Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta monreale. Ordena per data Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta monreale. Ordena per data Mostra totes les entrades

dilluns, 12 d’octubre del 2015

A vuit quilòmetres de Palerm ( i 3 ).

Surto de la catedral de Monreale molt impressionat per la descoberta dels mosaics fets durant el període bizantí mitjà, quan dominava la dinastia imperial commena entre els anys 1.057 i 1.207. Recordeu que els d'aquesta catedral són la sèrie més extensa de mosaics commens del món. En el moment de marxar dono l'últim cop d'ull a la porta de bronze feta l'any 1.190 per Barisano de Trani. Un cop al carrer anem cap a l'esquerra per accedir al claustre.


A la primera entrada dedicada a Monreale, " A vuit quilòmetres de Palerm ( 1 ) ", de la teulada estant  ja vam observar el claustre a vista d'ocell, però poc ens podíem imaginar les filigranes que avui veurem de prop.


Estem al claustre del monestir benedictí construït a finals del segle XII seguint l'exemple de l'art bizantí. Un gran quadrat de 47 metres de costat, d'estil romànic, amb un pòrtic i arcs de mig punt recolzats sobre 228 columnes dobles.

 
Recordeu que el fust és la part de la columna entre la base i el capitell. Al claustre podem trobar-hi fustos  amb mosaics policroms que fan diferents figures geomètriques, llisos, esculpits...


Molts dels elements arquitectònics que ens deixen bocabadats mentre passegem pel claustre ens recorden els patis d'origen islàmic, però estem en una abadia benedictina construïda per ordre del rei Guillem II  dit el Bo ( 1.155 - 1.189 ).


Al jardí trobem plantes mediterrànies entre les quals circulen petits canals d'aigua, estructura de clara influència islàmica. Al sud hi ha un espai quadrangular amb tres arcs cada costat, al centre del qual trobem una font que és una columna amb el fust tallat en forma de palmera. L'aigua de la font surt per les boques de lleons i humans...


En les fotografies anteriors heu pogut valorar la decoració amb mosaic del fust de moltes columnes, però com he dit abans, alguns fusts estan magníficament esculpits com el que podeu veure a la propera fotografia.


A les bases de les columnes els protagonistes poden ser: potes de lleó, caps d'animals, sargantanes, fulles... La coronació de les columnes és sensacional, els capitells ens presentes escenes religioses, paganes, elements clàssics o mitologia popular. Els van fer al segle XII artesans borgonyons i provençals.


Deixem Monreale i agafem el cotxe per tornar a Palerm. Tingueu paciència perquè encara que només hem de fer vuit quilòmetres, conduir per Sicília, i més concretament per Palerm, resulta bastant caòtic. Quan arribem a la Via Vittorio Emanele, us ensenyaré un petit taller on fan la tradicional titella siciliana, el Pupi.
Atentament.
Senyor i 

dissabte, 26 de setembre del 2015

A vuit quilòmetres de Palerm ( 2 ).

Deixem la teulada de la catedral de Monreale i baixem els 180 graons amb la finalitat de visitar el seu interior. L'estil de la catedral barreja elements de l'arquitectura nòrdica normanda amb altres de l'art musulmà. Les portes d'entrada són de bronze. Nosaltres entrarem per la del portal nord, feta l'any 1.190 per l'escultor Barisano de Trani.


Estem en una de les obres més importants del món d'art normand. Guillem II va edificar l'any 1.172 una església i al seu costat un monestir benedictí. Només entrar t'adones ràpidament de la importància d'aquest edifici del segle XII.


Si les columnes de marbre i el terra amb pòrfir, granit i marbre són extraordinaris, no trobo un adjectiu prou adient per explicar-vos la meravella que tinc davant dels ulls. Quina feinada cobrir els 6.430 metres quadrats amb petites tessel·les ! Aixecar el cap ens permet adonar-nos de la magnitud d'aquesta joia de l'arquitectura medieval.


Els artistes sicilians formats a l'escola bizantina, grecs i venecians enviats pel Papa Celestí III per decorar els murs, van emprar 2.200 quilograms d'or. Els mosaics més impressionants són els de l'absis central, presidit  per un colossal pantocràtor, la representació de mig cos de Crist jutge. A esquerra i dreta del cristograma IC  XC ( lletres de l'alfabet llatí que corresponen al nom de Jesucrist en grec ), podem llegir les paraules en grec OPANTO CRATOR ( Totpodrerós ).


Els laterals de la catedral també estan plens de mosaics amb fons d'or que ens expliquen passatges de la Bíblia tant de l'Antic com del Nou Testament. Es llegeixen d'esquerra a dreta i comprenen des de la Creació fins a la Passió de Crist.


Aquests mosaics es van fer durant el període bizantí mitjà, quan dominava la dinastia imperial commena 1.057 - 1.207. Els mosaics de la catedral de Monreale són la sèrie més extensa de mosaics commens del món.


El primer orgue va ser construït l'any 1.503; al 1.608 es construí el segon cos. Un gran incendi l'any 1.811 el destruí conjuntament amb el cor i part del sostre. L'orgue que va substituir-lo es retirà l'any 1.967 per acollir els actuals orgues monumentals de sis teclats Ruffatti de Padua.

 
Abans de sortir de la catedral per ensenyar-vos el claustre, torno a fixar-me  el pantocràtor des de la nau lateral i em quedo petrificat perquè sembla que el totpoderós m'està mirant... Canvio a l'altra nau i continua observant-me! Els ulls de Crist, que estan separats tres metres, segueixen atentament al visitant.


Cal sortir de la catedral de Monreale per accedir al claustre. Voleu acompanyar-me?
Atentament.
Senyor i

dimarts, 17 de novembre del 2015

De Monreale a Cefalú.

Amb l'entrada d'avui tancaré les visites virtuals per les mostres espectaculars d'art bizantí que predominà a la Sicília del segle XII. Recordeu que amb " Al cor de Palerm " ens endinsaren en La Cappella Palatina, que era la capella dels reis normands de Sicília. Si els seus mosaics i Pantocràtor ens deixaren bocabadats, els de la Catedral de Monreale, a vuit quilòmetres de Palerm, eren fascinants. Tanco la trilogia siciliana desplaçant-me a Cefalú, on la seva catedral ens mostra la tercera gran joia del tresor àrab-normand de Sicília.


Majestuosa, de pedra gairebé daurada i amb el penya-segat de la Roca  de fons, aquesta catedral de l'era normanda serà la protagonista de l'entrada d'avui. El passat mes de juliol va entrar al prestigiós llistat del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, conjuntament amb la catedral de Monreale i els Edificis de Palerm. Pugem les escales i preparem-nos per entrar-hi.

    
La llegenda explica que el rei normand Roger II de Sicília va prometre edificar la catedral quan estava a punt de naufragar com a conseqüència d'una violenta tempesta... Però sembla que la realitat ens parta d'una tempesta diferent, la del rei amb l'arquebisbat palermità. Amb intenció de frenar la creixent influència del Papa a Sicília, aixecà aquesta catedral lluny de Palerm, una catedral que té aspecte de fortalesa.


Només entrar a la catedral de planta de creu llatina amb tres naus dividides per setze columnes de granet i base de marbre "cipollino", els ulls van directament a l'absis on ens observa un immens Crist Pantocrator fet amb milers de tessel·les sobre fons daurat.


Els treballs de construcció van durar més d'un segle, del 1.131 al 1.240. A la nau de la dreta trobem una pica baptismal del segle XII amb quatre lleons.


Els mosaics fets sobre fons daurat són independents i tenen un títol en grec o llatí. A més a més del Crist Pantocràtor que és el més important, trobem la Verge, arcàngels, apòstols, evangelistes, àngels, querubins i serafins, profetes...


Surto de la catedral i aprofito per gaudir de la bellesa de les platges d'aquesta ciutat medieval, seure en una terrassa i menjar-me un gelat italià al costat de la Mar Tirrena.


Si sou uns enamorats del cinema aquesta platja és una de les localitzacions de la pel·lícula Cinema Paradiso; dirigida per Giuseppe Tornatore, amb fotografia de Blasco Giurato i música d'Ennio Morricone. Recordeu quan projecten una pel·lícula a la platja i comença a ploure? És la platja de Cefalú. La plaça on estava el Cinema Paradiso és al petit poble de Palazzo Adriano , que com Cefalù pertanyen a la província di Palermo.
Atentament.
Senyor i

dijous, 23 d’abril del 2026

Sant Jordi a la Puglia ( 1 ).

El temps no s'atura i avui torna a ser vint-i-tres d'abril diada de Sant Jordi. Ja fa uns anys que al blog hem anat veient al patró de Catalunya en esglésies, museus o monuments de casa nostra i de diferents països.


L'any passat el vàrem observar detalladament la magnífica escultura que va fer Donatello l'any 1.416 que està en una de les fornícules de la chiesa di Orsenmichele de Florència. Si ho voleu recordar cliqueu sobre el proper enllaç: "Sant Jordi a Firenze".
Enguany sense marxar d'Itàlia el veurem a la Puglia, concretament a la catedral de Trani, una de les joies del romànic puglià.
A l'entrada anterior dedicada a Trani vàrem resseguir perimetralment l'espectacular catedral romànica a tocar de la mar Adriàtica que es començà a construir l'any 1.099 sobre l'antiga església de Santa Maria della Scala


Al final de l'entrada us deia que a la propera dedicada a Trani tindríem una agradable sorpresa i entraríem a la catedral.
Comencem al frontispici pujant per la doble escalinata que ens porta a la galeria amb l'arc de mig punt meticulosament decorat flanquejat per quatre arcs cecs, també de mig punt, a cada costat. En dos d'aquest arcs hi ha una senzilla porta.


Ja enfilat a la galeria faig les fotografies anterior i propera per mostrar-vos els arcs cecs de mig punt que flanquegen la portalada central. A l'esquerra de la fotografia anterior es veu la mar Adriàtica.


La portalada central té una porta de bronze feta cap al 1.185 per Barisano da Trani, però la que veieu a la fotografia següent és una rèplica que s'hi col·locà l'any 2.012. La porta original està a l'interior de la catedral.


Però abans d'observar detalladament la porta de bronze vull mostrar-vos la portalada d'arc de mig punt amb uns brancals, arc i arquivolta ricament esculpits. Cal observar-la des de la part baixa del brancal esquerre i resseguir tota la decoració fins arribar a la part inferior del brancal dret.


Als peus de la portalada hi ha dos lleons símbol de Crist ressuscitat. El de l'esquerra, que podeu observar a la fotografia anterior, trepitja a una serp i a un drac i representa al Messies triomfant sobre el dimoni i el pecat.
El lleó del brancal de la dreta ( propera fotografia ) té a sota un ésser humà que sucumbeix confiat a ell. A la part superior lateral d'aquest brancal hi ha Jeremies i Isaïes, els dos grans profetes de la Nova Aliança.


Aixecant la mirada constatem el ric treball escultòric dels dos arcs de mig punt de la portalada, l'interior sostingut pels brancals i el de l'arquivolta per delicades columnes. Sobre la portalada es veu una perspectiva diferent de les mènsules i les escultures que sostenen i flanquegen el finestral que hi ha sobre la portalada. La del centre és la inferior de la rosassa. El que veieu a la dreta d'aquestes mènsules és el ràfec de la teulada del campanar.


Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos detalladament alguns dels relleus esculpits a l'arquivolta de la portalada.

A la part superior, malgrat l'erosió i la pèrdua d'algun fragment d'una de les ales i del rostre, està representat un lleó alat amb rostre humà. Podria ser una esfinx, una figura de la mitologia grega i egípcia. 
A la segona dovella, a l'esquerra del lleó alat amb rostre humà, el relleu representa a un ocell picant al peu d'un home que l'agafa amb la mà esquerra.
 
 
Deixem la portalada per observar detalladament la porta de bronze de Barisano da Trani. Aquest escultor italià, que treballà a la segona meitat del segle XII, va fer tres portes de bronze dividides en panells quadrats amb influències àrabs i bizantines. Són portes de les catedrals de Ravello ( 1.179 ), Trani ( c. 1.185 ) i Monreale ( c. 1.190 ).
A la de la porta de Trani les figures dels panells són petites i dona molta importància als marcs dels trenta-dos panells ricament decorats.


La tècnica emprada per Barisano da Tradi és més propera a l'orfebreria que a l'escultura. A vint dels panells hi ha figures de sants, un és Sant Jordi.


Si observem encara més detalladament aquest panell, a la part inferior entre el drac i les potes del darrere del cavall, hi podem llegir S GEORGIVS.


La tardor del 2.015, en una de les tres entrades que vaig dedicar a la catedral de Monreale ( Sicília ) us mostrava la porta de bronze feta per Barisano da Trani cap al 1.190.


En un dels panells d'aquella porta Sant Jordi també estava enfeinat matant al drac, exactament en el mateix lloc ( a l'esquerra del cap de lleó -sense anella- del tirador esquerre ) que el de la porta de la catedral de Trani.


Si voleu tornar a gaudir de la bellesa de la catedral de Monreale cliqueu sobre l'enllaç següent i veureu les tres entrades que li vaig dedicar "A vuit quilòmetres de Palerm".
Girem cua i baixem per l'escalinata a la piazza Duomo amb l'objectiu d'entrar a la part baixa de la catedral que està dividida amb la Cripta de San Nicola ( amb les relíquies del sant ) i la Cripta de Santa Maria della Scala ( construïda sobre les restes d'una església paleocristiana ) sobre la que s'edificà la catedral. Per una escala es pot baixar fins a l'ipogeo di San Leucio que està excavat sota el nivell del mar.


La Cripta de Santa Maria, dividida en tres naus per vint-i-dues columnes de granit o marbre oriental, té la mateixa superfície que la nau central de l'església superior ( 35,65 X 9 metres ). Aquestes columnes majoritàriament procedeixen de temple pagà preexistent. La coberta de la cripta està formada per trenta-sis voltes de creueria. En aquesta cripta hi ha la tomba d'un noble i pintures al fresc del 1.432 atribuïdes a Giovanni di Francia.


A la part inferior de la fotografia anterior podeu veure la tomba Lambertini-Passasepe amb l'Agnus Dei al centre flanquejat pels escuts de la família. Sobre la tomba de principis del segle XIV hi ha la pintura al fresc de la Madonna del Velo e il Bambino addormentato que podeu apreciar millor a la propera fotografia de  detall. La Mare de Déu està flanquejada per Sant Antoni Abat i  Sant Jaume .


Una altra de les pintures al fresc de la Cripta de Santa Maria està dedicada a San Teodoro di Amasea, un soldat màrtir de les legions romanes. Malgrat el mal estat de la part inferior podem veure perfectament al sant muntat en un cavall blanc amb una llança a la mà. 


M'apropo per mostrar-vos millor el fresc en el que a la part superior dreta hi podem llegir TEODOR9. San Teodoro i Sant Jordi maten un drac amb una llança, però el mal estat de conservació de la part inferior de la pintura al fresc no ens permet veure-ho.
 

A la propera fotografia de la Cripta de San Nicola podeu observar les relíquies de San Nicola Pellegrino, que arribà a Trani el vint de maig del 1.094 i hi va morir el dos de junt d'aquell any.


La Cripta de San Nicola, del segle XII que marcà l'inici de la nova catedral, té vint-i-vuit columnes de marbre de Paros i quaranta-dues voltes de creueria. Gairebé tots els capitells són corintis o bizantins.


Deixem les criptes i pugem a la catedral que té planta basilical amb creuer i tres naus. La nau central té coberta encavallada i les laterals coberta de creueria. A la propera fotografia podeu veure la coberta de creueria d'una de les naus laterals pujant des de la cripta.


Columnes aparellades que sostenen arcs de mig punt divideixen la catedral en tres naus. A sobre hi ha el matroneu, la galeria que acollia a les dones.


Des del fons de la nau central faig la propera fotografia d'algunes de les columnes aparellades amb el matroneu a la part superior i part de la coberta encavallada. Al centre, el gran finestral absidal de l'absis central.


Apropant-me al presbiteri veiem millor el gran finestral absidal, dos dels finestrals dels absis laterals i els dos finestrals superiors de la façana est. Són cinc de les catorze obertures que hi ha a la façana est del transsepte, dues d'elles són portes tapiades..


Fent mitja volta podem donar un cop d'ull a les obertures de la part central del frontispici: la portalada principal, el finestral, la rosassa i la finestra. A la part superior es veu parcialment  la coberta encavalcada de la nau central.


Ja us he explicat abans que la porta de bronze de la portalada central feta per Barisano da Tradi cap al 1.185 és una còpia que es col·locà l'any 2.012. Al costat de l'Evangeli ( el costat esquerre des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ) hi ha la porta original.


L'espectacular porta està formada per vuit fileres de quatre panells de bronze modelats en baix relleu i fixats per tacs de suport a l'estructura de fusta. Dos dels panells representen al prototipus de cavaller croat i guardià del lloc. Són els panells amb les figures de Sant Jordi i Sant Eustaqui que flanquegen els dos tiradors de la porta dels que nomes es conserva el cap de lleó però s'ha perdut l'anella que agafava amb la boca.


A la fotografia anterior podeu observar els panells originals de Sant Jordi matant al drac ( esquerra ) i el del tirador de la porta amb cap de lleó sense l'anella que agafava amb la boca ( dreta ). Els dos estan a la fulla esquerra de la porta.
Abans de marxar de la Basilica cattedrale di Santa Maria Assunta, coneguda per tothom com San Nicola Pellegrino aixequem la mirada per donar un últim cop d'ull a les columnes aparellades que separen la nau central de les laterals i al matroneu.


Sortim de la catedral i marxem de Trani per anar a la propera entrada dedicada a la Puglia fins a Lecce per assaborir el seu impressionant centre històric barroc, però abans ens aturarem un moment a Polignano a Mare.
Atentament.
Senyor i