La farmàcia del monestir ( i 2 ).

Continuem la visita virtual al nou espai museístic "Santa Maria de Vallbona: el monaquisme femení", que ocupa l'antic dormitori comú de les monges, per acabar de donar un cop d'ull a la farmàcia del monestir. L'abadessa era la responsable de la farmàcia i li calia vetllar pel seu equipament i bon funcionament. A més a més, a partir del segle XVII, li calia contractar apotecaris reconeguts pels gremis i col·legis professionals. Hi ha historiadors que afirmen que abans de la creació de Vallbona de les Monges l'any 1.573, ja hi havia una casa adossada a les muralles pel metge o apotecari.

A la dreta del moble cordialer, que vàrem observar atentament a l'entrada anterior dedicada a l'antiga farmàcia, protegits per una urna us sorprendran els motlles de fusta i terrissa amb els que les monges feien diferents tipus de pastilles.

A l'horta i jardí del monestir les monges endemés dels cultius per alimentar-se s'encarregaven de la recol·lecció de plantes remeieres per emprar-les a la farmàcia. 

Es conserven cinc motlles múltiples de fusta i nou de terrissa amb els que les monges feien les seves pastilles. Les més famoses del monestir eren les d'arrel de malví que s'empraven per calmar la tos.

Els motlles estan afectats pel corc de la fusta, especialment el que podeu veure a la propera fotografia. Però malgrat tot encara mostren la decoració, generalment inspirada en la natura, que "transmetien" a les pastilles. En alguns motlles hi ha decoració amb signes cristians o fent referència a alguna festivitat.

Dels nou motlles de terrissa individuals cinc són rodons ( en un podem veure una petxina amb una creu ), i quatre tenen representacions vegetals. Sembla que a més de l'ús farmacològic, aquestes pastilles també eren una llaminadura amb la que les monges obsequiaven a la gent que les visitava.

A la dreta de l'urna amb els motlles per fer pastilles veureu instruments de mesura imprescindibles per dosificar correctament dels diferents substàncies que formen el medicament. Parlo, evidentment de les balances. A la propera fotografia podeu veure tres balances de mides diferents que s'empraven segons la quantitat de substància que calia ( gran, mitjana o petita ). La balança gran és de ferro forjat amb plats de coure.

La fotografia següent de detall és dels curiosos pesos de bronze de la balança gran. Cada pes és un cilindre que es transforma a la part superior en un con que acaba en una esfera amb una anella per agafar-lo. A la base hi ha un repeu.

Penseu que el Sistema Mètric Decimal s'implatà legalment per primera vegada a França l'any 1.799. Anteriorment cada país tenia les seves mesures.A Espanya la reina Isabel II sancionà el 19 de juliol de 1.849 la Ley de Pesos y Medidas introduint a tot el regne el Sistema Mètric Decimal. Amb anterioritat les unitats emprades en les formulacions dels remeis eren: grans ( 0,058 g ), unces ( 33,33 g ), escrúpols ( 1,198 g ), lliures medicinals ( 355 g ) o dracmes ( 3,594 g ).

Us deixaran bocabadats els curiosos sifons exposats. La beguda amb gas s'emprava com sedant i tranquil·litzant de l'estómac. Ajudava a una bona absorció dels medicaments. Acostumats a la forma cilíndrica, els sifons de la farmàcia de Vallbona - amb "cintura" i protegits per una malla- són tot un regal visual.

Deixem l'antic dormitori comú de les monges per, abans de marxar, fer una visita imprescindible si esteu enamorats de la bellesa ,el claustre de forma trapezoïdal que ens regala quatre naus: del segle XII ( sud ), XIII ( llevant ), XIV ( nord ) i XV ( ponent ). El silenci i el Sol d'hivern us acaronaran mentre en gaudiu...

Deixem el monestir per tornar a passejar al costat de la riera de Maldanell, un curs d'aigua intermitent a tocar de la muralla del municipi de Vallbona de les Monges. Malauradament en alguns punts a la muralla li han afegit tàpies de terra pastada o, encara pitjor, de maons...
Atentament.
Senyor i

L'església del Salvador sobre la Sang Vessada ( i 3 ).

En les esglésies cristianes de ritus bizantí de tradició ortodoxa  la paret d'icones i pintures religioses que separa la nau del presbiteri s'anomena iconòstasi. A la propera fotografia podeu veure el de l'església del Salvador sobre la Sang Vessada.

Construït en marbre rosa i decorat amb plata, bronze, pedres precioses i semiprecioses, segur que no us deixarà indiferents. La porta central dels iconòstasis, de dues fulles, s'anomena porta santa i només hi poden passar clergues. La podeu veure detalladament a la fotografia següent.

Anem de l'est a l'oest del temple i, aixecant la mirada, ens tornen a impressionar els mosaics que omplen els murs i les voltes. A la part superior de la propera fotografia podeu observar el pantocràtor de la cúpula, al centre l'entrada de Jesús a Jerusalem muntat sobre un ruc i, a la part de baix. s'intueix una decoració en la que predominen els daurats.

Ens cal anar fins a la capella amb una gran cúpula daurada, coneguda com capella d'Alexandre II, que ens recorda el lloc on el tsar Alexandre II de Rússia va patir un atemptat el 13 de març de 1.881. De la primera bomba en resultà il·lès però a conseqüència de les gres ferides a les cames de la segona bomba, va morir poques hores després al Palau d'Hivern. 

Quatre àngels a les petxines i la creu al centre estan envoltades de milers de tessel·les daurades, protagonistes de la decoració de fons de la capella.

Com la resta del temple la capella està summament decorada. Si deixem de centrar-nos en la cúpula i anem baixant la mirada trobem la part superior del baldaquí on s'honora i recorda al tsar Alexandre II de Rússia.

El baldaquí, que podeu veure a la propera fotografia, està fet amb quatre columnes gris-violeta de jaspi. Sobre els seus capitells hi ha quatre petites columnes rectangulars que sostenen l'entaulament. En aquestes petites columnes hi ha imatges de sant Isaac de Dalmàcia, patró de la família Romànov.

A les quatre cantonades de l'entaulament hi ha uns petit gerros de jaspi- El baldaquí té una coberta de pedra tallada que està coronada per una creu ortodoxa.

A la capella trobem una petita explicació que afortunadament, a més a més d'estar escrita en rus, en un altre faristol també ho explica en anglès, francès, alemany i castellà. Diu textualment: " Techo. El techo por encima del lugar de la herida mortal del Emperador Alejandro II simboliza la santidad del dicho lugau memorable. El tallado en piedra fue ejecutado por maestros de las fábricas de Kolivan y Ekaterinburgo, así como por los de la fábrica de Peterhof utilizando piedras de los Urales y el Altay rodonita, jaspe y serpentina ".

A la fotografia anterior de detall podeu observar part del paviment i el terraplè del canal tacat de sang del tsar Alexandre II de Rússia.

Abans de sortir del temple faig una última mirada a l'espectacular decoració que omple murs, voltes, pilars,cúpules... més de set mil metres quadrats de mosaics!

Deixem l'església del Salvador sobre la Sang Vessada per passejar tranquil·lament per San Petersburg fins a la catedral de Sant Isaac.

Atentament.

Senyor i

Un cop d'ull a la planoteca ( 9 ).

Quan a la Biblioteca del Col·legi d'Arquitectes de Lleida la bibliotecària ens obre el calaix amb els plànols de Francesc de Paula Morera i Gatell en el moble H, un dels grans mobles arxivadors horitzontals que guarden i classifiquen plànols, gravats, dibuixos..., trobem un senzill llistat amb els projectes que conté.  Al final del llistat podem llegir. "Projectes diversos sense descripció ( 4 projectes )". Després d'observar atentament la documentació, crec que puc afirmar que un d'aquests projectes sense descripció és el plànol de la casa Xam-mar.

L'estat de conservació del plànol no és gaire bo i el coronament de la part dreta de l'edifici no fa pensar en l'edifici construït l'any 1.920 seguint el projecte de Francesc de Paula Morera i Gatell, que inicialment tenia planta baixa i dos pisos però l'any 1.950 s'afegiren dues plantes més. Aquesta ampliació la va fer l'arquitecte Mariano Gomà.

Si observem atentament les properes fotografies de detall del plànol i les comparem amb les de la casa Xam-mar podreu constatar, exceptuant la coberta - que no sé si es va fer com la projectà Morera i Gatell - , la resta del plànol sembla que correspon a la casa Xam-mar.

Comencem per la tribuna vidrada que dóna a l'avinguda de Blondel - recordeu que la casa Xam-mar té dues façanes: a les avingudes de Blondel i de Madrid- amb la seva forma ondulada a la part superior.

Si ens fixem en els petits detalls, concretament en el medalló central de la part baixa de la tribuna, al plànol hi podem llegir les inicials F i X...

El zoom de la càmera fotogràfica ens permet observar molt detalladament el medalló que projecta Morera i Gatell. Els trobeu molt diferents ?

Anem ara a la part dreta de la casa Xam-mar i centrem la nostra mirada al plànol d'alçat de la façana en els balcons de la primera i la segona planta.

Tornem a comparar el plànol amb la casa Xam-mar i constatem que,exceptuant l'alarma que hi ha a la dreta del balcó del primer pis, la resta coincideixen plenament.

El que evidenment confon al donar el primer cop d'ull al plànol, és el coronament de l'edifici. No he trobat cap fotografia antiga que aclareixi si la casa Xam-mar es coronà com estava projectat al plànol i posteriorment, l'any 1.950,  s'enderrocà per pujar dues plantes més o si no es va construir mai...

Centrem-nos ara en la porta principal de l'edifici, a la dreta. Al 1.920 a la part esquerra hi havia una gran entrada de carruatges que, malauradament, ja no existeix.

El plànol del projecte sense descripció i l'edifici de la casa Xam-mar tornen a coincidir d'una manera molt evident...

La casa Xam-mar ha protagonitzat diverses entrades del blog, fins i tot gràcies a la gentilesa del doctor Francesc Xam-mar i Alonso vàrem poder visitar la seva consulta. A la titulada " Tan a prop, però tan lluny..." us mostrava com. desgraciadament, la que fou entrada de carruatges es transformà en una cafeteria restaurant.

Però malgrat l'atemptat arquitectònic, si observeu atentament la part superior de la fotografia anterior podreu veure el que queda de les tres columnes amb els seus respectius capitells. La propera fotografia de detall del plànol de  la porta de carruatges projectada per Morera i Gatell torna  a fonamentar la meva teoria.

Torno el plànol catalogat com projecte sense descripció, al calaix del moble arxivador horitzontal i agafo els dos classificadors amb l'etiqueta Arxiu Morera 26/48 i Arxiu Morera 0/0 . Cada classificador conserva un plànol d'una casa a la Rambla de Sant Joan número dos de Tarragona, un edifici singular que Francesc de Paula Morera i Gatell va construir a la ciutat en la que va néixer l'any 1.869. Veurem detalladament aquests plànols en les dues properes entrades dedicades a la planoteca del Col·legi d'Arquitectes de Lleida.
Atentament.
Senyor i

Al carrer Vall Fred ( i 2 ).

Recordeu que quan estàvem observant l'edifici del carrer Vall Fred número quatre de Solsona, ens calia observar atentament el paviment per poder veure la planta de la torre semicircular del segle XIV. Una estructura descoberta en el transcurs d'unes obres fetes l'any 2.009.

Només ens cal orientar la nostra mirada a la dreta per trobar un nou regal històric del carrer Vall Fred. Darrere la reixa ens esperen els safareigs.

M'apropo a la reixa i poso l'objectiu de la càmera fotogràfica entre els barrots perquè aprecieu aquest espai amb segles d'història.

Al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic de Solsona consta com  Bé Integrant del Patrimoni Cultural Català ( BIPCC ). El silenci del que podeu gaudir passejant per Solsona només  el trenca el doll d'aigua...

Des d'antic al costat del portal del Castell, un dels dos portals que queden dels nou que tenia l'antiga muralla de Solsona, existia fora de les muralles una bassa on les dones rentaven la roba.

Al catàleg del que us he parlat abans aquest indret apareix amb el codi BIPCC 04 amb el nom Bassa de Cal Joan del Portal. D'aquesta gran casa en podeu veure una part d'una de les façanes a la fotografia anterior. Darrere de la reixa hi ha els safareigs.

La bassa es reconstruir l'any 1.779 donant-li forma de rentador rectangular de pedra que s'utilitzava com safareig públic de la ciutat. La rehabilitació actual és del 1.994.

Quan arribem al final del carrer Vall Fred podem veure una segona façana de Cal Joan del Portal, al centre de la fotografia anterior, en la que hi ha un senzill esgrafiat. A la dreta podeu veure part del portal del Castell.

Gràcies al zoom de la càmera us puc mostrar amb més detall a la propera fotografia el senzill esgrafiat. Decoració que també llueix Cal Joan del Portal a la façana que dóna al carrer del Castell, que podeu observar passant pel portal del Castell.

Passem el portal del Castell, una construcció de pedra de vuit metres de llargària edificat al segle XIV, reconstruït al 1.740 i, evidentment, catalogat. L'antic portal consta Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic com  Bé Cultural d'Interès Nacional ( BCIN ).

Continuem passejant pel carrer del Castell per anar a la plaça de Sant Joan on ens esperen elements del patrimoni solsoní sorprenents.

Atentament.

Senyor i

La farmàcia del monestir ( 1 ).

Tres mesos després d'entrar virtualment al taller de vitralleria del carrer Major número trenta tornem a Vallbona de les Monges. Vaig dir-vos al final de l'entrada "Vitrallers del segle XXI" que aniríem al monestir per veure la nova proposta museística. Ha arribat el moment de fer-ho.

A Vallbona, al peu de la serra del Tallat - límit natural entre les comarques de l'Urgell i la Conca de Barberà - hi vivien 234 persones l'any 2.018. El municipi de Vallbona de les Monges encara conserva part de les seves muralles a tocar de la riera de Maldanell, un curs d'aigua intermitent de tretze quilòmetres que desemboca al riu Corb.

El dia u de setembre del 2.018 s'inaugurà el nou espai museístic "Santa Maria de Vallbona: el monaquisme femení" impulsat per l'Agència Catalana de Patrimoni Cultural.

La comunitat de Vallbona decidí adaptar una de les sales annexes al claustre per fer-hi un petit museu. L'espai era l'antic dormitori comú de les monges. El nou espai museístic ens presenta dues de les activitats més importants en la història del monestir: l'sciptorium ( fotografia anterior ) i la farmàcia ( propera fotografia ).

La visita, que dura un trenta minuts, comença amb tres projeccions mapejades ( adaptades a l'edifici on es projecten les imatges ) en les que apareixen personatges virtuals que ens ajuden a entendre com era la vida monàstica i la feina a l'scriptorium i la farmàcia. Després de les projeccions l'espai s'il·lumina amb més intensitat i podem observar atentament els objectes exposats.

El moble cordialer que podeu veure a la fotografia següent, s'ha restaurat i mostra orgullós el seu contingut medicinal.

En aquest moble es guarden els cordials, els medicaments destinats a tenir cura de les malalties del cor.  El moble cordialer té les prestatgeries plenes de recipients de vidre: ampolles, bocals ( pots cilíndrics ), fioles ( ampolletes petites amb el coll llarg i prim ), figuetes ( ampolles petites en forma de figa i pera). Entre els productes que es conserven hi ha morfina i derivats de la belladona i de l'estricnina.

La regla de sant Benet, el codi de la vida monàstica, establia que els monestirs a més a més de l'hostatgeria els calia un espai per atendre als malalts. Per donar aquesta assistència sanitària era necessari saber preparar medicaments. Dos dels càrrecs dels monestirs femenins de l'època medieval eren l'hospitalera i la infermera.

La fotografia anterior és del moble nou, fet a l'estil dels que es conserven de l'antiga farmàcia, en el que s'exposa la ceràmica farmacèutica. Cal dir que a la posella superior el protagonisme és per les capses de fusta. Aquestes quinze capses de fusta cilíndriques estan pintades al tremp amb color verd clar i tenen una orla de color verd fosc. L'espai on hi ha escrit el nom del producte que hi ha al seu interior és de color groc. Gairebé totes contenen emplastres ( una preparació medicinal antiga que calia escalfar i aplicar damunt la pell ). Aquestes curioses capses poden ser del segle XVIII.

A la fotografia anterior de detall podeu veure a la part superior set de les capses de fusta i als altres prestatges diferents pots i gerres de ceràmica. A l'esquerra de la posella de baix hi ha una orseta ceràmica que té a la seva dreta dues gerres. La majoria dels pots contenen diferents parts de plantes remeieres, però és sorprenent el contingut d'algun d'ells: cérvol castrat, medul·la de vaca, sang de dragó...

El llibre "La farmàcia del monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges", publicat l'any 2.018, de Miquel Ylla-Català i Genís ens explica la història d'aquesta farmàcia i dels estris que formen la nova proposta museística. A la propera entrada dedicada a Vallbona de les Monges acabarem la descoberta de l'antiga farmàcia monàstica.
Atentament.
Senyor i

L'església del Salvador sobre la Sang Vessada ( 2 ).

A la primera entrada dedicada a l'església del Salvador sobre la Sang Vessada, construïda entre 1.883 i 1.907 seguint el projecte de l'arquitecte Alfred Aleksándrovich Parland, vàrem mirar i admirar l'exterior del temple - una de les joies de Sant Petersburg -. Entrar-hi us deixarà bocabadats...

Com podeu veure a la fotografia anterior els mosaics són els grans protragonistes. És una de les col·leccions de mosaics monumentals més importants d'Europa. La propera fotografia de detall és del mosaic de la part inferior dreta de l'anterior.

L'espectacular interior del temple té 7.065 metres quadrats de superfície dels seus murs, columnes i voltes està coberta amb més de 600 mosaics. Per fer els esbossos van treballar-hi trenta-dos artistes... Es va convocar un concurs per triar el taller que faria els mosaics. El guanyador fou el taller d'Aleksandr i Vladimir Frolov. De la trentena d'artistes que treballaren en els esbossos cal destacar els pintors: Viktor Vasnetsov, Mijail Vasílievich Nésterov, Andréi Ryábushkin, Vasili Belyáev, Nikolai Jarlámov, S. Zhuravlev i N.Kharlamov.

Entre els anys 1.980 i 1.994 un equip de restauradors ddirigits pel pintor i expert en mosaics Shershnev, els netejà, restaurà i reféu els fragments perduts. Una feinada impressionant !

Als murs i les voltes hi ha representacions de la Bíblia que van des del Naixement  fins a l'Ascenció de Jesús. Als pilars de la cúpula podem veure més de dues-centes icones de màrtirs, apòstols i homes venerables.

El mosaic de la cúpula és un espectacular pantocràtor que, com podeu constatar a la fotografia anterior i a la propera de detall, té les dues mans aixecades per beneir i no agafa els Evangelis amb la mà esquerra.

Curiosa representació perquè normalment en un pantocràtor es representa a Déu Totpoderós, senyor de l'Univers. assegut en un tron o de mig cos, amb mà dreta aixecada donant la benedicció i amb els Evangelis a la mà esquerra...
A la fotografia següent podeu veure, darrere de l'iconàtasi, l'absis principal, situat a l'est de l'església, que omple de llum el presbiteri gràcies als grans finestrals. Els mosaics no deixen cap racó sense decoració.

Gràcies al zoom de la càmera podeu observar atentament el mosaic que decora la volta de l'absis amb un gran protagonisme de les tessel·les daurades.

A la tercera i última entrada dedicada a l'església del Salvador sobre la Sang Vessada donarem un cop d'ull a l'iconòstasi i anirem a l'altre extrem del temple, l'oest,  on ens espera un episodi de la història russa que dóna nom a l'església...
Atentament.
Senyor i