de l'Urgell . Si voleu fer una visita guiada a Cal Trepat cliqueu aquí.

Descobrir el patrimoni industrial de Tàrrega, tot un plaer.

Atentament.

Senyor i 

Sóc una metàfora.

Ara que deixem enrere el Cicle de Nadal vull recordar La tira d'en Joan Tharrats al Punt Avui del 27 de desembre passat. Un dels protagonistes d'aquest cicle festiu és el tió. Sobren comentaris a les paraules  de l'estimada soca...

La tira, un humor subtil que ens ajuda a pensar. Realment som una metàfora.

Atentament.

Senyor i

Llibres a la Rambla.

Tots els diumenges de les nou a les dues de la tarda a la Rambla Ferran podeu donar un cop d'ull a molts objectes exposats per brocanters, peces de col·leccionista i antiguitats. La llista és llarga: monedes, segells, postals, revistes, diaris, discs, cartells,objectes de col·leccionisme geològic i de ciències naturals,...

També podreu remenar una colla de llibres d'ocasió antic i modern. els llibres moderns han de complir una condició; no han d'estar a la venda a les llibreries.

Per poder vendre en aquest mercat d'antiguitats i col·leccionisme de Lleida  cal fer una sol·licitud a l'Ajuntament, presentar el DNI del titular i acompanyants, el carnet d'antiquari, brocanter , col·leccionista que acredita que el venedor es dedica professionalment a aquesta activitat. També cal presentar  una declaració dels articles i les seves corresponents fotografies.

El mercat s'ha dignificar força amb la nova normativa. Fa uns anys alguns dels venedors i molts dels seus productes tenien un valor i origen dubtós. Ara trobem  venedors professionals que  ens presenten peces més interessants.

L'ofici de brocanter consisteix en comprar i vendre objectes usats que no tenen més de cent anys. La normativa del mercat demana un mínim de cinquanta anys pels objectes a la venda.

Alguns diumenges us sorprendran taulells amb biblioteques senceres que els propietaris o els hereus han venut al brocanter.

Aprofiteu la passejada per la Rambla de Ferran per fullejar una colla de llibres.

Atentament.

Senyor i