El projecte més important de reforma urbanística i eixample de la Barcelona del segle XIX, conegut com el Pla Cerdà, fou dissenyar per Ildefons Cerdà i Sunyer. A l'entrada d'avui anem a Sant Antoni, un barri del districte de l'Eixample, que té com a centre neuràlgic el Mercat de Sant Antoni. El mercat ocupa tota una illa de l'Eixample delimitada pels carrers Comte Borrell, Manso, Comte d'Urgell i Tamarit.
L'edifici, un dels millors exemples de l'arquitectura del ferro, i el seu entorn acull tres mercats: el d'alimentació, els encants i el dominical del llibre.
El mercat primitiu, a l'aire lliure, estava ubicat al Portal de Sant Antoni, l'accés sud a la ciutat emmurallada. El Baluard de Sant Antoni fou un dels dotze que tingué la muralla medieval i moderna de Barcelona fins que les muralles van ser enderrocades al segle XIX.
Quan s'enderrocaren les muralles Ildefons Cerdà i Sunyer proposà la construcció d'una estructura que garantís la permanència del mercat i la millora de l'abastiment de la ciutat.
Proposaren a l'arquitecte Antoni Rovira i Trias i a l'enginyer Josep Maria Cornet i Mas el projecte del mercat emmarcat en el desenvolupament de Pla Cerdà. El mercat, el primer als afores de la ciutat, es construí entre 1.879 i 1.882.
A la fotografia anterior podeu veure un dels espais en els que els diumenges podeu trobar des de llibre antic, de col·lecció, descatalogats, postals, documents històrics, còmics, cartells, pel·lícules, cromos, videojocs i llibres d'ocasió i de segona mà. Un total de setanta-sis parades on podeu remenar tots els diumenges de l'any entre les 8:30 i les 14:00.
La propera fotografia és del plànol de totes les parades del mercat dominical de Sant Antoni instal·lat des del 1.936.
Els primers anys del segle XX els comerciants del tèxtil del Paral·lel i d'altres productes no alimentaris, aprofitant la gran quantitat de gent que anava al mercat, van començar a situar-se al seu voltant. Aquest és l'origen del Mercat dels Encants de Sant Antoni.
Al segle XIX la revolució industrial generà un gran canvi en l'arquitectura que suposà l'ús de nous materials i tècniques constructives modernes. Es construïren estacions ferroviàries, mercats coberts, palaus d'exposicions, fàbriques o ponts gràcies al ferro colat, l'acer, el formigó armat i el vidre. Aquesta edificis funcionals satisfeien les necessitats d'una nova societat amb rapidesa i costos reduïts.
El mercat té quatre façanes principals en els quatre xamfrans de l'illa de l'Eixample on està ubicat. L'encreuament de les quatre naus està coronat amb un cimbori octogonal amb llanternó. La plana de creu grega ( amb els quatre braços de la mateixa mida ) fa possible el funcionament simultani del mercat de producte fresc i del mercat dels encants. Les parades de producte fresc s'ubiquen als eixos centrals i les dels encants a la part perimetral.
A la propera fotografia podeu observar una petita part de la teulada de ceràmica vidrada de color granat i verd formant franges en ziga-zaga.
Sobre el basament hi ha els pilars columnaris de ferro colat que suporten la coberta. Entre cada pilar columnari hi arcs de mig punt, també de ferro colat, en els que els carcanyols estan decorats amb traceries. Els muntats i les dovelles dels arcs estan revestits de ceràmica vidrada de colors granat i crema.
Al centre de les façanes orientades als xamfrans i al peus del cimbori hi ha grans portals d'arc de mig punt tancats amb finestrals de ferro i vidre. Als frontons, com podeu constatar a la fotografia següent, el gran arc està flanquejat per rosasses de ferro colat.
Un cop a l'interior del mercat anem fins al centre de la planta de creu grega mentre donem un cop d'ull a les diferents parades.
Aixecant la mirada podem observar l'interior del cimbori octogonal amb el seu llanternó de vint-i-vuit metres d'alçària suportat per vuit grans columnes de ferro colat que, a més amés, condueixen pel seu interior l'aigua de pluja.
Entre els anys 2.009 i 2.018 es va fer una rehabilitació integral del mercat seguint el projecte de Pere Joan Ravellat i Mira i Carme Ribas i Seix. El projecte de reforma suposà la restauració integra de l'edifici històric i la construcció de plantes subterrànies per acollir aparcaments, serveis i noves superfícies comercials. També es transformà en places públiques els quatre patis exteriors, incorporant-hi les restes arqueològiques de l'antic Baluard de Sant Antoni. Si cliqueu sobre l'enllaç anterior podreu gaudir de fotografies espectaculars d'aquesta rehabilitació.
A la fotografia anterior podeu observar una de les quatre claraboies de vidre que omplen de llum natural les parades de producte fresc s'ubiquen als eixos centrals.
Deixem els eixos centrals del mercat per anar a la part perimetral on hi ha les parades del mercat dels encants ( dedicades al tèxtil i productes no alimentaris ) per fer l'última fotografia que ens permet observar part de l'estructura de ferro colat que suporta la coberta.
Una alegria veure com els mercats es rehabiliten i s'omplen de vida. Alegria que contrasta amb la tristesa dels lleidatans que ens estem quedant sense cap mercat municipal digne...
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada