L'entrada anterior dedicada a Solsona la vàrem començar al final del carrer de la Bòfia observant l'indicador que ens explica que anant cap a l'esquerra podem fer la ruta Les Fonts ( protagonista d'aquella entrada ). La d'avui la comencem mirant el mateix indicador en el que queda clar que anant cap a la dreta arribarem al Pont de la Frau, anomenat també Pont de l'Afrau.
A la dreta de l'indicador que veieu a l'esquerra de la fotografia anterior n'hi ha un altre que ens deixa clar que anant cap a la dreta, passejant per la Partida de Sant Honorat ( una de les quatre partides de Solsona ) arribarem a la Font del Corb i al Pont de la Frau.
Anant doncs cap a la dreta, allà mateix comença el carrer de la Font del Corb pel que passejant uns minuts constatarem que sobtadament s'acaben els edificis de la ciutat de Solsona. Continuant la passejada aviat ens endinsem en un bosc de ribera.
En el primer tram de la passejada, que és planer, d'esquerra a dreta hi ha el riu Negre, els plàtans, el carrer de la Font del Corb i els edificis de la petita ciutat de la Catalunya Central.
Quan s'acaben les cases de Solsona, a la dreta podem observar la xemeneia de la Teuleria de la Font del Corb. Aquesta bòbila havia funcionat abans de la guerra. A la dreta de la xemeneia hi ha la carretera LV-4241 que s'enfila de Solsona fins a Sant Llorenç de Morunys.
Continuo uns metres més i abans d'arribar a la Font del Corb faig la propera fotografia en la que darrere de les bardisses i els arbres sense fulles podeu observar amb més detall part d'aquesta antiga xemeneia de maó.
A la vora del camí que ressegueix el riu Negre, a uns dos-cents metres de l'última casa de Solsona trobem la Font del Corb que ja trobem documentada l'any 1.444 amb el nom de Font del Gorg. L'any 1.461 ja s'anomenava Font del Corb i en un document del segle XVI s'explica que la van arreglar i van fer-hi un abeurador.
La font està ubicada en un espai rectangular en el que gràcies a dos graons hi podem baixar. Hi ha una paret de carreus ben escairats coronada per una cornisa arrodonida.
La paret principal de pedra està flanquejada per dues parets de pedra, la de l'esquerra més baixa fa un angle recte i la de la dreta és de més alçària. Al llarg de les parets hi ha bancs de pedra per seure.
A la dreta de la paret principal hi ha el frontal amb el nom de la font i un corb esculpit. El corb té les potes sobre un broc cilíndric de pedra per on cau l'aigua a una pica.
Abans de continuar faig la fotografia anterior en la que podeu veure la Font del Corb i darrere l'antiga xemeneia de la teuleria.
A uns dos quilòmetres arribarem a una cruïlla en la que s'uneixen dos rierols. Seguint les indicacions agafem el de l'esquerra, el de la rasa de Cirera.
Caminant per l'estreta sendera és difícil imaginar el que trobarem a només un quilòmetre. Entre els alts arbres del bosc s'aixeca, majestuós, el Pont de l'Afrau.
Al mig del bosc de ribera ens espera l'aqüeducte del segle XVIII de seixanta metres de llargària. L'alçària de l'arcada central és d'uns trenta-cinc metres i té catorze metres de llum. La part superior de l'aqüeducte, per on circulava l'aigua destí Solsona, només fa cent seixanta centímetres d'ample.
L'aqüeducte portava aigua de Lladurs fins a Solsona salvant el torrent de l'Alzina. El Pont d'Afrau fou construït entre 1.776 i 1.779 pels mestres de cases Pau i Jeroni Peró.
El pont està inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i l'any 2.021 fou declarat Bé Cultural d'Interès Local. Com podeu constatar a les fotografies, l'estat de conservació és bo perquè s'hi han fet petites reparacions quan ha calgut.
El diccionari Alcover-Moll diu de la paraula afrau: fondalada o pas estret i no gaire llarg, entre muntanyes i penyals. És un sinònim de congost.
De les sis grans i altes arcades del pont dues són d'arc de mig punt i les altres quatre d'arc apuntat. Si el voleu veure bé feu la ruta a la tardor o a l'hivern perquè els arbres caducifolis perden la fulla i la capçada sense fulles ens permet gaudir millor de l'aqüeducte.
L'antiga conducció d'aigües des de la Mare de la Font fins a Solsona no era suficient per abastir la petita ciutat de la Catalunya Central. Rafael Lasala i Locera, bisbe de Solsona entre 1.773 i 1.792, donà les aigües de la Font de Lladurs que era propietat seva, i mitjançant anals de pedra i aqüeductes es construí aquesta conducció.
No sigueu imprudents, creuar per dalt el pont de l'Afrau, que no té cap barana de protecció perquè és un aqüeducte i la seva funció era transportar aigua, té un risc evident de caiguda.
La propera fotografia és de l'antiga Postal de Fototípia Thomas de Barcelona. A la part superior dreta hi podem llegir 8 - SOLSONA. Pont del Afrau. La Fototípia Thomas fou una de les línies de producció i negoci de la Casa Thomas fundada l'any 1.882 per l'impressor Joseph Thomas i Bigas ( 1.852 - 1.910 ).
Girem cua i tornem a Solsona gaudint de la passejada per la rasa de Cirera i del riu Negre. Ja al carrer de la Bòfia agafem el cotxe i enfilem la carretera LV-4241, que va de Solsona a Sant Llorenç de Morunys, fins a Lladurs on, a la propera entrada dedicada al Solsonès, observarem detalladament el seu castell i l'església de Sant Martí.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada