San Julián de los Prados ( 1 ).

A la primera entrada dedicada a Astúries, a Villaviciosa  vàrem observar detalladament l'església de Santa María de la Oliva, coneguda antigament som Santa María del Conceyu, un temple de transició del romànic al gòtic de l'últim quart del segle XIII.

Avui ens apropem a Uviéu, capital  del Principat d'Astúries, per mirar i admirar l'església de San Julián de los Prados, també coneguda com Santullano, una de les joies de l'art preromànic asturià de la que a la propera fotografia podeu veure la façana de ponent.

A les entrades que dedicaré a l'art preromànic asturià el meu llibre de referència serà la Guía del arte prerromácico asturiano del professor titular d'Història de l'Art a la Universitat d'Uviéu Lorenzo Arias Páramo. Llibre que us recomano si teniu previst viatjar al Principat d'Astúries.

L'església fou construïda els anys centrals del regnat d'Alfonso II rei d'Astúries del 791 al 842. La documentació fa suposar que s'edificà entre els anys 812 i 842.

Abans d'entrar-hi la resseguirem perimetralment, però abans gràcies al zoom de la càmera fotogràfica us ensenyo el campanar de cadireta amb dos ulls i dos campanes i els dos òculs ( el superior dóna llum a la nau central i l'inferior al pòrtic ).

Anat a l'esquerra donarem un cop d'ull a la façana nord que podeu veure parcialment a la fotografia següent en la que, sobre l'arbre a la dreta, es veu part del creuer de grans dimensions del temple preromànic.

Apropant-me a la rampa de la fotografia anterior i aixecant la mirada faig la fotografia següent en la que podeu observar parcialment dues de les tres finestres amb les seves gelosies del mur nord de la nau central ( més alta que les naus laterals ). Al mur sud hi ha tres finestres més. A la dreta hi ha el campanar de cadireta que corona el frontispici.

Si avanço uns metres més observarem millor el creuer, que amb els seus onze metres d'alçària és l'element arquitectònic més alt del temple. A cada banda del creuer hi ha adossada una sagristia.

Quan parlem d'art preromànic cal situar-nos en el període que va de finals del segle VI fins al segle XI, quan sorgí el romànic. 

Durant el regnat d'Alfons II d'Astúries el Cast  ( 791 - 842 ) es construïren nous tipus d'esglésies de planta basilical i s'adoptà la capçalera tripartida recta. Als segles IX i X la pintura mural recobria l'interior de les edificacions eclesiàstiques de la monarquia asturiana.

Si després de la capella adossada al creuer giro a la dreta i agafo prou perspectiva puc mostrar-vos, malgrat el contrallum, la capçalera recta tripartida amb l'absis principal més estret que la nau central i els absis laterals una mica més amples que les naus laterals. Podeu constatar que per sobre de la coberta de la capçalera treu el nas la coberta del creuer. Penseu que el creuer mesura set metres de llarg, catorze metres d'ample i onze d'altura ).

A la fotografia següent podeu observar amb molt més detall la finestra triforada pròpia de l'art preromànic asturià. 

Les tres capelles absidals s'il·luminen gràcies a tres petites finestres amb brancals, llindes monolítiques i un arc de descàrrega de maó a la part superior. Les tres finestres estan tancades amb gelosies. A la fotografia de detall podeu veure la de l'absis principal.

Anem a l'esquerra per continuar resseguint perimetralment San Julián de los Prados, el temple preromànic més gran d'Espanya. Vaig gairebé fins al frontispici per fer la fotografia del mur sud en la que podeu observar els contraforts, l'altra part del creuer amb la seva sagristia annexa, que com la del mur nord té una comunicació oberta al creuer.

 

 

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos la fotografia de detall en la que podeu observar part del paraments i una de les mènsules, que correspon a la de la part superior esquerra de la fotografia anterior.

San Julián de los Prados, consagrada als màrtirs Sant Julià i la seva esposa Santa Basilissa, era l'església del palau construït per Alfons II com a residència de descans extramurs de la ciutat d'Oviedo. Dels edificis d'aquest palau només es conserva l'església.

No sabem qui la construí, però Tioda era l'arquitecte del rei Alfons II. En el testament reial juntament amb la del rei hi ha les signatures de cinc bisbes, set monjos, sis abats i trenta-quatre testimonis. Tioda és un dels testimonis que signa. Se suposa que ell fou qui construí nombrosos temples i edificacions d'Oviedo i del Principat d'Astúries i possiblement també s'encarregà de la construcció de San Julián de los Prados.

Ara que ja hem resseguit perimetralment l'antiga església entrem al pòrtic per la porta d'arc de mig punt amb dovelles de maó. Després de travessar el pòrtic accedim a la planta basilical formada per tres naus, de tres trams cadascuna, que estan separades per grans pilars quadrats que sostenen arcs de mig punt amb dovelles de maó.

Només entrar-hi ens sorprèn la rica decoració pictòrica que fou descoberta l'any 1.912 per Fortunato de Selgas Albuerne quan es retirà la capa de calç que la tapava i la restaurà. Una senzilla placa ens ho recorda.

A la propera entrada dedicada al Principat d'Astúries observarem detalladament l'interior del temple i les seves pintures murals.

Atentament.

Senyor i