El dia de Nadal de l'any passat es van commemorar, amb la tradicional ofrena floral a la seva tomba del cementiri de Montjuïc, els noranta anys de la mort de Francesc Macià i Llussà (1.859-1.933) .
Tres dies abans la Generalitat de Catalunya anunciava que la Casa Vallmanya es restaurarà i convertirà en un dels punts de referència de la Xarxa d'Espais de Memòria Democràtica en el que es recordarà la figura del president Macià.
Avui us convido a acompanyar-me fins a Vallmanya, una entitat de població del municipi d'Alcarràs, per donar un cop d'ull al malmès edifici.
Originalment la Casa Vallmanya era una construcció cartoixana del segle XVII, un dels pocs exemples de casa pairal que tenim a la comarca del Segrià.
El Govern de la Generalitat i la Diputació de Lleida finançaran a l'Ajuntament d'Alcarràs perquè pugui comprar i restaurar Cal Macià. Com podreu constatar a les fotografies de l'entrada d'avui, no els hi faltarà feina...
L'antiga casa fou la residència ocasional de la família Macià Lamarca des de finals del segle XIX. El propietari de la finca, Agapit Lamarca i Quintana (1.821-1.897), va fer una gran reforma arquitectònica a l'antiga construcció cartoixana. Agapit era el pare d'Eugènia Lamarca, esposa de Francesc Macià.
Malgrat que el contrallum no ens ho deixa veure amb les millors condicions, a la fotografia següent podeu observar la façana del gran casal a tocar del camí.
Resseguint perimetralment Cal Macià veurem el mal estat de conservació del casal i les diferents dependències adossades.
Durant la Guerra Civil la casa fou incendiada i posteriorment es modificà sovint el seu interior. Malgrat la impossibilitat d'assumir la inversió per comprar i restaurar la casa, l'Ajuntament d'Alcarràs la declarà Bé Cultural d'Interès Local l'any 2.008. Des del passat desembre la Conselleria de Cultura ha canviat la protecció legal de Cal Macià a Bé Cultural d'Interès Nacional.
El contrallum no em facilita mostrar-vos l'edifici annex a la façana de ponent que és la protagonista de les fotografies anterior ( a la dreta de la façana nord del casal ) i les dues properes amb més detall.
La plataforma Salvem Casa Vallmanya és una iniciativa popular amb l'objectiu de preservar la casa familiar del president Macià a Vallmanya. Si cliqueu sobre l'enllaç anterior podreu observar un vídeo, a vista d'ocell, en el que constatareu el mal estat de les cobertes del casal i edificis annexos.
Quan arribeu a Alcarràs des de Lleida, a la rotonda veureu l'indicador a la dreta de la carretera L-800 direcció Vallmanya, Gimenells, Barcelona A-2 . A catorze quilòmetres trobareu Cal Macià.
Al girar a l'esquerra per resseguir perimetralment el casal i les dependències annexes, és depriment veure l'aspecte ruïnós de bona part dels edificis.
Francesc Macià i Llussà fou destinat a Lleida com a enginyer militar l'any 1.877 i al 1.878 es casà amb Eugènia Lamarca i de Mier.
La reforma que es va fer al gran casal de Vallmanya el darrer quart del segle XIX, segurament fou un projecte d'Agapit Lamarca i Quintana, arquitecte, enginyer, polític ( era el delegat a Lleida del Partit Liberal Conservador ) i hisendat nascut a Lleida l'any 1.821.
Agapit Lamarca va ser arquitecte municipal de Lleida, ciutat en la que fou l'autor de l'edifici de la Maternitat, que actualment acull la Biblioteca Pública, i de la façana de la Banqueta del Palau de la Paeria d'estil neoclàssic.
Cal Macià és un gran casal rectangular de planta baixa, pis i golfes edificat amb pedra i tàpia i amb les obertures ( portes i finestres ) emmarcades en pedra. A la coberta, a quatre aigües, hi ha parts esfondrades que amenacen greument la conservació de l'edifici.
El gran casal té dependències annexes que estan a punt de caure, plenes de runa i males herbes. La superfície total d'aquestes dependències és de cinc-cents metres quadrats.
A l'interior de la circumferència groga que he dibuixat a la fotografia anterior i a la propera fotografia amb més detall, podeu observar les rajoles de ceràmica vidrada de la font, algunes trencades.
M'hi apropo més per fer la fotografia següent en la que, malgrat la trencadissa, identificareu perfectament la part inferior de la Mare de Déu de Montserrat.
La finca, com bona part de la comarca del Segrià, ha viscut el pas del secà al regadiu. Si Agapit Lamarca feia treballar la terra àrida amb els seus onze parells de mules, Macià posteriorment hi va fer arribar el regadiu.
L'any 1.907 Francesc Macià es presentà a les eleccions com a Diputat per les Borges Blanques per Solidaritat Catalana, una coalició de partits catalanistes. Deixà l'Exèrcit i la seva activitat com enginyer.
La propera fotografia de Fons Maria Teresa Peyrí Macià de l'Arxiu Espai Macià, podeu veure a Francesc Macià i Llussà i a la seva dona Eugènia Lamarca i de Mier a la Casa de Vallmanya. Maria Teresa Peyrí Macià és neta de Francesc Macià.
Font fotografia: Fons Maria Teresa Peyrí Macià. Arxiu Espai Macià.
Després de la Guerra Civil Eugènia Lamarca i la seva filla Maria Macià Lamarca van marxar juntes a l'exili. La fotografia següent és de Francesc Macià i la seva filla Maria al menjador de la Casa de Vallmanya.
Font fotografia: Arxiu Nacional de Catalunya.
L'any 1.948 Maria Macià decidí tornar per recuperar les propietats confiscades però quan arribà a Madrid fou condemnada a pagar una multa d'un milió de pessetes i a un exili de disset anys a Pamplona, allunyada de Catalunya. Però Maria Macià en negà a signar el que li proposaven les autoritats franquistes i marxà a Barcelona. Finalment se li retirà la multa i s'anul·là l'exili, sembla que gràcies al ministre de l'Exèrcit Agustín Muñoz Grandes.
Però l'any 1968, el Instituto Nacional de Colonización, creat el 18 d'octubre del 1.939 com a instrument de la nova política agrària franquista, expropià a les filles de Macià 3.100 hectàrees, un 90% de la finca...
Amb el conveni signat, el Departament de Cultura de la Generalitat i la Diputació de Lleida aportaran, a parts iguals, a l'Ajuntament d'Alcarràs 920.000 €. Amb aquests diners l'Ajuntament comprarà la finca, per restaurar-la i incorporar-la a la Xarxa d’Espais de la Memòria Democràtica de Catalunya.
Com heu pogut constatar a les fotografies el més urgent és apuntalar la casa i els edificis annexos per aturar l'estat de degradació del conjunt i garantir la seguretat de les persones que hi han de treballar. Observant l'estat del gran casal i dels edificis annexos sembla poc probable que amb 920.000 € es puguin assolir els objectius plantejats.
Abans de marxar faig una última mirada a Cal Macià esperant que no sigui massa tard per salvar la Casa de Vallmanya.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada