Centre Pompidou Málaga.

Al final de la primera entrada dedicada a la ciutat de Málaga vaig dir-vos que a la propera visitaríem el Centre Pompidou, ubicat a pocs metres de la pèrgola del Palmeral de las Sorpresas. És fàcil localitzar-lo, només cal anar fins al gran cub de colors que podeu veure a la fotografia. A l'esquerra del cub, treu el nas entre les capçades dels arbres, l'Alcassaba.

 

 

El gran cub de vidre projectat per L35Arquitectos, de dotze metres de costat, és la part exterior del Centre Pompidou Málaga de sis mil tres-cents metres quadrats distribuïts en dos nivells. A la Planta 0 hi ha la recepció del museu que ens permet fer un recorregut per l'art dels segles XX i XXI amb una selecció d'obres de la col·lecció del Centre Pompidou de París. A la mateixa planta trobarem la cafeteria, els serveis, la consigna, l'espai públic jove, les exposicions temporals i veurem l'interior del cub.

A la fotografia anterior podeu observar la part superior de l'obra del 2.022 El laberinto de Luz y el Minotauro feta amb vint-i-cinc blocs de poliestirè expandit de 530 X 120 X 120 centímetres i un cap d'alumini de 70 X 68 X 51 centímetres. Aquest cap del Minotaure és una reproducció exacta del Bou de Costitx de la cultura Talaiòtica Balear, datada entre els segles V i III aC.

Aquesta instal·lació, obra de Bernardí Roig, és cortesia de la Galeria Max Estrella de Madrid, KEWENIG, Berlín/Palma. 

Baixant a la Planta -1 accedim a les Sales Exposició Semipermanent, que des del set d'abril del 2.022 al quinze d'octubre de l'any passat van acollir l'exposició UN TIEMPO PROPIO. Liberarse de la ataduras de lo cotidiano.

A la fotografia següent podeu veure en primer terme la instal·lació Avalancha del cubà Wifredo Prieto. Com podeu constatar els objectes alineats, fets de diferents materials, col·locats en ordre ascendent només tenen el nexe de ser esfèrics.

 

 Darrere i a les dues properes fotografies de detall, els dos grans panells ( 500 X 875 centímetres cadascun ) que formen l'obra L'altra Berlino del pintor i dibuixant italià amb formació d'arquitecte Arduino Cantàfora.  

Com podeu constatar a les fotografies l'artista representa ciutats sense habitants ni vegetació. L'Arduino va pintar aquests dos grans panells durant una estada a Berlín l'any 1.984.

 

Convertible Clam Shelter, de l'artista novaiorquès Vito Acconci, és una obra del 1.990 que està feta de vidre, cloïsses, acer, corda, llums i equips de so. Cadascuna de les dues conquilles fa 150 X 240 X 280 centímetres.

L'artista brasiler Ernesto Neto l'any 2.002 va crear l'obra We stopped just here at the time feta de lycra, clau, cúrcuma i pebre.

En les seves grans instal·lacions amb formes i materials orgànics els sentits tenen molta importància. En aquesta estructura suspesa de colors variats, cada saquet està ple d'una espècia diferents amb la seva olor característica. 

Als anys quaranta del segle passat l'escultor suís Alberto Giacometti creà un estil molt personal de figures llargues i filiformes. Aquestes figures poden ser monumentals o estar inserides en composicions a petita escala, com la de bronze pintat que podeu veure a la propera fotografia.

Figurine dans une boîte entre deus boîtes qui sont des maisons, del 1.950, fou l'última representació que va fer Giacometti d'una dona en moviment. Posteriorment les seves figures femenines foren estàtiques i frontals. La dona es mou per l'interior d'una caixa, entre dues caixes que són cases.

Al centre de la fotografia següent podeu veure l'escultura de bronze Petite fille sautant à la corde feta l'any 1.950 per Pablo Picasso. Entre els anys 1.950 i 1.954 Picasso va crear sis escultures de gran format combinant objectes trobats i modelat.

A la fotografia de detall podeu constatar que el pentinat de la nena està fet amb una caixa de bombons i el jersei és un cistell de vímet.

Del pintor i artista gràfic xec František Kupka es podia gaudir de l'oli sobre llenç Le Rouge à lèvres pintat l'any 1.908.

Abans de marxar de l'exposició semipermanent donem un cop d'ull a l'oli sobre llenç del 1.923 Les Joueurs de boules nº 2 del pintor francès Auguste Herbin.

Sortim del Centre Pompidou Málaga i abans de continuar el nostre periple per la ciutat andalusa aprofitem per fer una última mirada al cub multicolor.

Acabem de caminar pel passeig de La Farola, creuem fins a la plaça del General Torrijos i anem a la dreta pel passeig Reding. En pocs minuts trobarem el Centro Cultural La Malagueta que visitarem en una propera entrada.

Atentament.

Senyor i