Després de resseguir perimetralment la Cattedrale di Santa Maria del Fiore a les dues últimes entrades dedicades a Florència a la d'avui observarem detalladament il Campanile di Giotto, el campanar de la catedral construït a pocs metres del Duomo però que és una construcció independent.
Des de la Piazza di San Giovanni, contigua a la Piazza del Duomo, faig la fotografia en la que en primer terme hi ha il Battistero di San Giovanni i a la seva dreta, darrere, il Campanile di Giotto.
Si faig mitja volta, l'edifici que veig és el Palazzo Arcivescovile ( el palau de l'arquebisbe ). L'edifici episcopal de Florència està ubicat en aquest lloc, almenys des del segle IX. L'antic edifici episcopal fou enderrocat i el nou palau s'edificà entre 1.893 i 1.895 seguint el projecte de l'arquitecte Felice Franciolini.
A la cantonada esquerra d'aquest edifici hi ha l'escut de l'arquebisbe Agostino Bausa i a la cantonada dreta ( la de la plaça amb la Via de' Cerretani ) ens observa atentament l'escut d'armes d'Alessandro di Ottaviano de' Medici di Ottajano, que fou el papa Leone XI.
Torno a fer mitja volta i apropant-me més al Palazzo Arcivescovile faig la propera fotografia en la que es veu la façana oest sencera del campanar.
Aquest campanar, una de les obres mestres del gòtic italià, és de planta quadrada d'uns quinze metres de costat. Els reforços cantoners s'enfilen fins a la terrassa que el corona que està a vuitanta-quatre metres i setanta centímetres d'alçària.
La fotografia següent ens mostra més detalladament la base, el primer registre amb medallons hexagonals, el segon registre amb decoració de diamants i les estàtues de profetes i sibil·les.
Per arribar fins a la terrassa que corona el campanar cal pujar els quinze esglaons de la primera rampa d'accés i després els tres-cents noranta-vuit esglaons originals. Mentre enfilem les escales trobarem tres espais amb obertures a les quatre façanes, els dos primers amb dues finestres bífores a cada façana i al tercer amb una gran finestra trífora a cadascuna de les quatre façanes.
El campanar fou encarregat l'ant 1.334 al pintor i arquitecte Giotto di Bondone, conegut com Giotto, el primer dels grans artistes del Renaixement italià. Com a mestres d'obres del campanar dissenyà el campanar i començà a construir els primers nivells.
Quan va morir l'any 1.337 el seu deixeble Andrea Pisano continuà la construcció del campanar fins a la seva mort l'any 1.348 o 1.349. Francesco Talenti acabà el campanar l'ant 1.359 variant el projecte inicial incorporant la terrassa que el corona en lloc de l'agulla.
A la fotografia anterior podeu observar la façana oest de la cel·la, l'espai on hi ha les campanes. El campanar acull dotze campanes de les que les cinc més antigues estan en desús i les altres set són les encarregades de l'anomenat Concerto.
M'apropo al campanar per fer la fotografia anterior en la es veu la part superior de les façanes oest i nord, amb les finestres bífores als dos espais inferiors i trífores al superior.
És molt difícil fotografiar la façana nord perquè, malgrat que és un campanar exempt, l'edifici de la Cattedrale di Santa Maria del Fiore està a pocs metres i unes reixes no permeten accedir a la base d'aquesta façana.
Vaig fins al final de la façana oest i giro a l'esquerra per situar-me davant de la façana sud del campanar. Com que no hi ha gaire espai ( en aquest indret la Piazza del Duomo és més estreta ) i és difícil fotografiar aquesta façana amb prou perspectiva, us la mostro parcialment a la propera fotografia a vista d'ocell que vaig fer des de la Torre di Arnolfo del Palazzo Vecchio.
Caminant uns metres cap a la dreta i girat a l'esquerra trobem la façana est del Campanile di Giotto en el que a la base podeu veure el portal coronat per un timpà decorat amb tres escultures i panells hexagonals de marbre treballats amb baix relleu per Andrea Pisano i col·laboradors. Hi ha set d'aquests panells a les façanes nord, sud i oest. A la façana est només n'hi ha cinc perquè el timpà de la porta d'accés al campanar ocupa l'espai de dos panells.
Sobre els panells hexagonals, a cadascuna de les façanes hi ha set rajoles amb forma de rombe en el que un dels angles aguts queda de peu i l'altre de cap. Aquesta forma s'anomena losange o diamant. La cua que veieu a la fotografia és per pujar al campanar.
Si vaig una mica a l'esquerra puc fer les dues fotografies següents en les que es veu millor que il Campanili di Giotto és un campanar exempt i que malgrat la proximitat amb la Cattedrale di Santa Maria del Fiore, són dos edificis independents.
Sobre el el segon registre amb decoració de diamants i les estàtues de profetes i sibil·les, seguint el model de la resta de façanes del campanar, primer trobem els dos espais amb les dues finestres bífores i l'espai amb la finestra trífora.
Les escultures i els baixos relleus dels panells hexagonals i de les rajoles en forma de diamant que hi ha al campanar són còpies. Els originals estan custodiats al Museo dell' Opera del Duomo que està a la mateixa Piazza del Duomo.
Com podeu constatar a les fotografies anterior i propera els panells hexagonals i les rajoles en forma de diamant estan exposades seguint la distribució que tenien a cada façana al campanar. A la propera fotografia podeu veure els corresponents a la façana oest.
A la façana sud, gairebé a la cantonada amb la façana est trobem la còpia del panell hexagonal Dedalo o l'Arte della Meccanica.
A la propera fotografia de detall podeu mirar i admirar el baix relleu original que Andrea Pisano va fer entre 1.348 i 1.350.
Dèdal en la mitologia grega era un arquitecte i artesà molt hàbil. El rei de Creta, Minos, fill de Zeus i Europa va tancar a Dèdal i al seu fill en una torre. Dèdal aconseguí escapar de la presó però no podia abandonar l'illa perquè estava molt vigilada. Per fugir fabricà ales per al seu fil i per a ell amb les que van fugir volant. Però el seu fill Ícar no li va fer cas i començà a volar cada cop més alt. Per efecte de la calor del sol la cera que unia les plomes es va desfer i Ícar caigué al mar...
En un dels plafons informatius del museu trobem diferents plànols de il Campanile di Giotto. La façana dibuixada a l'esquerra és la façana sud, on hi ha la porta que us permetrà enfilar-vos-hi.
A les dues properes entrades dedicades a Florència observarem detalladament, malgrat que la meva visita coincidí amb les obres de restauració dels mosaics de la volta de il Battistero di San Giovani, una obra mestra del romànic italià.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada