Després de gaudir a les dues entrades anteriors dedicades al preromànic asturià de Santa María del Naranco per la petita sendera pugem fins a la primitiva església del palau que ordenà edificar el rei Ramiro I d'Astúries l'any 848. En pocs minuts passejant, només hem de caminar dos-cents metres, aviat trobem l'església de San Miguel de Liño, també anomenada San Miguel de Lillo.
L'església fou consagrada per Ramiro I d'Astúries i la seva esposa Paterna de Castella. Al final de la inscripció que hi ha a l'ara d'altar, que des del segle XI està a Santa María del Naranco, s'hi pot llegir: "[ DI ]E VIIIIº KLDS·IVLIAS ERA DCCC: LXXXVI:A", que vol dir 23 de juny de l'any 848.
Dues terceres parts de l'església es van esfondrar al segle XI, per això l'estructura que podem veure actualment és molt diferents a la de l'església primitiva. Després d'enderrocar-ne les ruïnes es consolidà l'estructura que quedava i es construí una senzilla capella oriental el mateix segle XI o a principi del XII.
La planta exterior de l'església actual mesura uns deu metres d'ample per onze metres de llarg ( dels que sis són de la capella construïda al segle XI o principi del XII ), i les naus central té una alçària d'onze metres la central i nou metres les laterals. Abans d'esfondrar-se parcialment l'església preromànica San Miguel de Liño mesurava uns vint metres de llargada.
A la fotografia anterior podeu veure la rudimentària reconstrucció de la capçalera en la que, quan ens hi apropem, localitzem encastats diferents fragments decoratius procedents de la part que s'enfondrà.
La fotografia anterior és de la part inferior esquerra de la façana est de la capella oriental, gairebé a la cantonada amb la façana sud. La següent ens mostra la petita finestra de la façana est de la capella oriental amb un arc de mig punt monolític ( d'un únic carreu ). Sota la finestra hi ha encastat un fragment procedent de l'esfondrament del segle XI que podria ser part d'una de les finestres desaparegudes ( fixeu-vos amb la fotografia de detall de la finestra amb gelosia de pedra tallada de la façana sud ).
Si anem a l'esquerra i observem la façana est de la capella oriental trobem encastat un fragment similar a l'anterior sota la petita finestra.
L'església primitiva que formava part del recinte palatí del monte Naranco tenia planta basilical de tres naus i capçalera tripartida recta. Només es conserva el tram occidental, vestíbul sobre el que hi ha la tribuna regia i el primer tram de l'arcada amb coberta de volta de canó.
A la fotografia anterior podeu observar la façana sud i constatar la diferència d'alçàries entre la part de l'església primitiva que no es fa esfondrar ( segle IX ) i la senzilla capella oriental ( segle XI o principi del XII ). En aquesta façana i a la façana nord, que veurem després, hi ha tres contraforts de tres metres i setanta centímetres l'alçària decorats amb dibuix d'estries verticals.
La fotografia de detall és de la finestra amb gelosia de pedra tallada en una única peça, amb triple arcada amb columnes decorades amb soguejat helicoïdal - amb els seus capitells d'inspiració coríntia- i el timpà calat amb cercles entrellaçats magistralment.
Deixo la façana sud, vaig a l'esquerra per continuar resseguint perimetralment l'església i faig la fotografia fontal de la façana occidental que, com podeu constatar, està flanquejada per dos contraforts de més alçària que els de les façanes sud i nord.
A la fotografia de detall podeu observar millor l'arc de mig punt amb dovellatge de maó de la porta d'accés al que queda de l'església preromànica.
L'esfondrament de dues terceres parts de l'església al segle XI possiblement fou conseqüència de la proximitat de l'edifici a un rierol i l'erosió que aquest produí al substrat. A més amés els fonaments del mur nord només tenien trenta centímetres de fondària.
Aixecant la mirada podem apreciar millor les tres finestres amb les seves gelosies de pedra del frontispici de l'església. A les façanes sud i nord també hi ha una d'aquestes finestres.
A la part superior de la façana occidental hi ha una petita rosassa que il·lumina la nau central. A les fotografies anteriors no la podeu veure, per això vaig una mica a l'esquerra i amb una perspectiva diferent us la puc mostrar. Està a l'interior de la circumferència groga que he dibuixat a la fotografia següent.
Torno a col·locar-me frontalment a la façana occidental per ensenyar-vos amb més detall les tres finestres amb gelosies calades del frontispici.
A la part inferior de les finestres estan tallats a la pedra dos arcs de mig punt sobre petites columnes amb els seus capitells.
A la finestra central, protagonista de la fotografia anterior, sobre els dos arcs de mig punt hi ha una arcada amb quatre arcs de mig punt que es recolzen en petites columnes i sobre l'arcada el calat del timpà ens recorda mitja rosassa.
Les dues properes fotografies són de les finestres que flanquegen a la central. A les dues sobre els dos arcs de mig punt hi ha una traceria que similar a una petita rosassa. També es veu parcialment a esquerra i dreta de les finestres el tram final dels contraforts amb decoració estriada vertical.
Per acabar de resseguir perimetralment l'església, anem a l'esquerra on veurem la façana nord en la que hi ha una altra finestra amb gelosia.
Com podeu constatar a la fotografia anterior i a la propera en aquesta façana també hi tres contraforts de tres metres i setanta centímetres d'alçària, com els que hem vist a la façana sud.
M'enfilo una mica al petit turó per poder fotografiar frontalment la finestra sobre la que hi ha una altra amb arc de mig punt
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica podem observar amb més detall la finestra principal de la façana nord de la que es conserva la part inferior amb els tres arcs de mig punt però no queda gairebé res de calat superior del timpà de la gelosia.
Malauradament a San Miguel de Liño no es podien fer fotografies de l'interior. Per aquest motiu us proposo que visioneu el proper vídeo del Ministerio de Educación " La mirada experta - Las pinturas y revestimientos murales de San Miguel de Lillo" en el que, a més a més de veure el procés de restauració de les pintures murals podreu donar un cop d'ull a l'interior de l'església.
Deixem el monte Naranco per apropar-nos a la propera entrada dedicada al preromànic asturià al conceyu de Llena, concretament a la parròquia de San Lorenzo de Felguera, on ens espera l'església de Santa Cristina de Llena.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada