Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta eduardo chillida. Ordena per data Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta eduardo chillida. Ordena per data Mostra totes les entrades

dilluns, 22 de juliol del 2024

El plaer de passejar pel Chillida Leku ( 1 ).

Amb l'entrada d'avui tornem al País Basc per iniciar un nou periple. Si l'hivern i la primavera passada la visita virtual es centrà en Bizkaia, ara el protagonisme és per Gipuzkoa. Per començar us proposo anar fins a Hernani per gaudir del Chillida Leku. El museu està a només set quilòmetres del centre de Donostia i hi podeu anar amb l'autobús BU05 que un deixarà a la porta. 
El projecte Chillida Leku va començar l'any 1.983 quan Eduardo Chillida i la seva dona Pilar Belzunce compraren la finca Zabalaga. En aquell moment el caserío Zabalaga, de finals del segle XVI , estava en ruïnes.  L'arquitecte Joaquín Montero Basqueseaux s'encarregà de la rehabilitació.
El museu s'inaugurà el 16 de setembre del 2.000 però el 31 de desembre del 2.010 tancà les seves portes. Afortunadament tornà a obrir el dia 17 d'abril del 2.019.


Abans de començar a gaudir-ne us proposo seure a la terrassa del cafè i observar l'espectacular finca d'onze hectàrees que acull quaranta escultures d'Eduardo Chillida. La més gran, que a la fotografia anterior està a l'interior de la circumferència groga que he dibuixat, és Buscando la luz I que fa vuit metres d'alçària i pesa vint-i-dues tones... Durant la passejada pel jardí la veurem detalladament.  per la zona de la campa i també gaudirem de les escultures que hi ha a la zona boscosa.


Ens apropem a l'escultura més propera de la primera fotografia, feta l'any 1.985 en acer que és un projecte ( l'aroma que en deia Eduardo Chillida ) del Monumento a la tolerancia I. A Sevilla, al Muelle de la Sal a tocar del Puente de Triana, s'instal·là la gran escultura de formigó de cinc metres d'alçària, dotze de llarg i vuit d'ample que pesa cent cinquanta tones. La gran escultura de formigó, finançada per la Fundación Amigos de Sefarad , està d'esquena al lloc on hi havia el tribunal de la Inquisición. Un braç obert, un segon brac que toca al terra i mira al cel, i un espai on hi cabem tots ( jueus, cristians, musulmans...).
Si anem a l'esquerra i enfilem el jardí de la campa fins als arbres, trobem l'obra del 1.998 Lotura XXXII d'acer corten que mesura 563 X 424 X 200 centímetres. Aquesta escultura, que es va fer a la farga de Sidenor de Reinosa ( Cantabria ), pesa seixanta-quatre tones .


Lotura, en euskera significa nus o unió en el sentit de connexió. Com podeu constatar a les fotografies l'obra està formada per dues peces massisses d'acer. La peça superior, amb quatre braços nuats, s'acobla a la peça inferior que fa de base.


Al jardí s'hi poden trobar altres escultures de la mateixa sèrie, com Lotura XVIII i Lotura XXVI. Penseu que les obres d'aquest espectacular jardí d'onze hectàrees poden canviar segons el calendari d'exposicions.


Tornant a la sendera aviat trobem l'obra del 1.989 De música III, també d'acer corten, que es va fer a la farga de Patricio Echeverría de Legazpi. Inicialment aquesta escultura s'havia de col·locar a la plaça de la catedral de Boon, però Chillida va fer un altra obre per a la ciutat alemanya i De música III es va quedar al museu.


La forma de l'escultura s'inspira en la planta de la catedral de Sant Martí en la que els semicercles fan referència estètica a la forma de l'absis.


A pocs metres ens espera l'obra més espectacular del Chillida Leku feta amb acer l'any 1.997. Buscando la luz I pesa vint-i-dues tones i mesura 800 X 300 X 300 centímetres. Està feta amb tres làmines diferents d'acer totalment asimètriques unides per una sèrie de reblons. Si la resseguim perimetralment veurem la contraposició entre ple i buit.
 


Entrant a l'escultura i aixecant la mirada les formes que ens recorden ones ens conviden a mirar més amunt buscant la llum...

 
 
A prop de la gegantina escultura d'acer corten trobem Escuchando la piedra IV una obra de granit del 1996 que mesura 180 X 100 X 95 centímetres.


A la sèrie d'escultures Escuchando la piedra Eduardo Chillida fa diverses incisions sobre la pedra que la transformen en un objecte comunicatiu.

Continuant amb les obres de granit ens aturem per observar Lo profundo es el aire XIV, una obra del 1.991 que forma part de la sèrie d'escultures inspirada en un vers del seu amic, el poeta val·lisoletà de la Generación del 27, Jorge Guillén.
 
 
Totes les escultures d'aquesta sèrie foren per a Eduardo Chillida una indagació per al seu projecte a la muntanya de Tindaya a Fuerteventura. El projecte finalment no es va fer.
De la mateixa sèrie podem veure al jardí dues obres més, fetes també amb granit. Les dues fotografies següents són de Lo profundo es el aire IV, del 1.987. Fixeu-vos que al resseguir l'obra perimetralment en descobrim perspectives molt diferents.



La propera fotografia és de l'obra del 1.990 Lo profundo es el aire, Estela XII. Darrere es veu el caserío Zabalaga al que accedirem en una propera entrada dedicada al Chillida Leku.

 
Continuem passejant per jardí i deixem el granit per tornar a l'acer corten. A les dues properes fotografies podeu veure l'obra del 1.990 Peine del viento XVII.

 
Molts de vosaltres coneixeu el Peine del viento de Donostia. Si no el coneixeu, el veurem detalladament després de les entrades dedicades al Chillida Leku. Però quan gaudiu a la platja d'Ondarreta de Antiguo, un dels barris més sorprenents de Donostia, d'aquestes màgiques escultures penseu que només  en veieu tres de la sèrie de vint-i-tres que va fer Eduardo Chillida. Les de Antiguo són el Peine del viento XV.


El passat ,es de març us explicava el Projecte de Norman Foster d'ampliació del Museo de Bellas Artes de Bilbao. Fins que s'acabin les obres l'espectacular obra de formigó Lugar de encuentros IV, que forma part de la col·lecció del Bellas Artes, es pot mirar i admirar suspesa d'una potent estructura al jardí boscós del Chillida Leku.


Quan s'acabin les obres l'obra tornarà al Bellas Artes i s'ubicarà definitivament a l'atri d'entrada del museu com podeu veure a la propera infografia.

Font fotografia: www.bilbaomuseoa.es

L'obra forma part de la sèrie escultòrica que Eduardo Chillida va treballar a la dècada dels setanta del segle passat. Si ens hi apropem es veuen les marques de l'encofrat de fusta, el material per fer el motllo que posteriorment s'omplí de formigó. 


Chillida projectà questa obra per a ser penjada. Quan ens hi apropem veiem una massa de formigó de gran per suspesa en l'aire desafiant la gravetat. Estem observant una gran escultura, feta entre 1.973 i 1.974, de tretze tones i mitja que sembla no pesar... 
A tocar del caserío Zabalaga ens espera l'obra d'acer corten del 1.991 Elogio del hierro III, un dipòsit temporal de la Col·lecció BBVA.


L'obra, que mesura 400 X 140 X 120 centímetres i pesa divuit tones, és un homenatge de Chillida al ferro. L'escultor basc el dia de la inauguració de l'obra a la plaça Circular de Bilbao deia: ... "Bilbao le debe mucho al hierro y yo también... Es un homenaje a la historia del hierro en esta ciudad. Parte de la tierra, se transforma y sube hacia arriba"...


Abans d'entrar a la propera entrada dedicada al Chillida Leku al caserío Zabalaga, donem un cop d'ull a l'obra del 1.990 d' acer corten Homenaje a Balenciaga feta a la farga de Paricio Echeverría de Legazpi. Les dues peces d'acer corten generen un espai que suggereix una silueta femenina.


Eduardo Chillida va fer un centenar d'obres dedicades a diverses personalitats, artistes, filòsofs, escriptors... que foren importants per a ell.
La relació amb Balenciaga, de qui visitarem el seu museu a Getaria en properes entrades, es remunta a la seva infantesa. La padrina materna de Chillida, Juana Eguren, era propietària de dos hotels de Donostia que Balenciaga visitava sovint acompanyat de gent important del món de la moda.


La padrina Juana fou un puntal molt important per al modista en el moment de deixar Getaria. L'animà a viatjar a París per fer realitat la seva vocació. Anys més tard Cristóbal Balenciaga i Eduardo Chillida es van fer amics.
Deixem el jardí, en el que ens hem aturat a donar un cop d'ull a alguna de les quaranta escultures que hi podem trobar en les seves onze hectàrees, per entrar en la propera entrada dedicada al Chillida Leku al caserío Zabalaga.  
Atentament.
Senyor i

dilluns, 6 de març del 2023

Eduardo Chillida a ARCO 40+1.

A l'entrada del passat dia deu de febrer "Un cop d'ull a ARCO 40+1" vaig proposar-vos fer un tastet de l'edició del 2.022 de la Fira Internacional d'Art Contemporani d'Espanya ARCO. Només vàrem veure algunes de les peces exposades a set de les cent vuitanta-cinc galeries que hi van participar.


Una de les obres que us vaig ensenyar i que podeu tornar a veure a la fotografia anterior, feta l'any 1.978 amb terra xamota i òxid de coure, Óxido 13 ( 24,5 X 26 X 3,5 centímetres ) del guipuscoà Eduardo Chillida Juantegui ( Donostia 1.924 - Donostia 2.002 ) estava exposada a l'estand de la Galeria Mayoral de Barcelona. Però a l'estand de la Galeria Mayoral, i als d'altres galeries, hi havia exposades més obres d'Eduardo Chillida. A l'entrada d'avui en veurem algunes.
 
 
A la fotografia anterior la protagonista és la peça feta l'any 1.989 amb terra xamota Lurra G-122 ( lurra en euskera significa terra ) de 23 X 14 X 23 centímetres. La xamota és un material granulat, amb molt sílice i alúmina, que s'obté amb la pols de maons, pedres refractàries o altres productes ceràmics cuits. Està signada amb el monograma que podeu veure a la part inferior dreta.
La fotografia següent és de Lurra G-164 feta també amb terra xamota. És de l'any 1.990 i mesura 27,4 x 15 x 17 centímetres.


L'any 1.989 s'inaugurà a Barcelona la Galeria Mayoral, una de les galeries especialitzades en obres de Miró, Dalí, Picasso, Calder, Tàpies, Chillida, Barceló, Plensa.... Manuel Mayoral, nascut a Verdú l'any 1.944, va començar a dedicar-se al món de l'art i les antiguitats a Tarragona. La galeria, que l'any 2.019  obrí una seu a París, treballa des de l'art de la postguerra fins a la contemporaneïtat.


També feta amb terra xamota a la fotografia anterior podeu veure la peça Lurra G-20 del 1.984 ( 22,5 X 10,5 X 10 centímetres ). A la part interior esquerra podeu constatar que està signada amb el monograma d'Eduardo Chillida.
Deixem la terra xamota per observar dues obres més que estaven exposades a la Galeria Mayoral. A la propera fotografia Sin título feta l'any 1.970 amb tinta i collage sobre paper ( 21 X 22,6 centímetres ).


Abans de marxar de l'estand de la Galeria Mayoral a la fotografia següent podeu veure l'obra Nº 135 un collage sobre cartró de 29 X 13 centímetres del 1.986.


A més a més de la Galería Mayoral, als estands d'altres galeries també hi havia exposades obres d'Eduardo Chillida. Ens aturem un moment al de la Galeria Cayón, fundada a Madrid l'any 2.005 i que també té espais expositius a Manila i Menorca.
A la propera fotografia podeu observar, protegida per una vitrina, Besarkada V  de l'any 1.991. En euskera besarkada vol dir abraçada. La petita escultura ( 16 X 15,5 X 15, 1 centímetres )  està feta amb acer inoxidable patinat i signada amb el monograma. Es tracta d'una obra certificada per l'artista i Chillida Leku, on està registrada amb el número 1.991.048.


Per acabar aquesta cop d'ull a algunes de les obres d'Eduardo Chillida que es podien veure als estands de ARCO 40+1 ens aturem al de la Galería Elvira González, fundada a Madrid l'any 1.994 i especialitzada en art europeu i americà de la segona meitat del segle XX i en el treball dels artistes contemporanis.


Si les altres obres que hem vist fins ara són petites, Lo profundo es el aire XV ja té unes dimensions considerables ( 82,5 X 95,9 X 76,4 centímetres ).


Aquesta obra d'alabastre del 1.995 forma part de la sèrie escultòrica Lo profundo es el aire que s'inspira en els versos del seu amic Jorge Guillén. Eduardo y Jorge es van conèixer l'any 1.971 quan Chillida va anar a la Universitat de Harvard on Jorge Guillén era docent. Per a ells era molt important la mirada, la llum, l'espai, l'ordenació dels objectes en l'espai i la presència de l'aire...
Atentament.
Senyor i

divendres, 23 d’agost del 2024

Peine del Viento XV.

Al final de la segona entrada dedicada al museu Chillida Leku vaig explicar-vos que a la propera dedicada al País Basc aniríem Antiguo, un barri amb molt encant de Donostia, concretament a la platja d'Ondarreta  per assaborir el Peine del Viento XV.
Constatareu que amb les fotografies de l'entrada d'avui us mostro els mateixos indrets amb diverses llums, cels i estats de la mar. Diversitat plena de bellesa.


A la fotografia anterior, feta amb la primera llum del dia, ens primer terme ens dóna la benvinguda la barana que ens acompanya mentre passegem per la Badia de la Concha. Aquesta barana, una icona indiscutible de la ciutat de Donostia, és del 1.910. La va fer el que fou arquitecte municipal de l'Ajuntament de Donostia Juan Rafael Alday Lasarte a Fundiciones Moliano.
La Badia de la Concha acull dues platges ( Ondarreta i la de la Concha ) i l'illa de Santa Klara que podeu veure al centre, darrere de la barana al fons. A la dreta de l'illa hi ha el Monte Urgull.
La propera fotografia ens mostra una perspectiva diferent de l'illa de Santa Klara. La vaig fer des de l'altre extrem de la Badia de la Concha, a tocar de l'escultura Construcción vacía de Jorge Oteiza, on comença el Pasealekua Berria ( el Passeig Nou ). El far s'edificà on hi havia l'ermita de Santa Klara, on al 1.597 s'hi van traslladar els contagiats de pesta. A l'esquerra de la fotografia, al fons, es veu la platja d'Ondarreta.


Tornant a Ondarreta, a la fotografia següent, feta des del passeig d'Irutxulu, ja es veu a l'esquerra el Eduardo Chillida Pasealekua que en pocs minuts passejant ens deixarà al Peine del Viento XV.


Mireu com canvia el mateix indret en un dia ennuvolat amb la platja d'Ondarreta preparada per acollir als banyistes.


Sempre hi trobareu gent passejant o fent esport. Assaboriu el Eduardo Chillida Pasealekua que ens regala unes vistes espectaculars de tota la Badia de la Concha.


Podeu trobar estats de la mar molt diferents. Fins i tot alguns dies de temporal es tanca el passeig per prudència ja que les onades poden ser molt perilloses. L'illa de Santa Klara ens observa atentament mentre gaudim d'aquest raconet de Donostia.


L'any 1.974 l'Ajuntament de Donostia encarregà a l'arquitecte donostiarra Luís Peña Ganchegui  que adeqüés la plaça del Tenis per instal·lar-hi posteriorment l'obra de Chillida Peine del Viento XV. L'espai de 3.214 metres quadrats de granet Rosa Porriño és una gran plataforma esglaonada, un lloc de transició entre la natura ( Monte Igueldo i mar ) i la ciutat. El basament del Monte Igueldo, avantsala del conjunt escultòric de Chillida.


En primer terme podeu observar a la fotografia anterior les pedres que emmarquen les set perforacions que es van fer a l'arqueta del col·lector obsolet, que transformen les envestides de la mar en sortidors d'aigua a pressió. Una espectacular simbiosi entre la natura, l'arquitectura i l'escultura. Darrere podeu observar dues de les tres peces de Peine del Viento XV d'Eduardo Chillida. 
 
 
El conjunt escultòric format per les terrasses de granit Rosa Porriño dissenyades per Peña Ganchegui i les tres obres d'acer corten de Chillida fan d'aquest espai un indret màgic.


Les fotografies anterior i propera són d'una de les tres escultures que formen Peine del Viento XV. Les tres escultures d'acer corten fan mes de dos metres d'alçària i cadascuna pesa deu tones. Sembla que l'escultura forma part de la roca. Fixeu-vos la diferència de llum i color en dies de meteorologia molt diferent...


Les tres escultures van costar tretze milions i mig de pessetes i es van fer a la farga Patricio Echeberría de Legazpia. Peine del viento XV fou un regal de Chillida a la seva estimada ciutat. Només va cobrar el material i la ubicació de les escultures.
Cada escultura està formada per quatre gruixudes barres de secció quadrada que emergeixen d'un tronc comú quadrat arrelat a la roca.


A la fotografia següent podeu observar la mateixa escultura, des d'una perspectiva diferent, un dia de temporal. Al fons, el Monte Urgullu i a la seva dreta en primer terme  es veu una mica l'illa de Santa Klara.


El canvi de llum en la propera fotografia, és radical. El protagonisme és per a les altres dues escultures. La de l'esquerra sembla sortir del penya-segat del Monte Igueldo.


Les tres escultures són molt austeres i semblen urpes gegantines que pentinen el vent que arriba de la mar abans d'entrar a la ciutat de Donostia.


Si vaig a l'esquerra, gairebé tonant al penya-segat, puc fer la fotografia següent en la que podeu veure l'escultura més llunyana emmarcada per part de l'escultura més propera.


Torno a mostrar-vos el mateix indret en un dia gris. Com podeu constatar a les tres fotografies la llum i el color són molt diferents. L'escultura més llunyana està col·locada a vuitanta metres.


Eduardo Chillida creà el seu primer Peine del Viento l'any 1.952 i des d'aquell moment somiava en col·locar una escultura davant l'horitzó.
Peine del Viento XV, en euskera Haizearen onazia XV, es conegut col·loquialment amb el nom de El Peine de los Vientos ( en plural ).


La sèrie Peine del Viento està formada per vint-i-tres obres. La més important, que és evidentment Peine del Viento XV, fou instal·lada entre el disset d'agost i el tres de setembre de l'any 1.977. A la inauguració només hi van anar nou persones...
 

José María Elosegui Amundarain fou l'enginyer que dirigí el complicat procés de construcció del que avui coneixem com Peine del Viento XV. Primer Luís Peña Ganchegui construí la plaça i després es van reforçar i ancorar les roques en les que es van enganxar les escultures de deu tones en els forats que s'hi van fer. Per acabar es van portar les escultures fins ala seva ubicació definitiva per una passarel·la de fusta sobre la mar amb uns rails que suportava la marea, les onades i el pes de les obres.

Font fotografia: Wikimedia Commons.
 
El vent, el mar i els penya-segats del Monte Igueldo formen part del grup escultòric Peine del Viento XV d'Eduardo Chillida, que estimava molt aquest indret de la seva ciutat. A les dues fotografies següents podeu veure l'escultura més allunyada en un dia de molta calma i en un dia de temporal.

Eduardo Chillida deia d'aquest indret: ..." es un espacio sagrado que conecta al hombre consigo mismo y con el cosmos, un lugar de encuentros entre el ser humano y la naturaleza "...
 

Giro cua i m'enfilo una mica per la carretera del Faro per fer la fotografia anterior en la que podeu veure l'Eduardo Chillida Pasealekua, la platja d'Ondarreta i bona part d'Antiguo, coronat per l'espectacular edifici del Seminario Diocesano de San Sebastián.
A la propera entrada dedicada al País Basc continuarem la passejada per Antiguo apropant-nos al Funicular Monte Igueldo i enfilant-nos fins al mirador del parc d'atraccions.
Atentament.
Senyor i