El temps no s'atura i avui torna a ser vint-i-tres d'abril diada de Sant Jordi. Ja fa uns anys que al blog hem anat veient al patró de Catalunya en esglésies, museus o monuments de casa nostra i de diferents països.
L'any passat el vàrem observar detalladament la magnífica escultura que va fer
Donatello l'any 1.416 que està en una de les fornícules de la
chiesa di Orsenmichele de Florència. Si ho voleu recordar cliqueu sobre el proper enllaç:
"Sant Jordi a Firenze".
Enguany sense marxar d'Itàlia el veurem a la Puglia, concretament a la catedral de Trani, una de les joies del romànic puglià.
A l'entrada anterior dedicada a Trani vàrem resseguir perimetralment l'espectacular catedral romànica a tocar de la mar Adriàtica que es començà a construir l'any 1.099 sobre l'antiga església de Santa Maria della Scala.
Al final de l'entrada us deia que a la propera dedicada a Trani tindríem una agradable sorpresa i entraríem a la catedral.
Comencem al frontispici pujant per la doble escalinata que ens porta a la galeria amb l'arc de mig punt meticulosament decorat flanquejat per quatre arcs cecs, també de mig punt, a cada costat. En dos d'aquest arcs hi ha una senzilla porta.
Ja enfilat a la galeria faig les fotografies anterior i propera per mostrar-vos els arcs cecs de mig punt que flanquegen la portalada central. A l'esquerra de la fotografia anterior es veu la mar Adriàtica.
La portalada central té una porta de bronze feta cap al 1.185 per Barisano da Trani, però la que veieu a la fotografia següent és una rèplica que s'hi col·locà l'any 2.012. La porta original està a l'interior de la catedral.
Però abans d'observar detalladament la porta de bronze vull mostrar-vos la portalada d'arc de mig punt amb uns brancals, arc i arquivolta ricament esculpits. Cal observar-la des de la part baixa del brancal esquerre i resseguir tota la decoració fins arribar a la part inferior del brancal dret.
Als peus de la portalada hi ha dos lleons símbol de Crist ressuscitat. El de l'esquerra, que podeu observar a la fotografia anterior, trepitja a una serp i a un drac i representa al Messies triomfant sobre el dimoni i el pecat.
El lleó del brancal de la dreta ( propera fotografia ) té a sota un ésser humà que sucumbeix confiat a ell. A la part superior lateral d'aquest brancal hi ha Jeremies i Isaïes, els dos grans profetes de la Nova Aliança.
Aixecant la mirada constatem el ric treball escultòric dels dos arcs de mig punt de la portalada, l'interior sostingut pels brancals i el de l'arquivolta per delicades columnes. Sobre la portalada es veu una perspectiva diferent de les mènsules i les escultures que sostenen i flanquegen el finestral que hi ha sobre la portalada. La del centre és la inferior de la rosassa. El que veieu a la dreta d'aquestes mènsules és el ràfec de la teulada del campanar.
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos detalladament alguns dels relleus esculpits a l'arquivolta de la portalada.
A la part superior, malgrat l'erosió i la pèrdua d'algun fragment d'una de les ales i del rostre, està representat un lleó alat amb rostre humà. Podria ser una esfinx, una figura de la mitologia grega i egípcia.
A la segona dovella, a l'esquerra del lleó alat amb rostre humà, el relleu representa a un ocell picant al peu d'un home que l'agafa amb la mà esquerra.
Deixem la portalada per observar detalladament la porta de bronze de Barisano da Trani. Aquest escultor italià, que treballà a la segona meitat del segle XII, va fer tres portes de bronze dividides en panells quadrats amb influències àrabs i bizantines. Són portes de les catedrals de Ravello ( 1.179 ), Trani ( c. 1.185 ) i Monreale ( c. 1.190 ).
A la de la porta de Trani les figures dels panells són petites i dona molta importància als marcs dels trenta-dos panells ricament decorats.
La tècnica emprada per Barisano da Tradi és més propera a l'orfebreria que a l'escultura. A vint dels panells hi ha figures de sants, un és Sant Jordi.
Si observem encara més detalladament aquest panell, a la part inferior entre el drac i les potes del darrere del cavall, hi podem llegir S GEORGIVS.
La tardor del 2.015, en una de les tres entrades que vaig dedicar a la catedral de Monreale ( Sicília ) us mostrava la porta de bronze feta per Barisano da Trani cap al 1.190.
En un dels panells d'aquella porta Sant Jordi també estava enfeinat matant al drac, exactament en el mateix lloc ( a l'esquerra del cap de lleó -sense anella- del tirador esquerre ) que el de la porta de la catedral de Trani.
Si voleu tornar a gaudir de la bellesa de la catedral de Monreale cliqueu sobre l'enllaç següent i veureu les tres entrades que li vaig dedicar
"A vuit quilòmetres de Palerm".
Girem cua i baixem per l'escalinata a la piazza Duomo amb l'objectiu d'entrar a la part baixa de la catedral que està dividida amb la Cripta de San Nicola ( amb les relíquies del sant ) i la Cripta de Santa Maria della Scala ( construïda sobre les restes d'una església paleocristiana ) sobre la que s'edificà la catedral. Per una escala es pot baixar fins a l'ipogeo di San Leucio que està excavat sota el nivell del mar.
La Cripta de Santa Maria, dividida en tres naus per vint-i-dues columnes de granit o marbre oriental, té la mateixa superfície que la nau central de l'església superior ( 35,65 X 9 metres ). Aquestes columnes majoritàriament procedeixen de temple pagà preexistent. La coberta de la cripta està formada per trenta-sis voltes de creueria. En aquesta cripta hi ha la tomba d'un noble i pintures al fresc del 1.432 atribuïdes a Giovanni di Francia.
A la part inferior de la fotografia anterior podeu veure la tomba Lambertini-Passasepe amb l'Agnus Dei al centre flanquejat pels escuts de la família. Sobre la tomba de principis del segle XIV hi ha la pintura al fresc de la Madonna del Velo e il Bambino addormentato que podeu apreciar millor a la propera fotografia de detall. La Mare de Déu està flanquejada per Sant Antoni Abat i Sant Jaume .
Una altra de les pintures al fresc de la Cripta de Santa Maria està dedicada a San Teodoro di Amasea, un soldat màrtir de les legions romanes. Malgrat el mal estat de la part inferior podem veure perfectament al sant muntat en un cavall blanc amb una llança a la mà.
M'apropo per mostrar-vos millor el fresc en el que a la part superior dreta hi podem llegir TEODOR9. San Teodoro i Sant Jordi maten un drac amb una llança, però el mal estat de conservació de la part inferior de la pintura al fresc no ens permet veure-ho.
A la propera fotografia de la
Cripta de San Nicola podeu observar les relíquies de
San Nicola Pellegrino, que arribà a Trani el vint de maig del 1.094 i hi va morir el dos de junt d'aquell any.
La Cripta de San Nicola, del segle XII que marcà l'inici de la nova catedral, té vint-i-vuit columnes de marbre de Paros i quaranta-dues voltes de creueria. Gairebé tots els capitells són corintis o bizantins.
Deixem les criptes i pugem a la catedral que té planta basilical amb creuer i tres naus. La nau central té coberta encavallada i les laterals coberta de creueria. A la propera fotografia podeu veure la coberta de creueria d'una de les naus laterals pujant des de la cripta.
Columnes aparellades que sostenen arcs de mig punt divideixen la catedral en tres naus. A sobre hi ha el matroneu, la galeria que acollia a les dones.
Des del fons de la nau central faig la propera fotografia d'algunes de les columnes aparellades amb el matroneu a la part superior i part de la coberta encavallada. Al centre, el gran finestral absidal de l'absis central.
Apropant-me al presbiteri veiem millor el gran finestral absidal, dos dels finestrals dels absis laterals i els dos finestrals superiors de la façana est. Són cinc de les catorze obertures que hi ha a la façana est del transsepte, dues d'elles són portes tapiades..
Fent mitja volta podem donar un cop d'ull a les obertures de la part central del frontispici: la portalada principal, el finestral, la rosassa i la finestra. A la part superior es veu parcialment la coberta encavalcada de la nau central.
Ja us he explicat abans que la porta de bronze de la portalada central feta per Barisano da Tradi cap al 1.185 és una còpia que es col·locà l'any 2.012. Al costat de l'Evangeli ( el costat esquerre des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ) hi ha la porta original.
L'espectacular porta està formada per vuit fileres de quatre panells de bronze modelats en baix relleu i fixats per tacs de suport a l'estructura de fusta. Dos dels panells representen al prototipus de cavaller croat i guardià del lloc. Són els panells amb les figures de Sant Jordi i Sant Eustaqui que flanquegen els dos tiradors de la porta dels que nomes es conserva el cap de lleó però s'ha perdut l'anella que agafava amb la boca.
A la fotografia anterior podeu observar els panells originals de Sant Jordi matant al drac ( esquerra ) i el del tirador de la porta amb cap de lleó sense l'anella que agafava amb la boca ( dreta ). Els dos estan a la fulla esquerra de la porta.
Abans de marxar de la Basilica cattedrale di Santa Maria Assunta, coneguda per tothom com San Nicola Pellegrino aixequem la mirada per donar un últim cop d'ull a les columnes aparellades que separen la nau central de les laterals i al matroneu.
Sortim de la catedral i marxem de Trani per anar a la propera entrada dedicada a la Puglia fins a Lecce per assaborir el seu impressionant centre històric barroc, però abans ens aturarem un moment a Polignano a Mare.
Atentament.
Senyor i
