divendres, 9 de febrer del 2024

Euskalduna jauregia.

A les tres últimes entrades dedicades al País Basc hem visitat la zona exterior de l'Itsasmuseum Bilbao. Als antics dics secs d'Euskalduna, construïts l'any 1.868, vàrem donar un cop d'ull a la Casa de bombas, les grans cadenes i àncores, l'espectacular Grúa Carola i a algunes de les embarcacions de la col·lecció del museu.


Després de visitar la col·lecció d'embarcacions vam girar cua per marxar dels dics secs i del museu. A poques passes trobem el palau Euskalduna ( Euskalduna jauregia ) del que podeu veure a la fotografia anterior, en primer terme el mineral de ferro, tot un homenatge a l'antic conjunt industrial naval. Darrere del mineral de ferro podeu veure part de la façana d'acer Corten, façana que podeu veure millor a la fotografia següent.

 
Els arquitectes Federico Soriano i Dolores Palacios van dissenyar l'edifici com una gran nau en permanent construcció que emergeix del dic on hi havia les Drassanes Euskalduna.
Part de la façana del palau està coberta amb planxes metàl·liques d'acer Corten, tot un homenatge a l'antiga activitat naviliera i siderúrgica de la capital de Bizkaia.
Si cliqueu sobre el proper enllaç "El derribo masivo de la Euskalduna en 1.992. ¿Por qué se preservaron los diques secos?", podreu llegir l'article de l'Asociación Vasca de Patrimonio Industrial y Obra Pública, a més a més d'informar-vos podreu veure dues grans fotografies a vista d'ocell de les drassanes Euskalduna abans i després de la demolició. En una tercera fotografia hi veureu tres grues, la de la dreta és la Carola.


L'any 2.001 l'Euskaldun jauregia obtingué el premi Enric Miralles a la VI Bienal de la Arquitectura Española.
 

Aquest immens vaixell encallat al dic sec, amb les seves xapes i reblons rovellats és una gran caixa de música amb diferents materials en els seus murs de tancament ( formigó, vitralls, xapa d'alumini, pedra, acer Corten - també conegut com acer patinable- ).


El gran edifici multifuncional de 58.200 metres quadrats fou inaugurat el dia 19 de febrer del 1.999. Al palau s'hi organitzen nombroses activitats econòmic-empresarials, socials, culturals, acadèmiques, polítiques, institucionals... L'interior està organitzat com dos edificis, un Palau de Congressos i un Auditori d'Òpera. 


L'any 1.993 s'enderrocà el que quedava de les drassanes Euskalduna i al 1.999 finalitzaren les obres de construcció del gran equipament cultural.
A les dues fotografies anteriors i a les dues properes podeu constatar com la façana del palau canvia de l'acer Corten al formigó, vidre i vitralls.


Federico Soriano i Dolores Palacios van batejar el seu projecte arquitectònic amb el lema "El buque fantasma... de Wagner, naturalmente".
A la fotografia anterior podeu observar dos dels ascensors del palau i a la propera l'estany del que emergeix una escultura darrere de la que es veu el pont Euskalduna.


L'escultura de bronze de 264 centímetres d'alçària està feta amb la tècnica d'emmotllament a la cera perduda, Es tracta de l'obra del 1.971 Terpsícore de Salvador Dalí.


En la mitologia grega Terpsícore ,la musa de la dansa i del cant coral, es representa amb una cor5ona de garlandes de flors i amb una lira.
Si ens girem i deixem el palau a la nostra esquena, veurem les construccions de "la margen derecha de la Ría" entre les que ens sorprendrà l'edifici El Tigre construït per l'empresa Correas El Tigre a la ribera de Botica Vieja del barri de Deusto.


L'edifici, construït l'any 1.940, és obra de l'arquitecte Pedro Ispizua Susunaga. L'any 1.942 li van col·locar una estàtua de formigó d'un tigre, obra de Joaquin Lucarini Macazaga.  L'edifici s'ha reconvertit el bloc d'habitatges però el tigre ens continua mirant, amenaçador, des de la torreta de la cantonada...

 
Deixem l'Euskaduna jauregia i el seu entorn per tornar a apropar-nos en una propera entrada al Parque de Doña Casilda, a tocar del palau. A l'entrada "Dissabtes poesia basca (3)" ja hi vàrem passejar una estoneta. Si ho voleu recordar cliqueu sobre l'enllaç anterior.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada