dilluns, 16 de maig del 2022

Un cop d'ull a l'antiga fàbrica de filatures Viladés.

A l'entrada anterior dedicada al patrimoni preindustrial i industrial del Canal de Pinyana vàrem apropar-nos a Andaní, un antic poble del municipi d'Alfarràs, per veure el nucli antic amb l'església de Sant Nicolau, la colònia tèxtil de filatures Casals ( coneguda com la fàbrica de dalt ) i les casetes dels treballadors. A l'acabar vàrem agafar virtualment el cotxe per baixar tot el carrer Nou fins arribar, en pocs minuts, a l'Avinguda de Balmes- al centre d'Alfarràs-.
 
 
Aparquem el cotxe al començament del carrer Nou i comencem a passejar anant a l'esquerra per l'Avinguda de Balmes. Després de creuar el Canal de Pinyana trobem bona part de les naus de l'antiga fàbrica de filatures Viladés que actualment s'han transformat en una gran superfície. A la fotografia anterior podeu observar la façana nord-oest i a la propera la nord-est, a la cantonada de l'Avinguda de Balmes amb el carrer de Dalt.


La fàbrica Viladés és un edifici del segle XV reconvertit a finals del segle XIX en fàbrica de fil. Si filatures Casals i les edificacions afegides no estan al centre d'Andaní, la fàbrica de filatures Viladés està situada al nucli urbà d'Alfarràs a tocar del Canal de Pinyana.
La propera fotografia de detall de la part superior d'aquesta façana la vaig fer des de la travessia de l'Horta. A la part més alta podem llegir les inicials S.A.V. ( Societat Anònima Viladés ).


Si continuem uns metres pel carrer de Dalt arribem a la plaça de Francesc Macià des d'on podem veure una nova perspectiva de la fàbrica de filatures.

 
Inicialment era un molí d'una sola nau que aprofitava la força de l'aigua del canal de Pinyana per moldre. L'any 1.897 Joan Desvalls i Amat, marquès d'Alfarràs, construí la fàbrica de filatures.
Des de la plaça de Francesc Macià anem a la dreta però abans de començar a pujar el carrer Trinitat ens aturem un moment per mirar l'església vella de Sant Pere que observarem detalladament en una propera entrada.


Si pugem una mica més pel carrer Trinitat aviat veurem el salt d'aigua de filatures Viladés ( edifici de l'esquerra ) i el molí d'Alfarràs ( a la dreta ), un antic edifici que observarem detalladament en una propera entrada.


L'any 1.924 l'empresa Molas i Viladés S.A. comprà la fàbrica als hereus del marquès d'Alfarràs. L'any 1.934 Molas i Viladés es transforma en la Societat Anònima Viladés. A la dècada dels setanta del segle passat, amb l'objectiu d'ampliar la fàbrica de filatures Viladés, s'enderrocà la casa del marquès d'Alfarràs que estava a la dreta del molí.
A la propera fotografia podeu veure d'edifici del salt d'aigua de l'antiga fàbrica, un edifici de finals del segle XIX.


Si continuem enfilant el carrer Trinitat i ens girem un moment podem observar el tancament perimetral de la fàbrica amb l'edifici del salt d'aigua i, al fons a la dreta, el campanar d'espadanya de l'església vella de Sant Pere.


Pujo una mica més amunt per fer la propera fotografia de detall en la que podeu veure la façana posterior de l'edifici del sant d'aigua i part de les seves instal·lacions.


Quan trobem el carrer Pau Casals anem a la dreta. Novament el tancament perimetral fa molt difícil mostrar-vos els edificis de filatures Viladés. Malgrat tot a la fotografia següent podeu veure la part superior del taller de la fàbrica.


El carrer Pau Casals tanca el recorregut perimetral de la  "fàbrica de baix" que hem vist parcialment des de l'Avinguda de Balmes, el carrer de Dalt, la plaça de Francesc Macià, el carrer Trinitat i el carrer Pau Casals. A tocar de l'Avinguda de Balmes tornem a trobar el canal de Pinyana.


Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica al fons de la propera fotografia podeu veure part de les instal·lacions i de l'edifici del salt d'aigua.
Filatures Viladés va tancar definitivament les seves portes l'any 2.005. Al Pla d'Ordenació Urbanística Municipal ( POUM )  d'Alfarràs l'antiga fàbrica de filatures està catalogada com Bé Cultural d'Interès Local ( BCIL ).


En una propera entrada tornarem a la plaça de Francesc Macià i al carrer Trinitat per observar detalladament el molí d'Alfarràs i l'església vella de Sant Pere.
Atentament.
Senyor i

dijous, 12 de maig del 2022

Baixant del Puig del Roser ( 2 ).

El passat dia vint-i-sis d'abril vàrem començar l'entrada enfilats al Puig de Roser, concretament a tocar de la plaça de braus d'Olot. Mentre baixàvem amb la intenció d'anar al passeig de l'escultor Miquel Blay, ens vam aturar a donar un cop d'ull a l'edifici d'equipaments municipals i Arxiu Comarcal obra de RodonArquitectes. Després, al començar a caminar pel Firal ( passeig de l'escutor Miquel Blay ) entre l'arbrat vàrem veure el balcó de la Casa Solà-Morales, edifici que avui mirarem i admirarem detalladament.


Als números trenta-vuit i quaranta del passeig trobem aquest edifici que és la joia modernista d'Olot. Però la Casa Solà-Morales, un edifici entre mitgeres, és un edifici barroc iniciat l'any 1.781...


A la fotografia anterior podeu veure el balcó de l'entresolat i a sota el semisoterrani. A la fotografia següent apreciareu millor les dues elegants escultures femenines que Lluís Domènech i Muntaner encarregà a Eusebi Arnau i Mascort, i el treball de forja de les baranes i reixes.

La figura femenina de l'esquerra amb la mà dreta sosté un pom de flors i amb la mà esquerra agafa una garlanda.
 
 
La de la dreta, com podeu veure a la propera fotografia de detall, sosté amb les dues mans uns raïms i altres fruites.


Durant l'ocupació carlina dels anys 1.874 i 1.875 des del balcó principal de la casa, anterior a la reforma de Lluís Domènech i Muntaner, es van llegir els Furs de Catalunya i parlà el General Tristany.

L'edifici, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional ( BCIN ), està dividit en tres cossos. Dues portes d'arc rebaixat flanquegen el magnífic balcó de l'entresolat i el semisoterrani. A la fotografia anterior podeu veure la porta de l'esquerra i la tribuna del primer pis, i a la propera la porta de la dreta.


Com podeu veure a la fotografia anterior ,a l'esquerra de la porta hi ha un petit plafó informatiu de l'Ajuntament d'Olot en el que podem llegir: "Casa Solà-Morales. Edifici barroc iniciat l'any 1.781 per l'italià Francesc Bril·li o Barilli, autor dels esgrafiats de la façana restaurada més tard ( 1.913 - 1.916 ) per l'arquitecte Lluís Domènech i Muntaner. Façana, balconada i tribuna, d'estil modernista amb motius rococó. Figures escultòriques d'Eusebi Arnau".


A la fotografia anterior de detall podeu observar el treball en fusta de la porta de la dreta i a la propera, també de detall, l'escut que corona l'arc rebaixat de la mateixa porta. El sol és l'arma de l'escut de la família Solà  i la morera i les tres franges són les armes de la família Morales. Suposo que aquest és l'escut dels Solà-Morales.


Joaquim de Solà-Morales s'interesà pel modernisme i encarregà la reforma de l'edifici barroc a l'arquitecte Lluís Domènech i Muntaner. La reforma es va fer entre els anys 1.913 i 1.916.
El segon cos de l'edifici té dos pisos superposats. Al primer pis hi ha una gran balconada flanquejada a l'esquerra per la tribuna i a la dreta per un balcó. Al segon pis del segon cos hi ha cinc balcons. Tot el segon pis està decorat amb esgrafiats.


A la fotografia següent de detall podeu observar la bella tribuna dissenyada per Lluís Domènech i Muntaner amb decoració escultòrica floral modernista.

 
Si ens posem a tocar de la porta, sota de la tribuna, i aixequem la mirada podrem veure que la base de la tribuna és una gran rosa de vuit pètals.


Lluís Domènech i Muntaner va reproduir els esgrafiats hi havia a la façana que l'artesà italià Francesc Baril·li va fer a finals del segle XVIII.
A la propera fotografia de detall podeu observar part de l'esgrafiat del primer pis del segon cos de l'edifici.


Si aixequem una mica la mirada podem apreciar a les dues fotografies següents, també de detall, els esgrafiats i un dels balcons del segon pis del segon cos de la casa. Podreu constatar que els esgrafiats, i la resta de la façana, es veuen molt diferents segons l'hora del dia en el que es fa la fotografia.



Domènech i Muntaner al fer la reforma va respectar les obertures de l'edifici barroc i construí les grans balconades, la tribuna, els enreixats, la galeria oberta ( llotja ) amb les dotze columnes i el gran ràfec de la teulada.
A la propera fotografia de detall del tercer cos de l'edifici podeu veure dues de les dotze columnes de la llotja seguida de falsos arcs i la decoració del ràfec. Les rajoles del ràfec foren dissenyades per Antoni Gallissà i fetes a la fàbrica Pujol i Bausis d'Esplugues de Llobregat.


Deixem la Casa Solà-Morales i continuem caminant pel passeig de l'escultor Miquel Blay en el que a la propera entrada dedicada a Olot observarem detalladament els edificis del Teatre Principal i la Casa Gaietà Vila.
Atentament.
Senyor i

diumenge, 8 de maig del 2022

El pou de gel de Clariana de Cardener.

Marxem del molí i el pont de Buida-sacs i pugem per la carretera C-55 fins a Clariana de Cardener. Deixem el cotxe a prop de l'església de Sant Serni, construïda l'any 1.927 imitant l'estil romànic i protegida com Bé Cultural d'Interès Local ( BCIL ). L'actual església de Sant Serni es construí quan quedà mig enderrocada la primitiva església romànica de Sant Serni, del segle XII, que estava al costat del Castell de Clariana.


Deixant Sant Serni a l'esquerra anem pel camí de terra ( els primers metres estan enquitranats ) que ens baixarà fins al riu Negre, que neix a Lladurs i desguassa al Cardener a pocs metres de l'església parroquial. Quan trobem el riu, anem pel camí de l'esquerra.

Al juliol del 2.015 ja ens vàrem apropar al riu Negre per donar un cop d'ull al forn d'obra o de teuleria. Ho podeu recordar clicant sobre el proper enllaç "El forn del riu Negre...". A la propera fotografia podeu veure el riu Negre.
 
 
Però tornem al camí de l'esquerra que hem agafat quan el camí pel que baixàvem des del costat de l'església s'ha bifurcat. Acompanyats pel Joan Marsiñach, propietari de la Casa Flotats i del pou de gel, aviat veiem la porta d'accés al pou.


Però fa uns sis o set anys, m'explica el Joan, aquest accés al pou no es podia veure perquè estava amagat per una esllavissada i la densa vegetació. Ell va recuperar l'accés principal al pou de gel.


He trobat molt poca informació d'aquest antic pou de gel. La pàgina seixanta-dos del llibre d'Albert Fàbrega i Enfedaque "Pous de glaç. Bages, Berguedà, Solsonès i Vallès Occidental" de Farell Editors, està dedicada al pou de glaç de Flotats.
El Joan agafa la clau i obre la porta d'accés al pou. Per entrar-hi cal acotxar-se i vigilar per no fer-se mal al cap.


En el llibre d'Albert Fàbrega podem llegir que " L'accés només és possible per l'obertura superior", i el Cercador de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya explica que el pou és una obra popular d'origen preindustrial que actualment està en desús. Si anem a la descripció diu "L'entrada intermèdia d'accés al pou és inaccessible per una esllavissada. La part interior del pou està en bon estat de conservació.
A la fotografia anterior podeu constatar que només entrar ja es veu el mur al fons. Si girem a la dreta ( propera fotografia ) allà mateix hi ha el pou de gel.


El pou de gel de l'obaga de Flotats, de grans dimensions, es conserva integrament. És difícil accedir a l'interior perquè cal una escala per baixar-hi. A la propera fotografia podeu veure el fons del pou.


El Joan m'explica que el gel d'aquest pou estava destinat als hospitals. A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya podem llegir, a la descripció, que el pou té una profunditat d'uns vuit metres; però el Joan afina més amb les mides i diu que té un diàmetre de cinc metres i una alçària de sis metres fins a la volta i vuit metres fins al forat superior. A la fotografia següent, de poca qualitat, podeu observar els murs del pou.


El pou de l'obaga de Flotats és un gran pou, penseu que el de Solsona té vuit metres de diàmetre i nou metres i trenta centímetres d'alçària.
Aixecant la mirada, la volta que tanca el pou és la protagonista. Al centre hi ha l'obertura superior del pou.


Ben amagat a l'obaga de la finca de Flotats el gel del pou, que s'obtenia del riu Negre, es conservava fins a la seva comercialització durant la primavera i l'estiu. 


Amb dificultat, per la poca llum i el fet d'estar acotxat en un espai reduït, el proper vídeo intenta mostrar-vos el pou de gel de Clariana de Cardener.

 

Abans de marxar de l'obaga de Flotats, faig un últim cop d'ull al pou de gel. Sembla que la vegetació es vol "menjar" l'antic pou...
 
 
Deixem el pou i tornem a pujar fins a l'església de Sant Serni per agafar el cotxe i continuar descobrint el nostre patrimoni.
Atentament.
Senyor i

dimecres, 4 de maig del 2022

La colònia tèxtil d'Andaní.

A la trilogia d'entrades "La Colònia Industrial de la Mata de Pinyana ( 1 )", "La Colònia Industrial de la Mata de Pinyana ( 2 )"" La Colònia Industrial de la Mata de Pinyana ( i 3 )" hem visitat virtualment les cases dels treballadors de la colònia tèxtil cotonera i resseguit perimetralment el gran recinte de la fàbrica. A la tercera entrada, gràcies a la gentilesa de la Roser de l'Ajuntament d'Alguaire i al blog del bomber i fotògraf dels Països Baixos Andre Joose vaig poder mostrar-vos l'interior de la fàbrica perquè els propietaris actuals no hi permeten l'accés. Al final de l'entrada us explicava que deixàvem Alguaire per continuar enfilant la carretera N-230 fins a Andaní, un antic poble del municipi d'Alfarràs per donar un cop d'ull a la colònia de Filatures Casals.


Abans d'apropar-nos al  a la colònia tèxtil anem un moment al nucli antic d'Andaní, concretament a la plaça de l'església. A la fotografia anterior i a la propera podeu veure la façana de l'església de Sant Nicolau, un edifici del segle XVII, catalogada al Pla d'Ordenació Urbanística Municipal ( POUM ) d'Alfarràs com Bé Cultural d'Interès Local ( BCIL). La petita església, construïda amb pedra i maó, té la façana arrebossada i cantoneres de maó. La portalada, feta amb carreus de pedra desbastada, és d'arc de mig punt. El campanar d'espadanya de tres ulls i dos campanes és posterior.


Al petit plafó informatiu que hi ha a l'esquerra de la portalada hi podem llegir que és molt probable, però no hi ha documents que ho verifiquin, que el temple primitiu fos construït a mitjans del segle XII quan es repoblà la zona després de la conquesta. L'any 1.845 Pascual Madoz quan la descriu afirma que és una església "de planta rectangular, la nau té 80 pams de llarg, 40 d'amplada i 50 d'alçada. Les dues campanes del temple estan col·locades sobre el frontispici perquè no disposa de campanar".


A l'església hi havia cinc petites capelles. Està documentat que a mitjans del segle XIX a la capella major hi havia un retaule amb una talla dedicada a Sant Nicolau. L'any 1.843 la volta de la petita església s'esfondrà i fou reparada amb les aportacions econòmiques del Marquès d'Alfarràs, l'Ajuntament i alguns veïns fidels.
A la propera fotografia de detall podeu veure una petita imatge de Sant Nicolau de Mira en la fornícula que hi ha sobre la dovella clau de la portalada d'accés.


Si anem a l'altre extrem de la plaça de l'església trobarem un petit plafó informatiu on podem llegir que el dia 24 de febrer de 1.867 es constituí la unió del nucli d'Andaní amb el poble d'Alfarràs.


El plafó també fa una petita explicació del Canal de Pinyana, el canal de regadiu més important de Catalunya que es començà a construir l'any 1.147 i que controlà entre 1.229 i 1.758 la Paeria de Lleida.


Deixem el nucli antic d'Andaní per anar passejant fins a la colònia tèxtil de Filatures Casals, fàbrica fundada l'any 1.897 i que als anys noranta del segle XX va passar a formar part del grup Mitasa.
A la propera fotografia podeu veure com el Canal de Pinyana s'apropa a la façana nord de la fàbrica modernista de filatures de cotó envoltada d'altres edificacions. L'edifici modernista està catalogat al POUM com BCIL.

La fàbrica d'Andaní era coneguda com la fàbrica de dalt. Joan Desvalls i Amat, marqués d'Alfarràs, va fundar la fàbrica situada al centre d'Alfarràs l'any 1.894. La gent l'anomenava la fàbrica de baix.
El canal gira a la dreta però nosaltres hem de continuar la nostra passejada per l'Avinguda de Pinyana amb l'objectiu de resseguir perimetralment l'antiga fàbrica de filatures Casals i les edificacions afegides.. Si ens girem un moment podrem observar com el canal baixa ple d'aigua. Un canal que actualment té 54 quilòmetres i rega 13.891 hectàrees de 12 municipis lleidatans. 


Quan ens apropem a l'antiga fàbrica ens observa atentament el gran mur de maó vist que podeu observar a la fotografia següent.


Després d'aquest edifici girem a la dreta i ràpidament trobem l'antiga fàbrica modernista de filatures. Malauradament el tancament perimetral dificulta la visió dels diferents edificis.


Com podeu valorar a la propera fotografia una part de la coberta de l'antiga fàbrica de filatures Casals té un estat de conservació molt dolent. A l'esquerra podeu veure la part superior del petit edifici del salt d'aigua i a la dreta una edificació similar a l'anterior, el taller de la fàbrica. Alguns dels materials emprats per construir la fàbrica són la maçoneria, l'arrebossat i la teula àrab.


Manufacturas e Industrias Textiles Agrapadas S.A. ( Miltasa ) comprà als anys noranta la fàbrica Filatures Casals. L'any 2.001 la fàbrica tingué el nom de Sant Jaume de Trayà S.L fins que tancà l'any 2.005.
La tanca perimetral, la vegetació i el canal dificulten fer una bona fotografia. A la propera podeu veure el taller de la fàbrica i valorar el mal estat de part de la coberta. A la nau, que veieu parcialment darrere, a més a més de la maçoneria, l'arrebossat, el maó vist i la teula àrab destaquen els pilars de forja modernistes de l'interior i l'embigat de fusta de les golfes. Aquesta nau s'amplià al llarg de segle XX i s'hi van afegir dependències.


Intento apropar-me una mica més i el resultat el podeu veure a la fotografia següent en la que podeu apreciar millor el lamentable estat de la coberta de la part esquerra.
 

Malgrat que en algunes parts de la teulada no hi queda cap teula, la fàbrica modernista està catalogada al POUM com BCIL.
Davant de la fàbrica modernista hi ha el carrer Martí Casals i el carrer Nou on podem veure les casetes de la colònia tèxtil. Les del carrer Nou també estan catalogades al POUM com BCIL.


Els antics habitatges unifamiliars dels treballadors de Filatures Casals són una obra popular de finals dels segle XIX. Les casetes, de planta baixa i pati posterior, tenen una porta d'entrada flanquejada per dues finestres rectangulars. La façana, arrebossada, està rematada amb una sanefa i boles. En alguns trams del carrer Nou les casetes, a més a més de la planta baixa tenen un primer pis amb balcó flanquejat també per dues finestres rectangulars. A la propera fotografia de detall podeu veure part de la sanefa d'una de les casetes.


Agafem el cotxe i baixem tot el carrer Nou fins una mica abans d'arribar, en pocs minuts, a l'Avinguda de Balmes ja al centre d'Alfarràs.


A pocs metres ens esperen el Molí d'Alfarràs, el salt d'aigua de la fàbrica Viladés, la fàbrica Viladés i l'església vella de Sant Pere que visitarem virtualment en una propera entrada.
Atentament.
Senyor i