Continuem observant detalladament el frontispici d'estil neogòtic de la Cattedrale di Santa Maria del Fiore que començà a construir Emilio De Fabis ( 1.808-1.883 ) i que l'any 1.883 continuà Luigi del Moro fins a la seva finalització l'any 1.887.
A la part inferior de la fotografia anterior i a la propera fotografia de detall podeu observar, al timpà de l'agulla central sobre la portalada principal de la catedral, el baix relleu "La glòria de Maria" obra d'Augusto Passaglia.
Des del centre de la part de la Piazza del Duomo que hi ha davant del frontispici i amb la Porta del Paradiso del Battistero de Sant Giovanni a pocs metres de la meva esquena faig la fotografia de la portalada central del Duomo florentí.
A la primera entrada dedicada a la Cattedrale di Santa Maria del Fiore ja vaig mostrar-vos el mosaic de la lluneta de la porta de l'esquerra dissenyat pel pintor i escenògraf Nicolò Barabino ( 1.832-1.891 ) dedicat a la caritat entre els fundadors de les institucions filantròpiques florentines. Els altres dos mosaics del frontispici també són obra seva. A la fotografia següent podeu veure detalladament el mosaic de la lluneta de la porta central de la catedral amb Crist entronitzat amb Maria i Sant Joan Baptista.
Els batents de bonze de la gran porta els va fer Augusto Passaglia, autor també dels de la porta lateral esquerra. Giussepe Cassioli fou l'autor dels batents de la porta lateral dreta. Les portes, que daten del període 1.899-1.903, estan decorades amb escenes de la vida de la Verge. S'hi representen l'Ascensió de Maria i la seca Coronació entre figures de profetes, sibil·les, sants i àngels cantors.
A la propera fotografia es veuen les llunetes de les tres portes del frontispici. Sobre la porta central, el baix relleu que hem vist abans detalladament flanquejat per les rosasses que hi ha sobre els timpans d'agulla de les portes laterals.
Sobre les rosasses laterals i el baix relleu del timpà d'agulla central hi ha una filera de tretze nínxols amb les estàtues de la Mare de Déu i el Nen de Tito Sarrocchi al centre flanquejada pels Dotze Apòstols obra de diferents escultors.
Tito Sarrocchi ( 1.824-1.900 ), escultor i especialista en conservació d'obres d'art, fou un dels exponents del purisme. Majoritàriament la seva obra la trobem a Siena. La Mare de Déu i el Nen els esculpí l'any 1.887.
A la part central del frontispici, sobre els nínxols de la Mare de Déu i el Nen hi ha una rosassa més gran que les laterals i entre la rosassa i el timpà triangular una galeria amb bustos de grans artistes florentins. Al centre del timpà, el Pare Etern beneint, obra d'Agusto Passaglia.
Abans de continuar resseguint perimetralment la catedral em giro per fotografiar la Porta del Paradiso del Battistero de San Giovanni que tinc a tocar. Però aquesta espectacular porta és una còpia...
Lorenzo Ghiberti començà a fet-la l'any 1.425 i la va acabar al 1.452. Es considera una de les produccions més destacades del Renaixement.
Apropant-me a la reixa puc fer la fotografia de detall d'un dels vint-i-quadre medallons que hi ha al marc de la porta en el que el protagonista és el mateix Lorenzo Ghiberti.
Després de la gran inundació de Florència del 1.966 la porta fou substituïda per una còpia. Els panells originals foren restaurats i es conserven al Museo dell'Opera del Duomo. Podeu observar la porta original a la propera fotografia.
La fotografia de detall de la porta original mostra l'excel·lent treball que va fer l'escultor, orfebre, arquitecte i escriptor d'art Lorenzo Ghiberti (1.378 - 1.455), un dels genis del Quattrocento.
Si torno a la Porta del Paradiso original i vaig una mica a la dreta puc fer la propera fotografia en la que podeu observar parcialment, d'esquerra a dreta, el frontispici, il Campanile di Giotto i il Battistero di San Giovanni.
A la fotografia següent, feta des de l'absis sud del transsepte, en veu la façana sud de la catedral. Constatareu que el campanar ( il Campanile di Giotto ), construït entre 1.334 i 1.359, està separat de la catedral.
En aquesta façana hi ha dues portes. A l'esquerra la Porta del Campanile i a la dreta la Porta dei Canonici. La mateixa façana és la protagonista de la fotografia a vista d'ocell que vaig fer des de la Torre di Arnolfo del Palazzo Vecchio, l'edifici més important de la Piazza della Signoria. Gràcies a la perspectiva d'aquesta fotografia podem observar les finestres superiors, que són grans òculs, de la façana sud de la nau central.
Com les façanes de la Cattedrale di Santa Maria del Fiore i de Battistero di San Giovanni, les del Campanile di Giotto també estan cobertes amb marbre blanc, verd i vermell.
Des de la Porta dei Canonici vaig cap a la dreta per resseguir perimetralment els absis per tornar a la façana nord en la que, a l'entrada anterior dedicada a la catedral de la capital de la Toscana, vàrem començar a observar-la.
Només deixar la façana est i el transsepte nord trobem la Porta della Mandorla, que és la porta lateral esquerra de la façana nord de la catedral, obra de diversos escultors ( Giovanni d'Ambrogio, Donatello i principalment Nanni di Banco ) entre 1.391 i 1.423.
El mosaic de la lluneta, en el que hi ha representada l'Anunciació, el va fer David Ghirlandiano amb la col·laboració del seu germà Domenico entre 1.489 i 1.490.
Al timpà d'agulla de la porta hi ha el baix relleu de l'Assumpció de la Mare de Déu, obra de Nanni di Banco. La Mare de Déu s'eleva al cel en cos i ànima portada pels àngels en una màndorla, anomenada també ametlla mística o vesica piscis.
Després de resseguir perimetralment la Cattedrale di Santa Maria del Fiore a la propera entrada dedicada a la capital de la Toscana observarem detalladament il Campanile di Giotto.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada