En entrades anteriors dedicades a la capital de la Toscana, des de les places contigües del Duomo i di San Giovvani, em observat detalladament el Battistero di San Giovanni ( 1 ), el Campanile di Giotto ( 2 ) i la Cattedrale di Santa Maria del Fiore ( 3 ) amb la seva espectacular Cupola di Brunelleschi ( 4 ).
Ja vaig explicar-vos que bona part de les escultures i relleus originals d'aquestes joies arquitectòniques estan custodiades al Museo dell'Opera del Duomo ( 5 ) ubicat a la Piazza del Duomo, museu que a l'entrada d'avui visitarem virtualment.
A la fotografia anterior a vista d'ocell que vaig fer des de la Torre di Arnolfo del Palazzo Vecchio - l'edifici més important de la Piazza della Signoria- podeu constatar la proximitat d'aquests edificis.
Entrem al museu i a la planta baixa comencem per la més espectacular de les vint-i-vuit sales, la Sala del Paradiso, que podeu observar parcialment a la propera fotografia.
El museu, fundat l'any 1.891 i renovat radicalment al 2.015, ens permet gaudir de moltes de les obres originals del conjunt monumental de l'Òpera, bressol del Renaixement.
Els sis mil metres quadrats de superfície acullen vint-i-vuit sales repartides en tres plantes. Una instal·lació espectacular on tindreu molt a prop obres de Michelangelo, Donatello, Brunelleschi, Ghiberti...
A la fotografia anterior, d'esquerra a dreta, hi ha les tres portes originals del Battistero di San Giovanni i els seus tres grups escultòrics. La porta sud ( Andrea Pisano ), la Porta del Paradiso -la porta est- ( Lorenzo Ghiberti ) i la porta nord ( també de Lorenzo Ghiberti ). Sobre les portes, els grups escultòrics de Vicenzo Danti, Andrea Sansovino i Francesco Rustici.
A la fotografia següent el protagonisme és per a la Porta del Paradiso i el grup escultòric del Baptisme de Jesús.
A la dreta de la primera fotografia del museu i a la propera amb més detall podeu observar parcialment el frontispici medieval de la catedral amb escultures de marbre blanc, d'Apòstols i Evangelistes, de Francesco Neri Ubaldi ("Sellaio"), Simone di Francesco Talenti i Piero Tedesco ( Pietro di Giovanni ). Foren esculpides entre la meitat del segle XIV i principis del XV.
Anem a la Sala dei frammenti ( Sala dels fragments ) per observar detalladament l'arquitrau de la porta central de la catedral fet per l'arquitecte i escultor Arnolfo di Cambio responsable de la construcció de la catedral de Florència fins a la seva mort.
L'any 1.587 durant el desmantellament de la façana medieval inacabada de la catedral es va perdre bona part de la decoració mural. Alguns dels fragments "supervivents" estan exposats en aquesta sala.
L'arquitrau mesura 79,5 centímetres d'alçària, 412 centímetres de llargària i té un gruix de 8,5 centímetres. Està fet amb marbre, pasta de vidre i or entra 1.296 i 1.310.
Arnolfo di Cambio va treballar en el frontispici de la Cattedrale di Santa Maria del Fiore des del 1.294 fins a la seva mort l'any 1.310.
Com podeu constatar a les cinc fotografies de detall l'arquitrau està decorat amb mosaic i incrustacions amb motius florals, rombes, estrelles, triangles...
Malgrat la destrucció del frontispici l'any 1.587 es coneix la seva estructura gràcies al dibuix atribuït a Bernardo Poccetti que fou encomanat pel Granduca Francesco I de'Medici amb l'objectiu de documentar el monument.
El dibuix original de Pocceti s'ha perdut però Alessandro Nani en va fer una copia que es conserva als arxius històrics dell'Opera del Duomo.
De la Sala dels fragments anem a la Sala della Maddalena en la que l'estàtua de fusta esculpida per Donatello a mitjans del segle XV us deixarà bocabadats.
Aquesta estàtua de Donatello probablement es va fer per al Battistero di San Giovanni on hi va estar des del segle XV fins al 1.966.
Donatello representà a Maria Magdalena com a penitent, amb el cos i la cara desfigurats com a conseqüència dels dejunis i les vetlles, però resant i en pau...
Deixem la planta baixa i pugem a la primera planta per anar a la Galleria del Campanile ( la Galeria del Campanar ) on podrem gaudir de setze estàtues monumentals i cinquanta-quatre relleus que decoraven el campanar de Giotto.
A la fotografia anterior podeu observar els baixos relleus dels panells hexagonals i les rajoles en forma de diamant que majoritàriament va fer Andrea Pisano a partir del 1.334. Estan exposades seguint la distribució que tenien en cada façana del campanar. Els que hi ha actualment al campanile són còpies.
La fotografia de detall és del baix relleu Dedalo o l'Arte della Meccanica que Andrea Pisano va fer entre 1.348 i 1.350.
Just davant dels baixos relleus de panells hexagonals i les rajoles en forma de diamant hi ha exposades setze estàtues de profetes i sibil·les. Les còpies d'aquestes estàtues les veureu al segon nivell del campanile di Giotto.
La Galleria della Cupola ens permet conèixer el concepte, l'edificació i l'enginyeria mecànica amb la que Filippo Brunelleschi va crear la cúpula i la llanterna de la Cattedrale de Santa Maria del Fiore.
Hi podem observar els models de fusta de la cúpula i del llanternó del segle XV i les eines que empraven per construir l'espectacular cúpula, la més gran del món mai construïda en maçoneria.
A la fotografia anterior hi ha les maquetes de fusta de la cúpula i les tribunes atribuïdes a Brunelleschi i a la propera la maqueta, també de fusta, feta per Brunelleschi al 1.436 - any en el que es va acabar la construcció de la cúpula-.
A la Sala delle navate destaca el monument funerari de Piero Farnese, capità de l'exèrcit papal i líder al servei de Florència, que va morir l'any 1.363. El sarcòfag ( reaprofitat ) del segle II dC, suportat per tres lleons, és romà. Els escuts del difunt i de Florència són del segle XVI. El monument funerari estava coronat per una estàtua eqüestre de fusta i paper maixé ( pasta de paper encolada ) que es va desfer l'any 1.841 en un intent de desmuntar-lo...
A la mateixa sala hi ha el tríptic de Sant Sebastià atribuït a Giovanni del Biondo que mesura 224 centímetres d'alçària per 226 d'amplària i que està fet amb fusta, pigment al tremp i or entre els anys 1.370 i 1.375.
La casella central està protagonitzada per l'escena del martiri del sant i a les caselles laterals ( també anomenades ales ) per alguns episodis de la seva vida.
A la propera fotografia de detall podeu observar al pobre Sant Sebastià travessat per una colla de fletxes, i a alguns dels arquers preparats per continuar el martiri.
Acabem la visita virtual a la Sala delle Cantorie ( Sala de Cors ) que ens permet imaginar el presbiteri de la Cattedrale di Santa Maria del Fiore. Prop del presbiteri hi ha un espai per als músics i el cor.
A la fotografia anterior podeu veure els cors de marbre ( cantoria ) de Donatello ( esquerra ) i de Luca della Robbia ( dreta ) que estaven ubicats al creuer de la catedral. El de Donatello al mur sud-est sobre la Sagristia dels Canonges i el de Luca della Robbia al mur nord-est sobre la Sagristia de les Misses.
La fotografia anterior és de la cantoria que Donatello va fer entre 1.433 i 1.439 amb marbre blanc, pasta de vidre, marbre cipollino i bronze. Mesura 570 centímetres d'amplària 348 centímetres d'alçària i té una profunditat de 98 centímetres.
A la propera fotografia el protagonisme és per a la cantoria que Luca della Robbia va fer amb marbre, guix i pigments entre 1.432 i 1.438. Mesura 560 centímetres d'amplària i 328 centímetres d'alçària.
Deixem el Museo dell'Opera del Duomo per apropar-nos, passejant vuit minuts, fins a la Galleria dell'Academia que visitarem a les tres properes entrades dedicades a Florència.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada