Després d'observar la Sala gòtica de l'Abat Copons, del segle XIV, magníficament recuperada després de la segona etapa d'obres de consolidació del castell, tornem a la galeria renaixentista de la planta superior amb l'objectiu de pujar a la torre mestra també anomenada torre de l'homenatge.
Abans de fer-ho tornem a gaudir d'una petita part de les vinyes de Verdú apropant-nos a un dels quatre grans finestrals gòtica triforats ( amb dos mainells ) d'arc apuntat amb traceria.
Ja a la galeria ens aturem un moment per observar la porta en la que es veu que el castell, degut a la pressió dels arcs de la gran sala gòtica, tendia a obrir-se. Al nord d'aquesta sala s'hi adossà una torre de planta quadrangular ( la Torre Escapçada ) amb funció de contrafort.
A la fotografia anterior constatareu que la columna de l'esquerra està inclinada i la de la dreta conserva la seva verticalitat. La fotografia de detall ens permet valorar la importància de la construcció dl contrafort.
Ara ens cal pujar fins a les golfes per arribar a la porta que ens duu a la passarel·la metàl·lica que les uneix amb l'entrada a la torre de l'homenatge. La podeu veure a la part superior dreta de la fotografia següent.
Però abans d'anar-hi, dirigint la mirada una mica a la dreta i gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc ensenyar-vos la petita porta adovellada d'arc de mig punt que ens permetrà accedir a l'escala de caragol interior. Fixeu-vos bé amb la curiosa dovella clau.
La torre mestra està dividida en tres estances. La inferior, amb coberta de falsa cúpula, tenia funció de celler o rebost. A l'estança principal, amb coberta de cúpula, s'hi accedeix per la petita porta adovellada de la fotografia anterior que està a vuit metres d'alçària del pati d'armes. A l'estança superior i al terrat s'hi puja per unes escales metàl·liques.
Ja a la passarel·la que uneix les golfes amb la torre m'aturo un moment per fotografiar la porta renaixentista i l'escala de pedra que ens permet pujar del pati d'armes a la galeria superior de la casa-palau del castell.
Continuo uns metres més per la passarel·la fins a l'obertura de petites dimensions que ens deixa clar que caldrà acotxar-se per accedir a l'estança principal. A la part superior dreta de la propera fotografia treu el nas el campanar de l'església parroquial de Santa Maria.
Abans d'entrar a la torre, gràcies al zoom de la càmera fotogràfica, apropant-me a la barana de protecció de la passarel·la faig la fotografia següent en la que veureu millor la part superior del campanar de planta quadrada.
En el moment d'acotxar-nos per entrar a la torre es veu en primer terme una petita porta de fusta i, just darrere, una segona porta encara més petita. Són les protagonistes de les dues properes fotografies.
Girant a l'esquerra trobem una estreta escala de cargol que ens permetrà enfilar-nos, amb cura, fins a l'estança superior. Els graons són desiguals i desgastats però al mur de la dreta unes sogues ens ajuden a pujar amb seguretat.
La torre mestre tingué la funció de presó en diferents èpoques històriques. Al pujar per l'escala de caragol i a l'estança superior veureu nombrosos grafits que van fer els presos amb motius religiosos, instruments musicals, eines del camp...
A la fotografia anterior podeu observar el final de l'escala de caragol que ens deixa a l'estança superior. En molts dels carreus hi ha grafits. La propera fotografia de detall ens permet veure millor alguns d'aquests grafits.
A l'interior de la torre mestra hi ha picats a la pedra dotze grafits de violes de mà que es poden datar al segle XVI. Aquests grafits demostren que la viola de mà fou molt important en aquell moment històric.
Una escala metàl·lica ens permet pujar des de l'estança principal al terrat que està envoltat d'obertures d'arc apuntat.
El regal visual d'aquestes obertures d'arc apuntat és espectacular. Ens hem enfilat a un magnífic mirador d'una part de la comarca de l'Urgell i de tota la Vall dl Corb. A la fotografia següent podeu gaudir de l'església parroquial de Santa Maria, a vista d'ocell.
Anant una mica a l'esquerra puc fotografiar la plaça del Bisbe Comelles. A la dreta es veu una miqueta l'església parroquial.
Continuem anant cap a l'esquerra fins que per una de les obertures d'arc apuntat puc fotografiar la Plaça Major amb els seus arbres i
Cal Jan (
1 ) l'antiga casa pairal del segle XV que acollí l'enyorat
Museu de Joguets i Autòmats -
Col·lecció Mayoral-, que vàrem visitar detalladament al blog l'any 2.013. Ho podeu recordar clicat sobre l'enllaç anterior. Cal Jan acollí aquest museu entre l'octubre del 2.002 i el gener del 2.013.
Abans de baixar de la torre mestra aprofitem per fer una última mirada al paisatge que envolta Verdú, les vinyes i el seu cel.
Després de gaudir d'aquest magnífic mirador, baixem de la torre mestra i marxem de Verdú per, a la propera entrada dedicada a la comarca de l'Urgell, apropar-nos a Tàrrega i visitar l'església de Santa Maria de l'Alba.
Atentament.
Senyor i
