L'església de Sant Francesc de Montblanc.

Després d'observar detalladament a l'última entrada dedicada a la vila ducal de Montblanc l'església de Sant Miquel, un edifici del segle XIII amb modificacions posteriors, continuem pel carrer Major fins al Portal de Sant Francesc. 

Només sortir del recinte emmurallat ens dóna la benvinguda l'església de Sant Francesc, l'únic edifici que es conserva del convent franciscà de Sant Francesc. Com podeu constatar a la fotografia a la plaça a tocar del carrer Miquel Alonso hi ha la font de Sant Francesc, del 1.829. La font de cos quadrat té una canella a cadascuna de les quatre cares. Sobre la font hi ha un obelisc sostingut per quatre boles.

M'apropo a la façana de ponent per mostrar-vos el frontispici de l'església. construït a finals del segle XIII principis del XIV. 

 

La portalada del primer gòtic, situada en un cos sobresortint, és molt senzilla. Té cinc arquivoltes apuntades en degradació protegides per un guardapols.

La portalada és molt austera, com podeu constatar a la fotografia següent de detall. Només està decorada amb fulles d'acant als petits capitells i a les impostes sobre els brancals.

Damunt de la portalada hi ha un finestral ogival trigeminat amb dos mainells. Recordeu que un mainell és la columneta que divideix en dos parts iguals el buit d'una obertura.

Al convent de Sant Francesc, a més a més de l'església, hi havia claustre (adossat al costat de l'Epístola, el dret des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ), sala capitular, refectori i dormitori que malauradament foren enderrocats al segle XIX.

Deixem el frontispici per resseguir perimetralment l'església però ens aturem un moment per donar un cop d'ull al Portal de Sant Francesc que fou reconstruït l'any 2.022.

Girant a la dreta podem veure la façana nord en la que hi ha una porta que comunica amb una capella barroca del segle XVII que podeu observar a l'esquerra i al centre de les properes fotografies en les que també es veuen part dels contraforts.

L'església de planta rectangular d'una sola nau, ( 18 metres d'alçària, 11,7 metres d'amplada i 43 metres de llargària ), està dividida en set trams per contraforts que suporten grans arcs diafragmàtics.

Al costat de l'Evangeli ( el costat esquerre des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ) entre els contraforts hi ha tres capelles i al costat de l'Epístola ( el costat dret ) n'hi ha quatre.

L'absis pentagonal està cobert amb volta de creueria de pedra i a la resta de l'església la coberta és de fusta a dues aigües. El campanar, de planta quadrada de 2,8 metres de costat, té una alçària de 26,68 metres.

L'any 1.307 es celebrà al convent de Sant Francesc un Capítol Provincial de l'Ordre del Temple i l'any 1.414 acollí del 17 d'agost al 3 de setembre les Corts Generals de Catalunya amb el rei Ferran I "el d'Antequera".

A la cel·la del campanar ( espai on hi ha les campanes ) hi ha quatre finestres d'arc de mig punt. A sota té una motllura i el campanar està coronat amb una cornisa i una teulada a quatre aigües.

Durant la Guerra del Francès ( 1.809 i 1.811 ) i al 1.822 el monestir fou saquejat. Al 1.835 patí la desamortització i al 1.847 va passar a l'Ajuntament que li donà funció de presó, escola, estació telegràfica...

Posteriorment tornà a mans privades que el van transformar en fàbrica d'aiguardent. L'any 1.981 la Generalitat de Catalunya va comprar l'edifici que fou restaurat l'any 1.987.

Tornem a la plaça de Sant Francesc per donar un cop d'ull a la propera entrada dedicada a la vila ducal de Montblanc, al nou Casal dels Josa que l'any 1.779 Joan Josa i Dalmau construí a tocar del Portal de Sant Francesc.

Atentament.

Senyor i

On va néixer la revista Litoral...

Comencem l'entrada d'avui al cor del centre històric de Málaga, concretament al senyorial carrer Strachan que va de l'emblemàtic carrer Marqués de Larios, més conegut com carrer Larios (el més elegant de la ciutat andalusa ) al carrer Molina Lario.

Als números set i quatre de la calle Strachan van néixer els poetes Emilio Prados Sush i Manuel Altolaguirre Bolín, fundadors de la revista Litoral.

 

A la fotografia anterior podeu veure la porta del número set i a la propera de detall la placa que el dia quatre de març del 1.999 col·locà l'Ajuntament per recordar que aquell dia feia just cent anys hi havia nascut el porta Emilio Prados Sush.

 

Emilio i Manuel, que a més amés de porta era impressor, amb l'ajut de prosistes, poetes, dibuixants i tipògrafs van editar la mítica revista Litoral i els primers llibres dels joves poetes que posteriorment foren coneguts com la Generación del 27. Als seus inicis la revista estava dedicada exclusivament a la poesia. Tota aquesta feinada la van fer a la Imprenta Sur.

Font fotografia: Wikimedia Commons.

 

A la fotografia anterior, d'autor desconegut, podeu veure a Emilio Prados Sush ( Málaga 4 de març del 1.899 - Ciudad de México 24 d'abril del 1.962 ).

La Imprenta Sur visqué dos períodes molt brillants, la segona meitat dels anys vint i del 1.941 fins ben entrada la dècada dels noranta del segle passat.

 

 

A poques passes, al número quatre del mateix carrer hi ha la casa on nasqué el vint-i-nou de juny del 1.905 el poeta i impressor Manuel Altolaguirre Bolín.

A la fotografia anterior podem veure la porta de la casa on va néixer el dia vint-i-nou de juny del 1.905 Manuel Altolaguirre Bolín i a la fotografia següent de detall la placa que col·locà l'Ajuntament just cent anys després per homenatjar-lo.

A la primera etapa la Imprenta Sur edità nou números de la revista Litoral ( del novembre del 1.926 al juny del 1.929 ). L'any 1.929 s'afegí a la direcció de la revista el poeta José María Hinojosa Lasarte introductor a Espanya de la poesia surrealista. 

No va ser fins al 1.941 quan es publicà una nova col·lecció de poesia a la Imprenta Dardo ( abans Sur ). La revista Litoral no es tronà a publicar a Málaga fins al 1.968.

Durant la Guerra Civil Prados i Altolaguirre s'encarregaven des de Barcelona de les Publicaciones del Ministerio de Instrucción Pública. Consumada la derrota republicana, Prados s'exilià a Mèxic i Altolaguirre primer a Cuba ( 1.939 a 1.943 ) i després a Mèxic.

Font fotografia: EcuRed ( Enciclopèdia digital cubana ).

 

A la fotografia anterior el protagonista és Manuel Altolaguirre Bolín ( Málaga 29 de juny del 1.905 - Burgos 26 de juliol del 1.959 ).

A més a més de Prados i Altolaguirre, a la Imprenta Sur fou fonamental el mestre impressor  José Andrade Martín. Amb les dos Minerva Monopol que hi havia a la Imprenta Sur, Prados i Altolaguirre van escriure un part important de l'edició espanyola de poesia.

A la Sala Temàtica d'Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida encara podem veure funcionar a la perfecció una Minerva Monopol.

Aquesta és una de les joies que tenim a Lleida i que podeu veure apropant-vos a la Partida de la Caparrella Si cliqueu sobre el proper enllaç  podreu recordar totes les entrades del blog que he dedicat a la Sala Temàtica d'Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida.

Al proper vídeo, que vaig penjar al blog al març del 2.013, podeu veure com Dionís Gutiérrez està imprimint punts de llibre amb la Minerva Monopol.

La Imprenta Sur ha tingut diferents ubicacions: al carrer Tomás Heredia número 24, al carrer de San Lorenzo número 12 i l'última a l'Alameda Principal número 37 on actualment hi ha la Librería Luces.

Als baixos de l'edifici hi ha la llibreria que té una segona entrada pel carrer Trinidad Grund. L'edifici té tres pisos per l'Alameda Principal i només planta baixa i primer pis pel carrer Trinidad Grund.

La Diputación de Málaga va comprar i reparar la maquinària de la Imprenta Sur que podeu veure funcionant al Centro Cultural Maria Victoria Atienza, al número 34 del carrer Ollerías.

Continuem passejant per l'Alameda Principal fins la la plaça de la marina on enfilarem el carrer Molina Lario per visitar virtualment, en una propera entrada, la Catedral de Málaga.

Atentament.

Senyor i

Entrem a Santa Maria de Balaguer.

L'octubre del 2.022, a l'entrada "Santa Maria de Balaguer", vàrem apropar-nos a l'església gòtica que domina la capital de la Noguera. La sòbria i gran església es començà a construir l'any 1.351 i fou consagrada el dia 24 de febrer de 1.558.

Aquell setembre, a l'entrada "Passejant per les muralles de Balaguer" vam caminar pel recinte emmurallat que té el seu origen en els darrers anys de l'ocupació andalusina dels segles X i XI, quan va néixer el nucli urbà de Balaguer. Però d'aquell període històric només en queden alguns fragments i la resta del recinte emmurallat és de l'època comtal ( segle XIV ).

Comencem l'entrada d'avui enfilats a la muralla des d'on ens aproparem a l'església de Santa Maria per entrar-hi. A la fotografia anterior podeu veure Santa Maria des de la part més alta de la muralla i a la propera observar frontalment la baixada i posterior pujada que ens cal fer per anar-hi. 

 

 

Només passar el portal del pany de muralla, que a la fotografia anterior podeu veure dins de la circumferència groga que hi he dibuixat, ens dóna la benvinguda la gran església que corona el turó.

A l'esquerra de la fotografia següent podeu observar la portalada d'arc rebaixat de la façana sud i a la dreta  podeu veure el campanar de 40,73 metres d'alçària dividit per cornises en quatre cossos.

Però per accedir-hi si continuem resseguint perimetralment el temple després del campanar trobarem l'absis poligonal que té un edifici annex d'estil mudèjar-renaixentista per on hi podrem entrar.

 

 

Entro a Santa Maria pel presbiteri i vaig fins a l'altar major on faig la propera fotografia en la que podeu observar l'àmplia nau amb les capelles laterals situades entre els contraforts.

Aixecant la mirada el protagonisme és per la coberta de la nau feta amb voltes apuntades estrellades que es recolzen mitjançant arcs torals sobre les columnes adossades als murs de la nau. Cadascun dels trams de la coberta correspon a quatre capelles ( dues per banda ) excepte el tram del campanar. Les capelles laterals tenen volta de creueria.

A la propera fotografia, feta a tocar del presbiteri, podeu donar un cop d'ull a cinc de les set capelles laterals de la dreta. Les capelles laterals de l'església acullen permanentment l'exposició Art a Santa Maria.

Si en lloc d'enfocar a la dreta o faig a l'esquerra el que veieu són tres capelles laterals i al centre el cancell de fusta darrere del qual hi ha la portalada d'arc rebaixat de la façana sud que hem vist abans.

L'interior de l'església mesura cinquanta-tres metres de llargada, setze l'amplària i vint-i-cinc d'alçària. És una de les esglésies d'una sola nau més grans de Catalunya. M'apropo al centre de la nau, on s'acaben els bancs de l'església, i faig la fotografia següent en la que podeu observar l'auster presbiteri.

 

 

A la propera fotografia de detall podeu veure una de les capelles del mur sud, la més propera al presbiteri. Aquesta és l'única capella que té un petit finestral amb arc apuntat.

Els cinc òculs del mur de la nau i els cinc grans finestrals apuntats de l'absis poligonal omplen de llum natural l'església. A tocar del presbiteri i aixecant la mirada faig la fotografia següent en la que podeu observar aquests grans finestrals i part de la coberta de volta apuntada estrellada que en el cas de l'absis es recolza sobre els capitells.

Ja al presbiteri, a tocar de la porta per la que hem entrat a l'església, pujo els tres graons i des de l'altar major faig la propera fotografia en la que podeu observar la imatge de la Mare de Déu de les Parrelles.

 

 

L'any 1.293 el comte d'Urgell Ermengol X va confirmar una donació als trinitaris per iniciar la construcció del convent i l'església de Santa Maria de les Parrelles. Els trinitaris hi van residir fins a la Guerra del Francès ( 1.808 - 1.814 ) quan es traslladaren a una casa de la ciutat.

Després de la desamortització el convent i l'església foren enderrocats i la imatge de la Mare de Déu de les Parrelles fou traslladada a l'església de Sant Salvador que fou enderrocada l'any 1.936. Posteriorment  la imatge s'ubicà a l'església de Santa Maria.

Diu la tradició que aquesta imatge de marbre la trobà un pastor. Ja sabeu que una marededéu trobada manifesta la voluntat de quedar-se al lloc on s'ha trobat... Per aquest motriu s'hi edificà l'església i el convent trinitari.

Atentament.

Senyor i

El Puente de los Alemanes.

Després de donar un cop d'ull al Mercado Central de Atarazanas a l'entrada anterior dedicada a Málaga  a la d'avui ens apropem passejant un parell de minuts fins al Puente de los Alemanes. 

El Guadalmedina, de l'àrab وادي المدينة ( que significa riu de la ciutat ) és el riu que neix al pic de la Cruz a la Serra de Caramolos, a 1.433 metres sobre el nivell del mar i desemboca després de recórrer quaranta-tres quilòmetres al Mar de Alborán ( la part més occidental de la Mediterrània ). Divideix la ciutat en dues meitats i les riuades han inundat els barris propers ( el Perchel i la Trinidad ) en diverses ocasions.

Els embasaments i transvasaments fan que per la seva canalització ( 1 ) gairebé ho hi hagi aigua. A la fotografia anterior podeu observar l'església de Santo Domingo de Guzmán ( 2 ) coneguda popularment com Convento de Santo Domingo i el Puente de los Alemanes ( 3 ).

Continuo apropant-me al pont pel carrer Manuel José Garcia Caparrós que fou un treballador malagueny de lla fàbrica de Cervezas Victoria, militant de CCOO que fou assassinat l'any 1.977 durant una manifestació per l'autonomia andalusa.  Ja al Pasillo de Atocha faig la fotografia podeu veure millor l'estructura de ferro del pont.

El Puente de Santo Domingo, més conegut com Puente de los Alemanes, ens recorda el temporal que l'any 1.900 va fer naufragar el  SMS Gneisenau, un veler de tres pals, complementat amb propulsió a vapor, de la Marina Imperial germana. Molts malaguenys es van jugar la vida per rescatar la tripulació. Van morir quaranta-un mariners alemanys i dotze malaguenys.

 

 

Font fotografia: Wikimedia Commons.

 

A la fotografia anterior, d'autor desconegut, podeu veure el SMS Gneisenau  fondejat davant de Málaga el dia abans d'enfonsar-se. El dia 15 de desembre del 1.900 les autoritats de Marina van informar al capità del vaixell de la imminent arribada d'un fort temporal de llevant. Li van recomanar atracar a l'interior del port però no ho va fer...

Els mariners foren enterrats al Cementerio Inglés de Màlaga que vàrem visitar virtualment el passat mes de març. Si el voleu tornar a veure cliqueu sobre l'enllaç anterior.

L'any 1.907 una riuada s'endugué els ponts del riu Guadalmedina  i el poble alemany inicià una col·lecta per l'auxili rebut amb l'objectiu de connectar novament les dues ribes del riu. L'any 1.909 s'inaugurà aquesta passarel·la d'acer reblonat.

 

 

Ens preparem per anar fins a l'altra riba que ja pertany al barri de El Perchel  però abans de fer-ho ens fixem en les antigues plaques que pengen dels arcs rebaixats del pont. A les dues hi podem llegir per un costat :

 

PUENTE DE SANTO DOMINGO 

( PUENTE DE LOS ALEMANES )

 

 Per l'altre costat el text ens recorda la història d'aquest pont centenari:

ALEMANIA DONO A MALAGA

ESTE PUENTE AGRADECIDA

AL HEROICO AUXILIO QUE

LA CIUDAD PRESTO A LOS

NAUFRAGOS DE LA FRAGATA

DE GUERRA "GNEISENAU"

MCM - MCMIX

 

 Ja a l'altra riba del riu Guadalmedina em giro i, des del barri de el Perchel faig la fotografia anterior del Puente de los Alemanes.

L'església de Santo Domingo de Guzmán es construí al segle XV i s'amplià al XVII. L'edifici té una planta irregular perquè s'enderrocaren part de les edificacions annexes. A la dreta de la fotografia anterior podeu veure el panell de rajola pintada de finals de la dècada dels vint del segle passat, que mesura 120 X 150 centímetres, dedicada a la Virgen de La Esperanza . El panell es va fer a la fàbrica sevillana Mensaque y Vera, José ( Hijo de ) . Aquest era el nom de la fàbrica entre 1.922 i 1.946. El fill de José Mensaque y Vera es deia José Mensaque Arana. El nom dels autors del panell es pot llegir a la rajola de baix a la dreta.

El de l'esquerra, de la mateix taller sevillà i amb les mateixes mides, representa a Jesús Nazareno del Paso. 

Si anem a l'esquerra trobem, annexa a la façana de l'església, la capella de Nuestra Senyora de los Dolores, coneguda popularment com Virgen de los Dolores del Puente.

La façana està flanquejada per dues pilastres de maó vist rematades amb un frontó trencat que està coronat per una fornícula en la que hi ha una escultura de Santo Domingo de Guzmán feta per Jesús Castellanos Guerrero. La podeu veure millor a la propera fotografia de detall.

A l'esquerra de la capella trobem els dos panells de rajola que podeu observar a la fotografia següent. El de dalt està dedicat al Santísimo Cisto de la Buena Muerte y Ánimas de Nuestra Señora de la Soledad. Primer centenario de la fusión. Al de sota hi podem llegir: Pontificia y Real Congregación del Santísimo Cristo de la Buena Muerte y Ánimas y Nuestra Señora de la Soledad. Parroquia de Santo Domingo. Aquesta congregació també és coneguda com La Congregación de Mena.

Aquesta església és la seu canònica de la Congregación de Mena, la Hermandad de la Humillación, y de la Cofradía de los Dolores del Puente.

Aquesta església formava part del convent de Santo Domingo fundat pels Reis Catòlics l'any 1.489. Al centre de la fotografia anterior i a la propera amb més detall podeu observar la torre del Camarín de la Virgen de la Soledad.

A l'esquerra del frontispici trobem l'antic edifici Italcable que l'any 1.988 va comprar la Congregación de Mena. És un edifici que pertany a l'arquitectura industrial de finals del segle XIX i principis del XX. L'edifici  que podeu veure a l'esquerra de la fotografia acull el Campus Tecnológico de la Universidad Internacional de Andalucia ( UNIA ). Al centre, l'espai on la Congregación de Mena té ubicat un museu en que s'exposen diverses mostres confrares.

Deixem la riba dreta del riu Guadalmedina  i el barri de el Perchel i tornem a la riba esquerra pel Puente de los Alemanes.

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos detalladament el penell que corona la teulada piramidal de la torre octogonal del Camarín de la Virgen de la Soledad.

El vaixell que podeu veure al penell els malaguenys l'anomenen el barco de Juno. Al març del 1.756 els tripulants d'una fragata de l'Armada Espanyola ( possiblement la Juno ) van salvar  miraculosament les seves vides després d'una terrible tempesta. Des de llavors cada Dissabte Sant es celebra una missa d'acció de gràcies a l'altar de la Virgen de la Soledad recordant aquells fets. 

M'allunyo una mica del pont per fer l'última fotografia de l'entrada d'avui del Puente de los Alemanes i tota l'església de Santo Domingo de Guzmán.

 

A la propera entrada dedicada a Málaga passejant cinc minuts fins al número trenta-set de la Alameda Principal arribem a la que fou l'última seu la Impreta Sur on va néixer la revista Litoral.

Atentament.

Senyor i