Double Bind. Juan Muñoz ( i 3 ).

Ha arribar el moment d'investigar aquest misteriós nivell inferior de Double Bind. La foscor es trenca i entra la llum des del nivell superior, totalment il·luminat. Aixecant la mirada descobrim un altre espai pel que no podrem passejar, però si observar detingudament.

Al nivell intermedi, en una mena de patis interiors, trobarem diferents elements arquitectònics: portes, finestres, persianes, baranes, aparells d'aire condicionat... A la dreta de la propera fotografia hi ha una de les estructures per la que puja continuament un ascensor.

El grup de visitants no deixem d'al·lucinar contemplant lentament els diferents espais que formen el nivell intermedi de Double Bind, perquè la proposta de Juan Muñoz és encisadora. Una vintena de figures humanes conviuen en aquest misteriós nivell...

Les figures humanes, portes, finestres, persianes, aparells d'aire condicionat, estan fets amb resina, fibra de vidre, tela i pigments naturals.

Mentre descobrim emocionats els secrets de cada pati interior, els únics elements que tenen en comú ela nivells superior i inferior, pugen i baixen -buits- lentament i continuament.

Els ascensors són els únics elements en moviment d'aquesta instal·lació. Observar-los quan estan davant teu i no poder accedir-hi, resulta inquietant. Sensació que s'incrementa amb el somort so que produeixen al funcionar.

Si quan estàvem al nivell superior intuíem, malgrat l'engany òptic, un espai al que accedir, des del nivell inferior veiem aquest espai ( nivell intermedi ), però ens és intransitable. La  vintena de figures misterioses habiten en una mena de llimbs...

No tingueu pressa i torneu, si ho considereu oportú, a donar un cop d'ull a les diferents obertures que hi ha al sostre del nivell inferior. L'arquitectura amb l'escultura i la llum amb la foscor s'abracen de manera genial en aquesta instal·lació.

Les figures humanes creades per Juan Muñoz són una mica més petites comparades amb la mida real, i moltes d'elles tenen el rostre del germà de l'escultor madrileny...

En alguns dels patis interiors aquestes figures interactuen i creen una seqüència, com podeu apreciar a la propera fotografia.

Amb trenta-un anys, l'any 1.984, exposà la seva obra per primera vegada a Madrid, a la galeria Fernando Vijande. Les escultures de Juan Muñoz s'han exposat a una colla de museus: Guggenheim de Bilbao i Nova York, l'Art Institute de Chicago, el Museu d'Art Contemporani de Los Ángeles,la Galeria de Turbines del Tate Modern de Londres, el Museu Reina Sofia de Madrid,... i ara a les terres de Lleida en el marc del projecte PLANTA.

Quan Double Bind finalitza, al març del 2.002, la seva estada a la Sala de Turbines del Tate Modern de Londres, es guardà en caixes de cartró en un magatzem de Madrid. Després de tretze anys, l'any 2.015, Vicente Todolí antic director del Tate  i amic de Juan Muñoz, va mostrar una versió reduïda d'aquesta instal·lació a l'Hangar Bicocca de Milà.

Els projectes per exhibir Double Bind al Guggenheim de Bilbao i al Reina Sofia de Madrid finalment no van concretar-se. A Cristina Iglesias, escultora i vídua de Juan Muñoz, li agradaria molt que aquesta instal·lació tingués una seu permanent. La Fundació Sorigué s'ha compromès a exhibir-la durant cinc anys en el marc del seu projecte PLANTA.

No hi ha contrapartida econòmica. Sorigué s'encarrega de la producció, assegurances i manteniment d'aquesta joia de l'art contemporani internacional. Com us he explicat abans, desenes de les figures tenen el rostre del germà de Juan Muñoz, però al fons del nivell inferior ens espera una sorpresa...

Aquesta obertura al sostre no gaudeix de la llum que arriba del nivell superior, però el personatge central és el mateix Juan Muñoz.
No deixeu escapar el magnífic regal que fins a finals del 2.022 habitarà al complex industrial de la Plana del Corb de Balaguer.
Atentament.
Senyor I

Double Bind. Juan Muñoz (1).

Vaig descobrir a Juan Muñoz l'any 2.008 gràcies a l'exposició Interfície que organitzà el Centre d'Art la Panera de Lleida. Em deixà bocabadat l'ecultura de bronze del 2.001 "Piggyback Seuence of 4" que forma part de la col·lecció de la Fundació Sorigué. Aquesta és una de les últimes escultures de Juan Muñoz ( 1.953-2.001 ).

Mesos abans de que la seva obra mestra de l'art contemporani internacional "Double Bind" deixés la Sala de Turbines del Tate Modern de Londres, l'escultor madrileny va morir sobtadament. Només una versió reduïda de Double Bind es va veure l'any 2.015 a l'Hangar Bicocca de Milà, però com a obra complerta no s'ha exposat durant setze anys.

A la propera fotografia podeu veure el Tate Modern des de la cúpula de la Catedral de Sant Pau de Londres.

Des del 30 d'octubre del 2.017, durant cinc anys, podrem xalar amb Double Bind gràcies al projecte PLANTA promogut per la Fundació Sorigué. Tot un luxe per les terres de Lleida. Us proposo apropar-nos al complex industrial La Plana del Corb que Sorigué té a Balaguer i contemplar el misteriós món de Juan Muñoz.

Una colla de peces per fer l'ampliació de la línia 9 del metro de Barcelona ens donen la benvinguda. La nau on es van fer aquestes peces acollirà durant un lustre l'impressionant projecte de l'escultor madrileny.

La gent de la Fundació Sorigué ens espera al Centre de Recepció de Visites. Podeu trucar al telèfon 600600003 o fer un correu electrònic a l'adreça  info@fundaciosorigue.com per concertar una visita.

L'estada al complex industrial de la Plana del Corb us mostrarà una combinació sorprenent entre l'activitat d'extracció d'àrids i el seu procés industrial amb els espais artístics i arquitectònics.

Seureu a l'espai de recepció de les visites on us faran una pinzellada del projecte PLANTA i de l'obra Double Bind que podreu mirar i admirar en una nau a tocar d'on escoltareu les explicacions de la gent de la Fundació Sorigué.

A la paret de la petita sala hi ha tres fotografies que sintetitzen el projecte PLANTA. A l'esquerra de la fotografia anterior, darrere de les instal·lacions de la gravera; i a la fotografia següent, podeu veure el projecte que ens presenta l'edifici principal dissenyat per AS + Abalos+Sentkiewicz.

Els camps d'oliveres ocupen l'espai de les antigues pedreres. àrids, l'oli i l'art es donen la mà al complex d'en Sorigué a la Plana del Corb de Balaguer.

Sortim de l'espai de recepció de visites amb moltes ganes de veure l'obra de Juan Muñoz. Impacta veure l'activitat del complex industrial perquè tot és d'una mida gegantina.

Ha arribat el gran moment en el que el petit grup de visitants ens apropem a la nau que feia les peces de la línia 9 del metro i que acull l'obra més important de Juan Muñoz.

Obriu molt bé els ulls per contemplar l'obra atmosfèrica de Juan Muñoz, una proposta que us farà dubtar del que veieu. Voleu entrar?

Atentament.

Senyor I.

Double Bind. Juan Muñoz (2).

A la primera entrada dedicada a Double Bind ens vam quedar davant de la nau en la que es fabricaren moltíssimes dovelles de formigó destinades a l'ampliació de la línia 9 del metro de Barcelona. Un cop reformada acull, durant cinc anys, l'obra mestra de l'escultor madrileny Juan Muñoz.

Amb la reforma de la nau es volia reproduir un espai similar al que ocupà l'obra a la Sala de Turbines del Tate Modern de Londres. Les dimensions són impactants: cent metres de llarg, vint d'ample i divuit d'alçària...

L'impacte visual mentre ens endinsem a la nau és important. També al girar-nos i contemplar el lloc per on hem accedit, l'espai que veiem ens fa sentir petits.

Per aconseguir la superfície final de dos mil metres quadrats, es tingué que elevar la nau una desena de metres i foradar la base per incorporar a la seva estructura arquitectònica una rampa semblant a la que hi ha a l'antiga central elèctrica transformada en el Museu Tate Modern de Londres.

La rampa ens ajuda a superar els quaranta metres en pendent que separen als visitants, de la instal·lació. Pugem les escales per accedir al nivell superior de Double Bind, una proposta escultòrica de tres nivells.

Un impactant espai, el nivell superior, que hem d'observar des d'una zona concreta perquè no podem caminar per ell amb la finalitat de resoldre els dubtes que els nostres ulls ens plantejaran. És real tor el que veiem?

El que no presenta cap dubte són els dos ascensors que funcionen constantment i que creen l'únic element sonor que us acompanyarà durant la visita. S'enfilen fins al sostre de la nau per baixar després fins al nivell inferior.

Aquest nivell, totalment il·luminat, ens enganya. Inicialment sembla que hi ha una sèrie de forats a terra, però no tot ho son... Gràcies a la tècnica trompe-l'oeil, jugant amb l'entorn arquitectònic, la perspectiva i els clarobscurs, es produeix una il·lusió òptica tal que us costarà diferenciar entre els reals i els imaginaris.

Mentre us trenqueu la closca observant, els dos ascensors buits no deixen de pujar i baixar lentament. On van aquests ascensors quan desapareixen del nostre camp visual? Que són aquests forats? Els dubtes que us genera el nivell superior de Double Bind tenen, evidentment, resposta.

Donem mitja volta i, abans de baixar el tram d'escales, donem un cop d'ull a l'entrada de la nau que ens ofereix una perspectiva diferent des del nivell superior.
Si visiteu la nau quan a l'exterior no fa calor, podem tindre fred, per això és important abrigar-se per poder gaudir d'aquesta experiència difícil d'oblidar.

El canvi és important perquè passem del domini de la llum del nivell superior al de la foscor del nivell inferior al que ens condueix la rampa. Potser la primera sensació que tindreu és la d'haver accedit a un tètric parking.

Passejant per aquest espai inhòspit descobrireu una colla d'obertures al sostre. La curiositat us farà apropar a les zones per les que entra la llum des del nivell superior. Entrarem així al nivell intermedi de l'obra de Juan Muñoz, nivell en el que habiten les famoses figures masculines de l'escultor nascut i enamorat de Madrid.
Atentament.
Senyor I

Bill Viola a Planta.

Al setembre i octubre passats, amb les entrades "Double Bind. Juan Muñoz", vàrem gaudir de Double Bind gràcies al projecte Planta promogut per la Fundació Sorigué. Gaudir de l'obre que ocupà la Sala de turbines del Tate Modern de Londres a les terres lleidatanes és un gran luxe. Luxe que podeu viure en directe perquè des del 30 d'octubre del 2.017 i durant cinc anys aquesta instal·lació escultòrica estarà el complex industrial La Plana del Corb que Sorigué té al terme de Balaguer.

Avui continuarem gaudint de l'art en majúscules que acull el projecte Planta apropant-nos al Camp d'Aviació Militar Republicà inaugurat el 26 de març de 1.937...

A l'esquerra de la fotografia anterior podeu veure la carretera de Corbins i dalt del turó, entre oliveres, l'entrada i la sortida del refugi antiaeri que podeu observar detalladament a la propera fotografia.

L'objectiu d'aquest aeròdrom era intentar protegir les centrals hidroelèctrtiques dels bombardejos de l'aviació franquista. Les escales del refugi per al personal del camp d'aviació ens conviden a baixar...

L'aeròdrom tenia tres pistes amb una longitud de 1.250, 1.200 i 810 metres, fortifcicacions d'obra, dipòsits subterranis de combustible i el refugi antiaeri al que estem baixant.

El 30 de març de l'any 1.938 l'última esquadrilla d'avions de caça republicans es va enlairar per última vegada de l'aeròdrom que fou ocupat per les tropes franquistes el 6 d'abril. Els avions abandonaren definitivament l'aeròdrom el 28 de febrer de 1.939.

En aquest espai angoixant podem veure, al fons, una pantalla plana on visionarem una de les obres de Bill Viola...

El petit espai queda a les fosques, el silenci és total i una mica dolorós. Ens quedem a les fosques i comencem a veure a la pantalla l'obra del 2.007 de Bill Viola "The return".

El novaiorquès Bill Viola és un dels videoartistes més importants del món. Visionar les seves obres t'atrapa, no pots deixar de mirar malgrat la lentitud de les escenes plenes d'emocions. Una experiència gairebé mística. L'aigua ens dóna la vida,sembla que separa el món dels vius del dels morts... El proper vídeo ens permet visionar The Return quan s'exposà al MNAC. 

 

 

Sortim del refugi i, a pocs metres, trobem un edifici en construcció  que quan estigui acabat acollirà tres propostes més del videoartista Bill Viola.

No és una construcció típica perquè d'acord amb Bill Viola les parets són de tàpia de terra, una antiga tècnica per construir murs.

Es tracta de triar la terra amb diferents textures, abocar-la a un encofrat i compactar-la. Aquesta forma de construir, quan és un format continu s'anomena tàpia i quan és de la mida d'un maó, la peça rep el nom de tova. Normalment aquestes peces es revesteixen amb fang. Sovint, al pastar, s'hi afegeix palla.

Difícil trobar un material més proper a la natura. La nova edificació serà un marc perfecte per mostrar les fascinants obres de Bill Viola.

En aquest espai del complex industrial de la Plana del Corb podrem reflexionar sobre la vida, la mort, l'amor, les emocions...

Atentament.

Senyor i

Chiharu Shiota a Planta.

Als mesos de  desembre del 2.015 i gener del 2.016 a les entrades "Chiharu Shiota a Lleida ( 1 )" i "Chiharu Sihota a Lleida ( i 2 )" us recomanava visitar la sala d'exposicions de la Fundació Sorigué ubicada al carrer Alcalde Pujol número dos de Lleida. Si cliqueu sobre els enllaços anteriors ho podreu recordar.

 

 

A la primera d'aquestes entrades ja us anunciava que l'artista nascuda a Osaka al 1.972 seria una de les artistes convidades per ocupar un site-specific a PLANTA, al complex industrial de La Plana del Corb que Sorigué té a Balaguer.

En aquest espai d'aspecte lunar hi conviuen l'activitat extractiva i els processos industrials tradicionals, centres d'investigació, espais artístics i arquitectònics anomenats site-specific i plantacions agrícoles.

 

La Fundació Sorigué ha anat convidant a diferents artistes per crear obres per exposar-les als diferents site-specifis del complex industrial.

En entrades anteriors us he ensenyat els espais dedicats a l'escultor madrileny Juan Muñoz i la seva obra Double Bind que creà per a la Sala de Turbines del Tate Modern de Londres i que després de setze anys de la seva mort en podem gaudir en terres lleidatanes ( fotografia anterior ). També he compartit amb vosaltres les tres obres gegantines del site-specific dedicat al pintor i escultor alemany Anselm Kiefer ( fotografia següent ).

Per gaudir de PLANTA és imprescindible concertar una visita al telèfon 600600003 o fer un correu electrònic a reservas@fundaciosorigue.com. 

 

 

Avui donarem un cop d'ull al site-specific que acull la proposta de Chiharu Sihota que té el mateix títol que l'exposició temporal que va fer a la seu de la Fundació Sorigué l'any 2.015, In the beginnin was...

 

 

L'edifici de set metres d'alçària que acull la instal·lació de Chiharu Sihota, de set metres d'alçària,  està annex al centre de Mineralogia del complex industrial La Pana del Corb.

Primer entrareu a Mineralogia, un espai que ens permet conèixer la geologia, l'origen dels materials i els diferents processos que es desenvolupen al complex industrial de la Plana del Corb.

Mineralogia és el centre d'interpretació creat pel grup Sorigué i la Universitat de Barcelona en el que podem veure la procedència, formació, cronologia i característiques d'aquests àrids. També ens explica quines són les seves aplicacions.

 

A més a més de gaudir d'aquest espai de coneixement i reflexió sobre els processos geològics podem veure un vídeo de l'espectacular feinada que suposa el muntatge d'aquesta instal·lació de l'artista japonesa.

 

La fotografia anterior és del moment que la broca forada un dels moltíssims còdols que emprarà Chiharu Sihota i a la propera l'inici del treball amb el fil de llana negra que crearà un espai molt misteriós...

 

A la tercera fotografia del vídeo l'artista japonesa ja ha avançat molt en la seva instal·lació i està col·locant els últims còdols.

 

L'obra, inspirada en l'entorn industrial de la gravera Sorigué, està feta amb els còdols extrets de les mateixes instal·lacions i fil de llana negra. En una de les visites que va fer a les instal·lacions de Planta li va impressionar el soroll de les pedres corrent per les muntanyes de grava i inspirà a l'artista.

Deixem el centre d'interpretació Mineralogia i entrem a l'edifici annex, el site-specific que acull permanentment la instal·lació In the beginnin was...

 

L'ús de la pedra fa referència a l'origen per partida doble. A l'origen de l'univers amb la trama de fils i pedres i a l'origen del grup empresarial Sorigué vinculat al moviment de terres.

 

 

La seva obra, molt lligada a la noció japonesa del destí, fa referència a la fragilitat de l'ésser. Sihota teixeix complexes xarxes de fils que s'entrellacen al voltant d'objectes, en aquesta instal·lació amb còdols de la gravera.

És impressionant caminar entre elements tan pesats com les pedres que estan atrapades per fràgils fils de llana negra.

L'artista d'Osaka que des de 1.996 viu i treballa a Berlín ha redefinit el concepte de memòria i consciència recollint objectes comuns com sabates, finestres, cadires, vestits, claus, llits per inserir-los en immenses estructures de fil.

El site-specifis de Chiharu Sihota és un dels que podem gaudir a PLANTA on també podrem visitar els de Juan Muñoz, Anselm Kiefer, Bill Viola i William Kentridge. A tocar de les oliveres ens esperen els dos caps monumentals de nadó "Carmen despierta- Día" i "Carmen dormida- Noche" de l'artista de Tomelloso Antonio López.

A l'entrada "Bill Viola a Planta", del febrer del 2.019, vàrem baixar al refugi antiaeri del Camp d'Aviació Militar Republicà que acollia l'obra del 2.007 de Bill Viola "The return". A tocar del refugi us explicava que estaven construint un edifici amb les parets de tàpia de terra per acollir tres propostes més del videoartista novaiorquès que va morir el dotze de juliol de l'any passat. A la popera entrada dedicada a PLANTA us ensenyaré aquest edifici acabat.

Atentament.

Senyor i