El passat set de desembre mentre les campanes de Notre-Dame tornaven a sonar, Laurent Ulrich, arquebisbe de París, colpejava tres vegades amb el seu bàcul la porta tancada de la catedral. Les espectaculars fulles de fusta de la porta amb les seves ferramentes es van obrir...
Feia cinc anys i mig, concretament el quinze d'abril del 2.019, un espectacular incendi que afectà la coberta de fusta del segle XIII, l'agulla neogòtica, les voltes de creueria del creuer i el transsepte i l'estabilitat dels arcbotants laterals. Afortunadament el cent seixanta bombers que van participar en les tasques d'extinció aconseguiren apagar el foc i salvar la catedral parisenca.
Les nits anteriors al set de desembre, com podeu constatar a la fotografia anterior, Notre-Dame anunciava lluminosament l'imminent reobertura després de finalitzar les dues primeres fases de la restauració. Però encara falta la tercera fase per acabar l'espectacular restauració supervisada per l'arquitecte Philippe Villeneuve.
Les fotografies anterior i propera són del frontispici abans de l'incendi i del dia de la reobertura a la que només hi podien assistir els convidats pel govern francès. La gent ho teníem que viure darrere de les tanques acompanyats d'una pluja empipadora.
Fins ara a la reconstrucció de la catedral parisenca hi han participat més de dues mil persones, moltes mestres artesans, i s'ha finançat gràcies als tres-cents quaranta mil donants de cent cinquanta països. Una obra pressupostada en set-cents milions d'euros que n'ha rebut vuit-cents cinquanta.
A les dues fotografies anteriors podeu veure que era impossible accedir a la plaça Jean-Paul II que hi ha davant de la catedral. Per això la segona fotografia de l'entrada d'avui i les set següents ( cinc del frontispici i dues de l'interior ) les vaig fer en viatges anteriors a París.
La construcció de Notre-Dame va començar l'any 1.163 per iniciativa del bisbe Maurice de Sully, i va durar dos segles. Per això hi trobem elements arquitectònics del gòtic primitiu ( voltes sexa-partides de la nau ) i del gòtic radiant.
La façana principal ( frontispici ) es va començar l'any 1.208 construint i decorant les tres portalades. A la propera fotografia, d'esquerra a dreta, la de la Verge, la del Judici Final i el de Santa Anna.
M'apropo a la Portalada del Judici Final, la central, per fer la fotografia de detall en la que podeu veure la llinda, el mainell amb l'estàtua de Crist ( Le Beau-Dieu ) sota dosseret i la ferramenta de la porta.
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica podem apreciar més detalladament la llinda amb els morts sortint de les tombes despertats per dos àngels, un a cada costat, que toquen una trompeta. S'hi veuen un Papa, un rei, una reina, guerrers, dames...
Sobre les tres portalades hi ha la Galeria dels Reis amb vint-i-vuit estàtues d'uns tres metres i mig d'alçària que representen als reis de Judea abans de l'arribada de Crist. Aquesta espectacular galeria, que està a vint metres de terra, malauradament durant la Revolució Francesa fou destruïda per incontrolats que van confondre als reis de Judea amb els reis francesos...
L'any 1.977 els treballadors que feien obres al pati d'una casa van trobar vint-i-un caps i fragments dels altres que estan custodiats al Musée de Cluny le monde médiéval de París. Si cliqueu sobre l'enllaç anterior podreu veure el cap de quatre reis.
La planta de la rosassa en construí entre els anys 1.220 i 1.225 i la superior amb les dues torres fou edificada entre 1.225 i 1.250. La torre sud ( dreta ) es va acabar al 1.240 i la torre nord ( esquerra ) al 1.250.
Entrant a la catedral de Notre-Dame abans de l'incendi ràpidament t'adonaves que era un edifici poc lluminós i que amb el pas del temps la llum del gòtic s'havia anat apagant, els murs de pedra calcària blanca s'havien enfosquit.
Per acabar-ho d'adobar després de l'incendi tota la catedral va quedar coberta de centra tòxica barreja de les bigues calcinades i restes de metalls fosos com el plom. Penseu que els primers vint mesos de la restauració es van dedicar a retirar la runa i consolidar l'estructura, sobre tot la dels arcbotants que sostenien les voltes per evitar que la catedral col·lapsés i s'esfondrés.
Però aquesta foscor de la catedral parisenca gràcies al gran esforç dels mestres artesans encarregats de la restauració ha desaparegut com podeu constatar en el proper vídeo de France 24.
Tornant al dia de la reobertura més de sis mil policies s'encarregaren de la seguretat dels mil cinc-cents convidats entre els que hi havia una cinquantena de Caps d'Estat i de Govern.
En el perímetre de la catedral totes les botigues estaven tancades i els famosos bouquinistes ( venedors de llibres antics i d'ocasió que hi ha a les ribes del Sena ) també. Hi havia molts controls de seguretat, carrers tallats al trànsit i els sistema de vigilància antidrons estava activada. Veure la Place de la Concorde i l'Avenue des Champs-Élysés sense cotxes resultava sorprenent.
Els cotxes de policia amb les sirenes escoltant als Caps d'Estat que anaven a la cerimònia eren els únics vehicles autoritzats a circular-hi. A la propera fotografia, una desconeguda Rue Royale tallada al trànsit amb l'església neoclàssica de la Madeleine al fons.
En el proper vídeo de l'Agència EFE podeu donar un cop d'ull a l'acte de reobertura de Notre-Dame, en el que una convidada poc desitjada, la pluja, va tornar a fer la guitza com en el dia de la inauguració dels Jocs Olímpics de l'estiu passat.
A les tanques que protegeixen les bastides hi ha una colla de fotografies acompanyades de petites explicacions que ens mostren la feinada que han tingut els mestres artesans i els arquitectes per reconstruir Notre-Dame.
A l'esquerra de la fotografia anterior i a la propera de detall el protagonisme és pels picapedrers col·locant un bloc tallat en una de les obertures.
Per a la reconstrucció de la coberta de fusta s'han emprat més de dos mil troncs de roure. La gran quantitat de fusta que va caldre per fer-la l'anomenen el bosc. Per reconstruir el bosc de Notre-Dame es va seguir el mateix mètode constructiu que el de la coberta cremada.
La coberta medieval es va fer en dues fases. El tram més antic, que anava des del creuer fins a l'altar, es col·locà l'any 1.185 i l'altre tram al voltant del 1.215. L'any 1.225 es va desmuntar el tram més antic per posar tots els murs a la mateixa alçada.
A la part superior de la propera fotografia de les tanques podeu veure parcialment una encavallada de fusta que una grua està baixant per anar construint el nou bosc. Cada encavallada pesa vuit tones.
La protagonista de la propera fotografia de la tanca protectora és la nova agulla feta amb fusta de roure verd d'arbres que feien de catorze a divuit metres d'alçària. Els fusters artesans van fer una còpia fidel de l'agulla neogòtica que es cremà el dia de l'incendi.
La primera agulla, que es col·locà entre els anys 1.220 i 1.230, va coronar la coberta del creuer durant cinc-cents setanta anys, fins al 1.792. L'agulla neogòtica, feta per l'arquitecte Eugène Viollet-le-Duc ho va fer cent seixanta anys, entre 1.859 i l'incendi del 2.019.
Aixecant la mirada puc fer la fotografia següent en la que podeu observar la part superior de la nova agulla que reprodueix fidelment a la Viollet-le-Duc destruïda pel foc el quinze d'abril del 2.019.
Avançant uns metres, a tocar de la tanca que ens separa de les bastides i tornant a aixecat la mirada, puc fotografiar la rosassa dels transsepte nord.
Dues-centes empreses i centenars de mestres artesans ( picapedrers, fusters, restauradors de pintures, vitrallers, orgueners... ) han restaurat la catedral parisenca.
A l'esquerra de la propera fotografia dels plafons informatius que cobreixen les tanques podeu veure com els orgueners netegen alguns dels tubs de l'orgue de la catedral que el passat set de desembre va tornar a sonar.
La restauració de Notre-Dame és la protagonista de moltes publicacions franceses. Us recomano l'especial publicat per LE FIGARO, el diari més antic de França fundat el quinze de gener de l'any 1.826. Les seves edicions especials ( Hors-Série ) estan dedicades a l'art, la història, la literatura,exposicions, viatges...
A les cent seixanta-quatre quatre pàgines de la Hors-Série Notre-Dame. Passion et résurrection gaudireu de la gran feina per una colla de grans professionals.
També us recomano clicar sobre el proper enllaç Notre-Dame, la catedral que resucitó del fuego de rtve de J.Á. Carpio, J. Gutiérrez i P.Jiménez, un completíssim article que us deixarà bocabadats.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada