dijous, 24 de juny del 2021

Fallar ( 4 b ).

Per acabar la visita virtual al nou àmbit expositiu del gòtic del Museu de Lleida observarem detalladament una sèrie d'obres que són dipòsit del Museu Nacional de Catalunya ( MNAC ) i que ja formen part del fons del Museu de Lleida.


Començant per l'esquerra de la fotografia anterior hi ha la talla de fusta policromada del Sant Bisbe del degon quart del segle XV.

 
El sacerdot, arqueòleg i historiador de l'art català Mossèn Josep Gudiol i Cunill ( 1.872-1.931 ), en un article sobre la col·lecció Plandiura afirmà que aquesta talla de fusta policromada i daurada amb pa d'or procedeix de l'església de Bellpuig. Si aquesta hipòtesi es certa podria ser una imatge de Sant Nicolau de Bari, un dels patrons de Bellpuig. Es desconeix l'autor d'aquesta talla que mesura 164,5 X 48 X 27 centímetres.


Els tres primers decennis del segle XX el MNAC tingué nombrosos ingressos d'obres d'art. El més espectacular fou la compra l'any 1.932, per set milions de pessetes ( una fortuna als inicis dels anys trenta del segle passat ) de la Col·lecció Plandiura considerada la més important del país formada per 1.869 obres de les que destaquen les d'arqueologia, les pintures i les escultures. La talla del Sant Bisbe, és una d'elles.


A la dreta de la talla del segle XV hi ha tres taules d'un retaule dedicat a Sant Joan del monestir de Santa Maria de Sixena que fou encarregat per la confraria de Sant Joan del monestir. El conjunt mesura 165,5 X 223 X 7,3 centímetres.


El retaule de 1.494 és obra de Miquel Ximénez, el pintor més important del gòtic aragonès de la segona meitat del segle XV. Col·laborà amb Bartolomé Bermejo del que té una clara influència. L'any 1.484 fou nomenat pintor reial de Ferran el Catòlic.
A la fotografia anterior podeu veure les tres taules de fusta pintades a l'oli i daurades amb pa d'or. Al centre hi ha Sant Joan Baptista, a l'esquerra Sant Fabià i a la dreta Sant Sebastià. La propera fotografia és de la taula de Sant Fabià.


Sant Fabià fou Papa de Roma de l'any 236 al 250. Un dels símbols de la seva iconografia és el rasclet amb el que fou martiritzat. També s'acostuma a representar vestit de Papa, amb tiara ( capell pontifici cenyit de tres corones sobreposades coronat per una creu ), guants i capa. A la fotografia de detall podeu veure la tiara i el rasclet.


Podria ser que les tres taules fossin un tríptic, però alguns experts creuen que potser eren les taules centrals d'un retaule més gran. El MNAC adquirí les tres taules,  l'any 1.918.
A la fotografia següent podeu veure la taula central dedicada a Sant Joan Baptista vestit amb túnica de pell de camell i un mantell de color porpra sobre les espatlles.


Tríptic o part central d'un retaule, estava en un dels absis laterals de l'església del monestir de Santa Maria de Sixena, a la capella de Sant Joan Baptista.
A la propera fotografia de detall podeu veure com amb la seva mà dreta assenyala amb el dit l'Agnus Dei ( l'Anyell de Déu ).


La tercera taula està dedicada a Sant Sebastià vestit de cavaller de forma molt luxosa pròpia de la seva condició de guàrdia imperial. A l'edat mitjana també es representava amb una clàmide ( una mena de capa ). A partir del renaixement es representava nu, lligat a un tronc i amb diverses fletxes clavades.

A la propera fotografia de detall podeu observar que el sant agafa amb la  mà dreta una fletxa, símbol del seu martiri.
 
 
A la dreta de les tres taules del monestir de Sixena trobem dos compartiments d'un retaule dedicat a la Mare de Déu de Peralta de la Sal ( Osca ). La Dormició de la Verge de Pere Garcia de Benavarri i el Calvari de Jaume Ferrer II. El retaule fou pintat pels dos grans mestres del gòtic entre 1.450 i 1.457.


En un petit plafó informatiu podem veure la hipotètica reconstrucció del retaule major de l'església parroquial de Nostra Senyora de l'Assumpció de Peralta de la Sal ( La Llitera, Osca ). Com podeu constatar a la fotografia següent els dos compartiments ocupen el carrer central del retaule.


A la propera fotografia podeu mirar i admirar el compartiment de la Dormició de la Verge que Pere Garcia de Benavarri pintà cap a 1.450 - 1.455. La taula representa la Dormició de Maria en la que segons l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa el cos i l'ànima de la Mare de Déu van ser duts al cel quan van acabar els seus dies a la Terra.


El compartiment central del retaule és un tremp sobre fusta amb relleus d'estuc i daurat amb pa d'or que mesura 277,2 X 168,5 X 19 centímetres.
A la propera fotografia de detall  podeu observar a la Mare de Déu ajaguda al llit acompanyada de nou apòstols. Sant Pere, revestit de pontífex fa d'oficiant i Sant Joan es prepara per dipositar la palma del Paradís. 

Quan el retaule es desmuntà, el compartiment fou adquirit per l'industrial Maties Muntadas i Rovira i passà a la seva prestigiosa col·lecció privada d'art. L'any 1.956 l'Ajuntament de Barcelona comprà la col·lecció als hereus de Muntadas i fou incorporada al Museu d'Art de Catalunya ( actualment MNAC ).
A la fotografia de detall podeu veure a la Mare de Déu amb els ulls tancats.


Aquesta taula i la del Calvari foren identificades l'any 2.013 per Francesc Ruiz i Alberto Velasco com a parts integrants de l'antic retaule major de l'església parroquial de Peralta de la Sal. Les dues, superposades, ocupaven el carrer central del retaule.
A la fotografia següent de detall podeu veure dos apòstols llegint. No sabem qui són perquè no porten cap atribut personal. 
 
 
A la dreta del compartiment de la Dormició de la Verge de Pere Garcia de Benavarri, hi ha el del Calvari, pintat per Jaume Ferrer. Penseu que aquests foren els dos grans pintors d'aquell temps a Catalunya i Aragó.


El retaule major de l'església parroquial de Peralta de la Sal era un moble litúrgic format per vint-i-sis taules de fusta pintades al tremp, amb relleus d'estuc i daurats amb pa d'or en les que s'explicava la vida de la Mare de Déu.


El retaule fou desmembrat l'any 1.908 amb l'objectiu de vendre les seves taules. L'antiquari Celestí Dupont les comprà per 15.000 pessetes.
A la propera fotografia de detall podeu observar a Dimes, conegut com el Bon Lladre, que fou crucificat ( però lligat amb cordes ) a la dreta de Jesús.
 
 
Gestas, conegut com el Mal Lladre, fou també crucificat lligat amb cordes, a l'esquerra de Jesús, però a diferència de Dimes ( que es penedí dels seus pecats ), ell l'insultà i no es penedí de res.


La taula del Calvari, pintada al tremp sobre fusta per Jaume Ferrer cap a 1.450 - 1.455, mesura 162,2 X 147,5 X 8 centímetres. Jaume Ferrer va ser el principal pintor lleidatà de la segona etapa del gòtic internacional. Aquest compartiment del retaule també fou adquirit l'any 1.956 per Maties Muntadas i Rovira.


A la fotografia anterior de detall podeu veure a Sant Joan aguantant el cap de Maria que també està acompanyada per les tres maries ( Maria de Cleofàs, Maria Magdalena i Maria Salomé ). La fotografia següent, també de detall, és dels soldats jugant-se als daus la vestimenta de Jesucrist.


Quan sortiu a passejar per Lleida no oblideu reservar part del vostre temps per donar un cop d'ull al nou àmbit expositiu del gòtic del Museu de Lleida.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada