Centro Cultural La Malagueta.

Al final de l'entrada anterior dedicada a les terres andaluses, en la que vàrem donar un cop d'ull al Centre Pompidou Málaga, us vaig dir que a la propera visitaríem el Centro Cultural la Malagueta. Però abans d'apropar-nos-hi passejant uns minuts, gràcies al zoom de la càmera fotogràfica podeu veure, a vista d'ocell, la Plaça de braus La Malagueta inaugurada l'onze de juny de 1.876. La fotografia la vaig fer des de l'Alcazaba , la fortificació d'època musulmana ubicada als peus del turó Gibralfaro de cent trenta metres d'altitud. Aquest Palau fortalesa serà el nostre objectiu a la propera entrada dedicada a Málaga.

La plaça de braus, d'estil neomudèjar és obra l'arquitecte de Laredo Joaquín Rucoba, que fou arquitecte municipal de Málaga. A més a més construí en aquesta ciutat andalusa el Mercado Central de Atarazanas i el Parque de Màlaga  ( a tocar de Muelle Uno, que vàrem veure el passat mes de gener ).

Joaquín Rucoba visqué entre 1.883 i 1.893 a Bilbao, ciutat de la que també fou arquitecte municipal. A la capital de Bizkaia construí el Teatro Arriaga ( d'estil neobarroc-eclèctic ) i el nou edifici de l'Ajuntament de Bilbao ( d'estil eclèctic ) que s'inaugurà l'any 1.892.

 

 

La plaça, amb forma de hexadecàgon ( polígon de setze costats ) té "un ruedo" de cinquanta-dos metres de diàmetre. Hi ha quatre corrals, deu chiqueros ( els compartiments del toril on estan tancats els braus abans de començar la corrida ), cavallerisses, infermeria... La plaça acull el Centro Cultural La Malagueta, que té dues zones expositives, dues sales de conferències, un Museo Taurino i un restaurant.

A la fotografia anterior i a la propera amb més detall podeu veure els plafons informatius de l'exposició temporal "Edward Quinn: Picasso y los años dorados de la Costa Azul" de la que es va poder gaudir a Puerta 9 des del vint-i-quatre de febrer al trenta de juliol de l'ant passat.

Només accedir a l'interior de la plaça de braus per la Puerta 9 la fotografia de gran format d'Edward Quinn en la que Picasso està dret i emocionat entre el públic, gaudint de la faena del diestro, ens donava la benvinguda.

Mentre gaudim de les exposicions temporals podem donar un cop d'ull al coso taurino malagueny . L'any 1.976 la plaça fou declarada Conjunto Histórico-Artístico i al 1.981 Bien de Interés Cultural.

El recorregut narratiu de l'exposició constava de quatre seccions temàtiques, la principal "En público y en privado: la alegría de vivir" estava centrada exclusivament en Picasso.

Les altres tres seccions temàtiques, que estaven dedicades al cinema, l'art i la jet-set, retrataven aquells anys en el que la Costa Blava era el refugi, després de la Segona Guerra Mundial dels aristòcrates, milionaris i artistes.

Cristina Carrillo de Albornoz Fisac fou la comissària de l'exposició en la que es podia gaudir de cent quaranta-dues obres seleccionades d'un fons de més de 40.000 fotografies dels arxius d'Edwaud Quinn de Suïssa.

Una de les fotografies no l'havia fet l'Edward Quin, però ell n'era el protagonista. D'autor desconegut, ens regala un somrient "Ted", com l'anomenava la seva família, amb les seves càmeres fotogràfiques Rolleiflex i Leica. El fotògraf irlandès estava a Mònaco, al Bal de la Rose del 1.956.

Deixem el Centro Cultural La Malagueta per apropar-nos a la Alcazaba. Passejant pel carrer Guillén Sotelo  passarem per darrere dels edificis de l'Ajuntament, el Banc d'Espanya i la Universidad de Málaga. Quan comencem a enfilar la Travesia Pintor Nogales ens aturarem un moment per llegir el poema del poeta de la Generació del 27 Vicente Aleixandre, Premi Nobel de Literatura del 1.997, Ciudad del Paraíso dedicat a la seva estimada Málaga. Aleixandre, nascut a Sevilla, passà tota la seva infància i part de la seva joventut a Málaga

CIUDAD DEL PARAÍSO

A mi ciudad de Málaga

Siempre te ven mis ojos, ciudad de mis días marinos.
Colgada del imponente monte, apenas detenida
en tu vertical caída a las ondas azules,
pareces reinar bajo el cielo, sobre las aguas,
intermedia en los aires, como si una mano dichosa
te hubiera retenido, un momento de gloria, antes de hundirte para siempre en las olas amantes.

Pero tú duras, nunca desciendes, y el mar suspira
o brama por ti, ciudad de mis días alegres,
ciudad madre y blanquísima donde viví y recuerdo,
angélica ciudad que, más alta que el mar, presides sus espumas.

Calles apenas, leves, musicales. Jardines
donde flores tropicales elevan sus juveniles palmas gruesas.
Palmas de luz que sobre las cabezas, aladas,
mecen el brillo de la brisa y suspenden
por un instante labios celestiales que cruzan
con destino a las islas remotísimas, mágicas,
que allá en el azul índigo, libertadas, navegan.

Allí también viví, allí, ciudad graciosa, ciudad honda.
Allí, donde los jóvenes resbalan sobre la piedra amable,
y donde las rutilantes paredes besan siempre
a quienes siempre cruzan, hervidores, en brillos.

Allí fui conducido por una mano materna.
Acaso de una reja florida una guitarra triste
cantaba la súbita canción suspendida en el tiempo;
quieta la noche, más quieto el amante,
bajo la luna eterna que instantánea transcurre.

Un soplo de eternidad pudo destruirte,
ciudad prodigiosa, momento que en la mente de un Dios emergiste.
Los hombres por un sueño vivieron, no vivieron,
eternamente fúlgidos como un soplo divino.

Jardines, flores. Mar alentando como un brazo que anhela
a la ciudad voladora entre monte y abismo,
blanca en los aires, con calidad de pájaro suspenso
que nunca arriba. ¡Oh ciudad no en la tierra!

Por aquella mano materna fui llevado ligero
por tus calles inerávidas. Pie desnudo en el día.
Píe desnudo en la noche. Luna grande. Sol puro.
Allí el cielo eras tú, ciudad que en él morabas.
Ciudad que en él volabas con tus alas abiertas

 

Acabem de pujar la Travesía Pintor Nogales per arribar a la Plaza de la Aduana on, a la propera entrada dedicada a Málaga, donarem un cop d'ull al Teatre Romà i pujarem a l'Alcazaba.

Atentament.

Senyor i